"AMB L’ANY NOU VENEN ELS REIS, ÉS L’HORA D’ESCRIURE LA CARTA PENSANT EN TOTS." Crònica. 3.01.08

Estimats Reis d’Orient: Enguany, tot i que no ens va anar del tot bé en les eleccions, ens hem portat prou bé. Treballem moltes hores per Castelló, i no sempre en les millors condicions. Però no ens queixem gaire. Vosaltres decidireu si mereixem algun regal. Ara no us escric per demanar res per nosaltres, sinó per al PP. Ells governen i necessiten els cinc sentits, i de vegades no sembla que tinguen ni sentit comú. Els hi hauríeu de dur cinc regalets. Oïda: unes orelles noves per escoltar les propostes positives l’oposició. Vista: ulleres de cul de got per vore els problemes per resoldre. Gust: una llengua (valenciana a poder ser) per parlar amb els veïns disgustats. Olfacte: un nas capaç d’ensumar els problemes amb antelació. Tacte: Una miqueta més de tacte a l’hora de tractar la gent. Al balcó trobareu Coca de Castelló i mistela.

"BALANÇ". Mediterráneo. 3.01.08

En estes dates, sempre toca fer un balanç de l’any que s’apaga. Segur que des de l’equip de govern sabran subratllar totes aquelles coses que cada regidoria ha fet. Qui governa és qui fa les coses, sempre en té alguna per vendre. Encara que siga un projecte. Trobaran exemples que avalen la tesi de que el PP és imprescindible. D’altra banda, em sorprendria d’allò més, si el PSOE no fora capaç de subratllar una desena i mitja d’incompliments popular i de mancances de la ciutat. Més enllà del Nou Castàlia que de pesadets que es fan, ja sembla vell. Per la meua banda, els demane una reflexió. Viu vosté millor que fa un any? Paga menys de taxes i impostos? Vol que partisquen Ribalta en dos? Ha millorat el servei de neteja de la ciutat? Els seu fill encara estudia en un barracó? Troba lloc per aparcar? Ha vist el TVRCas? El mercat del dilluns el fan al nou emplaçament o on sempre? És més car morir-se a Castelló? Que li sembla haver de pagar 17€ de l’aparcament de l’Hospital General, per acompanyar per la nit un malalt? Quantes hores de cua fa al cotxe? Troba un policia local quan el necessita? Els joves de 14 anys tenen algun lloc on anar? Li agrada el dibuix de Calatrava? És de les persones grans que s’ha quedat sense plaça per anar a la piscina? Des del seu barri ho té fàcil per anar a l’ambulatori, o per agafar el bus? Ha pagat, com jo, 10 € per al servei de bicicletes que no funciona? Hi ha més arbres que abans? Reflexione. És el moment de fer balanç. La política hauria de servir per fer que els ciutadans siguen més feliços. Eixa és l’obligació de tot govern. Si vosté no és més feliç, hauria de canviar de proveïdor.

Han assassinat a Benazir Bhutto

Assassins de raons, de vides,

que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies

i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.

Lluis Llach

"SI EL PP VOL FER-SE PROPAGANDA QUE SE LA PAGUE, A MI QUE NO EM MAREGE". Crònica. 28.12.07

Hui el tema principal són les infraestructures locals per acollir grans esdeveniments, com ara el Centre de Convencions de Calatrava (que hores d'ara és un dibuix d'una senyora i un pardal), el Palau de la Festa (del que no s'ha posat ni la primera pedra), el Recinte Castelló que continua sense acabar-se o l'Auditori, l'única realitat. I que volen que diga? Que quan estarà tot tindrem moltes coses? Doncs si, però ara com ara, per escriure sobre això hauria de parlar amb Bill Murray, protagonista de "Ghost Busters" per que m'ajudara a caçar els ectoplasmes dels edificis fantasma.
Són ganes de complicar-se la vida. És Nadal, podrÍem parlar dels Reis de l'Orient o de Rodolf, el ren guia del trineu del Pare Noel. Al cap i a la fi, la seua existència és tan discutida com la del Centre de Convencions, el Recinte Castelló, o el Palau.

