L'ESPECTACLE ESTÀ LLANÇAT! I VAN 3 EN UNA SETMANA. (COINCIDÈNCIES)

ESTE MATÍ L'ANEC DONALD, ASSENYAT ANALISTA POLITIC, HA DECLARAT SOBRE EL BLOC:

CUAC, CUAC, CUAC, CUAC, CUAC, CUAC, CUAC, CUAC, CUAC, BLOC, CUAC, CUAC, CUAC, CUAC, CUAC, NOMDEDÉU, CUAC, CUAC, CUAC, CUAC, CUAC, CASTELLÓ, CUAC, CUAC, CUAC, CUAC, CUAC, CUAC, CUAC, PP, CUAC, CUAC, CUAC, CUAC, CUAC, CUAC, CUAC, CUAC, DRETA, CUAC, CUAC, CUAC, CUAC, CUAC, CUAC, CUAC, CUAC, PACTE, CUAC, CUAC, CUAC, CUAC, CUAC, CUAC, ALMA INMORTAL DEL PC, CUAC, CUAC, CUAC, CUAC, CUAC, CUAC, CUAC.

PER LA SEUA BANDA LA CANIDATA A FOTRE'S UN COLP DE CAP CONTRA LES URNES EN REPRESENTACIÓ DEL PARTIT COMUNISTA I ESQUERRA UNIDA (RECONSTITUIDA, SECTOR "LO DEL MURO FUÉ UN ERROR") CONXA AMORÓS HA MANIFESTAT:

http://annanoticies.com/2008/01/30/eu-lamenta-profundament-el-viratge-a-la-dreta-del-bloc-de-castello/

I S'HA QUEDAT MÉS LLARGA QUE AMPLA, COSA FÀCIL D'ENTENDRE A EU, ON CADA DIA ESTAN MÉS AMPLES.

I TU DIRAS, I LA COINCIDÈNCIA? LA COINCIDÈNCIA ÉS QUE TOTS DOS PERSONATGES DE FICCIÓ TENEN LES MATEIXES POSSIBILITATS QUE ELS HI CONTESTEM EN PÚBLIC.

AI! SI EL POBRE WALT DISNEY TROBÉS EL CAP, UN MICROONES, EL DESCONGELÉS I L'ALCÉS, ESTARIA SORPRÉS D'HAVER CREAT ESCOLA.

"EL PP VEN FUTURIBLES, A FALTA D'UN MODEL DE TURISME SENSAT, SOSTENIBLE I CREADOR DE RIQUESA". Crònica. 01.01.08

L'ajuntament va a FITUR a presentar l'oferta turística de la ciutat. La responsable de l'àrea, diu a una entrevista que considera que l'oferta local continua sent de sol i platja. Una trista obvietat. Sempre hem dit que al sol i la platja cal afegir-li algun incentiu que fassa més atractiva l'oferta. Per la Sra. Gascó, eixos incentius són dues infraestructures inexistents. La Ciudad de las Lenguas, una polèmica aposta que no recolza ningú més que l'equip de govern; i un Centre de Convencions que hores d'ara no és més que una declaració d'intencions i un dibuix. Escàs inventari per anar a vendre la nostra ciutat. Podria semblar que el PP té un model turístic dubitatiu i poc elaborat. Resultaria preocupant. No és així. La senyora regidora ha afirmat que el model que vol per a Castelló és el de Benidorm! I això és esgarrifós.

SENSE COMENTARIS. CONTINUA L'ESPECTACLE.

http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/noticia.asp?pkid=354792#EnlaceComentarios

"LA MEUA AMIGA". Mediterráneo. 31.01.08

Tinc una amiga malalta. Algú amb qui he aprés que les disparitats més severes, i fins i tot les disputes més virulentes es poden tancar amb un somriure. Algú que em fa riure. Tinc una amiga que és intel·ligent i divertida. És ambiciosa i és incapaç de rendir-se. Creu que té raó fins i tot quan de veritat té raó, que és més vegades de les que jo voldria i menys de les que ella pensa. La meua amiga lluita per les coses en les que creu, i es defensa com una gata panxa en l’aire i esgarrapa a urpes plenes si considera que és el que toca. Tinc una amiga que és dura com el quars, i sensible i tova com una carícia. La meua amiga em va arrossegar de l’orella al gimnàs i m’obligà a cuidar-me una mica. Com ara ella s’ha de cuidar.
La meua amiga s’inventa paraules, té una estranya passió pels nord-coreans, recorda sovint que va créixer de la mà dels Nabucodonosorcitos, i és de la bipersonal secta del “Borlians” un absurd invent que només ella podia imaginar, i només jo podia secundar. La meua amiga parla i parla i no calla ni sota l’aigua. I quan ja ha explicat tot el que vol, dona per finiquitada la conversa amb un “pim-pam-pum bocadillo de atún”. Amb ella he discutit de política perquè no pensem igual, i amb ella hem parlat, sense discutir, de la vida. Que a tots dos ens apassiona viure-la. Potser la meua amiga pensa que ho he oblidat, però em deu un dinar des de fa temps i vull que me’l pague. Hem construït la nostra amistat dient-nos les coses clares. Hem mirat en la mateixa direcció, i en direcció contraria. Hem compartit moltes rialles, i se’ns ha escapat alguna llagrimeta. Tinc una amiga i ella ha de saber que té un amic que l’espera.

