Diu Mateu 2:1-2 que “Quan Jesús nasqué a Betlem de Judea en dies del Rei Herodes, vingueren d’orient a Jerusalem uns mags tot dient: On és el Rei dels jueus, que ha nascut? Perquè el seu estel hem vist a l’Orient, i venim per adorar-lo”. I que un cop escoltat el que Herodes tenia que dir-los-hi, i que francament no era del tot simpàtic, van marxar, i continua explicant Mateu 2:9-11 “I vet ací, que l’estel que havien vist a l’Orient anava davant d’ells, fins que arribant, s’aturà a sobre d’on jeia el nadó. I en vore l’estel, van gaudir de gran goig. I en entrar a la casa, veren al xiquet amb la seua mare Maria, i postrant-se, l’adoraren, i obrint els seus tresors, li oferiren presents: or, encens i mirra”.
I en això que se’ls va aparèixer un àngel lluminós i els preguntà que de què anaven! Què que era això de portar presents al nadó. I ells, més sorpresos que altra cosa, van explicar que era qüestió de tradició, de costum, de bona voluntat Una forma com un altra de donar la benvinguda al nou nat. I van gosar preguntar: “i qui sou vos, ésser celestial?” Al que amb estudiada displicència, aquell ésser contestà “jo sóc l’àngel de la transparència! Qui vetlla per evitar la corrupció, la compra de voluntats, els abusos de poder, la generació de malsanes dependències”. I Melcior, Baltasar i Gaspar se’l miraren amb els ulls oberts plens d’estupefacció.
El que portava la mirra va dir: “Jo, senyor, només he dut mirra, que com bé sabeu no és altra cosa que una goma resinosa, una substància oliosa que serveix per ungir els cosos inerts en l’embalsamament”. El ros s’explicà tot seguit: “jo he dut encens. Per ambientar una miqueta el pessebre…” “Insinueu que això és Dinamarca? -preguntà l’àngel- Penseu que alguna cosa fa olor a podrit en este regne, que per cert, no és d’este món?” “No, no” saltà corprés el Rei. La tercera majestat no sabia com posar-s’hi. Si els seus companys havien estat incomprensiblement esbroncats per dur perfums, ell que havia dut or ho tenia ben magre!
Resumim. El cas és que l'àngel els hi va fer la moral més enllà del que sembla lògic. Que si pretenien comprar voluntats, que si tot això dels regals era una porta oberta a la corrupció. Que li era del tot igual que fos un costum arrelat, que ara tot havia canviat, i que no, i que no, i que no. I per no fer el lleig del tot, van arribar a un acord. Acceptarien l’encens i la mirra, però amb la condició de que no s’ho quedaria la família del fuster, sinó que ho entregarien als tanatoris per tal que foren usats en lel condicionament dels cadàvers de famílies menesteroses. I respecte a l’or… Bé, per ser el primer cop i donat que havien fet un viatge tan llarg, l’acceptarien, però tampoc no en faria ús el recent nat. Quedaria en una vitrina, sense més ús, que ser vist i valorat pels visitants (pastorets, llavanderes, caganer…) com allò que no s’ha de fer. I també anuncià que crearia un Portal de la Transparència on referenciaria tots els regals rebuts. (Val a dir que això de crear un Portal a Betlem tenia alguna cosa de redundant que hagués fet riure als Reis, si la situació no fos tan tensa)
L’equip de govern municipal hem decidit no acceptar regals institucionals. I és així com ha de ser. En paral·lel hem decidit que tot allò que puga arribar, serà repartit entre les ONG, que al seu torn, ho repartiran entre les famílies més necessitades. També és com ha de ser.
Però crec que convé explicar que fins on jo sé, el que pot arribar a l’ajuntament és un botella de ví, una caixa de xocolates, una botella de cava… Em sembla bé repartir-ho entre altra gent. És una postura èticament recomanable, però cal explicar, que qui fa els regals, no fa altra cosa que seguir un arrelat costum. I que no regalen joies; ni viatges a Cancún; ni creuers per la Mediterrània; ni caixes amb pernil, trufa i Vega Sicília. I convé dir-ho, perquè si no es diu, sembla que estiguem acusant a les empreses d’intentar comprar voluntats. I és tan injust, com ratllant amb l’estupidesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada