Les administracions públiques, tenim la possibilitat d'organitzar-nos dins del marc del dret administratiu, en el sentit de trobar fórmules per fer més àgil i eficient l'administració.
Una és la creació d'organismes autònoms. Segons l' article 45 de la LOFAGE, estos organismes públics es regeixen pel dret administratiu i se'ls encomana, en règim de descentralització administrativa funcional, la realització d'activitats de foment, d'activitats prestacionals o la gestió de serveis públics. Estos organismes tenen personalitat jurídica pròpia i actuen sota la dependència o vinculació d'una administració pública territorial. A l'ajuntament de Castelló tenim tres patronats. El de turisme, el de festes i el d'esports.
Durant anys he defensat la idea de fusionar-los, ja que és un fet demostrat que res aporta més turisme a esta ciutat que l'esport; i és també una evidència que si volem fer de les nostres festes un reclam internacional (o més casolà, fins i tot) hi ha una clara vinculació amb les tasques que ha de fer turisme.
El PP que sempre va ser contrari a esta proposta, ja ha tret a passejar dues vegades en un any, antigues declaracions meues en eixe sentit. És graciós. El Govern de la ciutat és el resultat de l'acord programàtic de tres partits, i és fàcil de comprendre, que tots vam haver de cedir. Jo no sé si en els anys vinents es replantejarà, no hi renunice, però és obvi que hi ha una poderosa raó per entendre que el govern no ho haja fet. Costa més d'entendre que el PP amb majories absolutes no fes "el parque de los niños", malgrat que la sola (i reiterada) promesa, ha significat un canvi en la fisionomia urbana, per la via de l'abandó del conreu a l'espera de fer un negoci que mai no es farà. Però vaja, no volia parlar d'això.
El 15 de desembre del 2005, les Corts Valencianes van aprovar la incorporació de Castelló a la Llei de Grans ciutats. Cinc anys va tardar el PP de Pérez Macian en posar en marxa el Consell de la Ciutat (a nosaltres en reclamaven per un retard d'uns pocs mesos en la seua posada en marxa) i més de 10 en crear el Patronat Municipal de Festes. Una exigència de la llei, no ho oblidem. I no només no es va fer, jo crec que per por a la complexitat, sinó que el PP va tindre l'arrogància de votar en dues ocasions en contra de la seua creació, al llarg d'eixa dècada.
El va crear el 2015, però no ha estat fins al 2016 que ha començat a funcionar. Ha estat el nou govern qui ha assumit la responsabilitat, que el PP defugí, de complir la llei i posar en marxa una arquitectura administrativa de gran complexitat, perquè ha de permetre autonomia creativa i de programació a la Junta de Festes, alhora que assumeix el control econòmic i administratiu. Esta complexitat explica, només parcialment, alguns dels problemes que s'han produït.
Ara, el PP que no va voler posar en marxa el Patronat Municipal de Festes, el PP que quan finalment no va tindre més remei que fer-ho per por a acabar als tribunals, el PP que el creà però no el dotà ni econòmicament ni de personal, perquè no volia que es poses en marxa, el PP, sí, el PP; ara exigeix controls.
I la resposta és sí. Ens demana el que mai no va fer en els Patronats de Turisme i Esports, i menys en el de Festes que no va posar en marxa; un sistema per poder presentar esmenes als pressupostos, amb una calendarització similar a la que hi ha per al Pressupost General Municipal. Doncs clar que sí. Perquè té lògica. I farem el primer any, el que ells no han fet en 10, o 14, i ho farem per convenciment. Perquè este és el govern de la transparència i del Govern Obert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada