REFLEXIONS D'UN INSOMNE DESFICIÓS

Per primera vegada en esta desmesuradament llarga pre-pre-pre-campanya el PP s’ha referit a nosaltres. Javier Moliner, cap de campanya dels populars, en declaracions a El Mundo, diu que PSPV, BLOC i EU només ens interessa fer-los fora a ells i que no fem propostes. A Sant de què? Doncs a Sant d’una desafortunadíssima entrevista a Juli Domingo (li diuen “el superviviente”, per ser l’únic del grup municipal socialista que repetirà.)
Domingo, Secretari dels socialistes castellonencs, deia en titular “lo único que no es negociable es la alcaldia”.
Veges tu quina manera de donar confiança als electors!
Traducció més o menys capciosa: “el programa nos da igual, pactaremos cualquier cosa para hacer a Calles Alcalde”. (Per cert, a Calles li diuen “Wally”, perquè no hi ha foto de diari, on no traga el seu cap entre la gent. L’altre dia a la Gala de l’Esport va ser lamentable! Sembla una folklòrica en un mal moment laboral).

Em disperse. Juli Domingo, a pregunta del periodista sobre quin tipus de pacte caldria establir amb el BLOC per governar, cas que entre les dues formacions sumarem el suficient; va dir que el model Zapatero. És a dir, que el BLOC recolze la investidura i vote favorablement els pressupostos, però que no entre a formar govern.

A canvi de què? podríem preguntar-nos al BLOC. A canvi de dur a la pràctica una part del nostre programa? Es a dir, els votem, els hi aprovem el pressupost, i els seus regidors fan el nostre programa i es pengen les medalles!!! Quin poc trellat!
Eixes formules poden funcionar per un govern central o autonòmic, però no en un ajuntament!
Com pot dir-li a la gent que la seua voluntat és governar amb minoria, estant obligat a pactar tema a tema? Com pot dir-li a la ciutat de Castelló que la seua proposta de govern és la més inestable que mai no s’ha donat a la ciutat? Alguns companys del seu propi partit m’han dit que és una entrevista infumàble políticament. Fins i tot una ex regidora de fa alguns anys, i membre del corrent Izquierda Socialista, em recordava que Juli no és el candidat. Però és el Secretari General, vaig dir jo!

El cas és que jo no tenia cap intenció de contestar, però el periodista em va demanar una resposta, i evidentment vaig dir que això ens allunyava del PSOE. O millor dit, que en allunyar-se ells de la governabilitat i del sentit comú, s’allunyaven de nosaltres.

Deia jo també, que per al BLOC el que no és renunciable és un nou model d’urbanisme, la cohesió de la ciutat (tant social com física), una hisenda pública exemplar, i un procés seriós de normalització lingüistica. I per últim vaig recordar, que l’únic cap de llista que conservarà el seu cap si no és Alcalde d’ací a tres mesos sóc jo, per la qual cosa estic seré i tranquil, i sé, que una hipotètica negociació no serà en els termes que proposa Domingo.

Ho tornaré a repetir per si no ha quedat clar, jo, per mandat del BLOC, sóc candidat a l’Alcaldia, i ho sóc, si més no, fins al dia després de les eleccions. Si l’aritmètica no fa possible que jo siga Alcalde, seré portaveu del grup municipal nacionalista més nombrós de la història local, d’això n’estic segur.
Si Alberto Fabra perd, el partit li recordarà que van prejubilar (amb excel·lent paga a Gimeno), i que ara han perdut. I si Juan Maria Calles no és Alcalde, mig partit, no se si capitanejat per Alcalde (Miguel) li tallarà el coll polític a ell i a Juli.

El cas és que Javier Moliner (d’ell no conec cap malnom, sinó també el diria), ha vist el moment d’eixir a la palestra, i no ha pogut evitar traure a passejar l’espantall del "tripartito". És la doctrina del PP. Però a Castelló, això de que ve el coco, no s’ho creu ningú. Bàsicament per dues raons.