"CARA DE MAGRANA AGRA" Levante-EMV.26.01.08

Amagapinyes, agonies, animal banyut, antropòfag desfaenat, ase mort, avortament del dimoni, bacallanet estrullufat, bagassa pudenta, banyut vocacional, barrufet mental, beata a les fosques, borinot de sèquia, borratxo de taverna, bruixa peluda, burxaorelles, caça-aranyes, cagabandúrries, cagalló amb floretes, cap de cony, cara de collons, cleptòman aficionat, cul de canonge, desassenyat, despenjafigues, desvirgagallines, ectoplasma de mono, emprenya-soques, ensumapets, escarabat de sagristia, esgarrapacristos, espanta mosques, esquilatontos, estruç sancallós, fanfarró, feinafuig, fill del veí de dalt, flipamandonguilles, furta patos, galifardeu, galtes de pa tou, gep de burra, gripau d'aigua beneida, hipopòtam anorèxic, insubstancial, lil·liputenc vist de lluny, llagosta de rostoll, llengua d'escorpí, lletja de concurs, malapècora, mala truja podrida, mal pet et rebente la pell del cul, mariner de safareig, mastegarots, menyspreable cuc de seda, nap-buf, no vals la corda per penjar-te, orangutà de Prússia, ornitorrinc prenyat, palanganer, palpabutxaques, papallona esfilagarsada, pirata d'aiguamoll, plaga de casino, poll revingut, porc mal abeurat, pudenta rata de clavegueram, quatre ulls, Rasputí rancuniós, reconsagrat de les serps, remenamerdes, robagallines, rosegahòsties, sac de carn mal lligat, saltamarges, sangonera picorosa, sàtrapa, somiatruites, succedani de micofilós desdentat i tísic, tap de bassa, tararot mal forjat, tastapets i llepaculs, torra collons, traïdor de sarsuela, trepitja farigoles, tros de carn batejada, tros de lluç, ull de poll, ungla de xoto, vacaburra, viola de femer, voltor de la política, xacal menjat de paparres, xampaloies, ximple, xitxarel·lo, xucla sang, zoofílic de pa sucat amb oli... Veuen? Jo també en sé, d'insults. Estos, i molts més que em guarde.
Dic això perquè que quan escolte a les ràdios els resums del debats de la Diputació, sempre veig amb alegria, que en els titulars mai no apareix la diputada del BLOC Gràcia Molés. Amb alegria, perquè això vol dir que està fent bé el seu treball. Fa propostes, es posiciona, negocia, i finalment vota en funció dels interessos que defensa. Els talls de veu de ràdio, sempre són els més cridaners. La lamentable sal grossa, les desqualificacions, els atacs, i les porfies que es dediquen el President de la Diputació i el portaveu socialista. No aparéixer als titulars, és senyal de sensatesa i treball ben fet.
Al plenari de Castelló comença a passar el mateix. Les males maneres, les desqualificacions, i les eixides de to, s'estan fent tan habituals, que el dia després els mitjans de comunicació en van plens. Lamentablement, l'espai que ocupa la crònica patibulària, és l'espai que es resta al debat polític. En eixe sentit, que el BLOC no protagonitze titulars, és també una bona notícia. Senyal que ens dediquem a la política i no al Primer Campionat Local de Bròfecs. I vol dir també que de les nostres intervencions, es difícil extraure'n un insult, perquè d'on no n'hi ha no se'n pot traure.
Ja ho vaig dir l'altre dia al plenari, si la cosa continua així, jo propose que modere els debats Tarantino.

COMENÇA L'ESPECTACLE!!!

Estic acostumat a rebre atacs i insults, i a llegir mentides i calumnies sobre el BLOC i la meua persona, per part de destacats membres de totes i cada una de les famílies d’EU.
Ara, però s’han superat. La Sra. Amorós, candidata d’EU al Congrés, s’ha tret ja la mascara i ha ensenyat la seua vertadera cara (greu error, un colp vista la cara). Aprofita una nota de premsa sobre les llistes del PP per clavar-se amb la meua humil persona, i per dir mentides tan absurdes i increïbles que fan riure. O farien riure, si no demostraren fins a quines pestilents cloaques estan disposats a arribar esta gentola, per intentar sobreviure al pas de la història, i al veredicte de les urnes.

Però saps què, Conxa Amorós? les teues patètiques mentides demostren dues coses:

a) Eres una mentidera amb tendència a la paranoia. La bona noticia és que hi ha tractament, es diu eleccions, i per això el que tu representes s’estavella contra les urnes locals des de fa més d’una dècada. Ja no enganyeu ningú.
b) Continua ocupant-te de mi. Mentre, jo m’ocuparé de reclamar per al nostre país les infraestructures que ens mereixem.

Com han d'estar de desesperats i fotuts esta gent d'EU per escriure coses així:

http://annanoticies.com/2008/01/24/amoros-%e2%80%9cel-pp-de-castello-es-un-instrument-al-servei-dels-interessos-de-fabra%e2%80%9d/

DEMÀ DIJOUS, DIA 24, A LES 19'30 I AL CENTRE MUNICIPAL DE CULTURA (Antoni Marua,4) EL BLOC HA ORGANITZAT UN ACTE PÚBLIC EN FORMAT XERRADA I COL·LOQUI AMB EL TÍTOL:

EN QUE GASTA L'AJUNTAMENT ELS DINERS DELS NOSTRES IMPOSTOS?

INTENTARÉ CONTESTAR LA PREGUNTA.

ESTEU CONVIDADES.