"NADAL". Mediterráneo. 27.12.07

Nadales a la megafonia dels carrers. Les mateixes de cada any. Els menuts que no tenen escola. Els grans que no tenen paciència. Targetes de crèdit esmolades de tan passar per les terminals bancàries. Cues impossibles al voltant dels Centres Comercials. Comerços de gom a gom. Regals per fer. Regals que no t’han fet. Regals que no hauries d’haver fet. Cava. Llagostins, escamarlans, cigales, gambes i tot tipus d’animalons que viuen al mar. Alka Seltzer. L’àvia sorda com un pom de porta. Sidra per a la iaia. Absurds Pares Noels penjants dels balcons. Amics. Amics? Però si no ens hem vist des de fa un any! Paga extra, però no per a tothom. A vore què fem a Cap d’Any, que encara no hem quedat. La llegenda urbana de les cistelles de Nadal que diu que algunes empreses regalen. L’arbre que mai no és reciclable. El menjador del Padre Ricardo.
Bons desitjos que caduquen. Paraules dolces. Dolços. Torrons. D’Alacant, de Xixona, d’incerts sabors i pitjors combinacions. Polvorons. Peladelles. Dàtils. Nous de Macadàmia. Pastissets de moniato. Simbomba. Reis d’Orient amb barbes postisses i corones de McDonald’s. Més cava. Raphael i El tamborilero. Licors. El poema nadalenc del nebot. El cunyat borratxo. Més Alka Seltzer. Per a tots. El Betlem que diu Benet que ha de ser a Natzaret i que ni bou ni ase.
Paper d’embolicar, caixes, cartrons, plàstics, llaços. Contenidors plens. Sopa del segon dia de Nadal. Tito per als del PP. Conill per als del PSOE. Les estrenes de Nadal. Les repeticions de les teles. Els Gremlins, Whoopi Goldberg... Els darrers dies de TV3. Canal 9...Alka Seltzer. Quines ganes tinc de que s’acaben les vacances per poder descansar.

UN DESIG!

"BIG BROTHER". Levante-EMV.22.12.07

La passada sessió planària de pressupostos, va convertir-se a Castelló, en una sessió de control. Però no del govern, sessions a l’ús en totes les democràcies occidentals. No. Va ser una sessió de control a l’oposició.
El PSOE havia engegat una lícita campanya de mobilització popular contra l’abusiu (en això coincidim) increment de taxes i impostos. Els socialistes havien redactat unes al·legacions, que van remetre des de l’ajuntament. Res a objectar, cada ú fa l’oposició com li sembla més útil. El cas és que el representant popular ens va sorprendre a l’informar públicament, que comprovant els cognoms, havien arribat a la conclusió (desconec si certa) que la major part dels recurrents eren familiars dels regidors socialistes, i els propis membres del grup municipal. També va entretindre’s el PP en comprovar si les persones que al·legaven contra les taxes per guals, eren titulars d’un gual o no. Van obviar, com va replicar el socialista Péris, que perfectament poden viure un una finca amb gual, i que este figure a nom de la comunitat de veïns. I, afegisc jo, tampoc no cal ser titular per recórrer una taxa que et sembla injusta.
Un altre regidor popular va afirmar amb contundència, que forçosament ha de ser fruit de la confirmació prèvia, que així com ell era soci del C.D. Castellón, cap membre del grup municipal socialista ho era. Deu tindre accés a la base de dades del club.
A mi també em van passar dues coses dignes de ser subratllades. En la meua intervenció, quan parlava de les subvencions, vaig afirmar que els 228.000 € que este any destina l’ajuntament al col·lectiu gitano (al que cal afegir subvencions d’altres administracions) era una quantitat molt important. Deia jo que era cert que molts dels programes del col·lectiu, són interessants i ben útils, però vaig gosar afirmar que la integració del col·lectiu, era excessivament lenta, com ho demostra el fet que dure ja cinc segles! Als quinze minuts de la meua afirmació, va aparèixer pel plenari el Tio Enrique, patriarca gitano. En l’època del sms i el mòbil, jo no crec en les casualitats.
També vaig dir que calia que el pressupost afinara més. Que algunes xifres es comptabilitzaven amb un marge d’error massa gran, la qual cosa obligava després a modificacions de crèdits, augment de paperassa i pèrdua de temps. Vaig posar l’exemple d’una càmera digital pressupostada en 1.000 €. El dia després la funcionaria responsable de l’àrea que havia sol·licitat la càmera, em va justificar disgustada, la necessitat de l’aparell fotogràfic, i que valia tants diners perquè la necessitaven amb trípode i determinades característiques, cosa per cert que no consta al pressupost. Afirmava que potser fins i tot han fet curt amb 1000€. No sabia que em donava implícitament la raó. La meua queixa no és que fora cara o barata, és que es posava una quantitat sense demanar prèviament un pressupost que ajustes el preu a la realitat. Em sembla fantàstic que l’arxiu tinga el material més modern del mercat. Se que en faran bon ús.
Com ho va saber la funcionaria el que jo havia dit? No ho va sentir a cap ràdio, no ho va llegir a cap diari. Algú va haver de telefonar-la per dir-li: “el BLOC no vol que tingueu la càmera que tant necessiteu”.
Així va transcórrer la sessió. Amb la sensació de l’oposició que estàvem sotmesos a un control desproporcionat, i a una manipulació innoble i indecent del que fem i diem.
El PP ha deixat de ser un partit polític amb una maquinaria electoral perfectament greixada. Ha evolucionat com un pokémon. És un règim. Un règim polític, fet de complicitats subvencionades, de pressions a determinats col·lectius, i d’ús dels diners públics i dels ressorts del poder per construir un entramat que comença a fer-me por com ciutadà, i que em decep profundament com a demòcrata.

NO TANQUEU LA TV3!!!!

DISSABTE 22 A LES 19 HORES AL CARRER MAJOR DAVANT LA CASA DELS CARAGOLS!!!

hui, en sessió plenària, he reiterat a l'alcalde el prec que ja vaig fer el mes de març passat, en el sentit que trasllade a la Generalitat la voluntat municipal (així s'aprovà per unanimitat en un plenari) de permetre el lliure accés dels castellonencs i castellonenques a la TV3, i al Govern Central la necessitat que resolga d'un colp per sempre el marc legal.

Dissabte hem de ser molta gent, i contra més plural siga la concentració millor, però que no se'ns oblide que el PP, tancant els repetidors, comet una immoralitat, que no sería possible si el PSOE haguera fet allò que per boca de Montilla va dir que faria. I no ho dic només jo. Vos aconselle l'article de Vicent Partal. http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2660170

"LA PRESENTACIÓ DEL PROJECTE, LA VA DISSENYAR ELS HERMANOS CALATRAVA. UNA PENA " Crònica. 21.12.07

Castelló necessita d'un espai firal, adequat a les dimensions de la nostra ciutat, amb vocació de futur i amb ambició de projectar-se fora de la ciutat. Un espai de qualitat que puga acollir esdeveniments firals, de caràcter comercial, agricola o industrial. L'opció de triar un arquitecte de prestigi internacional, intuïtiu i imaginatiu com Santiago Calatrava, és una aposta segura, per dotar a la ciutat de l'espai firal, al temps que crearà un conjunt d'edificis que permetrà posar en rellevància l'arquitectura de Castelló. Que malgrat el que es diu, no és una mala arquitectura, el que patim és un urbanisme nefand. En qualsevol cas, encara que siga caret, un referent arquitectònic no ens ve malament. Tot i que ja quasi tot el món té un Calatrava al seu poble, com té un Ripollés al jardí. Benvingut siga l'encàrrec. Ara cal fer-lo.