Primer perquè segons les enquestes conegudes, no hi ha cap possibilitat de fer un tripartit. Ací els actors políticss serem BLOC, PP i PSOE. Però clar, com vol fer “susto” oneja la bandera dels comunistes amb banyes i cua. Però el cas és que no sembla plausible que vagen a tindre representació.
En segon lloc perquè ací el BLOC no fa por a ningú, tenim un prestigi guanyat a força de fer propostes i més propostes. Propostes assenyades, a més a més. I no ho dic només per la meua resposta a El Mundo on recordava què era per a nosaltres matèria de negociació, i com seriem fidels al nostre eslògan de campanya, Castelló primer!
I no parle tampoc només de les 19 que hem fet les darreres 19 setmanes amb l’Acord per Castelló (algunes d’elles, per cert, el PP ha dit que ja pensava fer-les, o que estaven en via de fer-se), parle de tota la nostra vida política com a grup.

Diré més, som tan seriosos i treballadors, que el PP amb majoria absoluta, va decidir que jo fora Regidor de Sanitat. Ho va fer José Luis Gimeno, i quan ell va dimitir, jo vaig presentar la meua carta de dimissió, per tal que Alberto Fabra poguera remodelar el seu govern sense cap problema. Alberto Fabra em va ratificar primer en privat, i després solemnement al plenari. Ara fem por?
Em sap greu què Javier Moliner, diga estes coses. No perquè m’ofenga o em deixe d’ofendre. No. Entenc el joc polític, i l’oportunitat de les declaracions, fins i tot la intenció amb la que les fa. El que em sap greu, és que no siga capaç de fer un discurs propi. És un home intel·ligent, i te capacitat sobrada per bastir una línia argumental. Qui li ha escrit les declaracions no li ha fet cap favor. L’ha deixat a l’altura (escassa) d’un Serafin Castellanos. Estes declaracions estan al nivell d’aquella ridícula relliscada en criticar la foto dels socialistes eixint d’un Institut que ell va confondre amb la Subdelegació. Com havia de ser la Subdelegació si no hi està mai el Subdelegat Calles?
Va Javier, espere més de tu. No em decepciones.

"EL PP PRETÉN QUE PARLEM D'UNA MASCOTA, PER EVITAR LES CRÍTIQUES POLÍTIQUES". Crónica. 01.02.07

Ens diuen que tornem a escriure sobre el fet que Castelló siga seu dels Special Olympics. El passat deu de gener ja vaig escriure, de forma molt elogiosa, que era una excel·lent notícia per la nostra ciutat. Vaig felicitar públicament l'equip de govern. Per quina raó doncs, ens tornen a demanar escriure sobre el mateix? Evidentment, perquè el PP, que és qui tria els temes, ha decidit que repetint tema s'assegura que l'oposició tornarà a felicitar-los, i s'estaviaràn crítiques. L'excusa formal sembla ser que han encarregat a Ripollés, sense cap concurs, que dissenye la mascota o res semblant. No ens han dit res a l'oposició. A mi personalment m'interessa tan poc com la reproducció de la morsa bigotuda. No hi ha temes més importants a Castelló? Quan parlarem del trànsit, de Mestrets, de Centre Ciutat Castelló, de les cimenteres del Port?

"FUNDACIÓ NORMES DE CASTELLÓ" Levante EMV

Dijous passat en el transcurs del plenari, i pel mig d'una esmena a la totalitat de la moció del PSOE, que havia estat pactada amb el PP, vaig proposar la creació de la "Fundació Normes de Castelló".
Manté la regidora socialista Montse Ferrer que els debats sobre l'ús social de la llengua, haurien de fugir dels retrets sobre qui ha fet més i qui ha fet menys. Per al BLOC, seria senzill no acceptar la tesi, ja que al no haver governat, tenim més retrets a fer que a rebre. Però crec que té raó. Si el que volem és aconseguir que la nostra llengua siga un vehicle de comunicació habitual, mal servei li fem si el primer que fem és discutir sobre ella.
Miguel Angel Mulet, per la seua banda, la del PP, plantejava que era difícil valorar una proposta d'esta magnitud amb el poc temps que teníem des de la presentació de l'esmena fins el moment de la votació. Tranquil·lament podria haver-li contestat que els 16 anys de govern que acumulen era temps suficient per haver fet ells esta proposta o una de similar. Però en fer-ho m'estaria desdient del que he afirmat en el paràgraf anterior.
Unànimement vam aprovar encetar els treballs de constitució d'una Fundació Municipal que s'encarregue de la promoció de l'ús de la llengua pròpia de la ciutat. En tots els àmbits.
Sóc conscient que és molt ambiciosa la proposta, i per això també entenem que hem d'obrir la Fundació a altres organismes i entitats com la Diputació, la Direcció General de Política Lingüística i Patrimoni Cultural, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'Institut d'Estudis Catalans, la xarxa de biblioteques públiques o l'Institut Joan Lluís Vives.
I sóc també plenament conscient que cal posar-se a treballar des de ja, si volem que l'acord vaja prenent cos. És per esta raó, que en nom del BLOC, en els propers dies presentaré oficialment la proposta en els òrgans municipals corresponents. Hem pres l'acord d'estudiar la creació de la Fundació, posem-s'hi ja sense més dilació. Si som capaços de treure el procés de normalització lingüística de la discussió política quotidiana, i li ho encarreguem a una Fundació plural i ben dotada econòmicament, humanament i amb el material escaient, estarem fent per la nostra llengua el millor que podem fer.
Ara, quasi tres quarts de segle després de la signatura de les Normes de Castelló és de justícia que la ciutat que va acollir, la signatura de la normativa que va consolidar la unitat de la llengua catalana, impulse una Fundació que, seguint l'esperit dels signants de les Normes, facilite l'ús de la llengua en tots els àmbits de la ciutat.

