L'altre dia vaig dinar amb un grup d'amics, i van dur una convidada. Una professional de la comunicació, que ha vingut a treballar a Castelló, perquè serà la responsable del departament de publicitat d'un nou periòdic.
Si. Han llegit bé. Un nou periòdic local. En este moment, si no vaig errat, a Castelló s’editen quatre diaris. Cal sumar-hi dos gratuïts diaris, i un altre setmanal.
I ara, el mes de gener, n'apareixerà un de nou. Des del punt de vista de la pluralitat informativa, benvingut siga. Però u es pregunta si veritablement encara queda mercat per un nou periòdic setmanal, de pagament, i amb 40 fulls.
La resposta és senzilla. És un diari bilingüe romanés-castellà. Fantàstic. No tinc res en contra que el nombrós col·lectiu romanés tinga un diari propi, és el seu dret. Ara bé, no puc evitar fer una reflexió. Castelló tindrà abans un periòdic en romanés que en valencià, i això em sembla tot simplement indecent. No em molesta en absolut un diari en romanés, abans al contrari, me n'alegre. El que dic, es que trobe a faltar un diari en valencià. La llengua pròpia de la ciutat. Una llengua ensenyada a les escoles, i en la que estan alfabetitzats cada colp més castellonencs d'origen divers. Nascuts ací, a Tergoviste, a Marràqueix, a Lima o a Kíev.
Serà interessant veure quin grup inversor hi ha darrere de la nova capçalera. Perquè saben què? L'Ajuntament de Castelló que paga un gratuït setmanal no s'ocupa d'exigir un respecte per l'Estatut i la Constitució, i per tant, no fa res per potenciar l'ús del valencià als mitjans de comunicació públics. En cap. La web local està farcida de faltes l'ortografia dia si dia també. La nova televisió digital terrestre supramunicipal, pactada pel PP i el PSOE, oblida el valencià als seus estatuts. El Govern de la Generalitat, sense entrar en els patètics continguts de la radiotelevisió valenciana, no complix la llei de creació, que establia que havia de ser una eina de normalització lingüística, i tret dels noticiaris i poca cosa més, Canal 9 és com la televisió de Castella-La Manxa, més espanyola que el Cid Campeador.
Per tant, estem no davant d'un desinterés, d'una deixadesa de funcions per part del partit popular que governa ací i allà, sinó d'atacs directes a la nostra llengua, incomplint la llei, subvencionant associacions secessionistes, i ignorant dolosament i conscient el reglament de normalització lingüística municipal. I davant d'esta política despersonalitzadora i d'autoodi, torne a fer-me la mateixa pregunta. Quin grup inversor hi ha darrere del nou setmanari? És només una operació econòmica, d'altra banda ben lícita? Es a dir, uns inversors troben que hi ha una possibilitat de guanyar diners amb un diari en romanés? Ja vorem qui hi posa publicitat, quants diners públics s'invertixen en fer viable el projecte. Ja ho voran. Ja voran com l'Ajuntament de Castelló s'hi gastarà més diners en publicitat, del que mai no ha invertit en la normalització lingüística del valencià. Eixa és la reflexió, i eixa la queixa. No que aparega un periòdic en romanés, sinó que no en tinguem cap en valencià. I que els diners públics vagen abans al romanés que al valencià. I això ni és lògic, ni és just, ni és tolerable.
Si. Han llegit bé. Un nou periòdic local. En este moment, si no vaig errat, a Castelló s’editen quatre diaris. Cal sumar-hi dos gratuïts diaris, i un altre setmanal.
I ara, el mes de gener, n'apareixerà un de nou. Des del punt de vista de la pluralitat informativa, benvingut siga. Però u es pregunta si veritablement encara queda mercat per un nou periòdic setmanal, de pagament, i amb 40 fulls.
La resposta és senzilla. És un diari bilingüe romanés-castellà. Fantàstic. No tinc res en contra que el nombrós col·lectiu romanés tinga un diari propi, és el seu dret. Ara bé, no puc evitar fer una reflexió. Castelló tindrà abans un periòdic en romanés que en valencià, i això em sembla tot simplement indecent. No em molesta en absolut un diari en romanés, abans al contrari, me n'alegre. El que dic, es que trobe a faltar un diari en valencià. La llengua pròpia de la ciutat. Una llengua ensenyada a les escoles, i en la que estan alfabetitzats cada colp més castellonencs d'origen divers. Nascuts ací, a Tergoviste, a Marràqueix, a Lima o a Kíev.
Serà interessant veure quin grup inversor hi ha darrere de la nova capçalera. Perquè saben què? L'Ajuntament de Castelló que paga un gratuït setmanal no s'ocupa d'exigir un respecte per l'Estatut i la Constitució, i per tant, no fa res per potenciar l'ús del valencià als mitjans de comunicació públics. En cap. La web local està farcida de faltes l'ortografia dia si dia també. La nova televisió digital terrestre supramunicipal, pactada pel PP i el PSOE, oblida el valencià als seus estatuts. El Govern de la Generalitat, sense entrar en els patètics continguts de la radiotelevisió valenciana, no complix la llei de creació, que establia que havia de ser una eina de normalització lingüística, i tret dels noticiaris i poca cosa més, Canal 9 és com la televisió de Castella-La Manxa, més espanyola que el Cid Campeador.
Per tant, estem no davant d'un desinterés, d'una deixadesa de funcions per part del partit popular que governa ací i allà, sinó d'atacs directes a la nostra llengua, incomplint la llei, subvencionant associacions secessionistes, i ignorant dolosament i conscient el reglament de normalització lingüística municipal. I davant d'esta política despersonalitzadora i d'autoodi, torne a fer-me la mateixa pregunta. Quin grup inversor hi ha darrere del nou setmanari? És només una operació econòmica, d'altra banda ben lícita? Es a dir, uns inversors troben que hi ha una possibilitat de guanyar diners amb un diari en romanés? Ja vorem qui hi posa publicitat, quants diners públics s'invertixen en fer viable el projecte. Ja ho voran. Ja voran com l'Ajuntament de Castelló s'hi gastarà més diners en publicitat, del que mai no ha invertit en la normalització lingüística del valencià. Eixa és la reflexió, i eixa la queixa. No que aparega un periòdic en romanés, sinó que no en tinguem cap en valencià. I que els diners públics vagen abans al romanés que al valencià. I això ni és lògic, ni és just, ni és tolerable.
