31 de juliol, 2006

"UN GELAT DE KIWI". Mediterráneo. 03.08.06



Des del retrn de la demcràcia, scialistes i ppulars han apstat pel bipartidisme i han intentat evitar la cnslidaci del nacinalisme valencià. El pacte per establir la tanca del 5%, ja siga a l'Estatut, ja siga a la llei elctral valenciana, n'és el millr exemple. Al PP nmés li agrada el nacinalisme espanyl que ells representen. Scialistes n'hi ha de dues classes, els que ens cnsideren una mlèstia necessària, a qui criticar, malgrat que després ens reclamen els vts en nm de la unitat de l'esquerra. I aquells per qui, la pervivència d'un partit nacinalista és l'evidència de l'errada de càlcul a l'integrar-se en el scialisme espanyl, convençuts del fracàs del prjecte nacinalista.
Ppulars i scialistes, sn ben cnscients que des del punt de vista demcràtic és inacceptable que més de 114.000 vtants queden sense representaci a les Crts Valencianes. En canvi pesa més la vluntat partidista de perpetuar-se en el pder i anar alternant-se, que garantir la justa representativitat. La seua apsta és el bipartidisme. Un bipartidisme imperfecte que tradicinalment ha estat trencat per EU. Ara que ben mirat, en realitat EU juga el paper de cartada demcràtica. La seua lícita vluntat de pactar sempre i nmés amb els scialistes, els redueix a ser un apèndix crític, d'un scialisme amb marcada tendència a descafeïnar-se quan gverna. I que hi ha de nsaltres? Sm imprescindibles? Hauran bservat, lectrs, que a este article li falta una vcal, i encara així l'han pgut llegir. Ara bé, csta d'entendre. La manca d'un element imprtant amb persnalitat prpia, li fa perdre més d'un matís. També cstaria d'entendre el País Valencià sense els nacinalistes del BLC.
NOTA DE L'AUTOR.
Vaig acudir a la presentació del darrer llibre publicat de Vicent Marçà, "Quaranta-sis contes i un gelat", a cura de la seua filla Anna. Vicent, el fill, me'l dedicà generosament. No l'havia llegit encara. Dijous passat remenant a la prestatgeria el vaig trobar, vaig començar a llegir-lo, i no vaig poder deixar-lo fins que me'l vaig acabar. Encisador.Un exercici de literatura i de domini de la llengua fascinant.
Quan vaig tancar el llibre, vaig seure i vaig escriure este article. Evidentment no te gaire valor literari, menys al costat del llibre del mestre Marçà. No és més que un "divertimento", però fou el seu llibre qui me l'inspirà. Valga com homenatge de gratitud a qui conreà la llengua com alguns voldríem conrear-la. L'explicació del títol està al llibre.

28 de juliol, 2006

NOTICIA D'ESTIU


Sabeu, amables lectors i lectores, que a este bloc personal, vaig penjant-hi bàsicament els "miniarticles" que faig per a "Crónica de Castelló" ensems els que publique setmanalment al "Mediterráneo". Durant el mes d'agost, el "Crónica" no es publicarà, així que no escriuré eixos articles diminuts sobre temes marcats per la direcció del setmanari.
Pel que fa als articles de "Mediterráneo" si que seguiran publicant-se. Jo marxe, però, de vacances a Xile (és el viatge de noses que no vem poder fer Lizbeth i jo el mes passat). Això vol dir que deixaré escrits els articles abans de marxar, i segurament ja penjats al bloc. No se si podré enviar-ne algun des d'allà com és la meua intenció. Tampoc no sé la disponibilitat de mitjans tècnics per connectar-me, ni el temps del que disposaré. Per això, el bloc serà un poc menys dinàmic que fins ara, i haureu de diculpar-me si no puc contestar els vostres comentaris amb la mateixa agilitat amb la que procure fer-ho habitualment.
Que passeu un bon mes d'agost i recarregueu les piles, que setembre ja ensenya el caparró i amb ell comença la recta final de l'any. I l'any que ve, eleccions. Eleccions per que canvien les coses. Depen de vosaltres. Depen de nosaltres.

25 de juliol, 2006

UN BON PROJECTE, TAN MODIFICAT I RETARDAT QUE JA NO IL·LUSIONA. 25.07.06

Parc Litoral era un gran projecte finançat amb 7'5 milions d'€ del Fons Feder. Una aposta per la recuperació de l'habitat coster, que permetia ofertar un espai de qualitat a un turisme responsable. La regeneració s'ha retardat d'una forma poc justificable, però el més greu no és el retard, sinó que les successives modificacions introduïdes, com ara transformar zones verdes en aparcaments, la substitució de vegetació endèmica per al·lòctona o la introducció de bars han desfigurat completament el projecte. Tan és així, que per al BLOC, que va aplaudir entusiasta el projecte guanyador, Parc Litoral és ara una incògnita que no podrem valorar fins que no siga obert al públic.

"AFIRMA DUARTE". Mediterráneo 27.07.06

No fa gaire vaig llegir un article del poeta Carles Duarte on mostrava la seua preocupació pel que ell anomena "l'hàbit d'apel·lar constantment a la Fiscalia en les declaracions dels polítics". Afirma Duarte que no creu necessari que els polítics li vagen recordant a la Fiscalia allò que ja sap perfectament que ha de fer.
No li falta raó. Tal com jo ho veig, amb massa freqüència, i per afany d'afeblir els adversaris, hi ha polítics, (institucionalitzats o a la recerca de la institucionalització perduda) que contribueixen a degradar la imatge de les institucions i a crear la percepció que hem estat i estem governats per persones que no tenen cap escrúpol. Els polítics, tot i que poden haver-hi excepcions lamentables, solem tenir jornades llargues, plenes de tensions i pressions, i actuem amb honestedat i sentit de la institucionalitat. Reivindique la política com una activitat honesta, de la que participem persones honestes, i mantinc la necessitat de fer política amb passió, amb convicció, amb la màxima dedicació i coherència. I entenc que la paraula i el diàleg son les principals eines del nostre treball.
No dic que no es jutge els corruptes. Al contrari. Pel bé de la política, reclame que se'ls jutge amb celeritat i severitat. Però lamente, que el programa d'alguns polítics sense idees ni capacitat d’il·lusionar, siga dir que els adversaris són corruptes. ¿No s'està malbaratant d'una manera absurda el prestigi de les nostres institucions? ¿No estan allunyant els ciutadans de la política al dibuixar-la com una dedicació innoble? Si hi ha alguna cosa que m'ofén molt és sentir dir a la gent que tots els polítics som iguals, perquè no és cert.

19 de juliol, 2006

"INSOMNI". Mediterráneo 20.06.06


No puc dormir. Fa una d'eixes calors apegaloses, sembla que este estiu qui ha marxat a fer vacances és la brisa. Tinc les finestres de l'habitació obertes i la cortina no es mou. Està estàtica, és lleugera, de fil, i sembla feta de suro. Sue, els llençols rebregats em molesten, el despertador amb el seu tic-tac, de normal imperceptible, sembla a estes hores un terrabastall sorollós, més agressiu que el de les màquines del pàrquing que començaran a treballar d'ací 5, no, d'ací 4 hores ja.
M'alce a beure aigua, a fosques per no molestar, ensopegue amb la porta de la cuina. Obri la nevera i se li escapa febrer. Als mesos d'estiu, l'hivern gelat viu a la nevera. M'hi quede uns segons, plantat, de peus en terra, descalç, deixant que la gelor m'acarone. Encara no he enviat l'article a Mediterráneo! No tinc tema. Em cansa dir les coses de la ciutat que no van bé, i sobretot em fa por cansar els lectors. Podria escriure sobre els agents de mobilitat urbana. Tinc els meus dubtes que puga ser la solució. M'imagine a Miquel Soler tots els matins com si fora el Capità Frank Furillo de la mítica "Canción Triste de Hill Street", dirigint-se als agents a la sala de trànsit dient: "tened cuidado ahí fuera". Podria dir que el PP ha presentat dos edificis sense saber què faran dins, però això ja ho dirà el PSOE, i nosaltres ja vam proposar fer-hi un planter d'empreses per a facilitar la creació de nous llocs de treball. O que hi ha un grapat d'ordenances retardades que dormen (elles si) a algun calaix municipal. No, no tinc tema. I això em fa suar encara més. Dijous publicaré una bajanada. És estiu, ja sabran perdonar-me.

18 de juliol, 2006

DOS POSSIBLES MOTIUS PELS QUALS EL TRANSIT LOCAL ÉS CAÒTIC

www.traffic-simulation.de

http://www.castello.es/fototeca/62/MiquelSoler_peq.jpg

AMB EL PRINCIPAL PROBLEMA DE LA CIUTAT NO ES PODEN FER EXPERIMENTS. 20.06.06

"La ciudad tiene un problema, el trafico; y una solución, vosotros" així es dirigí l’alcalde als nous 30 agents de mobilitat urbana. És cert que tenim un problema molt greu amb el transit, però afirmar que 30 persones sense gaire formació especifica resoldran el que no son capaços de resoldre 300 agents de policia local, una sala de trànsit moderna, els tècnics municipals i el regidor de torn, és sense dubte excessiu. L'embús està al centre, però comença als accessos. Els 18 agents operatius, però, es concentraran a la zona centre, els accessos no tindran reforços. Al BLOC confiem més en la policia local, un cos format i preparat. Falla la direcció política.

12 de juliol, 2006

PortCastelló ÉS L'AUTOPISTA AL FUTUR INDUSTRIAL. 13.06.06



PortCastelló és part indissociable de l'estratègia de futur de la nostra industria. El transit de mercaderies ha crescut més d'un 17% el darrer any. El sectors ceràmics i petroquímic tenen un pes molt important. A la vocació exportadora de les nostres comarques li cal un port modern. La consolidació del Polígon del Serrallo, i el futur Parc Castelló, han de contribuir a alimentar-ne l'ampliació. Els accessos terrestres estan inaugurats, la connexió ferroviària és la gran assignatura pendent. Però el port és també el sector pesquer en crisi permanent i el port esportiu en afortunat creixement. El conjunt hauria de ser un actiu per una capital mediterrània.

