És possible que el Sr. Duran i Lleida desconega l’avantprojecte d’Estatut de la Regió Valenciana elaborat per una comissió promoguda per l’Ajuntament de València l’any 1931. O el d’idèntic nom proposat per Esquerra Valenciana el 1937.
Probablement el Sr. Duran i Lleida desconega també el Proyecto de bases para el Estatuto del País Valenciano presentat el gener del 37 per la CNT de València, o el de març del mateix any redactat per Unión Republicana Valencianista.
Segurament tampoc no coneixerà l’avantprojecte d’Estatut del País Valencià, conegut per l’Estatut d’Elx, que es presentà l’octubre de 1975. O l’avantprojecte d’Estatut provisional d’autonomia per al País Valencià que a febrer del 1976 va fer públic el Consell Democràtic del País Valencià.
És més que probable que el Sr. Duran i Lleida desconega que l’única raó per la qual Catalunya va tenir Estatut d’Autonomia durant la segona república i el País Valencià no, és que entre la tramitació del seu estatut i la data prevista per la tramitació del nostre, el General Franco i els seus sequaços s’alçaren en armes contra la legalitat democràtica.
Supose que sí sabrà el Sr. Duran i Lleida que el Plenari de Parlamentaris del País Valencià (la suma de diputats i senadors valencians), va elaborar un projecte d’Estatut que es signà el 5 de maig de 1981 a Benicàssim. El 29 de juny entrà al Congrés.
I és segur que sap, que el 2006 el Congrés dels Diputats, allà a Madrid, aprovà la reforma del nostre estatut. I ho sap, perquè en aquell moment era ja portaveu del Grup Català al Congrés.
Doncs amb tota esta ignorància a sobre, el Sr. Duran i Lleida ha fet esta setmana unes declaracions segons les quals només Catalunya, el País Basc i Galícia haurien de tenir autonomia.
Compartisc amb el Sr. Duran i Lleida, que fruit del “café para todos” es forçà el mapa autonòmic, creant artificialment autonomies en territoris que no les desitjaven. Però este no és el cas del País Valencià. Ens avala una llarga història de reivindicació, i si el Sr. Duran i Lleida la ignora, més valdria que callés. Les seues paraules ofenen. Amb massa freqüència.
1 comentari:
El senyor botiguer de "Conveniència i Unió" ha tornat a bramar. No ens podem fiar d'ells, ens vendrien a la primera oportunitat.
A voltes pense que n'hi tants blavers a Barcelona com a València. No ens convenen aquests companys de viatge que ens desprècien.
Es la prova que ens cal una via propia tot i que compartim llengua, cultura, i moltes mes coses amb el Principat.
Bon dia.
Robin Hood of Sherwood.
Publica un comentari a l'entrada