27 de juliol, 2012

"FELIÇ ANIVERSARI, ALCALDE" - Levante-EMV - 28.07.12


Com fa un anys que el número 5 de la llista municipal del PP va heretar l'alcaldia de Castelló, ha considerat oportú fer un balanç. Té la seua gràcia perquè en realitat el balanç ja el va fer en el debat sobre l'estat de la ciutat celebrat fa escasses setmanes, coincidint amb l'aniversari de les eleccions.
Però clar, ja aleshores, l'alcalde Bataller va dir que el PSOE, que és qui va proposar el plenari, tenia massa pressa, i que ell ja tenia previst fer el balanç segons el seu propi calendari, que poc té a vore amb el procés democràtic de les eleccions, sinó amb el una temporalització que comença quan ell fou ungit primo (inter pares). Que roïns els de l'oposició que volien desbaratar la seua campanya d'autopromoció, que pretenien marcar el tempus que els interessa, i no el que li pot interessar a ell.
Finalment, però, dijous, Bataller es va fer la foto amb tot el seu equip. Foto per cert, digna d'anàlisi. Recorda aquelles fotos familiars de la comunió on si mires un per un, veus el que els hi passa pel cap. La iaia disgustada perquè està a segona fila, Carlitos enjogassat, la tia Cristina de morros perquè han posat al costat del prota a la cosina Dolores. En fi...foto de família. Cada família té les seues misèries.
L'alcalde parlava al seu balanç de 700 reunions i 238 accions basades en un decàleg que ara esmicolarem.
1.Prioritzar l'atenció social i els serveis. Només cal preguntar a les associacions d'eixe àmbit. Les que han cobrat ho han fet amb retards de més d'un semestre. O pregunten a la gent del transport adaptat què pensen d'haver de pagar més pel seu transport del que pagarien si pogueren gastar l'autobús de línia.
2.Dinamitzar l'activitat econòmica amb la llicència exprés. Té gràcia que diga això, perquè en realitat es tracta de la mera aplicació de la Directiva Bolkestein (123/2006/CE) aprovada pel Parlament Europeu el 28 de desembre del 2006!
3.Millorar la qualitat de vida amb una ciutat sostenible. Em permetran pecar d'immodest. Algú sap qui és el regidor o regidora de sanitat? Algú sap d'alguna acció d'eixa regidoria? Des que el 2007 vaig deixar de ser regidor de sanitat, no s'ha presentat un sol programa nou, no s'ha fet cap dotació... 
4.Equilibrar ingressos i despeses al pressupost. No m'entretindré. Això és un mandat legal i comptable. Gràcies alcalde per donar la raó al BLOC en reconèixer que fins ara el pressupost era una ficció. Pressupostaven ingressos incerts, per justificar despeses inassumibles. Al final, dèficit!
5.Potenciar el contacte diari amb els ciutadans. Supose que fa referència a la moció presentada per el meu grup i que tant van discutir ells, de que els veïns puguen formular preguntes als plens municipals, o a la proposta del meu grup de que les associacions de veïns tinguen un espai al web municipal. Cas contrari, ignore a que fa referència.
6.Reivindicar totes les infraestructures pendents. Hi ha una cosa que els hi costa d'entendre a esta gent...nosaltres des de l'oposició podem reivindicar, ells des del govern absolut (ciutat, diputació, país, estat) han d'executar. Quan l'alcalde reivindica i l'obra no es fa, queda en evidència el seu nul pes.
7.Mantenir els serveis urbans. És una evidència que s'han deteriorat de forma clara. Hi ha menys mitjans per manteniment o neteja, per exemple. Només cal mirar l'estat de manteniment dels parcs infantils, del paviment de molts carrers, de la vegetació d'algunes places... Qualsevol dia ens faran tornar la “Granera d'Or”!
8.Fraccionar els impostos, diu, però això ja es feia abans que ell fos regidor. I ell i el seu equip han votat reiteradament en contra de les propostes del meu grup per tal de fraccionar-ne d'altres, i sobretot, d'informar als ciutadans sobre en que gasten els seus diners.
9.Potenciar l'atractiu turístic amb els esdeveniments esportius. Això va ser molt evident en el període 2007-2011 en que Bataller no era encara regidor. I ara, el que ha fet és retirar-li a Sales eixes competències, quan va ser ell qui creà el programa esportiu. A mi ja m'està bé, és el meu grup qui demana una “vila olímpica” a l'aeròdrom perquè sabem que el turisme que deixa diners és l'esportiu. Ells continuen amb això de les llengües.
10.Desenvolupar el nou pla de mobilitat urbana. Supose que es refereix a ferir de mort el Bici-cas, a una política erràtica de zones blaves de “quita y pon”, a tindre el servei d'autobús pitjor valorat de tot l'Estat, o a voler travessar il·legalment el Ribalta amb el TRAM invisible.
Gran balanç. Happy birthday Mr. President. 