10 de juliol, 2006

"LA RIALLA VATICANA". Mediterráneo 13.06.06


La televisió pública valenciana ha donat una notòria cobertura a la visita a València de Benet XVI. Cinc hores dissabte al matí i sis el matí del diumenge. Ho dirigia una periodista amb rialla vaticana. Li'n dic així a eixos somriures bicolors fruit d'una blanquíssima ortodòncia superior, però que deixa veure a les dents de baix, un to groguenc del tabac i el cafè. El blanc i el groc dibuixen la bandera vaticana, tan ad hoc estos dies. Bandera que ha conviscut amb els cartells de "Jo no t'espere", les samarretes de "Rita, ¿el Papa sabe lo tuyo?", el mig centenar de ciclistes nus pel centre de la ciutat, i més de 7000 vàters públics. Tinc un amic que no entén perquè en Falles no n'hi ha una quantitat proporcional als visitants, més, si tenim en compte que en Falles la gent sol beure prou. El meu amic, descregut ell, es demana si el Sant Pare és diürètic.
Em disperse. Canal 9 va emetre divendres "Les sandàlies del Pescador" d‘Otto Preminger, ben adient. I continuà ressuscitant (una tradició també ben cristiana) alguns comentaristes d'excepció. L'inefable vaticanista Paloma Gómez Borrero i el mai ben ponderat Urdaci. Ai Urdaci! Aquell home que va convertir els noticiaris de la televisió pública estatal en un monòleg del PP, i que ara fa de monologuista a una televisió privada.
I TVE? Diumenge per la nit va programar "El último día" una infecta pel·lícula apocalíptica on Satan vol engendrar-li un fill a una pobre joveneta visionària abans que toquen les 12 de la nit de cap d'any. I qui salva la humanitat i la cristiandat? Arnold Schawarzenegger, un home de nom diabòlic fent el seu paper de sempre. Ara "Cristianator". Jo escric, vostés en fan la lectura que vulguen.

ARTÍCLE DE LEVANTE





Ramón Marin, periodista del Levante, ha publicat hui dilluns un artícle sobre polítics bloggers. Parla d'este bloc, si voleu fer-li una ullada...


http://www.levante-emv.es/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=212813&pIdSeccion=4&pNumEjemplar=3214

06 de juliol, 2006

ENTREVISTA A EL MUNDO.

VOLEM L'AVE I EL VOLEM A LA VELOCITAT QUE TOCA. 06.07.06

Gonzàlez va dur l'AVE a Sevilla, Aznar a Valladolid, Zapatero el porta a León. I Castelló? El corredor mediterrani és l'eix fonamental per l'entrada del turisme europeu, i una eina indispensable per al desenvolupament territorial. De tota la costa mediterrània només el tram entre València i Tarragona està en dubte. El PP no va fer res, el PSOE no ho fa ara. No fem victimisme; ells, els uns i els altres, ens discriminen de forma indecent. Castelló no figura entre les prioritats dels grans partits, som pocs electors. Així de clar. Però per nosaltres no hi ha opcions. Castelló és casa nostra i exigim un tracte igual a la de les ciutats veïnes. I ràpid.

03 de juliol, 2006

"LA JUNTA DE FESTES". Mediterráneo 06.07.06


El BLOC va cedir els seus dos vots a l'Assemblea de Festes. Un a Enrique Masó, candidat; l'altre a Josep Maria Ripolles, en representació dels grups de danses. Ho vam fer en defensa de la neutralitat i la democràcia. Demà hi tornaríem. Se'ns criticà, però no teníem res a guanyar. Si guanyava López, apareixeríem com companys de viatge dels perdedors, si guanyava Masó i feien unes grans festes, el rèdit polític d'una Magdalena en període electoral seria per a l'Alcalde. Ha guanyat López, i ho ha fet amb contundència. Res a dir més enllà de la pública felicitació.
Enguany vaig ser convidat al sopar de les Reines Maria i Cristina. Vaig riure, vaig ballar, vaig parlar, i sobretot vaig escoltar i observar. Són un grup de gent voluntariosa, orgullosa del treball que fan per les festes de la ciutat. Un grup molt unit que creu en Jesús López. Sobre eixa gent s'ha bastit la victòria.
En contra del que puga semblar Jesús López sempre ha mantingut una actitud més que correcta amb mi, com jo amb ell. Quan hem discrepat públicament ha sigut per plantejaments festers. La principal crítica que li hem fet ha estat per les formes. I en esta victòria clara i sense pal·liatius, han tornat a fallar les formes. Crec que ell ho sap. No tinc tan clar que alguns dels membres de la seua Junta en siguen conscients. Guanyar és un èxit, derrotar l'adversari una grolleria. La victòria serà més gran si l'administra amb generositat. S'han de tancar ferides. La Junta ha d'escoltar els ens associats. Estos han de col·laborar amb la Junta. Pel bé de les festes. Gràcies a López i la seua gent per treballar per a que la resta ens divertim, i gràcies a Quique Masó i la seua gent, per voler fer el mateix.