30 de juliol, 2016

"THE VERY BEST OF" Levante-EMV 30.06.16

Els anglòfons en diuen així, com alt títol, els francòfons «morceaux choisis » , i en valencià i este cas li diríem "les parides del PP". I és que el ple del dijous va ser francament gloriós pel que fa a intervencions dels amics populars. Tots els que van parlar van deixar alguna perla digna d'elogi.

Quasi que començaré per Vicent Sales, que em va dir que marxa de vacances i voldria que llegís això abans de moure, no siga que crega que això meu és deslleialtat institucional...I mira, just d'això volia parlar. Quan el PP va parlar de deslleialtats, l'alcaldessa va haver de recordar la gloriosa actuació del regidor opositor, Vicent Sales, signant en la seua condició de Vicepresident de la Diputació, un document en el qual comprometia a l'ajuntament de Castelló a una reunió (de la que fins i tot marcava el contingut), a pagar un dinar, a organitzar una visita guiada... En fi, ja saben de què parle si han llegit les pàgines d'esport d'este mateix diari. Sales demanà la paraula per al·lusions, té la pell fina, i va dir que ja estava bé de clavar-se amb ell, que havia estat un error, que jo ja ho havia explicat en un article i que ja val! Ho va dir després que per enèsima vegada ells hagueren recordat allò de les subvencions d'associacions de veïns.
Com és obvi, ni cas, de fet, aprofite l'article per tornar a explicar-ho. Però el que de veres em preocupa és que ell (i Moliner des de l'escó) no feien més que dir que era mentida el que deíem, tot simplement perquè havien donat una versió diferent. I exigien que creguérem la seua. "O creus el que dic o menteixes." És el que té el pensament totalitari.
Ara Pérez Macian. L'home va eixir a parlar d'economia i va començar fent el gest i l'onomatopeia de qui està jugant amb una maquineta d'eixes escura butxaques, convertint la tribuna municipal en "Resacón electoral en Las Vegas", ell que és "dicharachero", tant, que feia acudits de l'estil: "se lo dijo Pérez" i no sé què més, per acabar dient que havíem pecat reiteradament. La presidenta va anunciar: "para defender la penitencia tiene la palabra el Sr. Lorenzo", seguint la broma popular. Però ai què has fet! De seguida van dir que esperaven més seriositat al ple, que el convertíem en un circ. Això, el mateix humorista desllavassat que havia enviat el PP a jugar al Jakpot uns minuts abans. No sé si hem pecat o no, però si hem de fer penitència, que siga a Sant Nicolau, que ho he mirat, i és municipal i depén del Regidor d'Ermites.
Un dels meus moments preferits va ser quan Feliu intentava justificar les seues esmenes. El Govern de Progrés ha augmentat de forma més que considerable la partida dedicada al menjador del Pare Ricardo. I una part d'eixe augment eren 30.000 € per contractar un professional per a la cuina, d'acord amb ell. Però com el Pare Ricardo ha estat malalt, no s'ha pogut signar, de forma que ja sabem que 17.000 d'eixos euros no es podran gastar, i hem decidit destinar-los a altres ONG's. El PP diu que es mantinga. A vore... Si el cost d'un cuiner i la seua seguretat social són 30.000 € anuals, i en el millor dels casos ja només podrà contractar-se 5 mesos... Què fem? Li paguem el doble? En contractem 2, quan amb un és suficient? És ridícul. Feliu, acorralat en l'atzucac de la seua pròpia demagògia va acabar dient que es podien deixar en el pressupost sense tocar, i que si no es gastaven, no passava res, que durant anys, ells vans estar pressupostant 12.000€ per una Fundació que el Pare Ricardo mai no va arribar a constituir, i que a final d'any es quedaven sense executar i que ací pau i allà glòria! "Sic transit gloria mundi" que diria Lorenzo.
Però la guanyadora en el concurs de disbarats, va ser Carrasco, que després de recriminar la creació de la Junta de Festes en els 80 per part del PSOE, obviant que durant 24 anys ells no van canviar res, va acabar dient que: "este govern només fa que posar pedres en el camí obligant a gaiates i colles a complir la llei i les ordenances". Ordenances que van fer ells i que mai no van fer complir. De traca! Però explica molt bé els 24 anys populars de descontrol i mirar cap un altre costat.
Els altres quatre regidors del PP van estar bé. No van parlar. 

24 de juliol, 2016

"DESLLEIALTAT INSTITUCIONAL" Mediterráneo 24.07.16

Fa unes setmanes, vam saber per la premsa, que el club de la ciutat viatjava a la Xina a fundar una escola de futbol a la ciutat de Baise. Un projecte ambiciós. Ens va sorprendre que el viatge es fes amb el patrocini de la diputació, i que no s’informés a l’Ajuntament que és el propietari de l’Estadi on juga el club. Diuen que ho van fer perquè Diputació representava més gent que la ciutat. El cert és que Baise té 91.000 habitants, la meitat que Castelló...Conselleria ens van enviar un dossier on hi havia tota la programació per a la darrera setmana de juliol, en la que una delegació oficial de Baise visitaria Castelló i València. La documentació, amb el logo de la Diputació i signada per Vicent Sales, Vicepresident de la institució, i regidor de la nostra ciutat (no sembla recordar-ho), establia que el dia 27 a les 9.30 hi hauria una recepció oficial a l’Ajuntament, amb una reunió de la que havien establit un detallat ordre del dia. Després, una “comida ofrecida por el Ayuntamiento”, i a la vesprada visites a diferents instal·lacions municipals. La Conselleria volia saber que en sabíem, i la resposta era que res de res.La Diputació, presidida per Javier Moliner (també regidor) havia acordat amb autoritats xineses i el CD Castelló, quan els havíem de rebre, què els havíem de pagar, de què havíem de parlar... Este és amb diferència l’acte de deslleialtat institucional més descarat que he vist en la meua vida pública. Com oficialment no en sabíem res, no vam moure fitxa. Dimarts, el CD Castelló entrà per registre un escrit en els que ens comunicava alegrement a quina hora els havíem de rebre i a quina els hi havíem de pagar un dinar. Continuàvem perplexos. Però vam reaccionar amb un escrit que signava jo mateix, on manifestava que per acord del govern, ni els rebríem, ni convidaríem a dinar, ni els autoritzava a visitar res de la nostra propietat. Lamentàvem que per la deslleialtat de la Diputació i la irresponsabilitat de la Direcció del club, l’ajuntament hagués de prendre esta incòmoda decisió, que ens feia quedar malament davant les autoritats xineses.La Diputació i el Club han amagat el cap davall de l’ala. Divendres a mig dia va ser l’ajuntament de Baise qui ens demanà una reunió bilateral. Ni Club ni Diputació. Ells i nosaltres. I en estes condicions, els rebrem encantats. Castelló és acollidora i educada amb les formes. I el seu ajuntament també. Ni necessitem, ni acceptem que un altra institució o un club de futbol ens marque l’agenda i ens controle la caixa. És en defensa de la dignitat de tots vostés que actuem així. Ara, el que estaria bé, és que Diputació i Club expliquen, si poden, la seua actuació en este trist sainet. 

23 de juliol, 2016

"CASES D'INTERCANVI" Levante-EMV 23.06.16

A casa tenim uns amics que enguany marxen de vacances a un país que no fa el cas, i usaran per primer cop el sistema d'intercanvi de cases. És a dir, que després de fer "retrio" entre les ofertes que han trobat en un parell de webs especialitzades, han elegit una família d'un altre país, amb qui intercanviaran les cases. És una manera més econòmica de viatjar, ja que t'estalvies l'allotjament. Però també és un sistema agosarat, ja que a canvi de viure a casa d'una altra gent, eixa altra gent viu a la teua. Clar que el risc que corres tu amb ells, és el mateix que corren ells amb tu, i això, d'alguna manera, és l'assegurança. Malgrat tot, no ho acabe de vore. La idea d'uns estranys regirant la meua biblioteca m'incomoda més que suposar-los dormint al meu llit o gastant la meua cullera. Cadascú té les seues neures. És fet sabut. Què hi farem. 
Faig una ullada a un d'eixos webs per vore com funciona la cosa i per si em contesten alguns dels dubtes. Hi trobo una cosa en la qual no havia pensat i que té tot el sentit del món. T'aconsellen deixar una mena de "bloc d'instruccions" en un parell o tres d'idiomes, amb les instruccions bàsiques de com funcionen els electrodomèstics, o que has de fer si salta el diferencial, o a quina hora es pot baixar o no el fem a la teua ciutat (cosa, per cert, que si tothom férem correctament, seria més senzill que l'empresa encarregada pogués rentar els contenidors evitant l'insuportable ferum que la calor activa). 
I se m'acut, que hagués estat molt bé, que ja que el PP i nosaltres hem intercanviat els "pisos" al Palau Municipal, hagueren pogut deixar una mena d'instruccions (encara que només fos en castellà que és l'única llengua que respecten) de com funciona la casa. Perquè clar...a l'ajuntament de Castelló no hi va haver traspàs de poders. Jo no sé com seria a altres institucions on també hi va haver canvis de color polític, però ací l'Alcalde anterior deixà l'Ajuntament sense dir si hi havia algun tema pendent. Els regidors que van deixar les competències no va fer cap mena de trasllat d'informació, de documentació...ni les claus del despatx i els seus continguts (però d'això ja en parlarem en un altre moment). Ells podràn dir que nosaltres tampoc no ho vam fer, no els vam dir com funciona l'oposició, és cert, però és que només hi ha dues coses a saber. A l'oposició s'ha de treballar molt més per ser visibles (o optar per dir mentides com fa el PP) i és més incòmode. Això que en este cas, l'oposició compta amb molts més mitjans (econòmics, tecnològics i d'espai físic) del que comptàvem nosaltres. I això és així per voluntat del govern, i concretament meua, perquè l'Alcaldessa delegà en mi la gestió d'eixos espais.
D'altra banda, els processos administratius, els cronogrames legals... Tot això, el nou govern ho hem aprés (o ho estem aprenent) sols, i amb el suport dels tècnics municipals que en general han sigut de gran ajuda. Tampoc no esperàvem que ens ho expliqués el PP, perquè no eren gaire escrupolosos en res de tot això, i així per això ens costa més del que caldria esperar, ressetejar una organització que ha estat 24 anys governada des de l'absolutisme, i per una gent que creu, que com Franco als duros, governaven per la gràcia de déu. 
Això sí, ells no es poden queixar de què no els expliquem com funciona l’oposició, perquè les normes les van crear ells. Nosaltres en tot cas les hem relaxat per a facilitar el seu treball. Coses de demòcrates, no crec que ells ho entenguen. Ara el que els està passant, és que fins i tot un any després del debacle electoral que els va fer baixar de 15 a 8 regidors, encara no han entés com va això. Per això hi ha regidors que van a determinats despatxos a demanar documentacions... Que els funcionaris no els hi donen tot contestant: "de moment les normes que vostés van crear no han canviat, si no ho autoritza el govern no podem entregar cap documentació que vostés no demanen per la via reglamentària", o telefonen intentant induir el que han de dir les actes de comissió, per intentar corregir les barbaritats que han dit en viu i directe. En fi, que això dels intercanvis de casa té riscos. Nosaltres ens podríem acostumar a governar...i a ells els hi està costant acceptar la realitat, com ara i abans els costava respectar les normes.

17 de juliol, 2016

"JO SÓC DE MACHINET EL DE L'ARRÒS" 17.06.16

La tradició catòlica descriu a Sant Cristòfol com un gegant cananeu, que abans de la seua conversió al cristianisme ajudava els viatgers a travessar un perillós gual, portant-los sobre els seus muscles. Jo sóc més de Machinet de l'arròs, que era un homenot que pujant-los a galligotes, ajudava a creuar a la gent les séquies del terme. Bàsicament perquè José Edo va existir, i feia eixa feina, com també feia de torero còmic i mil oficis més.
Vull dir que sent versemblant allò que algú es guanyés uns sous ajudant a creuar un gual o una séquia, portant a coll a altres persones, em crec el que jo vaig conéixer, el que vaig vore, el que sé del cert que és cert.
Vol dir això que només crec allò que veig, allò que puc tocar, allò que arribe a comprendre? No exactament.
Jo no sé res de mecànica, ni de motors d'explosió, i res és res. Però a l'hora de buscar la màxima seguretat en la meua vida i la de la gent que viatja amb mi, preferisc passar l'ITV que jugar-me-la meua sort a què el Bisbe amb un guisop m'esquite amb aigua, per ben beneïda que esta siga. No sé si m'explique. Ni em molete a considerar com opció una possible intervenció d'un sant probablement inexistent, al servei d'un déu en el qual no crec. Però en canvi, malgrat no saber res de motors, pose part de la meua seguretat en mans de la ciència. Sí. La física, la mecànica, una miqueta de química...i l'automoció.
La ciència es recolza sobretot en la deducció i la demostració, encara que en algunes ocasions calga fer ús de la inducció, ja que no pot proporcionar una explicació completa del món. I és per este "forat" per on les pseudociències intenten donar una pàtina de credibilitat a les seues teories que basculen entre la improbabilitat i la fal·làcia.
No gosaria a dir que sóc cientificista. Tinc present el que en diuen Hayek, Popper, Putman o Todoróv. I també Weber, Habermas o Horkaimer. (Ei, així molt per sobre, que tampoc no sóc un set ciències jo!)
Vull dir que puc entendre la recerca de disciplines que reivindiquen vies alternatives de coneixement a la raó... Però això no vol dir que haja de posar-les al nivell d'allò que si ha estat demostrat. Les pseudociències no suporten la prova de la falsabilitat ni la de la Navall d'Occam.
I quan estes creences (paracientífiques, acientífiques) juguen amb la salut de les persones, aprofitant-se de la debilitat d'un cos malalt, d'una ment debilitada per la por a la mort o al desconegut, jo m'emprenye. M'hi opose.
Fa molts anys vaig treballar a una clínica. Entraven a un senyor major al quiròfan, i per la butxaqueta de la camisola del pijama (aleshores encara no es gastaven les humiliants  bates que et deixen el cul a la intempèrie) i treia el nas un santet al que l'home li tenia devoció. El cirurgià va fer aturar la llitera i li digué al pacient: "el quiròfan és molt menut per a tots dos, haurà de triar. Ja estic cansat de què quan les coses van bé siga gràcies al sant de cartolina, i quan van malament siga un error mèdic. El cura ell o jo, vosté dirà!" I el pacient trià al metge.
Doncs jo sóc d'eixos.
No crec que les almorranes es puguen curar posant unes piràmides d'ònix prop del forat del cul. No crec que l'aigua tinga més memòria que la que li recorda la seua eixida natural al mar, per això quan construïm sobre barrancs, saben que acabarem per tindre problemes.
M'hauria de beure dues botelles de Raki abans de sotmetrem a una sessió de reiki. A mi les xacres no me'ls toqueu que m'agafa el riure.
De Bach adore les seues Suites franceses, de les seues flors no en vull saber res. Si m'han de llegir les cartes que siguen cartes d'amor, les de la baralla tenen poca lletra per a mi.
Tal com està el món, ja em costa de creue en un acord signat per una encaixada de mans, així que això d'imposar les mans per fer fugir una migranya, traspassar un poder ocult o fer fugir un dimoni que t'okupa; ho deixe per als adoradors de la marihuana.
Com no hi ha literatura mèdica que confirme casos de càncer en taurons, es pretén que el cartílag de l'esqual, pot servir per a prevenir o curar el càncer. Es pot ser més tararot?
Què volen que els diga, em quede amb les normes de Merton.
Amb això no estic demanant que es lapide a qui crega en coses que no crec. Només caldria...i no quedarien pedres.
Però sí que dic que les institucions públiques, els poders públics no podem ser equidistants entre la ciència i la trampa. Ni podem facilitar als escurabutxaques, als "buhoneros" de l'oest americà, per a què venguen amb col·laboració nostra, les seues pocions màgiques que igual et curen el mal de queixal que et fan tornar a sortir la cabellera que et va tallar els sioux.
No crec que l'ajuntament de la meua ciutat haja de donar pàvul, haja de donar cabuda en activitats que patrocina, a "psicoterapeutes en moviment, terapeutes holístics, xamans, terapeutes de l'ànima, alquimistes de xarxes..." i altres xerrameques. 
I sobretot, em preocupa que darrere d'un títul universitàri formal, s'hi amague el representant a casa nostra de la dita "Nova Medicina Germànica", la del expedientat i expulsat de la professió, antic metge Ryke Geerd Hamer. Empresonat per exercir il·legalment.. Va fer 12 mesos de presó a Alemanya, i després s'instal·là a Màlaga on va ser detingut i tancat a la presó a Madrid, per a ser mesos després extraditat a França, on l'esperaven 3 anys de presó.

No. Definitivament ens enganyem si ho permetem, si ho facilitem. Dieu-me racional!

16 de juliol, 2016

"LA VIRGINITAT PERDUDA" Levante-EMv - 16.06.15

El que fou Bisbe de Sogorb-Castelló, i ara ho és d'Alcalá de Henares, ha explicat els "cinc passos per tornar a ser verge". No es tracta d'una reconstrucció del tel vaginal, ni de gastar Pegamento HimeNmedio. Diu el bon senyor que "la virginitat secundària és un temps per canviar els mals hàbits pels bons i per cicatritzar ferides passades". I no em negaran que en esta darrera frase, la de cicatritzar, no ha estat ocurrent el Senyor Bisbe.
Bo, el cas és que el PP s'ho ha cregut. El PP de la corrupció, de la nul·la transparència, del balafiament, de les decisions econòmiques fallides (Parque de los niños, VIU de Gehry, Centre de Convencions de Calatrava...), el del finançament il·legal, el PP amb menys virtuts que vergonya, i mira que de vergonya en van justets. Doncs resulta que com en la repetició de les generals han millorat respecte a les anteriors (malgrat que continuen estant molt pitjor que fa quatre anys), creuen que les urnes els hi ha reconstruït l'himen! 
I pugen a la palestra municipal per oposar-se a l'aprovació una ordenança sobre el tractament contra la plaga de mosquits que any rere anys ens fan l'estiu impossible. I argumenta el no, dient que no permetem la participació ciutadana, per no haver acceptat una esmena d'una associació. No entren a valorar si l'esmena millorava o no l'ordenança, tot simplement volen acusar el govern de ser poc receptius a la participació. Obvien, però, que eixa decisió va ser de caràcter tècnic, i que van ser els tècnics, no els polítics, els que van valorar inadequat incorporar-la. Però això ho oculten, o no els funcionaria el seu discurset de què són els màxims defensors de la participació. Ells. Elles. I creuen que eixa careta virginal que ens volen ensenyar, serveix per a ocultar un passat que més aviat ens recorda una desbocada Messal·lina. 
I un altre dia fan una nota de premsa, amb eixe llenguatge perdonavides que els hi és habitual, acusant el govern de no facilitar la participació ciutadana, perquè no hem acceptat una al·legació signada per tres Federacions de Veïns, amb les que mantén molt bona sintonia. Però després resulta que al Ple, voten contra l'esmena. I en plena campanya de reconstrucció del seu malmés himen polític, tornen a fer cara de no haver conegut mascle, quan en realitat han vist més sostres que Michelangelo Buonarrotti. 
O en nom de la llibertat, diuen, fan una campanya intensíssima dient que volem acabar amb l'educació concertada. Però ara resulta que la Guàrdia Civil investiga vint col·legis concertats per un presumpte frau en les nòmines, en tindre 31 docents d'entre 69 i 83 anys que podrien estar cobrant salaris per classes que no imparteixen. I és que la Conselleria del PP pagava a docents de la concertada sense tindre cap comprovant ni justificació de titulacions. No creuaven nòmines i horaris, de forma que no sabien, o no volien saber, que hi havia gent que cobrava sense treballar. És fins i tot possible, es va dir a les Corts, que estos professors ni tan sols saberen que la Conselleria seguia pagant per ells, malgrat que fera 10, 15 o 20 anys que estaven jubilats, perquè qui cobrava eren les congregacions titulars de les escoles per a les quals presumptament treballaven, o en tot cas, havien treballat. Era el PP finançant l'església del Bisbe Reig Pla, amb diners públics i de forma opaca? Probablement. El PP ens vol fer creure que el pas per les urnes els hi ha reconstruït l'himen perforat per la visita del Papa, el Gürtel, Valmor, Taula... I no, no cola. Són els mateixos, i tenen un papo com el túnel del Cadí!


10 de juliol, 2016

"CARRER DE CAVALLERS" Mediterráneo 10.07.16

Fa alguns anys, a l'oposició estant, vaig fer notar al PP d'Alberto Fabra, que el meu grup no li trobava sentit a què un dels assessors del grup municipal popular, pagat amb diners de l'ajuntament, no treballés a l'ajuntament, sinó a la seu del PP. Sembla evident, que els assistents dels grups municipals estan per prestar suport als grups municipals, no al partit. Ells, forts de la seua majoria absoluta van menystenir la meua valoració i van dir que "els nostres assessors treballen on nosaltres creiem que han de treballar".
Ho dic de memòria, però crec que la resposta va ser de Javier Moliner, que aleshores era el portaveu del govern i Vicealcalde... Mira tu! Com ara sóc jo! Quines coses té la democràcia! Quins canvis!
Algunes coses, però, no canvien. Veig que el PP de la Diputació, presidida per Moliner i convertida en la Covadonga popular, manté el mateix criteri. Un dels assessors de la Diputació fa moltes hores a les porxades de l'ajuntament. Deu ser el Miguel Strogoff del Zar Moliner, i es trepitja el carrer dels Cavallers amunt i avall al llarg de la jornada. Doncs bé, la notícia del cap de setmana, és que entre el sou d'esta persona i el dels altres 20 assessors dels 14 diputats popular, suma 630.000 euros anuals. Més que l'equip de govern que suma 572.000 euros. Els directors de gabinet i de comunicació, cobren 49.000 euros cadascun. Més que el Vicealcalde, i no em queixe. Normal que defensen la diputació a capa i espasa. La capa és de Forever Young i l'espasa toledana, la paguem tots. Són dues maneres de fer la política.
Hi ha hagut una altra notícia que també m'ha agradat llegir, i que d'alguna forma té una vinculació secundària amb esta. L'ajuntament de Madrid anuncia que va a posar en marxa un programa informàtic que facilita l'accés de la ciutadania als pressupostos. Una ferramenta de Govern Obert i Transparència, probablement la més potent del mercat, de la mà de la Fundació CIVIO que n'és pionera en polítiques de transparència. És a dir, la ferramenta que usa el nostre ajuntament des de fa mesos. Perquè diga el que diga el PP local, el cert és que en salt que ha fet el nostre ajuntament en transparència i participació és de gegant. I no és només este instrument, és també el web de consultes que funciona amb satisfacció, o molt especialment el recentment presentat www,pladegovern.castello.es, que permet vore en temps real (i amb l'evidència de cada acció acabada) el grau de compliment de l'acord de govern.
I si és possible que es pregunten quina connexió hi veig jo entre totes dues noticies la resposta és la següent. Els convide a fer una ullada al Panell de Govern Obert. Hi trobaran tota esta informació i podran comparar, en estos i altres temes, la forma de fer i el cost de l'estructura política de dues administracions que estan físicament separades per només uns pocs centenars de metres... Però que més sembla que estiguen separades per segles. Mentre este govern està situant l'ajuntament de Castelló en el segle XXI que és on hauria d'estar, la Diputació es segueix comportant com en el XIX. Perquè els castellans diuen que "el tiempo no pasa en balde", però a la diputació castellonenca sembla que segueix passant en "cossi".

09 de juliol, 2016

"ELS PATRONATS" Levante-EMV 09.07.16


Les administracions públiques, tenim la possibilitat d'organitzar-nos dins del marc del dret administratiu, en el sentit de trobar fórmules per fer més àgil i eficient l'administració.
Una és la creació d'organismes autònoms. Segons l' article 45 de la LOFAGE, estos organismes públics es regeixen pel dret administratiu i se'ls encomana, en règim de descentralització administrativa funcional, la realització d'activitats de foment, d'activitats prestacionals o la gestió de serveis públics. Estos organismes tenen personalitat jurídica pròpia i actuen sota la dependència o vinculació d'una administració pública territorial. A l'ajuntament de Castelló tenim tres patronats. El de turisme, el de festes i el d'esports.
Durant anys he defensat la idea de fusionar-los, ja que és un fet demostrat que res aporta més turisme a esta ciutat que l'esport; i és també una evidència que si volem fer de les nostres festes un reclam internacional (o més casolà, fins i tot) hi ha una clara vinculació amb les tasques que ha de fer turisme.
El PP que sempre va ser contrari a esta proposta, ja ha tret a passejar dues vegades en un any, antigues declaracions meues en eixe sentit. És graciós. El Govern de la ciutat és el resultat de l'acord programàtic de tres partits, i és fàcil de comprendre, que tots vam haver de cedir. Jo no sé si en els anys vinents es replantejarà, no hi renunice, però és obvi que hi ha una poderosa raó per entendre que el govern no ho haja fet. Costa més d'entendre que el PP amb majories absolutes no fes "el parque de los niños", malgrat que la sola (i reiterada) promesa, ha significat un canvi en la fisionomia urbana, per la via de l'abandó del conreu a l'espera de fer un negoci que mai no es farà. Però vaja, no volia parlar d'això.
El 15 de desembre del 2005, les Corts Valencianes van aprovar la incorporació de Castelló a la Llei de Grans ciutats. Cinc anys va tardar el PP de Pérez Macian en posar en marxa el Consell de la Ciutat (a nosaltres en reclamaven per un retard d'uns pocs mesos en la seua posada en marxa) i més de 10 en crear el Patronat Municipal de Festes. Una exigència de la llei, no ho oblidem. I no només no es va fer, jo crec que per por a la complexitat, sinó que el PP va tindre l'arrogància de votar en dues ocasions en contra de la seua creació, al llarg d'eixa dècada.
El va crear el 2015, però no ha estat fins al 2016 que ha començat a funcionar. Ha estat el nou govern qui ha assumit la responsabilitat, que el PP defugí, de complir la llei i posar en marxa una arquitectura administrativa de gran complexitat, perquè ha de permetre autonomia creativa i de programació a la Junta de Festes, alhora que assumeix el control econòmic i administratiu. Esta complexitat explica, només parcialment, alguns dels problemes que s'han produït.
Ara, el PP que no va voler posar en marxa el Patronat Municipal de Festes, el PP que quan finalment no va tindre més remei que fer-ho per por a acabar als tribunals, el PP que el creà però no el dotà ni econòmicament ni de personal, perquè no volia que es poses en marxa, el PP, sí, el PP; ara exigeix controls.
I la resposta és sí. Ens demana el que mai no va fer en els Patronats de Turisme i Esports, i menys en el de Festes que no va posar en marxa; un sistema per poder presentar esmenes als pressupostos, amb una calendarització similar a la que hi ha per al Pressupost General Municipal. Doncs clar que sí. Perquè té lògica. I farem el primer any, el que ells no han fet en 10, o 14, i ho farem per convenciment. Perquè este és el govern de la transparència i del Govern Obert.

02 de juliol, 2016

"MODERNITZANT L'ADMINISTRACIÓ" Levante-EMV 02.07.16

Voran com era la mecànica. Havies de tindre un llapis òptic corporatiu, que et donaven a l’ajuntament, després d’una sol•licitud per escrit. Estaven comptats. L'USB incorporava un antivíric, i de fet, són els únics que es poden connectar als ordinadors municipals, perquè per qüestions de seguretat estan capats i no permeten connectar-hi cap perifèric. Amb aquell dispositiu anaves al despatx del Director de l'Oficina Pressupostària que t'hi copiava el pressupost municipal. Eren un grapat de Pdfs, amb els quals era impossible treballar. L'única opció era passar-se hores traslladant xifres i conceptes a un full de càlcul, per tal de poder esmenar-lo, o poder analitzar-lo i discutir-lo. No hi havia altre sistema. Òbviament eixos llapiços només els teníem els portaveus dels grups.
Hui, qualsevol ciutadà del món sencer, pot visitar el web municipal i entrar al Panell de Govern Obert i Transparència i vore el pressupost, amb un nivell de detall, que per exemple, permet saber banc a banc els crèdits que té l'ajuntament desglossant principal i interessos. Partida a partida. Des de casa.
Des de fa alguns anys l'ajuntament de Castelló presta un servei d'informació de gran èxit, a través del telèfon 010. Des de fa uns pocs mesos el servei s'ha ampliat amb una aplicació de whatsapp que està sent un èxit, ja que permet enviar enllaços o adjunts, per donar resposta a les qüestions plantejades per la ciutadania.
Per celebrar el desé aniversari del SMC, el servei que permetia via web i amb un procés una miqueta farragós, advertir d'incidències a la ciutat, hem posat en marxa una aplicació gratuïta que de manera molt senzilla, i amb fotografies geolocalitzades permet enviar des del mòbil qualsevol avaria, o incidència de la ciutat i en temps real és rebotada a les pda dels operaris de les empreses concessionàries o a les brigades municipals sí és el cas. Està funcionant com una fletxa, que diria Guillem Tell.
I parlant de geolocalització, potser paga la pena recordar que hem posat en marxa un web que permet localitzar geogràficament allò que puga interessar-nos. Mapes d'edat, de consum energètic, de serveis socials, línies d'autobús, d'actuacions policials, de concerts... El que vulguem, i després, per sobreposició de mapes, tindrem una ferramenta d'anàlisi de la ciutat d'una potència inimaginable.
També hem creat un web de consultes ciutadanes, que ja hem usat en diferents moments. Per preguntar on volien els veïns que instal•larem nous parcs infantils, o quin tipus d'arbres havíem de replantar, o quines eren segons la ciutadania les més urgents accions de govern, de les que formen part del nostre programa.
També tenim un Observatori Estadístic amb més de 700 estadístiques de tota mena i condició referents a la ciutat, i que es van actualitzant automàticament. Tot en un format que permet ser reutilitzat per la ciutadania, o fer representacions gràfiques, o fulls de càlcul... Un instrument d'una potència inusual que resulta de gran ajuda interna a l'ajuntament perquè posa a disposició dels treballadors públics milions de dades en un sol contenidor, que abans havien de buscar en desenes de webs diferents, invertint una quantitat de temps increïble.
I tot just esta setmana hem presentat un instrument absolutament nou (en este moment només dues administracions el gasten a Europa, el Govern de Regne Unit i l'Ajuntament de Castelló). Una aplicació que permet seguir en temps real i des de qualsevol lloc, el grau de compliment de l'acord de govern. Més de 400 propostes, dividides en més de 2200 accions, que només poden anar a la columna de compromisos Fets, o a la d' En Marxa, si s'hi adjunten les evidències. Un enllaç que ho demostre, la publicació al DOGV, un parell de ressenyes d'hemeroteca…
Això ho hem fet amb un pressupost molt justet, per això el PP va esmenar tots i cadascuna de les inversions en modernització que vam plantejar, perquè no volien que seguim avançant, que millorem l'administració, que siguem més transparents, més àgils, més eficients, més eficaços. No volen que la ciutadania tinga control d'allò que fa el govern, perquè saben que cada pas que donem en eixa direcció, cap govern que vinga despés (i espere que tarden un quart de segle com a poc) podrà fer un pas enrere. Per això no volen que seguim avançant. I això que diuen que ells fan política "a favor".

01 de juliol, 2016

UN APUNT MENUDET SOBRE ELS RESULTATS 30.06.16

Sec a escriure amb la modèstia de qui sap que no és un analista, i de qui reconeix que possiblement abans d'escriure això, caldria una reflexió més profunda. Una anàlisi detallada de resultat, taules comparatives i tot això i tot allò... Però no, no és una anàlisi, és una opinió que no pot obviar una certa experiència, ni ignorar el que sí que ha llegit i sentit, i amb tot és, ho reconec, més intuïtiu que científic.
Allò del Brexit, és possible que haja rescatat votants populars de l'abstenció, però òbviament no explica el resultat d' A la Valenciana, perquè ningú que hagués decidit votar esta opció, va canviar d'opinió al saber que Regne Unit vol picar sola...encara que siga al preu de deixar de ser un regne unit.
Que en política 3 + 6 no fan 9 (em cansa el 2 + 2) és ben conegut. Jo mateix ho deia ja quan el primer pacte amb EU fa dècada i mitja. El cas de Compromís és diferent (i ací em vaig enganyar, ja ho he reconegut sovint, perquè no era una suma, sinó una nova formació, i l'èxit el representa Gent de Compromís). I ara, era evident que tampoc no anava a sumar. Ja no va sumar a desembre, que sembla que se'ns oblida. Una altra cosa és la davallada entre setembre i juny. I ací caldrà vore per quina raó no vam mobilitzar els sectors més joves, com ens afectà l'estratègia de Podemos al Congreso en les investidures, si la campanya va ser ben dissenyada, si estem perdent l'ocasió explicar la gestió que fem al país i ajuntaments, si vam errar el missatge, si ens vam enlluernar volent Ministeris i canviar Espanya en lloc de reclamar finançament i infraestructures…
En tot cas, sobre la conveniència o no de pactes, ací el debat en clau interna va servir per a fer molta literatura (en general barata). Que si compten les idees i no els resultats...com si es pogués fer política sense resultats. Que si el que compta és arribar...com si arribar servís de res si quan arribes ja no eres tu. En fi, fem un resum. Jo crec que alguns pensaven que tot i les renuncies i dificultats pagava la pena l'acord per poder tindre 4 escons al Congrés i 3 al Senat. I altres que pensaven que no pagava la pena. I no vaig a jutjar ni a uns ni a altres. El que sí que diré, i m'agradaria pensar que forma part de l'estratègia global, és que tot això podia tindre sentit només en el cas de les generals on sense l'acord, no tindríem representació per les comarques del nord, per dir alguna cosa que s'entenga des d'on jo escric. A banda de l'evidència de què l'opció de Compromís sol (que tanta gent vam votar) no era possible per la negativa de part de Compromís.
Ciudadanos és Rivera. Quan ell s'enganya baixa, quan ell està consentit pels mitjans amics puja. És, tot i que no ho accepte, la dreta jove. I en este cas sí que podria ser que el Brexit hagués decantat algun vot cap al PP. Però sobretot, crec, el seu intent de pacte amb el PSOE. Els votants de Rivera són espanyolistes i de dretes. I no els va agradar.
Ara bé, hi va haver una altra noticia en els dies previs a les eleccions que crec que sí que va ser fonamental per a la millora del PP. El cas del Ministre de l'Interior. Si Espanya fos un país democràtic i amb moral pública, el Ministre hagués estat destituït immediatament i aniria a judici. El que les gravacions demostren, és que el PP ens fa viure en un cop d'estat permanent. Ja no és només la corrupció o la mala gestió, és l'ús del clavegueram de l'estat per fer front als adversaris polítics. La meitat de la meitat, en un país democràtic, insistisc en què Espanya ja només ho és formalment però no en l'essència, hagués representat un dalt avall electoral per al partit del govern.
Ací, però, el va premiar. Perquè molta gent respirà alleugerida en descobrir que Rajoy "sí que estava fent alguna cosa contra la independència de Catalunya". Que el que estiga fent siga il·legal, immoral i no democràtic, no importa a la catalanofòbia espanyola, i menys encara a la valenciana. Eixa catalanofòbia, xenofòbia a la fi, està instal·lada amb força en moltes capes de la societat valenciana i espanyola, és transversal. Però sobretot habita amb potència en el cos social de la dreta de Ciudadanos i PP. No tothom que els vota ho és, clar, però l'estructura dels partits sí. No oblidem com i per a què neix Ciudadanos. I no oblidem les campanyes del PP de recollides de signatures, o tot això d'ara amb el Ministre. Ací diré que és cert que Zapatero i la seua declaració de què acceptaria el que digués el Parlament, per acabar fent el contrari tampoc no ajudà gens. Tampoc no sorprén.
Que el PP haja muntat un GAL judicial contra l'independentisme català els hi dóna vots. És com la corrupció, que dóna vots a qui la pràctica, però no està tan clar que en done a qui la combat. (Tot i que eixe combat ha de fer-se en favor de la justícia social i la legalitat, i no buscant rendabilitat electoral).
No sorprén que l'altre dia, un regidor català d'un partit espanyol, just després de les eleccions expliqués, que tot i que mai ho hagués pensat, abandonava tota esperança de reformar Espanya, i es passava al bàndol de qui lluita a Catalunya per fer un estat nou...que s'assemble estructuralment el menys possible a esta Espanya. 
I sé que això no ho explica tot, però explica alguna cosa.