JOVENTUT. 27.04.06

Cal un Pla Integral de Joventut. Un programa transversal i complet de mesures polítiques amb la joventut com a protagonista. Mentre això no es faça, i el PP no ho farà, cal una especial atenció a 5 àrees. Ocupació, habitatge, educació, associacionisme i finalment cultura i oci. Hem d'ajudar als joves a integrar-se al món laboral, compatibilitzant o no els estudis; a emancipar-se afavorint l'accés a habitatges de lloguer, a educar-se amb beques i ajudes municipals; a associar-se i fer-se voluntaris, amb ajudes econòmiques i infraestructurals; i a participar de la cultura i l'oci com a creadors i com a usuaris de la cultura i el lleure.

CORRENTS

No, jo no lidere res, però l'acudit de Xipell al Levante mereix un comentari
Al BLOC saben el que pense dels corrents d'opinió. No en sóc favorable. D'acord amb els estatuts un corrent intern degudament organitzat té una prima de representació. Té llocs assegurats a les Executives Comarcals o Locals on té presència, per exemple. Això però no lleva el vot individual dels militants, amb la qual cosa, es duplica. Crec que s'entén. Una militant o un militant del partit té un vot, qui a més a més forma part d'un corrent té el mateix vot, i la sobre representació que li atorguen els estatuts. És injust. No és democràtic.
El BLOC és un partit amb una democràcia interna envejable, no cal doncs tindre corrents per defensar opinions. Però els estatuts ho permeten, i jo ho accepte.
Amb tot aquest debat liderat pel BES (únic corrent legalment constituït al partit) s'han alçat algunes ampolles. Hi ha diversos grups de gent que encapçalen moviments per tal de crear nous corrents. Fins on jo sé, no menys de tres propostes han coincidit en asseure's a xerrar, i podríem estar davant de la creació d'un corrent potent, que defensara la necessitat de tindre un partit nacionalista que garantisca el futur del nostre país.
Pel que he llegit en alguns documents, naixen no en contra de res ni ningú, sinó a favor del BLOC. Per treballar per l'autoestima perduda del projecte del BLOC, per continuar pel mateix camí, sense dreceres, sabent on volem anar com a grup. Afirmen que portem més de 10 anys de posicionaments d'autonomia política front a les forces centralistes, i clarament posicionats a l'esquerra moderna, a l'espai de la nove esquerra europea. Treballant des de la coherència, des del pragmatisme i amb permeabilitat envers el nostre país.
M'agrada molt el que diu esta gent. Molt. Hi coincidisc plenament. Desgraciadament, ja ho he dit, no crec en els corrents i per coherència no puc formar part d'un. Però només això em separa de la gent que articula aquest discurs.
Dic que no en formaré part, però entenc que alguna gent, i espere francament que molta, opte per organitzar-se, com ho ha fet la gent que té un altre posicionament.
Les cartes per esta partida son les mateixes per totes i tots.

Juguem!

ECOAUDITORIA MUNICIPAL. 20.04.05

"...i del part de les muntanyes nasqué un ratolí". Estem decebuts. Si algun grup polític s’ha caracteritzat per la defensa mediambiental, eixe ha estat el BLOC. Hem presentat fins a tres mocions demanant que Castelló s’incorpore a la carta d’Aalborg i a l’Agenda 21. La prioritat era diagnosticar l’estat de ecològic de la ciutat, per poder establir un calendari de millores. Per això ens calia una ecoauditoria. Ha tardat mesos i mesos en fer-se i quan pensàvem que finalment la teníem, l’equip de govern presenta un trist Power Point sense dades, sense objectius! Què volen que valorem? És això el que significa PP? Power Point?