ESTEU CONVIDATS

"S'AJUDA LA UNIVERSITAT PRIVADA, MENTRE L'EDUCACIÓ PÚBLICA MANCA DE RECURSOS". Crònica. 25.01.08

El BLOC hauria de rebre amb idèntica alegria que va rebre la Jaume I, la creació d'una nova universitat amb seu a la ciutat. Hi ha, però, diferències. La VIU és una universitat no presencial. La Jaume I ha estat el motor de desenvolupament social (també urbanístic) més important de Castelló en dècades. La VIU no aportara ni estudiants ni vida cultural a la ciutat. D'altra banda, no es respecta el valencià com llengua vehicular en els currículums acadèmics. I a sobre, és una universitat privada que rep desmesurades ajudes públiques per la seua creació. I això no és acceptable per al BLOC. L'Ajuntament, ofereix un solar a una universitat privada, mentre el mapa escolar públic continua sense ser completat. Eixe mateix solar, al costat de l'Hospital General, seria una fantàstica ubicació per la futura facultat de Medicina de la UJI.

"GUIONISTES".Mediterráneo. 24.01.08

Els guionistes dels EUA estan en vaga. Que Jay Leno o Conan O’Brien, ambdós hereus del mític Johnny Carson (que és com Buenafuente però en ianqui i en mort), brillants i ocurrents conductors dels programes nocturns, no sàpiguen literalment que dir, és francament decebedor. Passa el mateix amb l’star-syistem de Holywood. Si ningú no els hi escriu el que han de dir, torna el cinema mut. Tan seductors que semblen en la pantalla, si com el coronel aquell no tenen qui els hi escriga, es queden en un glamour de pa sucat amb oli.
Els guionistes del PP, fa anys que ho estan en vaga. És evident. Només cal fer seguiment de les declaracions en ràdios, de les entrevistes en les teles, o de les intervencions als plenaris. No hi ha un gran nivell, francament. I crec que és un problema d’actitud més que d’aptitud. He conegut tres portaveus del PP. Fabra, Mulet i Moliner. Cap dels tres és un mal orador. Tenen estils, això si, ben diferents. Però al final, tots acaben sent víctimes de la majoria absoluta. Majoria que administren amb petulància, arrogància i lleugeresa. Es diria que pensen que no cal esforçar-se gaire quan els números s’imposen a les idees. Per això amb massa freqüència, els seus discursos buits de contingut, els omplen amb humorades, doctrina, llocs comuns i consignes de partit. Front això, l’oposició poc hi pot fer. Ja pots elaborar un discurs, ja pots intentar ser didàctic, ja pots esforçar-te en adornar les idees. Res. Ells amb quatre frases fetes en tenen prou. Podrien esforçar-se. Podrien fer-ho per amor propi. O per respecte a l'oposició, o als seus electors, que mereixen un esforç intel·lectual dels seus representants.

NOTICIES DEL DIA.

Ahir el Consell Nacional del BLOC va decidir majoritàriament pactar amb IU. Això va significar que un nombre important dels candidats que havien acceptat representar-nos en un pacte amb IPV i EV-EE, (malgrat el que diu Levante) decidiren que en eixes condicions no serien candidats. Entre d’ells els caps de llista al Congrés per Castelló i Alacant, i el cap de llista al Senat per Alacant. També altres membres de les llistes de Castelló, Alacant i València. No desvetlle res. Algú imprudentment ho va fer públic ahir, i des de les 16 hores podia llegir-se a ANNA NOTICIES. Supose que la mateixa gent que forçava absurdes lectures en clau interna, van actuar en clau interna, quan van filtrar a la premsa una informació que en res no beneficia al BLOC. Ells i elles sabran perquè ho van fer. Sabran per quina raó parlen de "nova cojuntura". D’altres candidats, van decidir que acceptaven les condicions. Cosa tan respectable com l’altra, i a diferència de l’altra postura, ningú no els va acusar de col·laboracionistes, ni de traidors, ni d'oncles Tom. Afortunadament. Haguera estat lamentable per fals i per improcedent.

Però insitisc, el BLOC majoritàriament i amb un procés impecablement democràtic va decidir que volia pactar amb IU. El problema és que IU no vol pactar amb el BLOC. Així que no sembla que hi haja cap "nova cojuntura".
Ho ha decidit. Ens acaba de fotre un colp de porta al nas. I jo, no sóc gens hipòcrita, me n’alegre. I com! Pel BLOC, cert, però sobretot pel País, que així podrà votar una opció nítidament valenciana.
Certament, estaria hui molt més content si fora el BLOC qui haguera decidit que no volíem formar part d’eixe espai polític. Una qüestió de coherència i de dignitat. Ara, els altres, ens diuen que no ens volen. No és exactament el mateix, no. Ja podem fer les lectures que ens acomoden més, però no és el mateix.
I ara que?
Queda viu l’acord del Consell Nacional anterior? L’anterior, que el d’ahir, malgrat la subtilesa d’escriure a tot arreu IU(IPV) per si un cas, proposa unes condicions que IPV no està en situació de poder complir.
Ara IPV ha de decidir si abandona IU. Te poques hores per fer-ho si vol signar una coalició amb el BLOC. El BLOC ni pot ni deu pactar amb un partit que forma part d’una coaliciócom EU. Seria immoral per part d'ells, i espere que inacceptable per part nostra. Les coalicions per a les generals han de formalitzar-se abans de dijous. Ara toca còrrer per fer les coses malament.
Si IPV abandona, ja vorem quanta gent són. Ja ho he escrit en més ocasions, els seus escassos càrrecs electes dins les llistes d’EU, lògicament no volen aparèixer com trànsfugues.
En qualsevol cas, si abanonen, benvinguts siguen al necessari intent de construir un tercer espai a este país, en front de la dreta espanyola (PP) i de l’esquerra espanyola (PSOE – IU). Però haurien d’haver-ho fet abans, ara no sembla sincer. La seua cobdícia en voler-se fer amb les sigles d’EU, amb el finançament d’IU, i la nostra imprudència en ajudar-los, ens deixa a tots en una consideració pública lamentable. I algú hauria de fer autocrítica. Severa. No tinc esperances que passe, francament.

