31 de juliol, 2013

"MEMÒRIA DE PEIX" - Mediterráneo - 01.08.13

El PP està convençut que l’electorat té memòria de peix. Per això ara proposen una complexa i improbable reforma estatutària que pretén reduir en 20 diputats les Corts valencianes i confia que ningú no recorde que van ser ells qui van augmentar el nombre en 20 diputats no fa tant de temps.
Per això el Vicepresident econòmic de la Diputació, davant les meues crítiques pels duríssims retalls socials i de drets laborals als que els governs del PP sotmet la població, va contestar que el que importa és l’últim any de la legislatura.
Per això l’Alcalde Bataller va dir que demanaria que taparen amb urgència les restes de la muralla en el traçat del TRAM, després va votar a favor de la nostra moció que demanava tot el contrari, i ara justifica que la Conselleria ignore l’acord municipal unànime. 
El PP creu que la gent no té memòria, i que ha oblidant que eren ells els qui es posaven medalles quan Castelló tenia atur tècnic zero, i ara són ells els que s'espolsen les responsabilitats per allò de la manca de competències, quan resulta que l’ocupació creix a tot el País Valencià, excepte a Castelló.
Tinc una mala noticia per al PP. El Professor Warburton i el seu equip d’investigadors australians han demostrat que els peixos no només poden recordar els seus depredadors durant almenys un any sinó que també tenen una capacitat d’aprenentatge excel·lent. 
És més, ara sabem que els peixos prefereixen la companyia d’altres peixos que se’ls hi assemblen. Recorden, el 2015 eleccions. 

27 de juliol, 2013

"FINAL DE CURS" -Levante-EMV - 27.07.13

Este és el meu darrer article de juliol, per tant, el meu darrer article del que podríem anomenar curs polític, i no hi ha curs sense avaluació i notes. I jo voldria acomiadar-me del curs provincial, com a Diputat, ensenyant el butlletí als pares, que són vostés. Al cap i a la fi, són els que em paguen la carrera.
Fa un parell de setmanes mal comptades vam fer un balanç de mitja legislatura, i Levante se'n va fer ressò: “Compromís ha aconseguit consolidar-se en la primera meitat de la legislatura com el grup més eficaç i propositiu de l’oposició en la corporació provincial de Castelló”, així que els done a vostés per ben informats.....
Però faltava la nota del darrer examen, l'assignatura es titula “Avantatges i desavantatges de la Fractura Hidràulica als Maestrats i Els Ports”. I l'examen era davant d'un tribunal. Poca broma. Doncs bé, hem tret un excel·lent, poden estar vostés contents, que hem aprofitat ben bé el curs. La nostra estratègia d'estudi ha funcionat, i al final el tribunal ens ha posat un 9 (el deu sempre és per al professor). I la resta de companys de curs? 
Doncs el PSOE no s'ha presentat. Es va passar tot el curs dient “jo ja m'ho sé, jo ja m'ho sé, no necessite estudiar més”, i no s'han presentat a l'examen. Amb la qual cosa és possible que tingueren raó i ja s'ho sapigueren, però al no presentar-se a l'examen, no tenen nota i no poden passar de curs. Perquè això dels estudis reglats ja va ben bé així, dir que t'ho saps no és suficient, has d'aconseguir que els professors s'ho creguen.
El PP va començar fatal. En els primers exàmens parcials mantenia que de cap de les maneres podia deixar-se escapar la possibilitat de saber que hi havia davall els peus, fins i tot va arribar a presentar un treball escrit en forma de moció, en el que proposava autoritzar els treballs d'investigació. És més, per moment va abraçar la fe de Montero, convidant-lo a donar-nos classes de repàs a tot el món, en la pròpia Diputació. Al final, però, ha aprovat pels pels. Un cinc pelat. Ha acabat desdient-se del creacionisme i acceptant la teoria de l'evolució de les espècies, per així dir-ho. Bé. Progressen adequadament, enhorabona. Però amb deures per a setembre. Perquè se'ls veu dubitatius.
I ara deixem-se de metàfores per si les coses no queden clares. El PSOE ha estat ferm des del minut zero en defensa de la prohibició de la tècnica del fracking. Això no és discutible. Però sí mereix dos comentaris. El primer és que el PSOE ens té desesperadament acostumats a fer en l'oposició el contrari del que fa al govern, i a fer al govern el contrari del que va prometre en l'oposició (no és l'únic que ho fa, però ho fa). Això però, és una prevenció sobre un futurible que no fa al cas. El segon és més important. Ací del que es tractava era d'aconseguir que el PP canviés d'opinió. I en esta tasca difícil, complexa, laboriosa i arriscada, han deixat sol a Compromís. No només sol, sinó que han criticat i menyspreat obertament la nostra posició estratègica. Per tant, ja que el treball ha estat en solitari de Compromís, el mèrit és de Compromís en solitari. 
Estar en contra, també ho estàvem nosaltres, i altres. I la feina de somoure consciencies l'ha fet i fa de forma brillant, la Plataforma Antifracking de les Comarques de Castelló. Als partits polítics se'ns ha d'exigir alguna  cosa més. Decisions executives, no meres declaracions programàtiques.
I el PP ja ho té bé. Acceptar i fer propi el dictamen de la Mesa d'Experts és una bona cosa. Que la Consellera haja dit el mateix és una segona bona cosa. Però ara falta vore la denegació formal dels permisos, pel principi de cautela al que fa referència l'informe. Alguns populars ho celebraran més que altres. Andrés Martínez, per exemple, a qui a l'hora de posicionar-se contra el fràcking li va pesar més la seua condició d'Alcalde de Peníscola, que la de Vicepresident de la Diputació. Pablo Roig, en canvi va defensar amb vehemència que s'havia d'investigar. Li pesà més ser diputat, que ser del Maestrat.
I per últim, un afegit. Estos mesos de treball soterrani, han servit per contestar un altra pregunta d'examen. Per a què serveixen els assessors de la Diputació? Doncs miren, el nostre, David Guardiola, ha servit per a que tanquem el curs amb un excel·lent, perquè va ser ell qui va dissenyar l'estratègia, i ha esmerçat més hores que ningú per aconseguir un No al fracking, que és un Sí al progrés. 

25 de juliol, 2013

"ESTIMADA CONSELLERA" -Mediterráneo- 25.07.13

Sempre vos he tingut per una dona intel·ligent. Perillosament intel·ligent, perquè la intel·ligència, per inusual en el món en que vós i jo ens movem, sempre resultat inquietant. A sobre, representeu una dreta desacomplexada. A mi m'agrada sentir-vos sincera dir que sou de dretes i catòlica. De dretes, amb D majúscula. Res de centres reformismes, ni liberalismes de fireta. De dretes. Bé. I això de catòlica no tindria major importància si vos no haguéreu dut la vostra fe l'esfera pública. La fe religiosa o no, implica una certa irracionalitat, una manca de capacitat crítica, que no sé si ensopega amb el vostre tarannà, o el complementa.
M'heu dedicat unes declaracions dures per tot l'enrenou de la Comissió del fracking de la Diputació. Dieu que és una “irresponsabilidad absoluta” la filtració de l'informe. Jo vos podria desgranar un rosari (ho dic sense ironia) de casos en els que el vostre partit ha filtrat informacions, o ha fet passar per propis, acords de la Junta de Portaveus. No em rebaixaré al vostre joc. El que teniu vós, i el vostre partit és un atac de “cuernos”.
Dieu que nosaltres creem alarma però no actuem. Consellera, la Comissió va ser creada a proposta del meu grup, i amb la documentació que va aportar el meu grup (el PP la va intentar escamotejar). I el que compta és que ha dit fonamentadament per escrit que no convé autoritzar les llicències. I vos el que heu de fer és assumir el dictamen com a propi. Punt. De vegades guanyem els bons. 

22 de juliol, 2013

"CATALANOFÒBIA I CASTELLANOCENTRISME" - Nomdedéu - 24.07.13



Veníem en cotxe, i com no havia instal·lat l’antena, no se sentia gaire bé la ràdio, així que passejant pel dial vam anar a caure a RNE i en aquell moment anunciaven una píndola de cultura. Una curiositat històrica, geogràfica o científica, d’aquelles que potser no et fan més culte, però que et fan quedar bé en converses de saló, o fins i tot et poden fer ric si eres concursant professional d’Antena 3.
Van dir que anaven a explicar l’origen del nom “pesseta”. I van recordar, que el primer colp que es va encunyar una moneda amb este nom, va ser a  Barcelona. Una peça de “2 1/2 pesetas” de 1808 durant la dominació napoleònica. De fet, el Diccionario de Autoridades de 1737 ja ho deixa clar, en definir la pesseta com “la peça que val dos rals de plata de moneda provincial, formada de figura rodona”. I el nom provindria del diminutiu de peça, nom amb el que es coneixien, des del segle XV, algunes monedes de plata. 
Dit tot això, semblava que l’origen català era obvi, i que des de la llengua catalana s'hauria estés a les altres llengües peninsulars. Però el locutor, després d’explicar tot això va dir que l’origen podria ser italià, francés o català. 
De l’origen català n’havia donat tota mena de detalls, com ja he relatat. Del suposat origen italià o francés, no n’aportà cap prova, ni tan sols va sentir la necessitat de comentar les raons per les qual havia arribat a tan sorprenents conclusions. Venia a ser com si hagués dit Thomas Alva Edison, d’Ohio, va inventar la làmpara d’incandescència, després d’experimentar amb més de 100 materials diferents, i aconseguir industrialitzar-la amb filament de bambú carbonitzat. Va descobrir l’anomenat efecte Edison, que permet el funcionament del díode d’incandescència. Ara que ben mirat, també podria ser que la làmpara l'hagués inventat l’ugandés Yoweri Mbabazi de Todos los Santos, o la meua cunyada Dolores. 
Acceptar que la que va ser moneda espanyola fins a l’aparició de l’euro, pogués tindre l’origen en una paraula catalana, sembla insuportable per a la mediocritat d’alguns. Una cosa tan espanyola com la moneda!
La qual cosa, si ho pensen bé, expulsa de la seua idea d’Espanya tot allò que no siga estrictament castellà. La força i potència de la pluralitat, per alguns és un handicap, un problema, un entrebanc que cal ocultar, ignorar, esborrar. Ens inventem un mític i inexplicat origen italià o francés, per contrarestar el documentat origen català. Però fins i tot eixe origen forà no és suficient per al castellanocentrisme militant, per a la catalanofòbia malalta, per al nacionalisme espanyol castellanista (no n’hi ha d’altre). O per als analfabets que pretenen un origen iber impossible del valencià, en tal de no reconéixer la unitat del català.
Encara va anar més enllà el locutor. Per rematar la seua “píndola de cultura” va afegir un altre sorprenent comentari. Alguns diuen -va asseverar- que el terme pesseta ve efectivament del català, com diminutiu de peça, però que peça va arribar al català des del castellà “peso”. Alguna prova de la suposició? No. Alguna explicació on sustentar la hipòtesi? No. 
Ja que ell no va pensar, pensaré jo per ell. Vegem-ho. La paraula pesseta ve de la catalana “peceta”, diminutiu de peça. Què hagués passat si efectivament l’origen estigués en el castellà “peso”. Doncs que als territoris de parla catalana hagués estat traduïda com “pes”, i el diminutiu hagués estat “peset”. Així hagués passat al castellà, que ben probablement hagués afegit un o final per fer el nom més mascle, més castellà, més potent. Peseto. De peso peset de peset peseto. No peseta. 
Tot plegat m’ha recordat aquell vell acudit que explicava que en una cimera franco espanyola dels anys seixanta, un alt mandatari francés en un recés li va dir al General Franco. “Qué paradojas tiene la vida, mi General. Mi país, tan republicano y nuestra moneda nacional lleva su nombre, Franco! C'est pas drôle? Quizas deberia VE cambiar el nombre de la peseta.” I Franco s’ho va rumiar una miqueta per acabar dient: “no seria una buena idea. En ese caso mi esposa se llamaria Carmen Polo de Peseta”.

L’acudit que en aquells anys tenia la gràcia de la transgressió ara fot pena. Afortunadament el General ja no hi és, el seu nacionalisme castellanocèntric i la seua catalanofòbia, continua igual de viu. Només cal escoltar RNE. Nacional de España. Clar.

20 de juliol, 2013

"O CANVIEM O MARXEM" - Levante-EMV - 20.07.57

Busquem un espai, busquem desesperadament un espai polític i una forma de fer política. No dic al meu grup, que òbviament també, sinó en general. 
El desprestigi de la política és enorme i creixent, i ho és perquè afecta a tots i cada uns dels estaments. Les persones físiques. Amb desenes de corruptes i centenars d'incompetents. També hi ha milers de persones honestes i laborioses, però només ixen en anuncis patètics de llimonades innecessàries. 
Els partits polítics, amb el seu finançament irregular, il·legal, i la terrible sensació d'impunitat. Filesa no va tancar a ningú a la presó, i ja ningú no recorda qui va ser Friedrich Karl Flick. Naseiro es va escapar de la presó perquè el procés judicial estava viciat. I 30, 20 o 10 anys després, PP i PSOE segueixen finançant-se il·legalment, per idèntics procediments.
Les institucions. Parlaments qüestionats perquè a la tele ensenyen escons buits, però no enfoquen despatxos plens de gent treballant. Diputats que només saben votar, i no sempre amb èxit. Presidents que es neguen a comparéixer, diputats castigats a la cadireta de pensar per corruptes. Abusos de reglament per permetre o no parlar a aquell o a este. El PP valencià repartint-se entre els diputats, la pasta pública que no estava pensada per això, sinó per contractar administratius. Estúpides discussions sobre l’origen d’una llengua, o sobre el nom del país, o sobre la recepta de la paella.
Per això busquem un espai nou, que ens congracie amb la gent, i no és fàcil. No ho és perquè venim de cultures polítiques molt determinades, i evolucionar cap a nous paradigmes no és gens senzill.
Alguns grups apostem per les primàries, però els que tenen les regnes del matxet s’espanten, i veuen que això els hi resta la capacitat històrica de fer i desfer. De triar candidats, de condicionar votacions... I posen palets en les rodes. Uns reclamen imposar majories, altres imposar minories amb l’excusa de la coralitat i la pluralitat. Ens omplim la boca parlant de participació ciutadana, però quan participativament es fa un reglament, els aparells dels partits el rebenten i s’autoproclamen redactors de la nova bíblia. Pas enrere. Estafa a l’electorat que ens mira amb il·lusió.
Apostem per la transparència i com no sabem massa bé que significa això, fem propostes contradictòries. La Diputació n’acaba d’aprovar una a proposta del PSOE: que en les meses de contractació hi haja presència de l’oposició. Jo ja he anunciat que no hi aniré. No tinc formació específica, ni coneixements especials en matèria de telefonia, per exemple, que puga millorar el treball dels tècnics a l’hora de valorar l’empresa que ha de guanyar. Colomer tampoc no la té. Ni Barrachina. Però jo ho sé i no hi vaig. 
Transparència? Transparència no és convidar a l’oposició, o a tres veïns anònims, transparència és construir procediments pautats i baremats, on no hi haja escletxes de discrecionalitat. Això sí, creem mecanismes que generen confiança i publicitem-los. Portar polítics de tots els colorins als òrgans de decisió no garanteix millor resultat, ni més transparència. No han aprés res el PP i el PSOE de les caixes d’estalvi, o dels consells d’administració de les empreses públiques.
El President del més alt tribunal, el Tribunal Constitucional, resulta que és militant del PP. I este senyor és el que ha de garantir el compliment de la norma? Com ens ho podem creure? Si els jugadors fan trampes i l’arbitre està comprat, quin sentit té tota esta comèdia. El públic se’n va, vol que li tornen els diners de l’entrada. 
La regeneració és necessària, perquè està en joc la credibilitat del sistema democràtic. El PSOE i EU que exigeixen la compareixença de Rajoy impedeixen la de Griñan. El PP que exigeix la de Griñan, nega la de Rajoy. La reforma és imprescindible, urgent, inajornable. I si no la sabem fer els que estem en política, potsér caldrà assumir la nostra incompetència i deixar pas a altra gent menys contaminada. 



18 de juliol, 2013

"EL PP I LA MARJALERIA" -Mediterráneo - 18.07.13

Des de que el PP va guanyar per primer colp les eleccions locals fa ja més de 20 anys, sempre ha governat amb majoria absoluta. I en temes com l'urbanisme, sempre ha exclòs l'oposició. Tant el PGOU com les seues ulteriors modificacions s'han aprovat sempre amb els vots exclusius del PP. I no perquè l'oposició no fes propostes, el meu grup per exemple ha presentat al·legacions en tots i cada un dels processos de reforma i modificació. I en estes dues dècades, només hem aconseguit que se'ns aprovaren dues al·legacions poc substancials.
El PP en solitari va aprovar el Pla Especial de la Marjaleria. El PP en solitari es va inventar uns caríssims diplomes que va repartir entre els propietaris, que no tenien absolutament cap valor jurídic. Parlant en plata, els hi van fotre el pèl als marjalers.
I ara davant la situació processal d'alguns d'ells, les associacions es mobilitzen, i el PP el envia al nostre despatx dient: “si tots els partits firmen una amnistia, vos amnistiarem”. Ja he explicat als marjalers que això és una fal·làcia absoluta. Si hi hagués la més mínima possibilitat d'evitar els processos judicials, ho faria el PP tot sol, sense convidar a l'oposició, per, com ha fet sempre, guanyar vots. En tot cas, nosaltres no firmem il·legalitats. 

Ara diu que si els 3000 veïns, els legals i els que no ho són, signen un document, els amnistia. Mentida un altre colp. Posa condicions impossibles. El PP consentidor de les construccions il·legals, tirarà ara les cases. Sols aleshores, sols ara. 

16 de juliol, 2013

"SOBRE LA CORRUPCIÓ EN SOBRE" -www.castelloninformación.es - 17-07-13

El primer colp que vaig vore físicament l’associació, ara tan de moda, entre política i sobres, va ser de la mà de l’actual President provincial del PP Javier Moliner. Alerta que no estic acusant a Moliner de res, dic que es va produir eixa associació davant meu, bo, davant meu i davant de tot Castelló, perquè ho va fer a un plenari que es va emetre després per la televisió local. 
La cosa anà així. Juan Maria Calles (si home, el recordaran, va ser candidat socialista a l’alcaldia el 2007 i el 2011, però la nit electoral els seus el van convertir en zombi polític) va insinuar poc vetlladament que a l’Ajuntament de Castelló hi havia una trama corrupta que servia per finançar al PP. Trama consistent en afavorir amb contractes a tres empreses determinades (el cert és que les tres estaven sent investigades per finançar al PP, però no al de Castelló) usant com instruments licitacions i contractes públics. Un altre colp allò de “jo aconseguiré que t’adjudiquen el contracte, si tu prèviament em dónes una bona comissió per a la campanya electoral”. 
El debat resultà tens, ja s’ho poden imaginar. I va tindre un punt d’inflexió quan Moliner teatralment, es tragué un sobre de la butxaca de l’americana, i el deixà sobre l’escó de Calles, després d’haver dit des de la trona, que dins hi havia el nom de tres empreses que havien ajudat a finançar la campanya socialista. Finançament i sobres.
Aquella història s’acabà amb una comissió d’investigació, en la que el PSOE va ser incapaç de connectar eixes empreses amb cap pràctica il·lícita. De forma que el dictamen digué clar que “en aquell període estudiat, aquelles tres empreses, pel sistema que deia el  PSOE, no havien finançat al PP a través de l’Ajuntament”. Altres empreses no ho sé. En altres èpoques no ho sé. Amb un altre sistema tampoc no ho sé.
Pel que fa al pretés finançament il·legal del PSOE, res no se’n sap. Calles va dir que el sobre era buit. I aleshores el PP envià un ordenança amb un document sense sobre, fins al despatx municipal del PSOE. Al paperot hi havia escrit els tres noms de les tres empreses. El PSOE es va negar a rebre el document i no va deixar que el pobre ordenança l’entregués. No sé si el PSOE es va finançar il·legalment en aquella campanya. Sé quines eres les empreses, però tampoc no ho diré. 
D’allò, crec que resulta rellevant l’avís que envià Moliner, que tothom va interpretar com un “si caic jo, tu també et faràs pupa”.Han passat uns quants anys, i la cosa ha agafat una dimensió estratosferica. 
Hi ha una coincidència clara i directa entre algunes anotacions fetes per Bárcenas, sobre suposades donacions de determinades empreses, i adjudicacions pocs dies després a eixes empreses, per part de governs locals o regionals en mans del PP. Jo no sé si és cert o si tot és una coincidència sorprenent, però el relat és versemblant. També podria ser, clar, que durant anys i anys, Bárcenas hagués muntat un xiringuito il·legal a la seu del PP, en el que rebia grans empresaris d’obra pública, que li donaven diners i ell se’ls emportava a Suïssa. El que sorprén és que ningú del PP se n’adonés. El que sorprén és que cap donant es queixés després de que havia pagat per a que se li adjudiqués una obra, i no se li ha adjudicat. Perquè seria extraordinàriament sorprenent que se’ls adjudiqués les obres promeses per Bárcenas, per pura casualitat, sense intervenció de ningú. Perquè aleshores...que borinots els donants, si igual anaven a guanyar!
Sorprén també que este senyor hagués muntat durant dues dècades, una falsa comptabilitat, només per si de cas. I que ho fes, com han demostrat les proves cal·ligràfiques, durant anys i anys, i no d’una tirada a posteriori. Sorprén també que alguns poc perceptors dels sobres ho hagen reconegut. Curiosament, només aquells que creuen que la societat els perdonaria perquè el préstec venia justificat perquè els terroristes li havien destrossat la casa. 
Però clar, hi ha altres entregues que també es confirmen. Per exemple, diu Bárcenas que va cobrar 200.000 € i que els va entregar al govern de Castella-Lleó, d’una empresa que després guanyaria una important contracte a Toledo. L’empresa el va guanyar. I ha aparegut un rebut, que la pròpia Cospedal diu que és cert, però que els diners eren per a la campanya electoral. Home clar! No seria per a confeti! Però d’on venia? Estava condicionat a un concurs amanyat?  En tot cas, menteix Cospedal. A la comptabilitat entregada al Tribunal de Comptes, la partida no apareix com donació de la “dirección nacional”.
Sembla inqüestionable que el PP (i altres) s’ha finançat il·legalment, i vorem si ha comés delictes electorals (que si més no moralment els hauria d’obligar a convocar eleccions, ja que haurien guanyat fent trampes). I sembla també més que probable que una part d’eixos diners no anaren a les campanyes electorals, sinó que se’ls repartiren els dirigents populars, com si fos una màfia. De veritat cobraven sobresous al PP? La resposta és sí. Alguns els van arribar a declarar a hisenda. També sabem que els diputats autonòmics valencians també cobren sobreus amb diners públics. 
Per això aquell gest de Moliner era revelador. No va dir com diuen altres vegades: “si tens alguna cosa a dir ves al fiscal”, no, el que va dir és: “tu també”. 


