26 de desembre, 2015

"OR, ENCENS, MIRRA" Levante-EMV 26.12.15


Diu Mateu 2:1-2 que “Quan Jesús nasqué a Betlem de Judea en dies del Rei Herodes, vingueren d’orient a Jerusalem uns mags tot dient: On és el Rei dels jueus, que ha nascut? Perquè el seu estel hem vist a l’Orient, i venim per adorar-lo”. I que un cop escoltat el que Herodes tenia que dir-los-hi, i que francament no era del tot simpàtic, van marxar, i continua explicant Mateu 2:9-11 “I vet ací, que l’estel que havien vist a l’Orient anava davant d’ells, fins que arribant, s’aturà a sobre d’on jeia el nadó. I en vore l’estel, van gaudir de gran goig. I en entrar a la casa, veren al xiquet amb la seua mare Maria, i postrant-se, l’adoraren, i obrint els seus tresors, li oferiren presents: or, encens i mirra”.
I en això que se’ls va aparèixer un àngel lluminós i els preguntà que de què anaven! Què que era això de portar presents al nadó. I ells, més sorpresos que altra cosa, van explicar que era qüestió de tradició, de costum, de bona voluntat Una forma com un altra de donar la benvinguda al nou nat. I van gosar preguntar: “i qui sou vos, ésser celestial?” Al que amb estudiada displicència, aquell ésser contestà “jo sóc l’àngel de la transparència! Qui vetlla per evitar la corrupció, la compra de voluntats, els abusos de poder, la generació de malsanes dependències”. I Melcior, Baltasar i Gaspar se’l miraren amb els ulls oberts plens d’estupefacció.
El que portava la mirra va dir: “Jo, senyor, només he dut mirra, que com bé sabeu no és altra cosa que una goma resinosa, una substància oliosa que serveix per ungir els cosos inerts en l’embalsamament”. El ros s’explicà tot seguit: “jo he dut encens. Per ambientar una miqueta el pessebre…” “Insinueu que això és Dinamarca? -preguntà l’àngel- Penseu que alguna cosa fa olor a podrit en este regne, que per cert, no és d’este món?” “No, no” saltà corprés el Rei. La tercera majestat no sabia com posar-s’hi. Si els seus companys havien estat incomprensiblement esbroncats per dur perfums, ell que havia dut or ho tenia ben magre!
Resumim. El cas és que l'àngel els hi va fer la moral més enllà del que sembla lògic. Que si pretenien comprar voluntats, que si tot això dels regals era una porta oberta a la corrupció. Que li era del tot igual que fos un costum arrelat, que ara tot havia canviat, i que no, i que no, i que no. I per no fer el lleig del tot, van arribar a un acord. Acceptarien l’encens i la mirra, però amb la condició de que no s’ho quedaria la família del fuster, sinó que ho entregarien als tanatoris per tal que foren usats en lel condicionament dels cadàvers de famílies menesteroses. I respecte a l’or… Bé, per ser el primer cop i donat que havien fet un viatge tan llarg, l’acceptarien, però tampoc no en faria ús el recent nat. Quedaria en una vitrina, sense més ús, que ser vist i valorat pels visitants (pastorets, llavanderes, caganer…) com allò que no s’ha de fer. I també anuncià que crearia un Portal de la Transparència on referenciaria tots els regals rebuts. (Val a dir que això de crear un Portal a Betlem tenia alguna cosa de redundant que hagués fet riure als Reis, si la situació no fos tan tensa)
L’equip de govern municipal hem decidit no acceptar regals institucionals. I és així com ha de ser. En paral·lel hem decidit que tot allò que puga arribar, serà repartit entre les ONG, que al seu torn, ho repartiran entre les famílies més necessitades. També és com ha de ser.
Però crec que convé explicar que fins on jo sé, el que pot arribar a l’ajuntament és un botella de ví, una caixa de xocolates, una botella de cava… Em sembla bé repartir-ho entre altra gent. És una postura èticament recomanable, però cal explicar, que qui fa els regals, no fa altra cosa que seguir un arrelat costum. I que no regalen joies; ni viatges a Cancún; ni creuers per la Mediterrània; ni caixes amb pernil, trufa i Vega Sicília. I convé dir-ho, perquè si no es diu, sembla que estiguem acusant a les empreses d’intentar comprar voluntats. I és tan injust, com ratllant amb l’estupidesa. 


19 de desembre, 2015

"UN PARELL DE REUNIONS" Levante-EMV - 19.12.15

Esta setmana, entre moltes altres, he mantingut dues reunions que en principi tractaven coses que no semblaven tindre punts en comú. Però jo tinc la rara habilitat de crear vincles entre idees diferents, per alimentar teories, o pensaments complexos. En fi. Igual estic ací fent-me el xulo i li passa a tothom.
Em vaig reunir amb una gran companyia i vam parlar de projectes que ara mateix no fan al cas. Plantejaven els seus representants, que amb el temps havien guanyat una posició de privilegi en el seu mercat. Molta experiència i un alt grau de penetració en el sector. Però que tot això s’havia aconseguit després d’anys batallant, la qual cosa feia que ara mateix el seu personal tingués una mitja d’edat superior a les empreses competidores al sector. I una plantilla amb antiguitat, és una plantilla més cara. A més a més, explicava, que per política de companyia, la gent que hi treballava tenien determinats avantatges socials, com ara plans de pensions, assegurança mèdica, o beques per als fills. I que això també augmentava els costos socials de l’empresa. I amb tot això el que volia dir-me era que quan acudia a un concurs públic, tot i que el seu producte era altament competitiu, per preu tenia dificultats per a guanyar.
I la reflexió és bona. Em sembla que les administracions, en esta batalla constant per estalviar costos, estem ajudant a la precarització de l’ocupació. Si el preu final és el que determina bàsicament una licitació, qui paga pitjors sous (de vegades fora de conveni jugant amb les categories professionals), redueix costos i pot ofertar preus més econòmics. Però és això el que ha de fer una administració? Jo afirme que no. Fa un any llarg vaig comparéixer davant d’una amplia representació empresarial al Casino, i vaig parlar d’un nou contracte social. De la Responsabilitat Social Corporativa que ha de tindre un ajuntament, i que en part es concreta exigint a les empreses contractades per prestar serveis o executar obres, que elles també siguen socialment responsables.
Hem de trobar un equilibri just entre bona qualitat, preus competitius i la responsabilitat social de les empreses. Hem de protegir un model social sostenible, perquè així ens protegim com societat.
La segona reunió la van demanar uns consultors britànics, i era per parlar de l’ “Smart schopping”, la compra intel·ligent que podríem resumir el seu concepte dient que cal pensar bé el que de veritat necessites, abans de comprar. Ens van posar un exemple interessant. Un hospital de Londres tenia un problema amb els matalassos que gastava. Quan acabava la seua vida útil, tenien series dificultats per a desfer-se d’ells, perquè eren molt voluminosos, i com estaven fets d’un material sense segona vida útil, ningú no se’n feia càrrec i havien de pagar per dur-los a l’abocador. 
El que van fer va ser convocar a tots els proveïdors de la zona i explicar el seu problema. Podria haver estat un altre, però va ser precisament el mateix proveïdor de sempre qui oferí la solució. “Tenim, -els va dir-  un altre model de matalàs, fet de material reciclable. De fet, nosaltres mateixos els retirem sense cap cost addicional, perquè els retornem a fàbrica per al seu reciclatge”. L’hospital va preguntar per quina raó no els havia oferit mai, i la resposta va ser senzilla. “Mai ens ho van plantejar així, vostés només es preocupaven pel cost dels matalàs en la compra”. L’hospital estalvia ara una considerable quantitat de lliures, perquè malgrat que el producte és més car en origen, l’estalvi al final de la vida útil ho compensa.
Una segona reunió que m’ensenya el mateix, com administració no ho podem fiar tot al preu. Sovint l’oferta més econòmica ho és perquè les condicions laborals de l’empresa no són les adequades, o la seguretat, o la protecció ambiental. Sovint l’oferta més econòmica té conseqüències caríssimes en la vida útil del producte o del servei. 
El que he aprés esta setmana ha ratificat i confirmat el meu pensament. Hem de millorar les clàusules en els concursos públics. Clàusules socials. Clàusules smart city. Clàusules mediambientals. 


13 de desembre, 2015

"BETLEMS I PESSEBRES" Mediterráneo 13.12.15

Quan el Partit Popular va arribar als diferents governs, va nomenar càrrecs de confiança. Té la seua lògica, segurament. Personalment crec que ho va fer en una quantitat desproporcionada, i amb uns sous que moltes d’eixes persones mai no aconseguirien al mercat laboral, ni per capacitat, ni per formació, ni per dedicació.
Però el PP va anar més lluny. Va crear empreses públiques i estructures administratives d’enorme opacitat i gran complexitaat jurídica, per donar un estatus similar al de la funció pública, a gent que no havia passat cap més prova d’accés, que la de fidelitat al partit.  Posaré fins a tres exemples.
La Diputació va crear Vicasdi, una empresa immobiliària que mai tingué gaire activitat, però que permetia pagar fantàstics sous al personal de confiança, que en ocasions passaven setmanes sense aparèixer, mentre que la feina (quan n’hi havia) la feien els funcionaris. L’abril del 2012, essent diputat, vaig demanar que s’eliminara la gerència i els càrrecs de confiança, d’una empresa ja formalment congelada, i que representava 100.000€ de costos inútils. No sé si per la meua petició, però van acomiadar al Gerent absentista. Emprenyat, s’apartà del PP que l’havia alimentat amb diners públics i ara dirigeix l’extrema dreta afònica.
Cigesa és una empresa pública muntada pel PP, suposadament per a construir escoles, de forma més econòmica i eficient. La intervenció de la Generalitat té un informe provisional que ja parla de 1.300 milions d’€ de sobrecostos en les construccions que va assumir. Amb eixe import s'hagueren pogut construir totes les escoles que necessita el país, acabant definitivament amb els barracons. Això sí, els seus dirigents, tots de lliure designació popular, cobraven sous superiors als 50.000€ anuals, per una gestió pèssima i ruïnosa, i la justícia dirà si delictiva. Part de la documentació de Cigesa va desaparèixer en un sospitós incendi. “Sobre les cendres d’aquell incendi -diu el Conseller Marzà- alçarem el nou sistema educatiu”.
Castelló Cultural va ser un invent, també popular, per gestionar alguns àmbits culturals de la ciutat. Allí hi van contractar durant anys a l’ex alcalde Gimeno, o a Vicent Farnós. És en esta empresa on el PP ha excel·lit en l’arquitectura del dret administratiu per intentar evitar el que ha acabat passant, i és que el nou govern ha acomiadat als polítics, i anuncia que les places de programació, direcció, etc, les ocuparan funcionaris de carrera. Mentre el PP de Sales governava a Castelló, als pressupostos locals contemplaven partides per col·laborar amb la Conselleria. Ara, el PP de Sales, presenta esmenes per retirar idèntiques partides, per intentar fer impossible la programació cultural a la ciutat. Tot ben patètic. I encara hi ha qui, em diuen, ploriqueja pels racons perquè l’han acomiadat. Com si hagués guanyat la plaça en una oposició!
En fi. Eixe és bàsicament el model de gestió del PP. Muntar estructures innecessàries i caríssimes, per engreixar amb bons sous als amiguets, mentre arruïnen la caixa pública. Ells parlen de Betlems, però el que els hi agrada de veritat són els pessebres. 


11 de desembre, 2015

"EL BETLEM DEL PP" Levante-EMV - 12.12.15

Sembla que el Sr. Javier Salinas, de professió Bisbe a Mallorca, hauria estat mantenint relacions carnals amb una dona casada, que fins a que es va descobrir l’afer, hauria format part del seu equip al palau episcopal. La història s’ha conegut, perquè el marit enganyat va denunciar la doble traïció (com marit i com catòlic practicant –tot i que sembla que practicava més el Sr. Bisbe que no pas ell-) davant la pròpia diòcesi, la Nunciatura i el Vaticà. I de fet, el Vaticà ha pres cartes en l’assumpte i ha anunciat una investigació. El cas ha tingut gran repercussió a l’illa, perquè segons la premsa local, el matrimoni pertany a l’alta societat mallorquina. 
I és que les coses de l’església i la religió, segueixen tenint una gran repercussió en la vida social, per molt que l’estat siga aconfessional, i que alguns pensem que les institucions democràtiques han de ser laiques. I el laïcisme no vol dir prohibir les religions, ni molt menys. Ni condemnar-les a l’esfera privada. Vol dir que les institucions democràtiques han de ser neutrals davant les diverses creences de la societat. I amb el mateix respecte que s’ha de tindre a les creences, s’ha de tractar a aquella gent que no en té cap. 
El PP ho sap molt bé això. I encara que un puga pensar que són tan hipòcrites com el Sr. Bisbe de Mallorca, que pregona la castedat amb la mà dreta mentre té l’esquerra en entrecuix alié, el cert és que tenen dret a manifestar tantes preocupacions com vulguen, pel fet religiós. A risc de fer el ridícul, com el que estan fent.
Per exemple. Han presentat una esmena als pressupostos per dedicar 5.000 miserables € a promocionar la Setmana Santa castellonera, perquè segons expliquen textualment “en els darrers anys s’han incorporat elements provinents d’altres celebracions de la Setmana Santa que desvirtuen la tradició històrica i religiosa de les nostres celebracions. Així mateix, convé recuperar actes peculiars i distintius de la nostra Setmana Santa que varen desaparèixer fa alguns anys”. I sense entrar en el si toca o no toca, el que sembla evident és que hi ha una confessió de que amb els seus governs s’ha fet malbé la celebració local de la Setmana Santa. Res van fer per evitar perdre tradicions, ni per evitar contaminar la celebració amb anacronismes o tradicions importades. Res. Perquè els hi és del tot indiferent. En realitat presenten esta esmena per a que diguem que no i poder dir que volem rematar la tradició. Els eixirà malament, perquè ja no els creuen ni els seus.
O un altra esmena, fruit de la campanya que estan fent dient que anem a fer desaparéixer el concurs de Betlems que estava dotat amb 4.000€. O menteixen a consciència (contravenint el huité manament) o no es molesten en comprovar el que diuen (fruit de la supèrbia, el pitjor dels pecats capitals).
Els 4.000€ que fins als pressupostos del 2015 figuraven per al concurs de Betlems a Participació Ciutadana (per què no a cultura?) mai van servir per pagar premis als guanyadors del concurs. Mai! De fet, en la pràctica ni ho gestionava Participació, sinó Tercera Edat, perquè Marisa Ribes que és una persona encantadora, gestionava les seues àrees com si fos un fons comú. Eixos diners acabaven pagant gratificacions en forma de poms de flors, o berenars. Els premis sempre, sempre, els van pagar empreses col·laboradores. Com ho faran enguany, i com ho faran l’any que ve. Este govern el que no paga són floretes i rues de mallorquina. 
El PP atempta vilment contra el segon manament i tant se li val si es tracta del naixement de Jesús de Natzaret, com de la mort en la creu del mateix als 33. Usen en va el seu nom. Tiren de mentides i demagògia per vore si així rasquen algun vot dels milers que perden a mans plenes! Com si la gent es deixés manipular tan fàcilment, com la senyora de Mallorca!

05 de desembre, 2015

"FAIG PONT" Levante-EMV- 05.12.15

Mariano Rajoy, tot i ser de poc parlar, entre frase absurda i absurda frase, ha reconegut algun cop que altre (i probablement després se n’ha desdit, i s’ha rectificat, i s’ha contradit…) que potser sí que la Constitució del 1978 ha de passar per la tintoreria.
Rosa Díez d’UPyD ja ho deia. Ella volia una relectura centralitzadora, acabar amb les diputacions i algunes altres cosetes. Si fa no fa, el mateix que diu Rivera. (Disculpen si em desvie del tema però si no ho dic rebente: si Rosa Díez hagués acceptat les pressions mediatiques i l’oferta de Rivera, per a coalitzar-se amb Ciudadanos, ara en lloc de ser una has been amargada, estaria en totes les travesses per al nou govern que és el que ella sempre ha volgut. Massa ego per a tan pocs vots). Torne al tema. Rivera també vol recentralitzar Espanya, acabar amb les diputacions, amb el senat, blocar competències en favor del govern central…
El PSOE també s’apunta a la festa. Diu que és republicà però defensa la monarquia, així que això no ho tocaria. Però li agradaria donar un toc federal a la cosa. Bé, possiblement no a tot el PSOE, als catalans per vore si salven els mobles, els valencians per intentar recuperar ADN del PSPV històric, i no sé si als bascos. Extremenys i tal, ja és un altra cosa. 
IU sempre ha parlat de canviar-la, i ara, supose que segueix pensant el mateix, però els deixen parlar menys. Els mitjans oficials ha decretat la seua afonia obligatòria. Ara toca donar veu a Podemos i a la coalició esquerranopodemita de Catalunya, que proclamen la necessitat i urgència de canviar la dita Carta Magna. Estos sí, afegint matisos socials de drets de les persones, i també una dosi de “federalismo bien entendido”. 
Els partits bascos, com diria Rajoy, “ya tal”. ERC i DiLL ja estan en un altra cosa. Intentant marxar. Si són capaços de posar-se d’acord. Compromís sempre s’ha manifestat favorable a canvis en profunditat i amb esta associació electoral que hem fet ara, la voluntat de canvi es reforça. I no només es reforça, sinó que amb un grup parlamentari propi, podrem ser efectius en eixe camí.
En resum, que sembla que la llei de lleis, la Bíblia de la democràcia Espanyola, té data de caducitat. A ningú no li acaba de fer el pes. I com PSOE i PP ja la van retocar corre-cuites una nit estrellada, per garantir que els diners del rescat social anirien als bancs i no a xorrades com apaivagar la gana; ja qualsevol cosa és possible. 
Com ha canviat la pel·lícula! Aquells que la criticàvem fa 9, 15 o 23 anys, ens les havíem de sentir de tots els colors. Recorde un debat fa 10 anys al ple de l’ajuntament, on vaig dir que com nacionalista no m’agradava la Constitució, i a alguns els hi va agafar un cobriment! Semblava una mena de pecat mortal. Una traïció de lesa pàtria! Tot molt de vodevil de preus populars. Amb exagerades gesticulacions.  “Las sales, las sales”.
Hi havia un argument que es repetia en boca dels portaveus de molts dels partits que ara proposen canvis: “si eres regidor és gràcies a la Constitució”. Una falsedat de dimensions “nachovidalesques”. Si sóc regidor és gràcies al vot de la ciutadania. I el que ells en realitat volien dir, és que sense la Constitució no hi hauria eleccions i tal i qual… Un altra mentida per elevació. Europa i bona part del món està plena de càrrecs públics emanats d’eleccions democràtiques en estat que no tenen esta Constitució (de fet, alguns de llarga tradició democràtica ni tan sols en tenen cap d’escrita). Si no tinguérem esta constitució, podríem tindre’n un altra, o encara un altra. Republicana. Federal. Confederal. Centralista. Amb doble càmera o càmera única. I totes em permetrien ser regidor. I no ser-ho. 
Esta Constitució no és la garantia de la democràcia, és la democràcia la que garanteix que hi haja esta Constitució o un altra. Mai he celebrat el dia 6 de desembre. No ho feia abans de ser regidor. No ho feia estant a l’oposició. No ho faré formant part del Govern. La Constitució de 1978 no m’agrada. Ni m’agradava fa 20 anys quan els que ara es plantegen canviar-la, em criticaven per dir que no m'agrada.