De fet, per les primeres valoracions que es fan en blocs i per converses, ja se sap que els padrins de l'estratègia consideren que res no ha passat, de la mateixa forma que pensaven que era el mateix pactar amb IPV que amb IU. I tampoc no recordaran, la memòria és curta, les argumentacions per les quals era molt millor pactar amb IU que amb IPV. Ara resultarà que ens van fer votar una cosa que no volien. Quina irresponsabilitat!

Si IPV no abandonen, si finalment acaben fent les paus (cosa tan poc probable segons els “entesos” com tot el que ha passat, que tampoc no ho era gens de probable) vorem els nostres dos diputats al grup mixt?

És el moment de la generositat en clau interna. Els que teníem raó quan vam dir i votar, que era un error polític i estratègic acceptar un pacte amb IU, hem de ser generosos per oblidar que se’ns acusara de covards, de no optar per la intel·ligencia, d’actuar en clau interna i de no se quantes coses més. Estic molt orgullós, legitimament orgullós de no haver sentit cap insult ni desqualificació per part de la gent amb la que compartisc visió política, dedicada a companyes i companys del partit. Gent, no ho oblidem, amb qui dissentim sobre l'estratègia, però amb qui en la majoria dels cassos, coincidim en els objectius.
Ara toca BLOC.

AIXÒ D'IU-EU-PO-IPV I ELS JUTJATS

- Haga el favor de poner atención en la primera cláusula porque es muy importante. Dice que... la parte contratante de la primera parte será considerada como la parte contratante de la primera parte. ¿Qué tal, está muy bien, eh?
- No, eso no está bien. Quisiera volver a oírlo.
- Dice que... la parte contratante de la primera parte será considerada como la parte contratante de la primera parte.
- Esta vez creo que suena mejor.
- Si quiere se lo leo otra vez.
- Tan solo la primera parte.
- ¿Sobre la parte contratante de la primera parte?
- No, solo la parte de la parte contratante de la primera parte.
- Oiga, ¿por qué hemos de pelearnos por una tontería como ésta? La cortamos.
- Sí, es demasiado largo. ¿Qué es lo que nos queda ahora?
- Dice ahora... la parte contratante de la segunda parte será considerada como la parte contratante de la segunda parte.
- Eso si que no me gusta nada. Nunca segundas partes fueron buenas. Escuche: ¿por qué no hacemos que la primera parte de la segunda parte contratante sea la segunda parte de la primera parte?
- ¡Caramba, Sra. Claggool!, ¿Qué tal?
- Vd. me había invitado a cenar a las siete, son las ocho y estamos sin cenar.
- ¿Cómo que no? Yo acabo de zamparme la mejor comilona de mi vida y Vd. dándome la espalda. Cuando yo invito a una mujer lo menos que puedo pedir es que mire mi bigote, es el precio que tiene que pagar, mi buena mujer.
- Yo no soy su buena mujer.
- No diga eso, yo la adoro.
- ¿Y para demostrarme su amor viene aquí a cenar con otra mujer?
- ¿Esa mujer? Estaba con ella justamente porque me recuerda a Vd. y por eso estoy cenando ahora con Vd; Vd. me recuerda a Vd. Sus ojos, su garganta, sus labios, todo me recuerda a Vd. excepto Vd. Creo que está bien claro, aunque que me ahorquen si lo entiendo. ¿Me sigue Vd.?
- Sí...
- Pues deje de hacerlo o llamaré a la policía.

"LA MODIFICACIÓ SONA BÉ. HEM DE VORE LA LLETRA MENUDA PER EVITAR SORPRESES." Crònica. 17.01.08

Dilluns, el Vicealcalde, va presentar en comissió, la modificació 11 del PGOU. Una proposta, que lògicament i per evitar especulacions (de tota mena) s’ha dut amb elegant discreció. Canviar la tipologia d’habitatge residencial prevista, per una que permeta VPO, sembla una bona cosa. També ho sembla canviar el sistema per aconseguir els terrenys de les dues zones verdes previstes en Censal. Zones promeses i presentades des de fa anys, que no veiem avançar. Si a sobre, la permuta d’aprofitaments permet guanyar terrenys de protecció ecològica en zones tan emblemàtiques, com el Molí La Font, francament, l’operació sona bé.
Però la necessàri discreció amb que s’ha dut el tema, fa que el BLOC no haja pogut estudiar en profunditat la proposta. En això estem. I ho fem amb la voluntat de fer aportacions positives, com demanà el Vicealcalde.

TOT NO HA DE SER SERIÓS

QUINA COALICIÓ VOTARIES ABANS?

ESTA?

O...ESTA?