13 de juliol, 2013

EL OCASO - 13.07.13

Tinc un amic notari, que explica que el seu primer destí professional, va ser a L’Olleria. Sempre parla molt bé d’aquell poble (cosa que no m'estranya gens ni mica, tot siga dit en passant). I relata amb molta gràcia, que quan mensualment trucava al timbre el cobrador de l’assegurança d’ El Ocaso, a la pregunta de: “qui és?” contestava la veu fonda del bon home amb un contundent i esgarrifós: “la mort”.
És una anècdota que sempre m’ha fet gràcia, perquè t’imagines els calfreds i l’arronsar de muscles en sentir aquella forma tan peculiar de dir, que era el cobrador de l’assegurança. Una por inesperada a l’hora de sopar.

Alguna cosa així li degué passar a Alberto Fabra l’altra nit, quan va fer una reunió de la direcció del partit, d’aquelles de tràmit abans del sopar d’estiu. Sopar de pantaló “chino” i màniga arremangada. I de prompte...”la mooooort”. Era Alfonso Bataller, el seu amic, ungit en successor a l’alcaldia de Castelló, que alçava la mà, i no sé si la veu, per dir que com imputat que està, es sentia maltractat pel partit. Supose que és una confessió implícita de que el van fer renunciar com President local, perquè d’Alcalde encara en fa. I després la Secretaria Autonòmica Asunción Quinzà alçant més la veu que el dit. I després Castellano. El Secretari General demanant a Fabra que no siga tan sever. Tot just 24 hores abans de que el TSJCV demane confirmació de que Castellano és diputat, per poder-lo imputar. La moooooort.

"ARA ENS TOCA REBRE" - Levante-EMV- 13.07.13

Durant 8 anys m’he queixat amb certa freqüència que el PP ens ignorava. Ja podia jo esforçar-me en intentar fer intervencions punyents, en documentar bé les meues rèpliques, en ser original en els plantejaments... Res. Ja podia decidir ser dur amb qui jo penses que s’ho mereixia, o brutalment sincer i dir que hi havia coses que l’equip de govern les feia bé. Res. Res de res. Era consigna.
Durant 8 anys a l’Ajuntament érem tres partits, i el PP ens usava a nosaltres per intentar donar-se una pàtina de demòcrates, d’oberts, de receptius... Ens posaven sempre com exemple d’un grup molt treballador, per poder així dir que el PSOE no pegava ni xapa, sense semblar que ho deien només per la dinàmica govern-oposició.
És de veres que a mi m’agrada molt més el model d'oposició nostre que el del PSOE, només caldria. I que a mi em sembla que som molt més racionals i menys demagògics que el PSOE, només caldria. Però sóc plenament conscient, ho he estat sempre, que ens obviaven, o intentaven afalagar, per una qüestió estratègica. I punt. 
Ara la situació a l’Ajuntament és diferent. Hi ha quatre grups. El PP no busca cos a cos amb EU, perquè com van dir des del primer moment estan en les antípodes, i per tant no hi ha zona de fricció electoral. Amb Carmen Carreras d’EU va ser irònicament cruel. Li va dir que no entenia com podien tindre desavenències si només era una persona. Innecessari si no és competència electoral.
Amb el PSOE la cosa segueix igual, que si la culpa de tot és i serà per sempre més de Zapatero, que si treballen poc... Dijous mateix, en el debat de l’estat de la ciutat, Alfonso Bataller va entrar en la refrega, i va dir que trobava lamentable que el PSOE estés fet bocins, i que Amparo Marco no tingués cap capacitat de lideratge. Va tornar a dir allò que repeteixen sovint, de que a Marco li agraden més les Corts, que l'Ajuntament. 
I nosaltres? Perquè... l’estratègia d’ignorar-nos ja fa any i mig que ha canviat. Doncs a nosaltres, com no ens poden dir que el grup municipal té problemes, acudeixen als llocs comuns. Dir que m’he radicalitzat, que els socis a Compromís m’allunyen del tarannà de diàleg i consens, que segons diuen em caracteritzava i ara ja no... 
És graciós. Això ho va dir en el torn de rèplica. Esta part del mantra “Nomdedéu camina hassssia la lussss” i tot això, ho duia escrit, en canvi en la part que va improvisar va dir tot el contrari. En la meua intervenció vaig parlar d’economia, d’urbanisme i de l’atur. I ell em respongué donant-me les gràcies per haver reconegut que els Fòrums d’Urbanisme havien estat útils, felicitant-me per apostar pel pressupost de base zero i em va dir que ho farien; i sobre l’atur em va demanar poder conéixer les 108 mesures que vaig anunciar. Però... jo no era un perillós radical? No havia perdut la capacitat propositiva? No deia que havia deixat de ser aquell xic tan sensat? Incomprensible.
És l’estratègia d’intentar desacreditar-me, radicalitzar-me als ulls de la gent, i és perquè ara ja sí que moleste, no jo, Compromís. Ho diuen les seues enquestes, les que no publiquen i els fan plorar. Per això ara l’animal a abatre políticament parlant sóc jo.
Però no tenen traça. L’altre dia vam proposar adherir-nos a un document de seguretat vial que proposava la FVMP i el Miguel Ángel Mulet, en la Junta de Portaveus, va documentar que ja en formàvem part. Òbviament vaig retirar la moció. Jo no ho sabia.
Mulet s’ha afanyat en fer córrer la brama de que jo no m’entere i no faig bé la feina. Per allò de desacreditar-me i tal. Oblida Mulet dues coses. La primera que en eixa Junta de Portaveus li vaig preguntar si l’adhesió al document havia passat per la Junta Local de Govern, per alguna Comissió, o per cap Plenari. Em digué que no perquè era una competència d’Alcaldia. “Aleshores -li vaig preguntar- com volies que jo ho sabés?” Si ells no informen del que fan, resulta impossible de saber.  
I la segona cosa. Fa uns mesos va passar una cas similar. Vam demanar adherir-nos a un conveni amb l’AVL, Mulet va dir que votarien a favor, i dos dies després, Sales ens informà a tots que ja estava signat de feia temps. Clar, que jo no ho sàpiga si no m’informen pot ser qüestionable, però és que el conveni l’havia signat el propi Miguel Ángel Mulet sent regidor de Cultura, i ni ho sabia! Està l’home per a donar lliçons! Però ell, telefonet en mà, escalfa orelles “Nomdedéu no se entera, que rule.“

Per això quan Bataller parlava del tripartit, li vaig recomanar que s’ocupés del seu quadripartit. Els que el defensen per ordre de Moliner. Els que el defensen de Moliner. Els de “vigencita que me quede como estoy”, i ell mateix, tot solet. 