"CALATRAVA" Levante-EMV

Malgrat el que explicava l'altre dia una professora, en una classe de la UJI, la campanya “Pasión por Castellón”, mai no va ser sotmesa a l’opinió de l’oposició, i malgrat el que ella afirmava, l’oposició mai va votar en contra. Ni a favor. Per la senzilla raó que mai va passar per cap ple municipal. Així es fan les coses a Castelló. Per tant, si un dia l’equip de govern decideix que la ciutat ha de tenir un himne (no es cap proposta, a mi la “Marxa de la Ciutat” de Matilde Salvador em sembla una peça bellíssima i adequada), els tres o quatre que prenen decisions es reunirien a un despatx i triarien un compositor. Personalment, crec que per curriculum, el més encertat seria que l’alcalde despenjara el telèfon i marcara el número de Evangelos Odyssey Papathanassiou, més conegut per Vangelis. I sobretot, reconegut per les bandes sonores de “Carros de Fuego” (TVRCas), “La conquista del Paraíso” (“La ciudad que yo quiero”) i “Blade runner” (realitats virtuals).
La conversa seria si fa no fa: “Mira Papathanassiou, nos gustaria que compusieras un himno que nos situase en el mapa mundial de ciudades con himno”. Li ho diria en castellà perquè Vangelis no enten el valencià, i és una sort, perquè Alberto Fabra no el parla.
Seguim imaginant que el senyor accepta l’encàrrec i que passat un any, i després de 7 anuncis previs, ve a la ciutat a signar el contracte. Acudirien el President de la Generalitat, el de la Diputació i un completíssim seguici. Compareixerien tots davant la premsa al Saló de Plens municipal, i quan algun reporter agosarat li preguntés si ja tenia una idea clara de com seria, i si podria fer una demostració, Vangelis, amb un somriure autocomplaent, miraria a dreta i esquerra (just el doble d’a on mira habitualment l’alcalde) i li demanaria al policia local el xiulet. Solemnement se’l posaria a la boca i faria: Pip-pip. El fascinant món de la música simfònica!
Hores d’ara ja deuen pensar que estic com un llum (de baix consum, que sóc primmirat per estes coses). Dons no. Simplement he novel·lat el que van fer amb l’Espai Comercial.
Van encomanar a un prestigiós arquitecte el disseny de la nova dotació. Al PP li agrada dir-li a Santiago Calatrava, valencià internacional. Supose que és valencià per naixement i internacional perquè paga els impostos a Suïssa. Allò que tan criticaven dels Sanchez-Vicario. El cas és que va vindre, va saludar, ens va costar un grapat d’euros per la presentació, i en lloc de donar-nos una idea de com serà l’Espai Comercial va dibuixar una senyora i un colom. Igual que haguera pogut dibuixar un porc en bicicleta, o una mona tocant el banjo. Me punxen i no me trauen sang, que diu aquell.

"FUTBOL" Mediterráneo. 20.12.07

A mi això del futbol cada dia em recorda més a la política. Supose que qualsevol persona que veja la vida municipal com un espectador, arribarà a conclusions semblants a les que arribe jo a Castàlia. L’oposició (i estic fent autocrítica) crea tan poques ocasions de fer-li un gol al PP, que ens posem a aplaudir a mans plenes quan aconseguim que l’equip de govern haja de donar explicacions d’alguna cosa. Si fa no fa, el que fem l’afició albinegra cada colp que Tabares xuta a porta, encara que el baló passe sis dies lluny del pal, i no aconseguisca ni inquietar l’adversari. És cert, que l’equip del PP te una gol sur que ja m’agradaria per a mi, però tampoc no és que practiquen el “joga bonito”. Simplement llancen el baló a l’olla i ja rematarà Moliner. Siguem clars, no és que ells siguen el “Dream Team”, però la manca de perícia dels que estem davant (continue fent autocrítica) ens converteix en l’adversari somniat per ells, i els perpetua. Són el “Nightmare Team”.
A Castàlia diuen que cal llevar a Moré. Pobre. Però si amb la gent que té, encara com estem on estem! Però alerta, que ningú no s’enganye. Els mateixos jugadors que de vegades ens desesperen, són capaços de lligar una segona part decent com diumenge i guanyar un partit. Per tant, la solució no són nous fitxatges. És tindre idees, entrenar, córrer i suar la samarreta (més autocrítica).
La manca d’ambició col·lectiva, el queixar-se sempre de que el vestidor és menut i fa olor a humanitat, no convenç a l’afició. Encara que els hi prometem un nou estadi, per vore com juga el segon equip, es queden amb els primers, que ja els coneixen des de fa temps. Massa diria jo.