"REBAIXES POLÍTIQUES DE GENER"

Passades les eleccions de maig del 2007, es va fer evident que Compromís havia estat un fracàs parcial. És més que probable que sense Compromís les Corts foren bipartidistes. Cert. I és més que probable que el BLOC no tinguera els dos diputats que hui tenim. Eixe va ser l’èxit parcial. (S’haguera aconseguit per unes altres vies? Improbable. Però mai no ho sabrem. El que sabem és que la fidelitat de vot del BLOC va ser molt superior a la d’EU. Molt. I ho sabem amb dades reals, no amb intuïcions.)
Que no quallaria, que es perdrien vots, que no encoratjaria espais de l’abstenció, alguns ja ho havíem dit molts mesos abans, i tot i ser durament criticats, quan no desqualificats, teníem, si més no, eixa part de la raó.

La insostenibilitat de Compromís es va fer palesa ràpidament al si del Grup Parlamentari. No cal abundar-hi. La vergonya ens la fan passar dia si dia també els diaris. I malgrat l’esforç del BLOC per quedar fora, no ho aconseguim del tot.

Així les coses, calia dibuixar una nova estratègia de futur. Quan el BLOC va manifestar per boca dels seu Secretari General, la voluntat de liderar un espai (que anomenem “tercer espai”, per contraposició amb el primer i segon, que ocupen la dreta i l’esquerra espanyola), va aconseguir allò que feia temps que no passava al si del partit. Una votació unànime.
Eixe va ser el contundent i encoratjador resultat de la votació del document d’estratègia 2011. Una estratègia que podríem resumir en la voluntat d’aglutinar al voltant del nacionalisme progressista del BLOC, els valencianisme progressista i l’ecologisme, per bastir una opció electoral de plena obediència valenciana.

El pas següent va ser trobar eixos socis. I va aparèixer eixe nou experiment que és IPV. També sobre este fenomen còsmic, alguns ens havíem manifestat fa temps.

No m’alegra haver tingut raó. IPV mai no va tindre cap intenció d’abandonar IU, sinó de fer fora a Gloria Marcos i els seus, recolzant-se parcialment en el BLOC. Desconec si ha estat tot un pla elaborat per la gent d’IPV, o amb la més recent aparició com actor de Projecte Obert, han vist la possibilitat de donar batalla per la franquícia de l’esquerra federal espanyola. I francament, m’és del tot indiferent. En res no canvia el resultat.
La gent d’IPV, els pocs càrrecs públics que té, s’han negat a abandonar EU. Lògic. No volen ser titllats de trànsfugues. Això els honora. Però això deixa clar quin és el projecte d’IPV, que no és coincident amb la creació d’un tercer espai. I això deshonora als seus portaveus, que ens havien dit que era precisament això el que volien construir. Ja he dit, clar, que alguns no els vam creure i ho vam publicar fa mesos.

El millor que tenia la creació d’eixe espai, era que seria una coalició ràpida, neta, creïble, estrictament valenciana i liderada pel BLOC. Per això el BLOC la va recolzar unànimement.
Però res d’això no ha estat així. Ni ha estat ràpida (generant un cansament entre el possible electorat que torna a vore com alguns –ara no el BLOC- es barallen per les sigles, els diners, etc, en lloc de lluitar pel país), ni neta (la premsa és un trist corol·lari dels greuges, insults i despropòsits als que les famílies d’EU han arrossegat al BLOC), ni és creïble (sense ser ni ràpida ni neta, difícilment pot ser creïble; oferint ara un espai diferent a l’originariament proposat, difícilment pot ser creïble), ni finalment serà d’estricta obediència valenciana (si els que han de ser socis es barallen per ser apadrinats per Llamazares, per tindre el recolzament de Madrid, ja em diràs! Com ha de ser la veu valenciana, si seuria al grup parlamentari d’IU –cas que tinga prous escons per tenir grup-), ni és, evidentment, liderada pel BLOC.

Com pot dir-se que lidera el BLOC una coalició on el lloc més preeminent l’ocuparà algú d’un altre partit? Una persona, a més a més, que ha estat criticada pel seu propi partit per no defensar el programa electoral amb el que va ser triada, i fer seguidisme del govern de Zapatero. Per quins set sous hauria de sotmetre’s ara a la voluntat programàtica del BLOC? Però tot això també ho havia dit ja fa setmanes.
I ara el verb s’ha fet carn. Han arribat les rebaixes de gener.
Ara el pacte que se’ns proposa ja no és amb IPV i els Verds-Esquerra Ecologista. Ara el pacte és amb una fracció d’IU que esta litigant amb un altra fracció per vore qui té la marca. Precisament plantegem un pacte amb la fracció que major dependència té de Madrid i de Llamazares. Aquella fracció, que sens dubte aposta per unes polítiques més modernes, cert, però que és profundament “izquierda federal espanyola”. Isaura Navarro, la que hauria de ser candidata es passejava ufana amb una bandera d’Espanya a la solapa, el dia que va anar a celebrar la Constitució del 78. Anecdòtic. Significatiu. Per un nacionalista, difícil d’assumir. Francament. Tot és lícit, però hi ha una evidència, EU-IU, forma part del segon espai.

Puc intuir per on em vindran les crítiques. Se’m dirà que sóc egoista per pensar en el BLOC i no en el país. Agrairé profundament que diguen el mateix a la gent d’IPV i els hi diguen, que deixen de pensar en IU i en Espanya i que pensen en IPV i el País Valencià. Però clar, ací sempre és el BLOC qui ha de fer els sacrificis. I sempre és el BLOC qui finalment els fa.
Des del punt de vista de militant del BLOC, ho dic amb tota serenitat i sinceritat, no veig cap motiu intel·ligent, ni cap necessitat estratègica, per ajudar a EU a superar la seua crisi. No veig cap motiu per ajudar a uns contra els altres. No veig cap motiu per ajudar a una gent, que parcialment, competeix pel mateix espai polític que nosaltres. Als brillants estrategs que poblen internet, despatxos universitaris, consultories, i algunes executives politiques, els pregunte si des del punt de vista de l’estratègia de partit no seria més intel·ligent eixir al carrer i dir: “Volíem crear eixe espai, però ningú més no vol crear-lo amb nosaltres. Altres aposten per lícites estratègies en clau federal, però això no és el que volem per al país.”
I des del punt de vista nacional, tampoc no veig cap argument, pel qual este país vaja a ser més madur, pel fet que IU–TMPA (tot els matisos que se’ns puguen acudir) tinga una diputada més. Cap ni un. No conec una sola intervenció en clau nacional de la diputada Navarro. No veig per quina raó hauria de fer-ho ara.

Si, si, ja ho sé. Que passarà al Grup Parlamentari si no hi ha pacte? (Dit així sona a xantatge, no trobeu?) Doncs no hi ha gaires opcions:

-S’enfaden i trenquen palletes amb el BLOC, de forma que Gloria Marcos podria recuperar la majoria al si del Grup. Tres diputats de Marcos, dos del BLOC i dues d’IPV o com vulguen dir-se. Esta opció les deixaria davant l’opinió pública, com dues aventureres que es barallen amb tot el món, i que usen la conjuntura de l’aritmètica parlamentària per extorsionar els seus socis.

-Refan les seues relacions amb el grup liderat per Gloria Marcos. Improbable.

-Continuen entenent-se amb els diputats del BLOC sumant una majoria de progrés al Grup parlamentari.

No està en les mans del BLOC.

El que està en mans del BLOC és seguir treballant per crear eixe tercer espai d’estricta obediència valenciana, que va fer la unanimitat al si del Consell Nacional.
El problema de les rebaixes, és que si hi ha una tara, no sempre et tornen els diners.

"HONORS". Mediterráneo. 17.01.08

Dies arrere va haver-hi una breu picabaralla sobre els mèrits que han d'adornar algú per rebre el nom d'un carrer a la ciutat. Estèril polèmica que ara no reproduiré. A mi m'agraden especialment els carrers que tenen nom de llocs, d'oficis, d'arbres... Comprenc que algunes persones mereixen eixa dignitat. El BLOC va presentar un llistat de noms de dones de la ciència, la polític i la cultura, amb trajectòries brillants i meritòries. Algunes d'elles no tenen una vinculació específica amb Castelló, però això passa amb molts dels homes que donen noms a carrers locals. José Echegaray n'és un exemple. Enginyer, matemàtic, polític, dramaturg i premi nobel, però que bàsicament se'l coneix per haver-hi eixit als bitllets de mil pessetes. Com als de cent eixia "la mujer morena" de Julio Romero de Torres.
Durant anys el PSOE ha reclamat un nom de carrer per la que va ser la primera dona tinent d'alcalde de Castelló, Josefina López. El PP ha vetat el nom. En canvi li va donar a una plaça el nom del popular Victor Falomir. Del BLOC, afortunadament, encara no s'ha mort cap regidor ni ex regidor; així que no sabem que faria el PP. Ni tenim cap pressa en saber-ho.
Opine que ser regidor o alcalde de la ciutat és un honor. Però no és un mèrit. No crec que la condició d'edil siga suficient per meréixer donar nom a un carrer.
Si l'ego d'algú demana més, hauríem de buscar alternatives. Al Nou Castàlia li podrien posar el nom de Calles, a les grues d'obra el de Moliner, Soler podria batejar un model de bicicleta, i Carlos Fabra posar el seu nom a un bombo del Col·legi de Sant Ildefonso. Personalment amb que no em posen una querella estic pagat.

UNA BONA NOTÍCIA.

El jutjat acaba de comunicar que no autoritza a la Generalitat Valenciana a entrar al repetidor del Bartolo per desconnectar TV3!

CAPS D'ESTAT

No fa gaire van condemnar els dibuixants d'El Jueves per faltar al respecte al cap d'Estat. Ací baix teniu un link a un monòleg d'esta mateixa setmana sobre el cap d'Estat de França. (està en francés)

http://www.youtube.com/watch?v=sfXNXQA7kBA

A l'hora que estic penjant això el cap d'Estat celebra el seu setanté aniversàri amb cinc cents convidats. A tots ells, i especialment al rei, crec que els hi convé vore amb quina llibertat fan humor a França amb el seu col·lega Sarkozy.

Crec que se'n diu llibertat .

"ARA BONES INTENCIONS, PERÒ 16 ANYS DE PP HAN GENERAT UN DÈFICIT DE VPO." Crònica. 11.01.08

Informa Javier Moliner que en quatre mesos 1.021 persones han acudit a l'OMV interessades per accedir a un habitatge de protecció oficial. Diu que només 511 d'eixes persones han decidit inscriure's a una base de dades a la que s'informa puntualment de les noves promocions que puguen sorgir.
Finalment afirma que en l´actualitat esta oficina posa a disposició dels ciutadans un total de 1.492 VPO, (625 en règim de venda, 351 de lloguer amb opció a compra i 516 en lloguer). Els números no em quadren. Com és que només la meitat de les persones que acudeixen a l'OMV, decideixen inscriure's? Les altres 510 no consideren útil el servei o ixen amb les claus i l'escriptura? Perquè parlen de 1.492 vivendes, però la veritat es que al mercat, esta setmana n'han eixit només 20. A este ritme no eixugaran el dèficit que han generat en 16 anys.