10 de juliol, 2013

"ECONOMIA PER IMBÈCILS" - Mediterráneo - 11.07.13

En alguna ocasió ja he explicat que alguns proveïdors de l'Ajuntament (i altres institucions) augmenten el preu dels seus productes, sabedors que l'administració tarda en pagar. Quan parles amb ells t'ho expliquen, ells no poden fer de banc financer per a l'Ajuntament, per tant, carreguen al seu preu els seus costos financers.
Això té una primera conseqüència directa, la ciutadania ha de pagar més per obres i serveis, per tant, augmenta la pressió fiscal. I una conseqüència indirecta, com les factures són més elevades, resulta més difícil pagar-les i s'allarga el temps de pagament. Un cercle viciós.
És el resultat d'una mala gestió, acumulada a un mal finançament municipal del que són corresponsables PP i PSOE que són qui ho haurien pogut resoldre.
Ara, però, coneixem amb detall una versió més sofisticada i delictiva de com augmentar els costos. Els papers (ara ja no són fotocòpies) del tresorer del PP demostrarien que algunes empreses aportaven grans quantitats al partit. De vegades tan grans que eren il·legals i s'havien de fraccionar. S'ha detectat una correlació entre les donacions i les adjudicacions d'obres públiques. Tu em dones diners, jo t'adjudique. Com és lògic les donacions es repercutien en el preu de l'obra. Paguem tots.
Els diners servien en part per a pagar sobresous (si es confirma el de Rajoy seria il·legal) a polítics del PP, en paral·lel algunes de les empreses donants han presentat EROs i acomiadat als seus treballadors. 

Què és el que no entenen?

08 de juliol, 2013

"QUANTS CORRUPTES?" - www.Castelloninformación.es - 10.07.13

No hi ha una sola demoscòpia que se n’ocupe, que no evidencia que la corrupció és un dels principals problemes dels ciutadans. És veritat que per donar resposta als casos de corrupció, tradicionalment, s’han adoptat diferents mecanismes reactius principalment des del dret penal que, en els darrers anys es veuen complementats amb mecanismes preventius regulats pel dret administratiu. I jo d’administratiu n’he estudiat, però de penal no gaire.

I com per desgràcia em toca parlar del tema dia sí, dia també, este estiu, aprofitant les hores que em deixa lliure la família, l’ajuntament, la diputació i la col·laboració amb l’empresa, m’he matriculat a un curs a la Universitat Oberta de Catalunya. El curs es titula “Prevenció i lluita contra la corrupció” 
El curs impartit per penalistes pretén facilitar instruments per fer una diagnosi de la situació de la corrupció a Espanya i el seu impacte en les institucions, tot analitzant i valorant el paper que el dret administratiu pot desenvolupar per tal de preveure i lluitar contra la corrupció en les administracions públiques fent especial menció a la futura regulació de transparència. 
Estos primers dies estem estudiant els diferents delictes contra l’administració que regula el codi penal (he pogut catalogar un grapat de noms públics! Ho dic sense alegria, més bé un tant afligit). I també els mecanismes de persecució d’esta classe de delinqüència. 
Per a mi, el més interessant és que el curs pretén que siguem capaços d'identificar les situacions de risc respecte a la corrupció. I això com polític que exerceix l’oposició és molt important, però sobretot és important per a qui, com jo, té vocació de govern. Res no em resultaria més decebedor que descobrir pràctiques il·legals entre els meus col·laboradors o companys de viatge. Per això cal estar especialment vigilant. I això no vol dir que no tinga confiança en la gent, vol dir que vull continuar tenint-la. De mans cremades al foc, n’hi ha dotzenes. 
En el primer treball que he fet, ha volgut analitzar les dades reals, de la corrupció a Espanya, i usant dades oficials he percentualitzat la corrupció administrativa (on intervé un o més funcionaris en benefici propi) i la corrupció política (amb intervenció de càrrecs electes o de lliure designació, en benefici propi o del partit o xarxa corrupta a qui s’associa).
El primer que ve de gust dir és que la percepció del grau de corrupció (ni en un cas ni en l’altre) no s’ajusta gaire a la realitat. No estic discutint la importància, sinó la freqüència. Però trobe important remarcar algunes dades. 
Les causes obertes per delictes contra l’administració pública que poden relacionar-se clarament amb corrupció i que van arribara o arribara a judici oral no superen les 400 entre els anys 2004 i 2011, ambdós inclosos. Estadísticament donaria unes 50 o 60 condemnes anuals en el pitjor dels casos. 
La taxa de criminalitat del funcionariat espanyol pressuposant generosament un sol treballador públic per condemna, seria quasi bé inexistent, un 0’014% de corruptes condemnats. Tot just un de cada 10.000.
Pel que fa a la corrupció política, com a molt estaríem parlant d’uns 800 polítics imputats en estos moments per delictes en l’exercici del seu càrrec, dels quals, usant estimacions basades en les dades de la pròpia Fiscalia, acabaran en autos de processament i amb la qualificació corresponent en el judici oral no més de 60-70%, sent bastant generosos, és a dir, acabaran acusats al voltant de 500.
500 sobre quants? No és senzill. Fem números. 65.347 regidors, 8.116 alcaldes, 1036 diputats provincials, uns 1800 diputats (i senadors) estatals o autonòmics; al voltant de 180 ministres i consellers, i un número francament difícil de concretar dalts càrres polítics en tots els nivells d’administració. Siguen prudents, direm que uns 3.000. Això fa un total de 70.000 polítics. 500 possibles acusats entre 70.000 dona un 0’7%.
És molt o és poc? No importa. És massa. Però també està bé dimensionar les coses sobre la realitat, perquè és la realitat qui demostra la fal·làcia del “tots són iguals”.
Un altre dia, parlarem de la corrupció moral, o ètica, que és la que et permet militar a un partit on el 20% dels teus diputats formen part d’eixa lamentable minoria. 

06 de juliol, 2013

"VICIS DE NIVELL" - Levante-EMV- 06-07.13


Ningú no ha participat en tants debats sobre l'estat de la ciutat de Castelló com jo. Ningú. I encara que fóra només per això, per l'experiència, m'hauran de creure si els dic que fins ara no han servit estrictament de res. De res que no siga ensenyar-nos les dents els uns als altres, i fer monòlegs encadenats, sense possibilitat de rèplica formal. 
Una part de la culpa la té el propi format. L'alcalde explica la seua visió de la situació, i acte seguit, els portaveus eixim a explicar la nostra. Perquè és això el que fem, explicar el nostre punt de vista, no debatre sobre la intervenció que fa l'alcalde. En el “debate sobre el estado de la nación”, d'on pomposament ens copiem el nom però defugim el format, intervé el president i després hi ha un recés que permet introduir en les següents intervencions elements d'anàlisi del discurs presidencial. Això dóna un cert joc parlamentari. I sobretot, pot resultar útil a la ciutat.
Ací no. Ací eixim i diem coses. Ben intencionades fins i tot. En les meues intervencions he proposat diferents opcions. He fet discursos molt detallats amb molta xifra i dada concreta (que en general passa desapercebuda i resulta del tot impossible vore-la reflectida als mitjans), he fet discursos més polítics, generals, marcant tendències. I fins i tot l'any passat vaig presentar un DAFO, una anàlisi pormenoritzada tant de la ciutat com del propi Ajuntament. Una anàlisi rigorosa i densa, en la que vam involucrar a moltíssimes persones. No només de dins del partit, sinó sobretot associacions i professionals. Res. No va servir de res. Cap dels conceptes que vaig posar sobre la taula han tingut la més mínima repercussió. Mai ningú, fora del nostre grup que lògicament actuem quotidianament en base a aquella anàlisi, ha fet cap referència a cap d'eixos conceptes, a cap de les idees vessades. Ja no dic a les propostes concretes, dic als conceptes analítics! Res de res. 
I això resulta força aclaridor de quina utilitat pot tindre o deixar de tindre un debat com este.
L'altra part del problema és el nivell. I allò que podríem dir-ne, “els vicis de nivell”. El nivell és el que és i no hi podem fer gran cosa. Jo ho faig el millor que puc i sé, i a alguns els hi semblarà ben poca cosa, a altres fantàstic, i segurament la realitat estarà en un terme mig. És a dir, farem aportacions interessants, i altres parts de la intervenció resultaran més prescindibles. I passa el mateix pel que fa als altres grups.
Ara, una cosa distingeix al meu del del PP. Nosaltres no tractem a la gent com si fóren analfabets polítics. Un exemple està en el debat que s'ha plantejat ara amb l'increment de sous de tres membres de l'equip de govern. L'increment suposa poc més de 24.000 € anuals. Això és així. Però quan jo ho explique l'alcalde m'acusa de mentir. 
Nosaltres mantenim que es tracta d'una remodelació de govern, i que pot tenir fins i tot certa lògica, però que si qui augmenta les competències augmenta dedicació i sou, qui perd competències hauria de perdre sou. Sembla lògic. Encara que siga per la pèrdua de condició de tinent d'alcalde d'aquells a qui resten competències. 
El PP al·lega que no hi ha increment perquè els dos tinents d'alcalde afectats es van jubilar en novembre, i per tant ja cobren menys del previst. Que en realitat el que vol dir és que el PP havia pressupostat gastar-se una quantitat determinada en sous de l'equip de govern i no volen estalviar-ne, se la volen repartir i au. Amb independència que per raó de jubilació s'haja produït un estalvi, ells consideren que els estalvis no són acumulatius. Com fulano i mengana ja no cobren 100, la diferència (o una part d'ella) ens la repartim entre nosaltres. La possibilitat de sumar estalvis ni es contempla.
Una pràctica que casa entre poc i gens amb l'obligació formal de contenció la despesa i, no cal dir, amb l'exemplaritat que en estos moments es reclama dels polítics. 
I amb això arribe al que jo anomene “vici de nivell”. Que l'equip de govern vulga prendre esta decisió és una cosa, l'altra és que intente justificar-la amb un artifici comptable, adobat amb algunes mentides. Eixe seria el seu nivell, i el vici és fer del nivell eina de debat, sabent que només se sustenta en la seua majoria absoluta. És a dir, com al final de cada intervenció s'alcen les mans i es compta, saben que guanyaran la votació, encara que el que proposen siga una bestiesa (cosa que fan amb preocupant freqüència), i ja han adquirit el vici de no argumentar, de no esforçar-se en convéncer a ningú. A l'oposició les passaran magres!



Amb estos precedents, comprendran que preparar el debat de la ciutat podria generar certa mandra. Saps que el govern no t'escoltarà, que les teues propostes aniran al poal del fem... Tot i així, no defallirem. Ho farem el millor que sabrem. Tenim un compromís amb la gent que ens vota, i també amb la gent a qui volem convéncer per tal de que ens vote. Necessitem créixer de forma determinant, per encapçalar un govern de progrés, que en pocs anys puga saldar un debat sobre l'estat de la ciutat amb un: progressa adequadament. 