SÓC UN DISSIDENT

"El dissident no actua en l’esfera del poder real en absolut. No està buscant el poder. No aspira a càrrecs oficials ni busca vots. No tracta d’agradar al públic, no ofereix res ni promet res. Pot oferir en tot cas només la seua pell, i ho ofereix en soledat perquè no té un altre mode d’ afirmar la veritat que sosté. Les seues acciones simplement articulen la seua dignitat como ciutadà, sense importar el cost."
Václav Havel

Sóc un dissident. I no precisament vocacional, m'encantaria no haver de ser-ho. Forme part de l’executiva nacional del meu partit, i de la seua permanent, el màxim organ de direcció. Però sóc un dissident.
De fet, forme part de l’executiva per la meua condició de dissident. És precisament per contribuir a donar una pàtina de pluralitat que el Secretari General em va proposar formar-ne part.
No cal que recorde la meua negativa frontal a formar part de Compromís. Va haver un consell nacional on vaig quedar-me absolutament sol votant que no calia ni obrir negociacions. Jo sempre vote amb absoluta llibertat, el que crec millor per al meu país, i per al meu partit.

I ho faig per integritat, però també per fidelitat al projecte, fins i tot al Secretari General. Per fidelitat a ell, mai no votaré res que jo crega que pot perjudicar el nostre projecte, encara que la idea siga d'ell.
No toca ara analitzar la part positiva i la negativa d’aquell acord, que vam fer saltar pels aires fet bocins, quan els escons encara no coneixien la forma del cul dels seus nous propietaris.
Però han passat ben pocs mesos i ja hi tornem. Quan encarem les eleccions generals, el BLOC, com deia algú al seu bloc, falt d’iniciativa pròpia, va a busca a Iniciativa.
Iniciativa és un grup de dissidents també. Han dissentit profundament del seu partit, EU. Ho feren primer creant un corrent (EiP) i finalment un partit integrat a EU, Iniciativa del Poble Valencià. En formen part les dues diputades, que junt amb els dos del BLOC, han capgirat el grup de les Corts. I alguna altra gent més o menys notòria com la diputada a Madrid Isaura Navarro, o una dotzena de regidors al llarg del país. (Em quede curt? 20!). Tots ells i elles, insistisc, a data de hui continuen sent militants d'EU.
El BLOC, va aprovar fa tres mesos un document estratègic en el que anunciava la voluntat de liderar un espai alternatiu al del bipartidisme. Personalment vaig presentar algunes esmenes que no van ser del gust de la ponència. Però tot i així, en termes generals compartisc eixa voluntat de buscar complicitats amb altres formacions polítiques, socials, etc, per bastir una gran força nacional, inequívocament progressista.
Així, que a diferència del que vaig fer amb EU, quan es parlà de seure’s a explorar les possibilitats d’acords amb Iniciativa del Poble Valencià i els Verds d’Arnal (no recorde el nom del seu grup, i hauria de recordar-lo, ja que fins i tot el logo l’ha pagat el meu partit!), em va semblar raonable i vaig donar el meu suport, posant algunes condicions, clar.
Res, cap d’elles ha quedat garantida en el que el dissabte hem de votar. Cap. Tot i que es deia que si, la redacció final, vulnera l’esperit de les propostes.
Així les coses, dissabte, tornaré a ser un dissident. No votaré favorablement la proposta que presenta l’Executiva, perquè crec que és tot simpelment insultant per la gent del BLOC.
En atenció al pes social de cada formació, no puc acceptar res que no siga totes les capçaleres de llista per al BLOC. I no puc acceptar un comité paritari! Però en quin món estem?
Com podem oferir a un partit amb cent militants la mateixa representació que al BLOC amb 2500? I als verds?

No voliem “liderar”?
El BLOC porta molts anys sent generós, en tot el procés del Compromís ho ha estat de forma desmesurada, assumint riscos enormes.
Ara és l’hora dels Verds d’Arnal i d’Iniciativa de ser generosos en la construcció d’un espai politic valencià, acord amb la realitat electoral. I no els demane que renuncien a res. Absolutament a res. Simplement que accepten el seu pes. El BLOC representa al voltant del 90% del pes en militants i càrrecs públics, i la proposta que presenta l'EN a aprovació, reserva per al BLOC 12 llocs de 32 del comput total!

Però també he de dir una cosa, si jo fora ells estaria encantat amb l’oferta del BLOC, és d’una desproporció insultant a favor seu.
Per això sóc dissident. Perquè dissentisc no dels altres, sinó dels meus.

