Els pares de Pedro J.P. tenien una comerç al carrer d’Amunt. Ell va créixer darrere del taulell. En jubilar-se els pares, junt amb la seua dona van decidir fer-se càrrec del negoci. Havien vist tancar no pocs comerços veïns, devorats per les modes i els nous costums. Ells van apostar per invertir en el negoci, a costa d’endeutar-se amb els bancs.
La competència ha estat sempre dura, però d’uns anys ençà la proliferació de grans superfícies, autoritzades per l’Ajuntament, fan que el comerç tradicional estiga passant moments difícils.
Pedro mai no havia entés com és possible que el Govern Municipal poguera invertir tants diners en remodelacions urbanes per facilitar la instal·lació de centres comercials, i que no invertira en facilitar la millora de condicions del comerç de la ciutat. Al cap i a la fi, pensava, "nosaltres reinvertim tots els nostres guanys a Castelló; no com les grans superfícies que s’emporten els beneficis per invertir a altres llocs".
Per això es va alegrar quan es va parlar de la societat Centre Ciutat Castelló. Es va alegrar i va comprar-ne accions. I ara veu, mesos després, que ni s’ha fet res, ni tenen cap avantatge dels promesos, ni tan sols la societat està legalment constituida. I no entén, Pedro no entén, com és possible que el PP haja hagut de retirar del plenari el punt del Centre Ciutat, perquè el procés jurídico-legal és un autèntic disbarat. No ho sabia l’Alcalde quan va anar al notari a signar la constitució de la societat? I la regidora del ram?
Que se n’ha fet de les rialles, les bones paraules, els cafés al Casino Antic, les promeses? Hores d’ara només hi ha un local buit i 823 comerços desprotegits i enganyats.
La competència ha estat sempre dura, però d’uns anys ençà la proliferació de grans superfícies, autoritzades per l’Ajuntament, fan que el comerç tradicional estiga passant moments difícils.
Pedro mai no havia entés com és possible que el Govern Municipal poguera invertir tants diners en remodelacions urbanes per facilitar la instal·lació de centres comercials, i que no invertira en facilitar la millora de condicions del comerç de la ciutat. Al cap i a la fi, pensava, "nosaltres reinvertim tots els nostres guanys a Castelló; no com les grans superfícies que s’emporten els beneficis per invertir a altres llocs".
Per això es va alegrar quan es va parlar de la societat Centre Ciutat Castelló. Es va alegrar i va comprar-ne accions. I ara veu, mesos després, que ni s’ha fet res, ni tenen cap avantatge dels promesos, ni tan sols la societat està legalment constituida. I no entén, Pedro no entén, com és possible que el PP haja hagut de retirar del plenari el punt del Centre Ciutat, perquè el procés jurídico-legal és un autèntic disbarat. No ho sabia l’Alcalde quan va anar al notari a signar la constitució de la societat? I la regidora del ram?
Que se n’ha fet de les rialles, les bones paraules, els cafés al Casino Antic, les promeses? Hores d’ara només hi ha un local buit i 823 comerços desprotegits i enganyats.