04 de juliol, 2013

"EL PATI DE DARRERA" -Mediterráneo - 04.07.13

El passat dia 6, l’alcalde Bataller va comparéixer davant el TSJ imputat en el cas Gürtel. Per la vesprada es va reunir amb els portaveus en busca d’una foto amable i, a canvi, no ens va explicar absolutament res del que havia passat pel matí. Això sí, ell, el sospitós de conductes impròpies, ens va intentar alliçonar a nosaltres. Fins i tot ens amenaçà: “ya veremos quien cumple y quién no el código de buen gobierno”.
Es tracta del document aprovat el 2006, on s’afirma que els membres de la corporació ens hem de sotmetre a un conjunt de principis ètics. 
En l’apartat que fa referència a la integritat, es diu textualment: “S’abstindran de tota activitat privada o interés que puga plantejar conflictes d’interessos amb el seu lloc públic”. De fet, segons el mateix punt, ni durant el mandat, ni passat un any, no podem treballar per empreses amb les que haguem mantingut relacions des de l’Ajuntament.
Miguel Ángel Mulet dirigeix l’àrea d’urbanisme, des d’on s’han concedit almenys tres llicències d’obres a l’empresa de la que és assalariat segons consta a la seua pròpia declaració d’interessos.
Com les llicències són actes reglats, la participació del regidor es tendint a zero. Per tant, no crec que hi haja res que contravinga el codi penal, però sí el codi ètic. De forma flagrant. No sé si és a això al que es refereix l’Alcalde. 

Jo comprenc que la tasca opositora de subratllar sovint les mancances del govern, ens puga fer antipàtics, però abans d’amenaçar cal mirar el pati de darrera.

03 de juliol, 2013

"PREMONICIONS I CASUALITATS" -Castelloninformación - 05.06.13

El dia que van imputar a Bataller en la peça 5 del Gürtel, estàvem en un plenari. I ell va eixir un parell de vegades de la Sala, telèfon en mà i va tornar amb la cara desencaixada. Este dijous, també va eixir del plenari telèfon en mà i jo li vaig dir a la meua companya de bancada: "saps què? Que vaig un moment al vàter, a vore si Bataller està allí per una decisió de la seua pròstata, o està al despatx telefonant per una nova decisió judicial" Ho vaig dir com boutade, la veritat és que m'estava pixant. 
Però Bataller estava allí miccionant i tal. "Hola", "hola", "què llarga, no?" com vaig imaginar que es referia a la sessió plenària li vaig dir que sí. "Bé, me'n torne a l'escó" li vaig dir en vore que es duia alguna cosa entre mans.
Em vaig incorporar jo i al poc ho va fer ell. "La pròstata" li vaig dir a la meua companya i vam riure. El somriure es glaçà pocs minuts més tard quan vam rebre avís als mòbils que Manos Limpias i l'Asociación Contra la Corrupción havien presentat una demanda contra l'alcalde Bataller (ara sí relacionada amb la seua activitat com Alcalde) i contra Alberto Fabra per quan era alcalde ell. "Això teu és més que intuïció em va dir la veïna d'escó! Tens més premonicions que la vident de Laparra".
La denuncia interposada fa referència a un fet que vaig posar sobre la taula en un ple fa alguns anys, i és que el PP paga amb diners públics a dues persones que treballen a la seu del partit. 
Ho explicaré bé. Els grups municipals, segons acord plenari, tenim dret a un número determinat d'assessors, o auxiliars de grup. En el nostre grup, una persona. Les seues funcions són assistir als càrrecs públics, i com és lògic han de prestar els seus serveis al seu lloc de treball. A l'Ajuntament, doncs. El PP,  però, paga amb diners públics, les nòmines i la cotització a la seguretat social de dues persones que no treballen al seu grup municipal. Treballen a la seu del partit. I és raonable pensar que treballen per al partit, no per al grup municipal. Quan ho vaig denunciar, el PP em va contestar que el que importa és el que fan. No on ho fan.
No tinc coneixements suficients de dret penal, com per saber si la demanda té recorregut tal com ha estat plantejada, però em permetran que recorde que professionalment sóc especialista en dret laboral, i mantinc, que a falta d'informació contradictòria, podríem estar davant d'allò que es coneix com "cessió il·legal de treballadors". L'Estatut dels Treballadors, ho defineix així: “La contractació de treballadors per ser cedits temporalment a un altra empresa només podrà efectuar-se a través d'empreses de treball temporal degudament autoritzades en els termes que legalment siguen establerts”. I l'Ajuntament no és una ETT. Mal que li pese al PP.
La Sala social del TSJCV ha publicat desenes de sentències que argumenten en dret i de forma molt sòlida quan hi ha cessió i quan esta és il·legal. Ara no és l'hora de fer una lliçó de dret, però ho determina coses tan simples com... qui manava la feina al personal, qui donava ordres directes, qui controlava el compliment d'horaris, qui donava vacances, o autoritzava permisos, on estava el lloc de treball físic... En fi. Hi ha una llarga i sòlida casuística que ho deixa clar.
En la llicenciatura de Ciències del Treball vaig tindre dues assignatures que consistien precisament en interpretació de sentències dels diferents tribunals. La cessió il·legal de treballadors va ser un dels temes més estudiants. Com ara està de moda això de saber la mitja, els diré que totes dues assignatures les vaig saldar amb un 9 cada una. I els diré també, per allò que dèiem de les casualitats, que la professora era una magistrada del TSJCV que havia dictat no poques de les sentències estudiades. I esta magistrada era la parella sentimental d'un Conseller d'Alberto Fabra. Vela. Aquell que hagué de dimitir per una imputació segons la qual hauria passat un informe confidencial a Blasco. 
Has dit Blasco? Blasco he dit. I és que ara diuen, que darrera de l'Asociación Contra la Corrupció podria estar l'ínclit Blasco. I que la denuncia presentada per esta associació fa quinze dies contra el Conseller, i Secretari General del PP valencià, Serafin Castellano; no és més que el primer pas de la venjança que Blasco estaria perpetrant. El segon pas ha arribat en forma de denuncia contra el President de la Generalitat, i president del PP; i a l'Alcalde de Castelló i president local del PP. Per bé que la presidència local l'ha hagut de cedir temporalment per la seua imputació en Gürtel. Casualitats.