"LA LÍNIA INVISIBLE" Mediterráneo 20.04.05

Vaig fer l’EGB a la Normal. En aquells anys xiquets i xiquetes estàvem separats. Aules diferents i patis diferents. A l’hora del pati ens veiem de lluny, no podíem parlar, no fóra cas que ens adonare’m que érem iguals. Don José vigilava que no creuarem la línia invisible que separava dos móns, condemants a conviure i obligats a ignorar-se. En tots els anys de col·le mai no vaig creuar aquella imaginària linia que tallava la pista d’atletisme de cendra. I això que a l’altre costat hi tenia una germana. No ho vaig fer jo, i no recorde que ningú ho fera. I no pels càstics, tot simplement sabíem que no s’havia de fer.
Hui, en algunes escoles, jardineres de formigó separen el pati dels menuts del dels grans. Uns i altres travessen la frontera, ara si, física, una i mil vegades per desesperació dels mestres que vigilen el pati.
Comprendran que no reivindique la segregació per gènere a les nostres escoles, només caldria! Però lamente que s’haja perdut un cert sentit del bé i del mal. De la responsabiltat. De la disciplina. Potsér no agradarà que ho diga, però crec que la culpa és nostra, dels "progres".
No crec en cel i l’infern, ni en el pecat i la penitència, però sí que crec que tot no val. Que si t’equivoques tens drets a rectificar, però que no és igual fer les coses malament que fer-les bé.
Vam voler trencar amb l’absurda i antipedagògica filosofia de la prohibició en la que vam ser educats, i hem construït un model que és un fracàs. No val tot, el bé i el mal existixen. I cal que ho aprenguen de menuts. De grans és tard.

CASTELLÓ DEL PETÓ. 13.04.06

Si l'equip de govern ha decidit posar al carrer 40 persones identificades amb un peto roig, per que arrepleguen les queixes veïnals per desperfectes en mobiliari urbà, abandons de trastos, semàfors espatllats, ocupacions de vies per obres, etc, ha de ser perquè s'han adonat que el manteniment de la ciutat és un absolut desastre. Si a més a més trauran 30 agents de mobilitat urbana amb un peto de no sé quin color per advertir a la gent que no es pot seguir aparcant on vulga, i un grup de 30 voluntaris amb un peto groc per controlar les eixides de les escoles, és la constatació que res no funciona. No seria més senzill posar 15 regidors nous?

"FER LA PASQUA". Mediterráneo 13.04.06

Quan jo era menut la Pasqua era gris. Estava tot prohibit, fins i tot no creure en déu. Es prohibia, posar música a les cases. Seria per esperit de rebeldia, però a la meua germana major i a mi ens agradava escoltar els vinils dels pares. Per alguna raó teniem predilecció per "¿Que habra tras la puerta verde?" de "Los Llopis". Després la Pasqua va passar a ser morada, pels colors dels penitents de la Setmana Santa, d’unes porcessons amb militars, i uniformes, i polítics també grisos i uniformes.
També recorde pasqües blaves i amb l’olor salat de la mar, de quan anavem caminant a l’escollera a berenar.
Les primeres pasqües adolescents em van semblar de color rosa. Va ser quan vaig descobrir que m’agradaven més algunes de les meues amigues que els ous durs de la Mona.
Ja d’adult, les pasqües són de color xocolata, com les figures que adornen la Mona que regale al meu fillol Víctor.
Com ha canviat tot! Hui la Pasqua té colors diferents, el de l’ocre de la sorra de les primeres sessions de platja preestival, la dels blancs lluents de les darreres sessions d’esquí posthivernal, la del fosc quitrà de les carreteres infinites dels viatgers.
Ara és molt millor, i no perque ja no siga obligatori creure en déu, o perque pugam escoltar música, sinó perque mentre alguna joveneta fa top-less a la platja, un senyor es posa un capirot per desfilar en sacra processó. Perquè mentre alguna gent es diverteix de festa, d’altra es recull en el dol de la mort i la joia de la ressurecció del seu déu.
Ara és millor perquè la Pasqua té tots els colors. Perquè tothom pot fer allò que desitja. Perquè ara som lliures. I la llibertat és de colors.

INTERVENCIÓ AL CONSELL NACIONAL

Este blog, pretén ser el blog del candidat a l'alcaldia de Castelló pel BLOC Nacionalista Valencià; ho dic, perquè en principi voldria que les entrades que vaig penjant feren referència bàsicament a la política municipal.
Però és cert que jo sóc el candidat del BLOC, i que sóc candidat perquè així ho ha decidit la gent del BLOC. I és cert també que el BLOC és un partit polític amb una rica i plural vida interna.
Jo en sóc membre de la seua Executiva Nacional, i ara, tenim plantejat damunt de la taula un debat sobre quina és la millor de les formes per a presentar-nos a les properes eleccions autonòmiques. Alguna gent considera que caldria explorar vies d'acords preelectorals amb altres formacions. Jo no.
El dissabte 8 vam iniciar este debat al Consell Nacional, i jo vaig intervindre per mostrar el meu punt de vista. Alguna gent m'ha demanat el text de la meua intervenció, ací el trobaran.

INTERVENCIÓ AL COMPLEX LA PETXINA DE VALÈNCIA. 08.0406

"Se m'ha criticat que no tinc visió de país per defensar la independència del BLOC. Se'm reclama visió de país, com si els llocs on el BLOC dona els millors resultats no formaren part d'este país. Tinc el convenciment que només hi haurà país si hi ha un partit nacionalista. I tinc el convenciment que eixe partit és el meu. Tant de bo tothom ho tinguera tan clar.

Tal com es pot llegir al blog de Morera: Afortunadament, a este País hi ha el BLOC.

Als qui creuen que el BLOC te la responsabilitat de fer fora al PP com si forem culpables de la seua presència, els he de recordar que molt més culpables son el PSOE i EU que amb la seua oposició inoperant no han estat capaços d'arravatar-li un sol escó als populars.
El BLOC, sovint resta regidors al partit popular en molts ajuntaments, allunyant-los del govern. Som més bona oposició que ells, i som més útils al país que ells.

Crec que el problema que aquest debat pretén solucionar és aconseguir que el partit tinga bons resultats als pobles i ciutats on sempre fallem i a les institucions on fins ara hem fallat. I fer-ho sense perjudicar als llocs on donem bons resultats.

Crec també que només hi ha dues opinions de com fer-ho. Una la d'aquells que volem dur a tot el país i a totes les institucions una manera de treballar que funciona i dona bons resultats.
El nostre creixement municipal i autonòmic és evident. Especialment important el creixement a la circumscripció d'Alacant i també a la de València. Les xifres ho demostren. Ho dic per acabar amb alguns mites. També a Castelló creixem tot i que demogràficament pesem menys.

I una segona opció, que pretén donar bons resultats en els llocs on fallem, en base a una hipòtesi, tot i que puguen perjudicar notòriament els llocs on funcionem bé.

Demostraré el que dic.

Fets.

Fa 20 vam tindre idèntic debat. Amb idèntics arguments. També aleshores el partit comunista estava fatal i es moria.
El BLOC va patir dues escissions, la capitanejada per Pepa Chesa, que era contraria a tot tipus de pacte. Jo m'hi vaig alinear. Ens reunirem algunes vegades a Castelló. Finalment, van donar el pas d'abandonar el partit. Jo no vaig secundar-los i ho vaig explicar en una intervenció a l'assemblea de la ruptura d'UPV. Com sempre he fet, em vaig mantindre fidel als meus principis i vaig continuar al partit. Pere Mayor em calificà a las provincias de "proximo a las posturas fundamentalistas pero que no ha querido secundar a los que han roto el partido". M'agradà la definició. Em vaig sentir orgullós.

Va haver-hi una segona escissió uns mesos més tard. La dels que volien un pacte. He repassat la llista de militants del meu poble. Dels que es van manifestar públicament a favor del pacte només queda Iines Escoí que avui és contraria a cap acord.

La resta:
Lluis Messeguer a l'AVL en representació del PSOE
Pep Lluis Grau en l'executiva local del PSOE
Vicent Grau, Vicent Pinyana i Isabel Fernandez a EiP i a l'executiva local d'EU dos d'ells.
Aureli ferrando ara està en Esquerra Valenciana.
No cal seguir.