LAS QUE SE PELEAN SE DESEAN

http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3777_19_391683__COMUNITAT-VALENCIANA-Marcos-Oltra-pelean-Corts-ante-periodistas-despacho

"PODEM PARLAR?". Levante-EMV. 09.01.08

Fa uns dies vaig publicar a este mateix diari un article titulat “BIG BROTHER” on intentava posar negre sobre blanc, i amb alguns exemples, l’estratègia popular de manipular les paraules de l’oposició, i perdre el cul per anar a explicar-li-les a les associacions o persones implicades. Això si, passades prèviament per la batedora popular que converteix en digerible qualsevol mentida o exageració malintencionada, per absurda que esta siga.
Hui toca la segona entrega. Per al PP fer-li oposició a l’oposició és més senzill i menys compromès que governar bé. Per això, si s’hi fixen, una part fonamental de declaracions institucionals, no són dedicades a explicar la seua gestió al cap davant del govern, sinó a criticar a l’oposició per criticar-los a ells.
Esta mateixa setmana hem vist un cas paradigmàtic. Vaig celebrar una roda de premsa on explicava que un seguit d’indicis, documents i manifestacions del Director Territorial de Transport, Sr. Dómine i el Vicealcalde Sr. Moliner; deixaven clar que anava a produir-se una completa remodelació de la plaça Cardona Vives. Com a sobre, l’empresa que està elaborant el Pla de Mobilitat, proposa eixa plaça com un emplaçament privilegiat per fer-hi una estació d’autobusos per a Benicàssim, Almassora, el Grau, i les línies urbanes que hi tinguen correspondència, és més que plausible un remodelació a gran escala.
Ho vaig explicar i vaig advertir que la zona verda que hui hi ha a la plaça podria córrer perill, i vaig avançar que formularia les preguntes oportunes en la comissió corresponent. Que volen? Ens fa temor que el TVRCas acabe sent el cavall d’Àtila, i arrase tota zona verda que trobe al seu pas.
La portaveu adjunta, la Sra. Gallén, va comparèixer davant els mitjans i va dir que jo “habia cometido una desfachatez”. És una de les coses més simpàtiques que m’han dit des que sóc regidor. En valencià és menys agressiu. La Sra. Gallén diu que sóc un descarat, el que em deia la iaia, quina gràcia, no?
També diu la regidora que el que he fet és una deslleialtat. No és cert. Sóc lleial a qui he de ser-ho. A la meua ciutat, al meu partit, als nostres lectors, a la institució on treballe. Però la lleialtat no té res a vore amb el que estem parlant. Si la Sra. Gallén m’hagues dit en un ascensor i a soles “saps Enric, anem a remodelar la plaça, i talarem els arbres”, i jo ho explicara, aleshores si que seria deslleial. Però no recorde haver estat mai sol en cap ascensor amb la portaveu adjunta. Persona a qui aprecie, i a qui reconec una carrera meteòrica. Però des de l’estima que li tinc, em permet recordar-li que tots els meteors acaben estavellar-se. Sovint contra terra. De vegades contra el seu propi sostre.
Jo no sé si ella ho recorda, però quan en nom del BLOC vaig ser el primer en qüestionar el pas del TVRCas per dins del Ribalta, el Vicealcalde, va criticar que em queixara “massa tard”, quan el projecte ja està en marxa. Ara, em critiquen perquè diuen que he corregut massa. Que encara no està clar. I que en qualsevol cas (gràcies Marta per confirmar els nostres temors) seran unes marquesines per a les parades de bus i poca cosa més.
El que volen queda clar. No hem de parlar ni massa tard, ni massa prompte. No hem de parlar. Doncs no callaré!

"METÀFORA". Mediterràneo. 10.01.08

El Corte Inglés és el gran magatzem de referència. Va inventar el dia del pare, per tal que els fabricants d’aquella pudor embotellada que és diu Brumel, puguen vendre l’excés d’existències. És eixe magatzem, i no Botticelli i la seua Venus, o la simfonia de Schumann qui marca el inici de la primavera. Abans, la primavera evocava aquell crit de llibertat que va produir-se a Praga quan la guerra freda, i que van ofegar el comunisme i la invasió russa. A Praga espera ara impacient la primavera i els primers raigs d’un sol mandrós, l’amic Peralta.
Hui, quan El Corte Inglés decreta el canvi d'estació, pots acudir, corre cuites a comprar pràctics objectes de la Xina de quan la dinastia Quing. Poc més. Ja no hi ha poesia!
Diumenge vaig vore a la tele com el magatzem escenificava el final de les festes. Els empleats s’apressaven a despenjar garlandes, boles, estrelles i lluentons; i substituït tota eixa parafernàlia pels cartells anunciant les rebaixes. Quina gran metàfora de la vida política! Finiquitat el Nadal, els politics correm a desar en una caixa de cartró tots aquells estris festers que no gastem al llarg de l’any. Els bons desitjos, l’exaltació de l’amistat, el bon rotllet, el somriure permanent... I obrim l’altra caixa, la que posa “rebaixes” i comencem a traure’n ara que venen eleccions. Rajoy diu que rebaixarà els impostos per compensar els que augmenta Alberto Fabra. El PSOE subvenciona fills, emancipacions i tot el que puga votar. Uns duran l’AVE en 6 anys, els altres ho rebaixen a 5. Han arribat les rebaixes! Ho diu El Corte Inglés. A vore si també rebaixem el quilets de més que hem guanyat amb tanta festa.