"DIARI DE CAMPANYA" Mediterráneo. 1.04.07

A la meua veïna li han trobat una pedra a la melsa. Hui he parlat amb ella i l'he trobada preocupada. Li he dit que no calia patir que no era greu, que hui en dia la medicina... de seguida m'ha interromput per dir: "No, si no em fan por els metges, a mi el que em preocupa es que al ser la primera pedra, se m'aparega Alberto Fabra al vàter per inaugurar-la!"
El candidat socialista a temps parcial fa una reunió només amb dones, com en els millors temps de Jesulíun de Ubrique. El dia menys pensat, el candidat socialista demanarà una esquizofrènica reunió al Subdelegat del govern, i a la vista de com van les coses, el més fàcil és que la reunió és salde amb polèmica.
Assistim a una desmesuradament llarga campanya que va començar quan Alberto Fabra va substituir a Gimeno, i encetà una marató de promoció personal. Una campanya que tingué un segon punt fonamental amb tots els dubtes i la polèmica que generà l'elecció del candidat socialista. Autodescartats Subías i Toledo, l'opció Calles va ser la definitiva.
He visitat les webs de campanya dels dos candidats. A la del PP hi ha un link que es diu "las mentiras del PSOE", a la de Juan Maria Calles un que remet als "conflictes acumulats per Alberto Fabra". Trobe a faltar propostes.
És la meua primera campanya electoral com candidat a l'alcaldia i estic còmode. Em sé recolzat per un grup important de gent i tenim un programa electoral sòlid. Portem 19 setmanes fent propostes per la ciutat. Estic llest per al debat d'idees. Quan els altres candidats deixen els jocs florals, les inauguracions i les fotos, i comence la política que m'avisen. Estaré al despatx de l'Ajuntament treballant.

"LA NATACIÓ LOCAL I LA CIUTAT S'HO MEREIXIEN" Crónica. 22.02.07

L’any 66 vaig guanyar la primera medalla com nadador, l’any 72 el primer campionat provincial. Als hiverns entrenavem al Molí la Font, fins que l’any 75 vam inaugurar la Piscina Provincial que vam tancar l’any 2000. He nadat durant anys, i he ensenyat a nadar a desenes de persones, entre elles a Raquel, l’actual Reina de les Festes. Crec saber de que parle. Castelló necessitava amb urgència esta piscina. Els clubs de natació la reclamaven, el de wàter-polo no tindrà que anar a entrenar fora, i la natació sincronitzada local podrà créixer. Hem de fer-la compatible amb l’ús públic per als banyistes. És una excel·lent realitat, que esperavem fa temps.

"IMMIGRACIÓ" TARA MEA (Setmanari romanés)

La vârsta de 33 de ani am emigrat. Nu cunoşteam pe nimeni şi nu vorbeam limba ţarii spre care m-am îndreptat. A fost foarte dur.
Dormeam pe banci publice şi în casele de bani (automatice), ale băncilor. În orasul meu a rămas familia şi două titluri universitare care nu mi-au servit pentru nimic. Am început să învăţ limba cum am putut şi astfel, am găsit o muncă destul de rea. Cu timpul lucrurile au început să se îmbunătăţească. Construisem o viaţă nouă.
Ştiu prin ce treceţi dumneavoastră. Efortul pentru integrare, merită. Faceţi din acest oraş, oraşul dumneavoastră. Putem să ne bucurăm împreună de viitor. Câstigăm toţi!

A PETICIÓ DEL PÚBLIC...LA TRADUCCIÓ:

Als 33 anys vaig emigrar. No coneixia a ningú, ni parlava la llengua del país d'arribada. Va ser molt dur. Vaig dormir en bancs públics i en caixers automàtics. En la meua ciutat va quedar la meua família i dos carreres universitàries que de res em van servir. Vaig aprendre la llengua com vaig poder i vaig trobar un mal treball. Amb el temps tot va millorar. Vaig construir una vida nova. Es pel que estan passant vostés. L'esforç per integrar-se paga la pena. Facen d'esta ciutat la seua ciutat. Podem compartir el futur. Guanyarem tots.

"OPERACIÓN MORTADELO" Levante-EMV. 20.02.07

Jo és que sóc fan d'Ibañez. Per això m'agrada tant vore com l'Alcalde Alberto Fabra emula amb gran èxit de critica i públic a Mortadelo, un dels seus personatges més reeixits. Mortadelo és alt i prim, com l'Alcalde. És el rei de la disfressa, i també com l’Alcalde és capaç de transformar-se, deixant bocabadat a tothom, en qualsevol cosa, des d'un elefant fins a una campana.
L'Operació Mortadelo, consisteix en mimetitzar l'Alcalde en l'ambient en què es troba en eixe moment. Hem vist a l'Alcalde amb la samarreta del Castelló, quan va pujar a Segona A. Aleshores semblava que ell haguera jugat i tot, era súper protagonista. Ara, que les coses van maldades, diu al seu bloc, que la culpa és de la directiva. L'hem vis vestit de setí. Prim i espigat com és, cal reconéixer que li quedava be. Era un vertader "castellonero", si damunt parlara valencià ja pareixeria que fóra d'ací. No com altres que no són d'ací, però han tingut el respecte d'aprendre la llengua. L'hem vist saltant a la plaça Major, amb una bandera de Romania. A la mateixa plaça, on va ordenar dissimular amb franges verdes la quadribarrada que envoltava l'entaulat del Festival de l'Antiga Corona d'Aragó. Com si la Corona d’Aragó haguera tingut mai cap altra bandera! Recentment va fer vore que era escriptor, i esta setmana l'hem vist emular a Esther Williams, en la mítica pel·licula, Escuela de Sirenas. Impagables les fotos del nostre Mark Spitz sense bigot.
Ens falta per vore'l a la concentració de Harley, cavalcant sobre una cerda de Milwaukee, amb una xupa de cuir amb el lema "Passion's Devils". Pensava vore'l disfressat de cuiner de paelles a Carnestoltes, però va comparèixer disfressat d'Alcalde.
Tot això ho dic no perquè ho trobe malament, cada u fa la seua campanya com creu oportú. D'altres posen uns cartells que també sembla que estiguen disfressats. Concretament de personatges d'aquella pel·licula en que un xiquet deia: "a veces veo muertos."
En realitat ho dic per que tinc un cert temor. La meua regidoria està a punt d'acabar uns pipi-cans nous, i estic pensant en posposar la inauguració a després de les eleccions per evitar posar en un compromís a l'Alcalde.