Aquesta gent volia pactar, es va pactar. Però com en realitat el problema es que no creien en el seu partit finalment l'abandonaren.

Els que estàvem en contra del pacte, Porcar, Menezo o jo mateix entre molts altres ens quedarem i seguirem treballant. Hui estem ací. Els pactistes no. Cap.

Més fets.

El pacte significà el següent:

Castelló
1983 UPV 10.687 4'51 0 diputats
1983 PCPV 13.364 5'64 1 diputat
1987 IU-UPV 13.800 5'60 1 diputat

Per separat teníem 24.051 vots i el 10'15% vam traure 13.800 vots i un 5'6%. La meitat!


València
1983 PCE-PCPV 91.149 8'35 3 diputats
1983 UPV 38.142 3'49 0 diputats
1987 IU-UPV 104.050 9'19 3 diputats

Per separat teníem 129.291 vots i un 11'84 vam traure 105.050 vots i un 9'19%

Alacant

1983 PCE-PCPV 38.057 6'69 2 diputats
1983 UPV 9.883 1'74 0 diputats
1987 IU-UPV 41.729 6'86 2 diputats

Per separat teníem 47.940 vots i un 8'43% vam traure 41.729 vots i un 6'86%

El que significa que en tot el país:

1983 PCE-PCPV 142.570 7'51 6 diputats
1983 UPV 58.712 3'09 0 diputats
1987 IU-UPV 159.579 8'03 6 diputats

Per separat teníem 201.282 vots i un 10'60% i vam traure 159.579 vots i un 8'03%

Si hui es repetiren resultats no tindríem més de 7 ó 8 diputats, bàsicament en funció de les pèrdues de Castelló. Algú creu que per quedar-se igual i regalar-nos un diputat EU voldrà pactar? Jo no.

Fets son que vam tindre dos diputats, i que el treball del nostre grup, especialment el de Pere Mayor, perque Aureli Ferrando va resultar un mal diputat, (i ara té la barra de reclamar un pacte des d'Esquerra Valenciana) no va servir per consolidar la marca. 4 anys més tard ens presentarem amb Els Verds i ens quedarem fora.

Fets son, que la presència a les corts per la porta de darrere no garantix el creixement electoral.

Fets son que EU a la circumscripció de Castelló té diputat dues voltes seguides sense arribar al 5% mentre que el bloc el sobrepassa amb escreix, i la seua presència no els fa millorar posicions. En perden en les municipals i es queden com estaven a les autonòmiques.

Fets son que els pactes municipals tampoc no funcionaren, no es sumà i perdèrem militància.

Fets son que el BLOC no ha parat de créixer. Especialment, insistisc, a la circumscripció d'Alacant i també a la de València on vam aconseguir un 4'99%. Si València circumscripció creixéra dues dècimes i Alacant una, ja estàvem dins amb grup propi. És cert que els resultats d'Alacant, Elx i València com ciutats son roïns, però hi ha comarques que compensen. A Castelló estem en un 6% autonòmic i a la ciutat prop del 7% i li furtem els regidors al Partit Popular. Cosa que no fa ningú més. Ni el PSOE ni EU que no te ni representació.

Queda doncs acreditat que l'estratègia del pacte no servix per consolidar el BLOC.

Així les coses tinc dubtes que estiguem parlant de consolidar el BLOC, i com a militant i cofundador d'UPV primer i del BLOC ara em crec legitimat per exigir que se m'explique de que s'està parlant.

Per això demane a Xavier Hervàs o a qui siga en nom del BES, si creuen en la necessitat del BLOC, si pensen que seria bo diluir el BLOC dins de l'Entesa, si creuen que seria bo que EiP abandonara EU i vinguera al BLOC, si creuen que cal fer una ute, una coalició o un nou partit amb les despulles d'uns i altres com sembla desprendre's d'algunes entrevistes a El Punt, per exemple.

També reclame la presència d'Enric Morera. El meu Secretari General per que em diga fins on està disposat a arribar.

El nacionalisme valencià repetix la mateix història des dels 70. Es carregà el PSPV entrant al PSOE, es carregà UPV pactant amb EU. La dècada dels 90 va ser duríssima, però vam resistir i vam construir el BLOC, el millor instrument que mai no ha tingut el nacionalisme valencià.

I volem saber si ara ens carregarem el BLOC.

Fem i desfem, fem i desfem. El nacionalisme valencià és com Penelope, i desfà de nit el que ha teixit de dia mentre espera que algú arribe amb alguna idea.

Vull saber, si com espere i desitge, Enric Morera és per fi Ulisses i serà el dirigent que ens durà a la nostra particular Ítaca. Jo crec que te les qualitats que calen, per això vaig acceptar estar a la seua candidatura.

Però ha de dir-hos si vol ser Ulisses o serà un altre pretendent que decebrà Penelope i haurem de tornar a desfer el que tant ens ha costat de fer.

Jo també vull que nasque una Morera a un Camp Pla, però no a qualsevol preu, no estic disposat a pagar en "marcos". Els "marcos" és una moneda vella que no volen ja ni els alemanys. No és ja una moneda de curs legal. I si pagues amb monedes que no són de curs legal, enganyes a la gent.

I el BLOC no enganya.

El meu BLOC no."

"MAD MAX". Mediterráneo 6.04.07

En un món futurista, la societat es troba en una decadència total. Les autopistes que van d'una ciutat a altra s'han convertit en una autèntic malson, proporcionant un escenari adequat per un passatemps mortal i apocalíptic entre bandes salvatges motoritzades i un grup de policies. Si fa no fa i en síntesi aquest seria l'argument de Mad Max.
La nostra ciutat, ja em perdonaran l'exageració, s'hi assembla. El trànsit és tot simplement caòtic; els vehicles no respecten la major part dels senyals; aparquen on volen (damunt de Palmeretes n'està diàriament ple, com n'estan plens totes els carrers de vianants); la doble fila és habitual (carrers Herrero, Rondes Magdalena i Millars, Sant Roc i un llarguíssim etc); velocitats absolutament inadequades; motos amb escap lliure i un terrabastall sorollós insuportable; com resulta insuportable la música que, estrident, molta gent porta als seus vehicles (Xumba-xumba-xumba, "Què passa neng?").
Per quina raó es permet aparcar dalt de les voreres? Mai abans no s'havia permés. Per què s'ompli els dissabtes a la vesprada el Parc Ribalta (que està protegit com bé cultural) de vehicles? Per què deixen aparcar en els cantons i es permet que no es respecten les rampes de minusvàlids? Perquè hi ha conductors temeraris a qualsevol hora pels nostres carrers? Conduir a la ciutat comença a fer por. És la llei de campe qui puga.
La fascinant veu de Tina Turner cantava en una de les entregues de la nissaga futurista la memorable "We Don't Need Another Hero". Nosaltres tampoc, però algú hauria de fer alguna cosa, no troben? No ens cal un Mad Max, però si algú que assumisca la seua responsabilitat. La nostra ciutat creix, la irresponsabilitat no pot créixer al mateix ritme. Necessitem ordre, i li correspon al govern municipal instaurar-lo.

GENT GRAN. 6.04.06

Parlem clar. La política del PP dirigida a la Gent Gran és d’una eficàcia indiscutible. Aconsegueix el seu únic objectiu, un alt percentatge dels seus vots. Les considerables quantitats de diners que es dediquen a l’àrea van quasi en la seua totalitat a festes, sopars, viatges i gal·les per les noces d’or i argent. Tret dels interessants cossos de voluntaris i una mica de gimnàstica, la resta de la política no té cap utilitat. Ni els millora la salut, ni el benestar, ni la formació, ni la seua funció social. Les properes generacions de Gent Gran seran gent formada i més exigent amb els seus drets, amb elles no valdrà la descarada manipulació.