Tinc un amic notari, que explica que el seu primer destí professional, va ser a L’Olleria. Sempre parla molt bé d’aquell poble (cosa que no m'estranya gens ni mica, tot siga dit en passant). I relata amb molta gràcia, que quan mensualment trucava al timbre el cobrador de l’assegurança d’ El Ocaso, a la pregunta de: “qui és?” contestava la veu fonda del bon home amb un contundent i esgarrifós: “la mort”.
És una anècdota que sempre m’ha fet gràcia, perquè t’imagines els calfreds i l’arronsar de muscles en sentir aquella forma tan peculiar de dir, que era el cobrador de l’assegurança. Una por inesperada a l’hora de sopar.
Alguna cosa així li degué passar a Alberto Fabra l’altra nit, quan va fer una reunió de la direcció del partit, d’aquelles de tràmit abans del sopar d’estiu. Sopar de pantaló “chino” i màniga arremangada. I de prompte...”la mooooort”. Era Alfonso Bataller, el seu amic, ungit en successor a l’alcaldia de Castelló, que alçava la mà, i no sé si la veu, per dir que com imputat que està, es sentia maltractat pel partit. Supose que és una confessió implícita de que el van fer renunciar com President local, perquè d’Alcalde encara en fa. I després la Secretaria Autonòmica Asunción Quinzà alçant més la veu que el dit. I després Castellano. El Secretari General demanant a Fabra que no siga tan sever. Tot just 24 hores abans de que el TSJCV demane confirmació de que Castellano és diputat, per poder-lo imputar. La moooooort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada