27 de juny, 2006

DESVIAMENT DE L'AP-7. 29.06.06


Alliberar l'AP-7 els mesos d'estiu és una necessitat vital. Salva vides. Eixe és un argument suficient. Però n'hi ha d'altres com la injustícia que significa que en altres llocs de l'Estat s'haja fet. Dit això, no és més que una solució parcial. El que toca és alliberar l'AP-7 en tot el seu traçat. I Alberto Fabra que no es penge medalles. Va ser el seu partit qui amplià la concessió. L'autopista seria pública des de gener si Aznar, recolzat per Zaplana, no l'haguera prorrogat fins el 2019. El PP ha creat el problema, i el PSOE no el vol solucionar. Eixa és la realitat. Els preocupa més guanyar posicions electorals que solucionar problemes.

26 de juny, 2006

"EL TRASLLAT". Mediterráneo 29.06.06


Quan et canvies de casa i trasllades la teua història feta fotografies, feta cartes, feta records; t'aboques vullgues que no, a una mena de sortilegi de la memòria. Buidant els armaris trobes les sabates que et vas comprar per a la festa a la que finalment no anares. Desmuntes la biblioteca, amb llibres rellegits, llibres per llegir i llibres que saps que mai no llegiràs. Obris els calaixos del despatx, i tan si vols com si no vols, acabes per obrir els calaixos de la memòria. Negatius on es fa del tot impossible endevinar a qui van representar les siluetes ara difuminades, cartes d'amics que fa tants anys que no veus que ja no saps si els has perdut de vista o de vida. Les groguenques notes de l'escola. (De tota la gent que ha passat per la meua vida només els companys de l'EGB tenen en la meua memòria dos cognoms. Em passa només a mi?) La carta de recomanació que em va signar el director de l'empresa on vaig treballar els meus tres anys a París. Fas un repàs per la teua vida, i has d'acceptar que la societat i la ciutat han estat generoses amb tu. Vas estudiar a l'escola pública, t'operaren de l'apèndix a la sanitat pública... Sí, ha estat generosa. I tu al teu torn has comés errors. Vas decebre als socis, no vas estar a l'altura quan et va necessitar aquell amic, mai no hauries hagut de deixar aquella feina... I amb tot, sempre has tingut una segona oportunitat. Ara et toca a tu. Mentre vas desant la teua vida en caixes de cartró penses que ara et toca a tu. I t'adones que tens la sort de ser regidor i pots fer per la teua ciutat alguna cosa. Pots tornar-li a la teua ciutat una part del que ella ha fet per tu.

20 de juny, 2006

010 PRIVATITZEN LA VEU DE LA CIUTAT. 22.06.06

Quan tens un dubte sobre qualsevol tema municipal telefones al 010, i se t'hauria de resoldre. Això ens han dit. Tant de bo. A l'era d'internet, no sembla res de l'altre mon poder donar telefònicament informació de tots els departaments municipals, concentrant-ho en un sol número. Al BLOC li agradaria més que fora un servei municipal, atés per funcionaris, que no els sistema elegit pel PP, de delegar en una empresa privada la veu informativa de la ciutat. En qualsevol cas la iniciativa és bona, però és massa prompte per analitzar-la. Ara com ara, més que un 010 és un 007, un agent secret. No en sabem gran cosa.

"PP (GOTERA I OTILIO)". Mediterráneo 22.06.06


M'ha telefonat Albert cabrejat com una mona. M'explica que l'altre dia camí de casa amb el seu fill al braç, va ensopegar i va caure a una rassa d'una obra mal senyalitzada. Per protegir en Carles, va embolcallar-lo amb el seu cos gran. El xiquet no es va fer mal, però ell està ara dolorit i ple de blaus. He visitat l'obra i certament no ho està de ben senyalitzada. Albert presentarà una denúncia a l'Ajuntament reclamant danys. És raonable. Passa amb massa freqüència.
Fa pocs mesos vam aprovar, a proposta del GMS, un major control de l'ocupació de la via pública per part de les diferents obres. Castelló està viu, i la iniciativa privada construïx edificis i aparcaments; les companyies de gas, aigua o llum esbudellen la ciutat obrint rasses arreu i per tot arreu. L'Ajuntament per la seua banda arregla algunes voreres, o millora l'asfalt d'algun carrer. Tot plegat, una ciutat oberta en canal, amb ocupacions de via pública poc o gens senyalitzades, que convertixen Castelló en una gimcana impossible per tothom, i molt especialment per gent amb mobilitat reduïda. Qui ho organitza tot això? Qui permet obrir el carrer Adoberies per canalitzar el gas, ara que absorveix tot el trànsit d'una Avinguda del Mar tallada? Qui autoritza les formigoneres a tallar els carrers, sense previ avís, i en hora punta? No m'ho invente, la casualitat va fer que coincidirem allí un enginyer municipal i jo mateix, recriminant-li al responsable la seua actuació. És evident que les obres son necessàries, com ho és que causen molèsties. Però de veritat no hi ha ningú a l'Ajuntament capaç de controlar i coordinar? Ens governa el PP, o Pepe Gotera i Otilio?

13 de juny, 2006

CONTENEDORS SOTERRATS. 08.06.06





Vem tardar anys en incorporar-nos al sistema de contenidors de recollida selectiva de deixalles. Ara, sense convidar l'oposició, inauguren contenidors soterrats. L'experiència puntual avala la decisió. Aprofiten la necessària remodelació del barri de Rafalafena per soterrar-los. Correcte. Però algú sabria dir-nos la raó per la qual en els nous barris d'expansió de la ciutat no s'han fet les preinstal·lacions per soterrar els contenidors? Noves urbanitzacions que d'ací poc caldrà trencar per soterrar els contenidors que ara estan en superfície. Fer i desfer. Fer i desfer. Guanyen les empreses constructores, perdem els ciutadans.

12 de juny, 2006

"LIZBETH" Mediterráneo. 15.06.06


Dissabte em case. Ja em perdonaran si els hi sembla una impúdica exhibició de la meua vida privada. No voldria que s’entengués així. Però saben? La gent que dediquem una part del nostre temps o de la nostra vida a la política, vivim, d’alguna manera en un aparador. És un difícil equilibri entre la privacitat perduda i la vanitat. Hi ha qui pensa que som especials. Alguns polítics també ho pensen, pobres. No és cert. En democràcia, els polítics som ciutadans exactament igual que vostés. La nostra vida no és tan diferent a al que teníem abans del mandat, ni de la que recuperarem quan aquest finalitze. Ser regidor no et convertix ni en savi ni en ignorant. El que era malfaener serà un regidor malfaener, i el que era responsable assumirà amb responsabilitat la seua nova funció. Dic tot això, per explicar que per nosaltres la vida continua, tenim families, treballs, un cotxe que s’espatlla, una hipoteca... I jo en la meua vida personal he tingut la fortuna, la immensa fortuna, de trobar a Lizbeth.
Hem decidit casar-nos. Podriem haver optat per un altre model de relació, qualsevol és lícit, però volem casar-nos. El matrimoni és una declaració d’amor amb vocació d’eternitat. Però és també moltres altres coses. Sempre ho dic quan sóc jo qui casa altres parelles. El matrimoni està fet de mots d’amor, i de no poques llagrimes, de mil renuncies i de desenes de mirades complices. El matrimoni no és un fi, és un estat de la parella, i s’alimenta d’amor i de respecte. El matrimoni és sobretot un compromís. Jo no tinc por als compromisos. Em vaig comprometre amb vostés per quatre anys, i dissabte ho faré amb Lizbeth per tota una vida.

gràcies a totes i tots.

06 de juny, 2006

PLATGES. 08.06.06


Les nostres platges son el principal reclam turístic. I ho son perquè quan el PP va arribar al govern ja hi eren. És cert que en els darrers anys s'ha millorat la seua neteja i la qualitat de l'aigua i sorra. Com a quasi tota la costa. La preocupació mediambiental s'ha generalitzat arreu la societat i governe qui governe acaba entrant en raó. Però i la resta? És un mèrit que tinguem servei de socorrisme? No, és una necessitat. O que tinguem lloc per deixar els cotxes? un altra necessitat. El que seria un mèrit és el Parc Litoral, que si que seria una aportació positiva a les nostres platges, i això no està fet. Ni sembla avançar.

"IN MEMORIAM". Mediterráneo 08.06.06

Aquesta vegada Déu s'ha equivocat. Si hi ha Déu, s'ha equivocat. La mort, amb la seva indolent parsimònia, ha posat "la mordassa", com el títol d'un dels seus darrers llibres, a Manel García Grau. Manel era espòs i era pare, era professor i patriota compromés. Manel era i serà, sobretot, poeta. Un poeta ja etern, que aquesta setmana va escriure amb el seu alé el darrer vers.
Qui escriu les esqueles quan el mort és el poeta? Que en sé jo d'escriure? Tot just si arribo a dibuixar, a rajaploma, alguns sentiments confusos. Sensacions que no sé expressar. La ràbia mal continguda. La frustració incessant. Un dolor immaterial que s'instal·la a racons desconeguts del meu cos. Com si l'ànima s'estripés. La pèrdua se't revela com si la vida se t'esmunyís entre els dits d'unes mans inacabades.
I quan els ulls es cluquen amarats, es fa densa la nit del silenci. „La mordassa", la maleïda mordassa que es vol eterna, no ho serà. No, no resistirà el silenci l'empenta vital de la memòria.
De la teva acurada literatura extrac aquests versos: „dono per fet que cal anar per la vida, amb certa decència i amb certa dignitat personal, com també dono per fet, que moriré pobre i oblidat sense cap placa en cap paret".
Tindràs plaques, Manel, en els carrers vitals dels teus amics. Duran el teu nom els carrers i les dreceres que tu has dibuixat; els camins de la conversa intel·ligent i amable; l'avinguda del compromís social, la plaça de l'amor per la nostra llengua que conreares amb delicada i sensible ploma.
S'ha equivocat Déu. „Beneïts els poetes, perquè mai passaran a foc i a sang, cap reialme de pedra ni cap onatge enfurit per la tempesta." Torna a escriure'ns, Manel, des del Parnàs.