DEBATS UNIVERSITARIS.

El Club de debat de la Universitat Jaume I, ha presentat el cicle de conferències que abasta el primer semestre del 2008.

“La Llotja del Cànem, Seu de la Ciutat de la Universitat Jaume I, acull dilluns 7 de gener del 2008 a les 19:00 hores el primer debat del Club de Debat Jaume I de l’UJI. Miguel Barrachina, diputat del Partit Popular; Andrea Fabra, senadora del PP; Jacint Balaguer, professor del Departament d'Economia; i Asunción Ventura, professora del Departament de Dret Públic, debatran sobre “El liberalisme, avui”, davall la moderació de José Luis València, director de Mediterrani.”

Dir-li liberalisme a la ideologia que representa el diputat de la dreta més cabestra, Miguel Barrachina, és sense cap mena de dubte, una amable gentilesa de la Jaume I. Possiblement per això, els follets de la impremta, avergonyits, fan que als cartells, a la web i en el “flayer”, aparega sota el nom de “lliberalisme”.
El segon debat es titularà “El Socialisme, avui”; el tercer “El Feminisme, avui”; “Republicanisme, avui” serà el debat d’abril; un mes més tard “La immigració, avui”. I per a juny “La ciutat de Castelló, avui”
Torne a llegir la declaració fundacional del Club de Debat Jaume I: “espai per a la reflexió que pretén servir per a l'anàlisi dels grans temes d'actualitat social”.

I on està el nacionalisme? On està el debat territorial? No és un “gran tema d’actualitat”? Aleshores algú podria explicar-me perquè des de fa dos o tres anys, eixe és, precisament, el debat que més portades ha donat als diferents diaris? El que més hores ha omplert a les ràdios? El que més debats ha protagonitzat en les televisions? O si algú té el lleu de llegir els articles del diputat Barrachina, com és que la majoria els dedica a parlar (malament) sobre els nacionalismes que no siguen l’espanyol que ell representa tan dignament?

Seguim? És obvi que el feminisme és important, però estem segurs que és d’ “actualitat social”? Personalment diria que genera menys noticies que les diferents revisions dels estatuts, els intents de retallar-los, el sobiranisme, la consulta popular anunciada per Ibarretxe, etc.

També és important, clar, el debat sobre el republicanisme, o la immigració. Sobre tots eixos temes el BLOC té opinió formada. Però dubtem que ens hi conviden. I no es tracta de queixar-se per vore com s’exclou el BLOC, tercera força política d’este país, i molt especialment de la ciutat on està la universitat dels debats. No. Confiem, no se si en va, en que serem convidats al debat sobre Castelló.

El que sorprèn és com s’organitzen dos debats sobre les ideologies que diuen representar els dos partits més grans, en precampanya electoral, com si el liberalisme (“lliberalisme”), o el socialisme foren “grans temes d'actualitat social”. El nacionalisme, en canvi, per al Club Jaume I no ho és. Ni l’any de l’aniversari del bon rei.

Ha començat la campanya.

PREGUNTES PER UN ANY QUE S'ENCETA

-És cert que malgrat haver-se reunit amb ells, el BLOC, encara no ha traslladat a IPV i els Verds-Esquerra Ecologista, les condicions aprovades pel Consell Nacional del BLOC, per un possible acord electoral?

-És cert que tot està pendent de les baralles d’EU-IU, per vore qui es queda les sigles; i que l'agenda d'IU és la raó per la que l’acord no avança?

-És possible que el retard en signar l’acord, i l’efecte negatiu que sobre ell té tota la baralla d’EU-IU-Marcos-Llamazares-Ribó-Navarro-etc, puga donar com resultat un desinterès creixent de la societat civil i un descrèdit similar, al que finalment tingué el Compromís?

-És cert que el BLOC, com diu algun diari, ha exigit que siga IU federal qui signe l’acord, i no IPV, i que per tant la intenció és pactar amb un interlocutor diferent al que aprovà el Consell Nacional el mes de desembre?

-És possible que en l'acord, jugue algun paper Projecte Obert, o això és un projecte tancat?

-És per poder canviar l'acord anterior que va a convocar-se una sessió extraordinària del Consell Nacional?

-És tot això la trista constatació que el que fa el BLOC és comprar un espai electoral en règim de franquícia, o garantir-se finançament per la campanya?

-És cert, que hi ha una voluntat en alguna gent determinant al si del partit, de fer un traspàs ideològic del BLOC que ens situe en el difús espai de l’ecosocialisme, que defineix el nou model federal de l’esquerra espanyola?

-És tot això l’incipient confirmació de que el que realment s’està fent és anar cap a la creació d’una nova formula política que supere el BLOC?

-És això liderar un tercer espai?

-És això el que volem?

2008

L'any ha començat bé. Amb Santi i Rossana, Ignasi i Pilar, Inés i Jori,. I amb els crios, Aimar, Joel i Amat. I amb la Lizbeth, ben evidentment. La meua parella i el meu suport vital. Sense ella no podria fer moltes de les coses que faig. Gràcies Lizbeth.

Nit de converça intel·ligent, sopar fantàstic, música, balls...Ens hem divertit. Tant de bò tot l'any siga tan agradable i divertit. Per a nosaltres, i per a tots vosaltres. Gràcies per la fidelitat a este bloc tot l'any 2007. M'agradarà vore-vos per ací al llarg del 2008.