"QUATRE HISTÒRIES NOCTURNES". Mediterráneo. 22.02.07

Són les tres del matí d'un divendres. I tenim quatre històries.
La família Ferrer viu a Lagasca. No poden dormir. Fa dos anys van canviar la distribució de la casa, posant les habitacions dins per fugir del soroll. L'any passat van posar doble cristall a les finestres. Sense èxit. Els veïns tenen dret a dormir, però amb una falta de civisme considerable la gent canta, brama i crida, quan va de bar en bar.
Els Martí viuen a la Ronda i tampoc no dormen. El seu fill de 19 que anys ha agafat el cotxe per anar de marxa al polígon. La mare preferiria que isquera per la ciutat. Que no tocara el cotxe. "Perquè no vius a Lagasca" diu Jaume. "Preferiria no poder dormir pel soroll que fa el meu fill cantant, que per la por que el meu fill tinga un accident", sentencia ella.
Lluís sí que dorm. És el primer divendres en molts mesos que a les tres ja està al llit. Normalment estaria punxant música al local de moda. Però hui no treballa, i no sap si tornarà a treballar. El local no té llicència de música i ja l'han multat dues vegades. Lluís no entén com havia obert sense llicència, però segons el propietari a l'Ajuntament li van dir que no podien donar-li llicencia de música perquè hi havia un pub a 60 metres, però que no passaria res. Va fer la inversió i durant anys l'Ajuntament va permetre les irregularitats.
José Antonio regenta un local de copes. Té permís de música. El local està insonoritzat, i respecta els horaris. Està fart que l'acusen per culpa dels locals sense llicència. Creu que no hi ha dret a què després de la irresponsable inhibició municipal ara hi haja una cacera de bruixes.
Amb les quatre històries reals cal construir una ciutat. La política és això.

"ENTREVISTA DE JOSEP ROSELLÓ PER A "EL MUNDO"

"S'HA PRIORITZAT LA IFORMACIÓ DEL DRET AL VOT, ALS DRETS SOCIALS". Crónica 08.02.07

L'agencia local d'AMICS compta amb el suport absolut del BLOC. Tant el seu personal, com la seua vocació de ser l'espai administratiu d'acollida dels nouvinguts, i facilitar-ne la seua integració. Però hi ha critiques a fer. Alberto Fabra i el seu equip no han estat capaços de preveure allò que era obvi. L'any 2002 es va duplicar el número de nouvinguts. Han tardat quatre anys en reaccionar. Els anys 2003 i 2004 baixà l'afluència, i el 2005 tornà a disparar-se. I el PP lent en reaccionar. Perquè consideren els romanesos electors abans que ciutadans. Molta abraçada, molta bandereta, molta carta i molta foto. Però pocs recursos eficients. Ja era hora!

HAS DIT OBELIX?

Algú va afirmar ahir, que en el concurs sobre quin personatge de ficció representaria jo, un colp "batejats" els candidats populars i socialista, em corresponia Obelix. I era aixi donat que jo mateix m'havia atribuit eixe paper a Carnestoltes del 2004. Per si algú no conéix les fotos, ací en va una de ben representativa.

PRIMER ANIVERSARI

El dia 10 de febrer, este bloc va complir un any. Un any de noticies i debats, de reflexions i opinions, de critiques i lloances, també amb algun insult. Un any de contacte, d'informació. Un any sense censura. Un any compartint amb vosaltres. Més de 18.000 visites. (Els darrers mesos superem les 2.000)

Gràcies a totes i a tots.
Brindem?

"APRENDRE".Mediterráneo. 15.02.07

Vincent Van Gogh afirmava que quan va començar a pintar, una veu interior li repetia que no servia per a la pintura. La seua resposta va ser pintar, i pintar, i pintar. Fins que va deixar de sentir la veu. També és cert que es va amputar una orella, però això va ser més tard.
Quan vaig entrar a l'Ajuntament era conscient que no sabia res sobre el funcionament intern, ni de la dinàmica de la ciutat. Ara, quatre anys més tard, sé que em queda molt per aprendre. Però aprendre és qüestió de voluntat. S'aprén de la gent més diversa, i als llocs més insospitats.
La pel·licula Pretty woman va ensenyar a molta gent a gastar correctament els coberts. És famosa l'escena del diligent director de l'hotel, dient-li a l'atractiva meuca: "els gabinets i les forquilles s'agafen de fora cap a dins". Confesse que jo mateix mai no sabia massa bé quin era el meu panet en els sopars oficials. El de la dreta? el de l'esquerra? Al final ho vaig descobrir, el meu és sempre el que no està mossegat.
S'aprén escoltant, mirant, llegint, reflexionant. Jo he aprés molt de Porcar, però també de gent d'altres partits. De la seua manera de fer i de dir. He aprés del que m'agrada i del que no.
Hi ha gent que es passa el dia donant lliçons, pontificant, intentant fer-nos creure que ho saben tot. Alguns polítics es creuen jutges i sentencien constantment. Ningú no ho sap tot. Fins i tot trobe que és perjudicial estar massa temps a les institucions (governant o no), s’adquirixen vicis i la visió dels problemes perd espontaneitat. Cal estar oberts a aprendre constantment, sobretot de la gent del carrer, que veu la política amb certa distancia que dona perspectiva.