25 de juliol, 2012

"PATRONAT DE FESTES" - Mediterráneo - 26.07.12


Quan Castelló va adquirir l’estatus de gran ciutat vam haver de refer tota l’arquitectura legal i organitzativa de la ciutat. Nou reglament del ple, creació de la unitat de reclamacions i suggeriments, reestructuració dels patronats municipals d’esport i de turisme... Vam deixar per al final el Patronat Municipal de Festes. Sabíem que  era difícil, perquè feia anys havíem delegat en la Fundació Municipal de Festes tota la capacitat de gestió.
El PP no tenia cap pressa en resoldre el tema, i quan nosaltres els urgíem adequar-nos a la llei, ells ens acusaven de voler limitar l’autonomia del “món de la festa”. 
Sempre hi ha hagut una connivència entra el PP i eixe món. Ara mateix els 14 membres de l’equip de govern concentren un pare de reina infantil, una mare de reina infantil, un pare de reina, una iaia de reina infantil, el marit d’una ex-reina, dues ex-reines i un ex-president de la Junta de Festes. No sé si em deixe algú de la monarquia magdalenera!
El cas és que nosaltres reclamàvem complir la llei, convençuts que, a més a més era el millor tant per a l’Ajuntament, com per a la Junta de Festes. Així resoldríem per sempre els desencontres anuals sobre la comptabilitat, per exemple. Finalment el PP presentà un avantprojecte d’estatuts. I jo no seré ara tan miserable per acusar-los, com ells feien amb nosaltres, de voler limitar l’autonomia festera. No. 
Demà els aprovarem, són uns bons estatuts. Compleixen la legalitat, mantenen la capacitat de decisió a la Junta de Festes, i garanteixen un control legal i econòmic adient. BLOC-Compromís va ser l’únic grup de l’oposició que presentà esmenes, i vam aconseguir que s’aprovaren. Estem contents de les nostres aportacions. La resta no han ajudat.
És una solució suficient, però no és la ideal. Continuem pensant que era el moment de fusionar els tres patronats en un. Patronat Municipal de Festes, Turisme i Esports. La connexió entre els tres àmbits és obvia. Un sol Patronat seria més econòmic i generaria sinèrgies que beneficiarien a Castelló. El PP, però, prefereix crear més organismes contravenint el que fan totes les administracions darrerament. Els hi va la festa. 

20 de juliol, 2012

"VIOLAR LA LLEI PER SISTEMA" - Levante-EMV - 21.07.12


La memòria és una facultat de l'organisme de  recuperar informació prèviament emmagatzemada. I ara ve en el meu ajut. Recrearé per vostés una història real de la nostra ciutat. I dic que la recrearé perquè no els puc garantir la fidedignitat de les dades concretes. Però me n’aniré de poc. Voran Una vegada el PP va decidir que volia fer un Auditori per la nostra ciutat. D’entrada semblava una bona idea. En aquell moment ens havien fet creure que davant nostre hi havia un futur esplendorós, i que el turisme de congressos podia ser una font d’abundosa riquesa. Així que allò que se’n diu les forces vives de la ciutat, van aplaudir a mans plenes la proposta.
L’equip de govern, però, va decidir que faria l’edifici dins d’una zona verda. I això, tot simplement és il·legal, encara que pintes de verd l’Auditori. Els del PP, en la seua línea, van buscar un subterfugi, i van tirar mà d’una ordenança municipal que venia a dir que dins d’una zona verda es podia fer una edificació mínima a condició que fos dotacional. En realitat, i per a que m’entenguen, això estava pensat per a poder construir una caseta per guardar les eines de jardineria, dins del Ribalta, per exemple. O uns vàters públics dins del Pinar del Grau. En cap cas estava pensat per fer un edifici immens com l’Auditori i Palau de Congressos, per molt gran que fos la zona verda, i per poc important que fos percentualment la construcció respecte a l'espai. Jo crec que ells ho sabien, així que no es sorprengueren quan des de l’oposició ho criticarem, denunciarem i discutirem. Finalment el PSOE ho va dur als tribunal. Passaren els anys, s’inaugurà l’edifici, Castelló Cultural començà a programar, i el nou edifici dotacional va començar a formar part de la vida social, cultural i lúdica de la ciutat. I vet ací que quan ja quasi ningú recordava el plet, el tribunal fallà, i després de recursos i noves sentències, determinà definitivament que l’edifici s’havia construït incomplint la llei.
Jo ja era regidor quan això passà i recorde que el meu bon amic i portaveu socialista Ignacio Subías, va demanar que ja que la sentència els donava la raó, i el mal ja estava fet, com a poc l’ajuntament havia de compensar la ciutat creant una nova zona verda que ocupés tot l’espai que l’Auditori ens havia privat de zona verda.
Contestà Alberto Fabra que aleshores era regidor d’urbanisme i portaveu. Va dir que no. Que no i que no, perquè eren més. I amb to desafiant, va tenir el mal gust i el cinisme de reptar als socialistes a demanar l’execució de la sentència que significaria la demolició de l’edifici. En honor dels socialistes diré que mai havien demanat això, sinó que no es fes, i un colp fet, la compensació. Però Fabra demagògicament deia: “si tenen valor, demanen la demolició i expliquen a la ciutat que hem tirat els diners de l’obra, gastarem diners en l’enderroc, i perdrem un gran referent de la vida cultural de la ciutat”. Així se les gastava de tant en tant. Ara és Molt Honorable, aleshores no ho semblava. 
Han passat un munt d’anys i tenim una història idèntica. El PP, fort de la seua majoria absoluta va insistir en travessar el Ribalta amb el TRAM. Tots i cada un dels informes dels diferents organismes cultural i universitats, deien que això era una bestiesa. Que hi havia alternatives. I que forçar el pas pel Parc era un greu atemptat cultural donada la seua condició d’espai protegit pel seu valor de jardí històric. 
De nou el PSOE ho portà als tribunals, i de nou un colp l’obra feta, el tribunal falla a favor de la tesi de l’oposició. L’autorització firmada per un càrrec de lliure designació, destacat militant del PP, que ignora tots els informes, és il·legal. Autoritza una cosa que no pot autoritzar. La Conselleria diu que va a recórrer. És el seu dret. I quan d’ací a un parell d’anys, o més, el tribunal es pronuncie i previsiblement done la raó als que diem que és una barbaritat, tornarà a eixir algú del PP a dir, que com ara ja està fet és més car desfer que deixar-ho estar.
És la tècnica de la terra cremada. S'abusa, es viola la legalitat, conscient que restituir-la és més car i més difícil que accetar sense més la malifeta. I això només té una solució, responsabilitat penal per als polítics que contravenint els informes tècnics autoritzen obres que resulten il·legals.  

18 de juliol, 2012

"PECATS CAPITALS" - Mediterráneo - 19.07.12


Set són els pecats capitals del PP de la capital.
La Luxúria. És a dir la irrefrenable vocació del gaudi per part dels dirigents locals, de vegades fins i tot violentant la voluntat de l’administrat. Ja ho va dir la Diputada.
La Gola, el vici del desig desordenat pel plaer connectat amb el menjar. Durant anys no hi ha hagut acte formal o informal, signatura de conveni, presentació de maqueta, conferència, primera pedra o reunió que no haja estat adobada amb una taula parada per al bo de Pantagruel. 
Amb evident Avarícia s’ha comportat durant anys l’equip de govern. Amb eixa ànsia per aconseguir més del que és té, oblidant que de vegades no es pot. Acumular i acumular. Sovint sense ni saber-ne quin ús se’n farà. És un pecat associat a un altre, al de l’Enveja. La suma de tots dos dugué a l’equip de govern a presentar un impossible Centre de Convencions, quan durant anys han estat incapaços d’omplir les sales de congressos de l’Auditori. Però el disseny, això sí, havia de ser  de l’arquitecte estrella que tantes icones ha construït a l’envejada València. O el que els va dur a imaginar una improbable universitat privada pagada amb diners públics. Es volia un altra icona arquitectònica. Res. Hui eixa universitat és l’acadèmia de repàs més cara d’occident. I malviu a un casal repintat.
La Peresa també s’ha instal·lat al PP. Peresa per repensar les coses, i per assumir que calen canvis estructurals. Durant els darrers anys s’han deixat dur, tot esperant que tot es resolgués per art de màgia. I ara, com passa a tots els mandrosos, arriben amb retard. I arrosseguen la ciutat a una crisi sense precedents en dècades. 
Ira. Amb ràbia i enuig ens contesten quan des del BLOC-Compromís fem propostes, presentem mocions, oferim solucions... Fan ús d’eixa emoció bàsica que representa un rebuig a possibles alternatives, incapaços com són de posar per davant les necessitats de Castelló a la seua supervivència com partit de govern.
I tot això adobat amb eixa arrogància que els caracteritza i que els impedeix demanar ajuda o acceptar-la quan li l’oferim. El pecat de la Supèrbia, que els impedeix escoltar als altres.
Set pecats que els enviaran al purgatori de l’oposició.

13 de juliol, 2012

HO PERMETREM? - Levante-EMV- 14.07.12


Des de 1982, el PSOE i el PP es tornen en el govern Central. També en la majoria dels territoris autònoms, i en milers d’ajuntaments. Entre els dos han decidit i pactat la pràctica totalitat dels estatus d’autonomia i les seues revisions. També la reforma constitucional, les lleis electorals, i en definitiva tota l’arquitectura legal de l’Estat. 
Ells dos, PP i PSOE, s’han repartit, així de cru, el poder judicial i l’econòmic, tot designant jutges i representants en empreses públiques, semipúbliques, caixes... Els ex-presidents del Govern, González o Aznar (i un bon grapat dels seus ex-ministres) seuen a consells d’administració de les principals empreses de sectors estratègics com la llum o l’aigua. I els seus militants copen desenes d’empreses públiques, a canvi de sous indecents.
Entre els dos partits es compten per desenes i desenes els imputats per diferents tipus de corrupció (suborn, maquinació per alterar el preu de les coses, balafiament de cabdals públics, delictes fiscals, frau...). I tenen la sort que no està penada la gestió d’alt risc econòmic, com la construcció d’aeroports inservibles, vies d’alta velocitat sense passatgers possibles, edificis buits, parcs d’atraccions ruïnosos...Si ho estigués la nòmina d’imputats de PP i PSOE, creixerien exponencialment.
El PSOE des del govern central va negar una crisi evident. I no només això, sinó que l’alimentà buidant les caixes públiques regalant quantitats a tant alçat per naixement de fills, emancipació... Una gestió econòmica suïcida que res tenia a vore amb polítiques progressistes. Quan la crisi ja era evident, no van saber reaccionar. Culpables.
El PP, que havia practicat una oposició absolutament incendiaria i irresponsable, guanyà les generals de carrer. La gent els hi va perdonar que, per exemple, al País Valencià ens hagueren arruïnat per a dues generacions, amb polítiques megalòmanes, recolzant i encoratjant l’especulació urbanística, sense suport al comerç ni la indústria. Amb el PP valencià vam passar de tenir atur tècnic zero a ser líders en desocupació. També en corrupció. Cap altra comunitat autònoma té com tercer grup més nombrós a la càmera legislativa, els imputats (tots ells del PP). Culpables també.
Prolepsi. Bankia. El Consell d’Administració, presidit per Rato, i amb gent com Olivas o Tirado, i molts altres consellers socialistes, populars, d’EU, dels sindicats, de la patronal... han arruïnat la caixa, amb pràctiques econòmiques d’alt risc. I, sobretot, prestant sense control a governs autònoms (el valencià i el madrileny notablement, tots dos en mans populars), o als mateixos partits i perdonant després el deute. 
La ruïna ha necessitat d’una intervenció de la Unió Europea, que posa diners per salvar bancs privats que estan en fallida per la nefasta gestió d’una colla d’incompetents que s’han fet milionaris amb sous increïbles.
A canvi, la UE posa condicions. Augment de l’IVA, retallades de sous als funcionaris, noves taxes mediambientals, menys drets socials...
I reducció del 30% de càrrecs públics locals. Això, no representa cap estalvi. Primer perquè milers d’eixos càrrecs públics no cobren ni un cèntim, segon, perquè si de veres es vol estalviar s’ha de parlar del cost, no del nombre de càrrecs.
Es tracta d’un retall de la pluralitat, que no té res a veure amb l’economia, sinó amb la por del PP i el PSOE de pèrdua de poder. Per primer colp des del 82 el bipartidisme recula a marxes forçades, noves formacions polítiques guanyem pes proposant un sistema i un model diferent al que tenen pactat PP i PSOE. I no ho poden consentir. Per això canvien les normes de joc, per afeblir les minories i fer-se forts al seu castell de corrupció i incompetència. Ho permetrem?

11 de juliol, 2012

"DURAN I LLEIDA" - Mediterráneo - 12.07.12


És possible que el Sr. Duran i Lleida desconega l’avantprojecte d’Estatut de la Regió Valenciana elaborat per una comissió promoguda per l’Ajuntament de València l’any 1931. O el d’idèntic nom proposat per Esquerra Valenciana el 1937.
Probablement el Sr. Duran i Lleida desconega també el Proyecto de bases para el Estatuto del País Valenciano presentat el gener del 37 per la CNT de València, o el de març del mateix any redactat per Unión Republicana Valencianista.
Segurament tampoc no coneixerà l’avantprojecte d’Estatut del País Valencià, conegut per l’Estatut d’Elx, que es presentà l’octubre de 1975. O l’avantprojecte d’Estatut provisional d’autonomia per al País Valencià que a febrer del 1976 va fer públic el Consell Democràtic del País Valencià.
És més que probable que el Sr. Duran i Lleida desconega que l’única raó per la qual Catalunya va tenir Estatut d’Autonomia durant la segona república i el País Valencià no, és que entre la tramitació del seu estatut i la data prevista per la tramitació del nostre, el General Franco i els seus sequaços s’alçaren en armes contra la legalitat democràtica. 
Supose que sí sabrà el Sr. Duran i Lleida que el Plenari de Parlamentaris del País Valencià (la suma de diputats i senadors valencians), va elaborar un projecte d’Estatut que es signà el 5 de maig de 1981 a Benicàssim. El 29 de juny entrà al Congrés. 
I és segur que sap, que el 2006 el Congrés dels Diputats, allà a Madrid, aprovà la reforma del nostre estatut. I ho sap, perquè en aquell moment era ja portaveu del Grup Català al Congrés.
Doncs amb tota esta ignorància a sobre, el Sr. Duran i Lleida ha fet esta setmana unes declaracions segons les quals només Catalunya, el País Basc i Galícia haurien de tenir autonomia.
Compartisc amb el Sr. Duran i Lleida, que fruit del “café para todos” es forçà el mapa autonòmic, creant artificialment autonomies en territoris que no les desitjaven. Però este no és el cas del País Valencià. Ens avala una llarga història de reivindicació, i si el Sr. Duran i Lleida la ignora, més valdria que callés. Les seues paraules ofenen. Amb massa freqüència. 

06 de juliol, 2012

"LA CIÈNCIA" -Levente-EMV- 07-07-12


Jo sóc bastant fluixot en ciència, he de confessar-ho. Així que quan va esclatar la notícia de que els científics del CERN havien considerat provada l’existència del Bosó de Higgs, em va semblar fascinant que hagueren confirmat l’existència d’una cosa que jo ni sabia que buscaren. Prest, vaig acudir al meu físic de guàrdia qui va fer grans esforços en trobar un codi de llenguatge que jo pogués entendre amb facilitat. Això és, usant el mínim possible de conceptes com ara: quàntum, simetria gaugiana electrofeble, teoria de gauge, moment angular intrínsec, escala de Planck, camp escalar, o espí zero. I jo li ho vaig agrair molt.
Si ho vaig entendre bé, el tal Bosó de Higgs ve a ser un partícula elemental de la que se’n coneixia l’existència en el plànol teòric, i sobre la que pivotava tota la teoria segons la qual tota la matèria de l’Univers té massa. Si fa no fa. 
A la meua estructura mental, insistisc que gens científica, això li costa d’entendre. Buscant referents més senzills vaig recordar que en química d’EGB (tinc una edat que ja semblen dos, sí), un professor ens va explicar la taula periòdica de Mendeléiev, un savi barbut amb nom de tennista de Roland Garros. El bon home havia ordenat els elements químics seguint la seva massa atòmica. No va fixar el període de repetició de propietats, sinó que ho va ampliar a mesura que augmentava el pes atòmic. Va invertir l'ordre d'alguns elements per tal que encaixaren les seves propietats amb les dels elements adjacents, i va deixar forats, indicant que corresponien a elements encara no trobats. Això és el que em sembla extraordinari.
Un senyor molt sabut, Higgs o Mendeléiev, crea una teoria, i per tal que quadre, pressuposa l’existència d’un element que acompleix les propietats que a ell li van bé per que la teoria triomfe, i diu que el descobriran més endavant. Que ara encara no és pot.
És una miqueta com la teoria de la conspiració del 11-M, que diuen: “si, bé, de moment encara no hem pogut demostrar que va ser una UTE entre ETA i els socialistes, però d’ací a uns anys, descobriran les proves”. La diferència és que mentre això és una estupidesa indecent, Mendeléiev i Higgs tenien raó. És fascinant.
Tant que no ho acabe de vore. I com no em vull obsessionar, per por a que en somnis se’m aparega Manuel Toharia, o el que és pitjor, Eduard Punset; vaig decidir baixar encara un esglaó més buscant alguna matèria que dominés i que em pogués aportar llum sobre el misteri de la hipotètica peça d’un trencaclosques que tot ho fa quadrar. I vaig pensar en si això també es dóna a la política. I mira tú que va a ser que sí!
Una hipòtesi. Hi ha una trama formada per funcionaris, i personal de lliure designació, que es dedica a desviar fons públics dedicats a la cooperació internacional en benefici propi. Un grup de gent, que manipula les bases de les subvencions públiques de la Generalitat, i que participa i guanya els concursos públics. Una colla capaç de robar pressumptament diners destinats a menors, víctimes d’agressions sexuals a Guinea Equatorial. O de víctimes del terratrèmol d’Haití. O d’agricultors peruans. O del que siga. Sense escrúpols. Bé, doncs segons la teoria de la peça oculta, esta xarxa corrupta només podria existir si hi hagués un element amb poder polític, contactes suficients i informació privilegiada. Posem-li que es digués el Blasco de Higgs. Només així d’hipòtesi es sostindria. 
I si Alberto Fabra no posa en marxa l’accelerador de partícules, es  desintegrarà.

04 de juliol, 2012

"DUES DONES, UNA ACTITUD" - Mediterráneo -05-07-12


Van ser dues dones, però és purament circumstancial. Podrien haver estat dos homes, o un de cada. Una és una jove regidora, l’altra una veteraníssima diputada. Amb totes dues vaig tenir converses informals amb 72 hores de diferència.
La diputada, com fa habitualment, em va rebre amb la lletania de: “eixe pacte no vos convé, Pañella, Morera i tu no sou com elles. Però eixes xiques...” Es referia a Mollà, la diputada a la que la màfia presumptament dirigida pel factòtum popular Blasco, va dir que volien violar; i a Oltra, la diputada de qui Cotino, sent Conseller, va dir que segurament no coneixia a son pare. Li vaig explicar amb paciència que sí que ens convé, que ara tenim 6 diputats i abans cap. Ella va seguir amb “és que tot no val en política”. En això estàvem d’acord. Tret que ella es referia a les denúncies que fan les diputades, o a les samarretes reivindicatives que de vegades ha gastat una. Jo, en canvi, em referia al nombre indecent de companys imputats en delictes varis que té el seu grup a les Corts, o a la constant ocultació de la documentació a l’oposició. La intervenció d’un diputat popular parant-li educadament els peus, i el fet que jo marxés a fer un tomb, van evitar que la situació es tenses fins al punt d’impedir el sopar subsegüent.
Amb la jove va ser menys dur. Vaig vore un regidor el PP, i se’m va ocórrer comptar el número de banderes d’Espanya que portava a sobre. Huit. Entre les travetes de les butxaques posterior dels pantalons, la camisa, la polsera, el rellotge... Vaig exclamar: “i després el nacionalista sóc jo”. Com la regidora no entenia perquè ho deia, li vaig dir: “si jo dugués una senyereta per polsera m’ho diríeu”. “Hombre, no compares, no es lo mismo” em va dir. El país en el que ella creu és una veritat axiomàtica i immutable, el país que jo defense una excentricitat.
Al PP, amb comptades excepcions, es creuen en possessió de la veritat absoluta. És més, creuen que els que no pensem igual no és que estem equivocats, és que no pensem el suficient, o ho fem per afonar la ciutat, el país. Són així. No entenen la pluralitat. No accepten la discrepància. No s’hi pot debatre.