Diumenge a les 11 concentració pacífica, lúdica, festiva i reivindicativa al Passeig Ribalta, per evitar que el TVRCas el travesse.

convoca SOS Ribalta, plataforma de la que el BLOC forma part.

www.salvemelribalta.net

"EL PP ARRIBA TARD I SENSE AMBICIÓ A LA LLUITA PER L’ESTALVI ENERGÈTIC". Crònica.13.12.07

Fa més de 7 anys Toni Porcar va dir en un Ple municipal que la il·luminació de Castelló era tan excessiva que en lloc d’estar pensada per a vore’ns nosaltres, semblava pensada per a que ens veren els extraterrestres. Tots van riure la gràcia. I no era cap gràcia, era la constatació de la preocupació del BLOC per la contaminació lumínica. No ens van fer ni cas. Anys després diuen que gastaran tecnologia LED als semàfors. Quan vam presentar una proposta d’ordenança de panells solars, la retardaren tant que finalment ha legislat l’Estat abans. Ara el PP anuncia bonificacions als constructors que propiecien energies netes. I així continuament. El PP accepta autobusos de transport públic que desestima Madrid per vells! Bicis públiques? On estan els carrils-bici? Molta galeria i ben poca efectivitat. Un desinterés que tots paguem.

EL PP EXECUTA L'AMENAÇA.

L'AMENAÇA ÉS EL FRUIT DE LA SEUA VOLUNTAT, I ES SUSTENTA EN L'ACORD SIGNAT AMB AQUELL MEINISTRE D'INDUSTRIA QUE ES DEIA JOSÉ MONTILLA. ACTUAL PRESIDENT DE CATALUNYA. ENTRE LA SEUA INCOMPETÈNCIA I LA MALA FE DEL PRESIDENT CAMPS, HAN DEIXAT MIG PAÍS SENSE TV3.

AIXÍ QUE JA SABEM QUI N'ÉS EL RESPONSABLE.

EN PRIMERA INSTÀNCIA EL PARTIT POPULAR AL PAÍS VALENCIÀ. PERÒ EL PSOE (I EL PSC) EN SÓN CORRESPONSABLES. CORRESPÓN AL GOVERN CENTRAL FER UNA LEGISLACIÓ QUE PERMETA LA RECEPCIÓ RECIPROCA. I EL PSC TÉ COM A MÀXIM MANDATARI L'EX MINISTRE D'INDUSTRIA QUE NO VA VOLER RESOLDRE EL PROBLEMA. I L'ACTUAL MINISTRE D'INDUSTRIA ÉS EL SR.CLOS, UN ALTRE DESTACAT MEMBRE DEL PSC.

TAMBÉ HI HA UNS ACTORS SECUNDARIS, QUE TENEN UN CERT GRAU DE RESPONSABILITAT. ICV I ERC DONANT SUPORT AL PSC I EN CONCRET A MONTILLA, ALIMENTEN AMB EL SEUS VOTS A UN DELS RESPONSABLES DEL TANCAMENT.

I ELISEU CLIMENT, PASSEJANT PEL PAÍS ALS DEL PSC, I AGAFANT-SE DEL BRACET D'ESQUERRA.

SANTA CONSTI. 6.12.07

"No em lleveu el referèndum, que em mateu la democràcia."

Winston Churchill

"EL PRESSUPOST QUE PRESENTA EL PP, CONSGRA UN MODEL QUE NO ENS AGRADA GENS." Crònica. 07.12.07

El pressupost municipal no naix amb vocació de resoldre problemes socials. Continua entenent els serveis socials com subsidis i les associacions com subjectes subvencionables. Consagra un grau de despesa pública descompensat respecte a les inversions. Enguany augmentarà el grau d'endeutament, ho entendríem si els diners milloraren la qualitat de vida dels ciutadans. Però entenem que no és així. Privatitzen la seguretat pública, no creen ni una sola escola de 0 a 3 anys, no hi ha programes de rehabilitació i lloguer del casc històric, no preveuen centres d'esplai per adolescents, la cultura continua sense direcció i està conformada per un desllavassat conjunt d'iniciatives privades subvencionades per l'ajuntament. La major part del pressupost de gent gran, no va dirigit a millor la seua vida. Per fer-ho curt, no és el nostre model.

"LA SÍNDROME DE RAMBLA" Levante-EMV.05.12.07

El cinisme és una escola filosòfica creada per Antístenes (qui havia estat deixeble de Sòcrates), en el segle III, quan va ressorgir la problemàtica moral. El cínic més famós era Diògens de Sínope, del que s’explica que vivia en una bota de vi i només tenia un vestit per l’hivern i l’estiu. Amb el temps, i per derivació, Diògenes ha donat nom a una síndrome que consisteix en viure en la indigència, recollint compulsivament coses inservibles, trastos vells, catifes brutes i llaunes de tonyina caducades.
Ara, potser un dels cínics més famosos passe a ser Vicent Rambla. Les seues declaracions d’este dissabte reclamant un nou sistema de finançament per al nostre país, són un dels enunciats del cinisme més grans de la dècada. I no per què no ens semble bé als nacionalistes, tot el contrari. Nosaltres fa anys que ho reclamem, i este era un dels punts fonamentals pel que vam oposar-nos a l’estatut que el seu partit i el de ... com es deia aquell xic?... ah! si, Ignasi Pla, van pactar. Un estatut sense ambició política, i que no ha resultat cap avanç en matèria de finançament, per molt que ara ploriquegen. Però el cinisme de Rambla no s’acaba ací. La seua determinació de ser el nou profeta del cinisme, el duu a voler emular al gran Diògens i arravatar-li la titularitat de la síndrome.
Rambla afirma que cal reclamar l’aigua com contrapartida a la aportació econòmica del País Valencià a l’Estat. Eixe discurs, exactament eixe, és el que va pronunciar dijous passat a Castelló primer i a València després, Pedro J. Ramírez. Exactament eixe. El va fer en un dinar en el que vaig coincidir a la taula amb periodistes, empresaris, el Senador Cardona i l’Alacalde de Benicàssim Francesc Colomer. En aquell mateix moment vaig dir: “Al marge que puguem estar-hi d’acord o no, este discurs és molt més potent i elaborat que el que fa el PP. Ja vorem quan de temps tarden els populars en fer-lo propi.” Ells em guardaran de mentir.
Doncs ja ho saben. Vint-i-quatre hores. Mai fins ara havia assistit en directe a un transvasament ideològic tan clar. Pedro J. Ramirez dicta, i l’Honorable Vicepresident del Govern del meu país, com indigent ideològic, recull i fa pròpies les idees inservibles, els plans vells, i les propostes caducades. Quin cinisme!

"MAQUIAVEL" Mediterráneo. 13.12.07

"Maquiavel té raó i s’equivoca. La política no és únicament la tècnica de conquesta i de possessió del poder, ja que el poder no n’és l’única finalitat; és també una utopia que inspira l’acció. Sense això, només seria cinisme i egoisme.” Ho diu Édouard Balladour, el que va ser Primer Ministre francés entre el 93 i el 95, al seu darrer llibre. Ho diu ell i ho haurien de llegir uns quants que jo conec. El poder democràtic (l’altre no és poder, és totalitarisme) ha de ser la forma que els polítics tenen de dur a la practica les propostes programàtiques. El problema rau en la trista obvietat que massa governants, prenen les decisions no en base al que pot millorar la qualitat de vida dels seus conciutadans, sinó en el que pot perpetuar-los en eixe poder.
Només cal fer una ullada als pressupostos que ha presentat el Partit Popular. Hi ha una partida dedicada als grups polítics (entre els que també està el PP qui se n’emporta més de la meitat) per un import total de 74.000€. L’Equip de Govern, només amb la suma de les partides de publicitat i despeses diverses sumen 1.720.000€. És evident que hi ha una desproporció de medis que no es justifica només en la representativitat. No. Ni en la funció protocol·lària de cada persona o grup. Tampoc. Queda sobradament acreditat que hi ha un repartiment dels diners públics per a us discrecional de l’equip de govern. I que són diners que no serveixen per millorar la vida dels ciutadans. Són diners públics dedicats a perpetuar el PP en el poder. És obvi. En els 476 anys des de la publicació d’ El Princep, s’ha produït si més no, un canvi substancial, Maquiavel no votava. Vostés si.

Amb motiu del dia de la Consti, articulistes no habituals van publicar el ja tradicional panegeric, la glossa laudatòria al document constitucional. El mateix document que intenten vulnerar la resta de l'any amb lleis que el Tribunal Constitucional tomba parcialment. Per eixa raó, el diari Mediterráneo no va poder publicar el meu article setmanal. S'ha retardat una setmana. Disculpeu les molèsties.