REPERCUSSIONS

El Mundo

REPERCUSSIONS

Mediterráneo

REPERCUSSIONS

levante emv

"CASTELLÓ PRIMER" Mediterráneo, 08.02.07

Com el PP i el PSOE ja fa temps que havien presentat els seus eslògans de campanya, només faltàvem nosaltres. Ahir, aprofitant la conferència que vaig pronunciar a Castalia Iuris sobre el meu Projecte de Ciutat, el vaig presentar. Castelló primer.
És més que un eslògan, és una declaració de principis. Un compromís amb la ciutat, un compromís amb nosaltres mateixos, i sobretot amb vostés.
Els eslògans dels socialistes i populars són personalistes, CS: Calles Si, i Alberto Alcalde. Sembla evident que per uns i altres l'objectiu és arribar a ser l'alcalde. Per nosaltres l'objectiu és Castelló. Evidentment dur endavant el Projecte de Ciutat que ahir vaig presentar, serà molt més senzill si l'alcalde sóc jo. Però això és un instrument no un objectiu.
Quan diem Castelló primer, estem afirmant que per davant de cap altra consideració nosaltres posarem la ciutat. Estem dient que pesarà més la vocació de servei a la ciutat que les maniobres partidistes. Diem, que mentre per als altres dos partits Castelló és part d'una estratègia global, per nosaltres és l'única estratègia.
És allò que alguns de vostes ja m'hauran sentit dir, populars i socialistes, actuen com les grans superfícies. Els redits electorals d'aci servixen per guanyar la Diputació, per fer-se forts dins del partit... Nosaltres actuen com el comerç tradicional. El nostre objectiu és Castelló. La governabilitat de Castelló. És evident que formem part d'un país, i és evident que el BLOC té un programa per eixe país. Programa que compartim, i recolzem. Una cosa no exclou l'altra, simplement diem que per nosaltres Castelló primer.

"LUIS AGUILÉ". Levante EMV. 08.02.07

Luis Aguilé! El recorden? Eixe senyor amb un barret absurd i unes corbates impossibles. Un dia me'l vaig trobar a l'ascensor de l'Ajuntament. Quin ensurt! Pensava que era algú disfressat, que era una càmera oculta. Però no. Dues coses em van sorprendre, que fóra tan alt (la qual cosa encara fa més difícil d'entendre on troba eixes corbates); i l'altra que fóra en color. Jo sempre havia vist a Luis Aguilé en blanc i negre.
Venia a Castelló perquè havia estat contractat per la regidoria de Gent Major, per donar un concert. Concert que va ser un èxit de públic. Si haguera vingut Georgie Dann també haguera funcionat, i si haguera vingut Tamara-Àmbar-Yurena també. Vull dir que la gent grant és molt agraïda, i van a qualsevol cosa que els organitzes, encara que no tinga cap qualitat artística. Volen eixir de casa i distraure's. És el seu dret.
Agraït el Sr. Aguilé amb la ciutat de Castelló que l'ha tret de l'ostracisme musical, ha editat un disc, amb el patrocini del Patronat Provincial de Turisme, i amb la fotografia i salutació del President de la Diputació. En eixe disc dedica una cançó a la "provincia de Castellón".
En FITUR era la banda sonora del nostre turisme casolà. Ahir, en un debat a una televisió local el vaig sentir per primera vegada i vaig vore el vídeo promocional. La plaça del Mar del Grau, el castell de Peníscola... pensava que d'un moment a l'altre eixiria per darrere Agatha Lis amb una liposucció, vestida de platejat i fent el saltimbanqui. Semblava un d'eixos vídeos calidoscòpics de Valerio Lazarov, el primer romanés ens instal·lar-se al sud dels Pirineus.
La cançó és hortera, ja s'ho poden imaginar. Però a més a més és masclista, quan ens explica com espera a la seua "habitassión, a mi chica que és un amorrrr, en Marina d'Orrrr"! Si, si, ho han sentit bé. Espera a la seua xica a Marina d'Or.
Sembla que Aguilé no ha cobrat els drets d'autor. (Per cert, espere que Alberto Fabra tampoc). Però eixe no és el problema, el problema és que amb diners públics es fa publicitat d'una empresa privada. Si a vostes els sembla raonable, haurien de comprar el disc i escoltar-lo 30 vegades. És la seua penitència.
Diuen, i això sí que no he pogut confirmar-ho, que si poses el disc del revés, pots sentir amb claredat una veu que diu: "pasión por lo hortera, pasión por lo hortera".

http://www.youtube.com/watch?v=3de26Ch-hxA

"CEVISAMA ÉS LE MILLOR APARADOR DE LA NOSTRA INDUSTRIS PRINCIPAL" Crónica. 08.02.07

CEVISAMA, la fira aparador de la primera de les indústries de les nostres comarques complix un quart de segle. El poble valencià és un poble emprenedor, valent, innovador. A les nostres terres hem passat del cànem a l'arròs, i de l'arròs al taulell. Sempre hem estat capaços de reinventar la nostra economia. I també d'obrir mercats arreu el món. Abans de formar part de la UE, els taulells de l'Alcora, d'Onda, de Vila-real i de Sant Joan de Moró, eren ja coneguts arreu Europa. Ara, és l'administració pública qui te que mostrar el seu suport, amb polítiques energètiques, laborals i d'investigació tecnològica. Ens hi juguem part del futur. I del present.

"VIDES EXEMPLARS". Levante EMV

Saule de Tars, hebreu de religió jueva, va ser educat en el fariseisme, una de les faccions del judaisme del segle I. La seua conversió camí de Damasc és ben coneguda. Diu la tradició cristiana que Jesús mateix se li va revelar i l'instà a seguir-lo, com abans havia fet amb els apòstols. Estos, havien vist com del cel els baixaven unes llengües de foc, com símbol de la seua dedicació futura.
De la mateixa forma que Saule en convertir-se va adoptar el nom de Pau, l'any 2005 de la nostra era, l'alcalde de Castelló, José Luis Gimeno va convertir-se en Alberto Fabra, i este, en ser elegit candidat va adoptar el nom d'Alberto Alcalde. Com als primigenis apòstols, a Gimeno, primer apòstol local del popularisme, també li caigueren del cel unes llengües, estes en forma de Ciutat.
Pau va dedicar la seua vida a la difusió de l'evangeli de Jesucrist, i ho feu amb l'escriptura. Una Carta als Romans, als Gàlates, als Efesis, als Filipenses, als de Colosses, a Titus, a Filèmon i un altra als Hebreus. N'envià dues als de Tessalònica, als Corintis i a Timoteu. Escrigué a comunitats senceres i a persones individuals.
Alberto Alcalde, també sembla haver-li agafat afició a l'escriptura. Entre les personalitats cal destacar la seua carta a la Ministra de Foment sobre els camins que ens han de dur a Benicàssim. I entre les col·lectives convé senyalar les que ha dirigit als recent nascuts convidant-los a un bateig seglar a l'Ajuntament, amb medalleta inclosa. Les escrites a la Tercera Edat, acompanyant imatges seues amb marc i tot (en una clara vulneració del primer manament que prohibix la idolatria). Les remeses als veïns afectats per pàrquings, recordant que el desé manament establix que no s'han de cobejar els bens aliens, com ara poder passar pel teu carrer, o mantindre la clientela del teu negoci. O aquelles dirigides als afectats per allò que hauria de ser ZAS, exigint que acaten el tercer manament i que deixen als altres santificar les festes.
Però de la mateixa manera que la més coneguda de les cartes de Pau, va ser la que va dirigir als Romans, entre la producció epistolar d'Alberto destaquen les anomenades: "Cartas a los Rumanos".
Se'n coneixen varies, des d'aquelles en les que recomana anar a votar, passant per la que els anunciava la targeta sanitària, fins a les que acompanyen els diplomes de capacitació en llengües aborígens. D'altres, son considerades apòcrifes.
El Nou Testament ens presenta un Pau escriptor i predicador, que va portar a terme la seva missió de predicar el camí de la salvació realitzant viatges apostòlics. Alberto Alcalde també ha viatjat a Madrid i a Bucarest, i ha practicat l'ecumenisme capitanejant els apòstols mediterranis, que tots a una veu el saludaren a la cimera local, amb un "AVE Alberto".
Paraula de Nomdedéu.