UN BLAVERO EN LA CORT DE MORTADELO

És evident que el PP, i el PSOE, poden fer les llistes com consideren oportunes. Nosaltres ho hem fet . La llista del PSOE, l’anomenada llista dels “callistes”, o “podòlegs” si volem ser més fins, va ser presentada fa temps. Tinc bones referències de Morales, per exemple, i roïnes de Mario Edo. Però una anàlisi detallada de cada candidat, no té interés per a este bloc.
Ara bé, el PP ha anunciat que Gonzalo Romero anirà en les seues llistes en un lloc dels anomenats “d’eixida”, i això ja és més interessant. És el primer “objector de ciència” declarat que va en llistes. Serà el primer regidor oficialment secessionista de l’ajuntament de Castelló. La primera persona que ha bastit la seua incipient (i ara en parlarem) carrera política en fer ostentació de la seua supina incultura. (http://www.cardonavives.com/lengval.asp)
Qui és el personatge? Gonzalo és el President de l' Associacio Cultural Cardona Vives de Castelló (http://www.youtube.com/watch?v=7X2uvW1GOxM&eurl=) i Vicepresident de la Federació Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valencia. Ha estat orgànicament vinculat a Unió Valenciana, i va ser el ser cap de llista autonòmic fa 4 anys. De fet, ara s'ha sabut que va causar baixa en UV este divendres, una vegada s'havia fet públic que aniria en llistes d'un altre partit.
Potser vos sonarà més per ser un dels telepredicadors de TVCS. Ix amb assiduïtat al “tertulión” amb Josety i Wenley Palacios. Amb esta contractació el PP ha col·locat ja dos dels tres fatxes incultes de la televisió local. Primer a Josety i ara a Gonzalo. Wenley ja venia col·locat de casa.
Alberto Fabra ha tirat per la borda eixa tradició de que el PP local era una miqueta menys caspós intel·lectualment que la resta del PP. Per la borda. Pot tindre varies lectures, i una d’elles podria ser la necessitat, fins i tot, dels no més de 1000 vots que pot tindre l’extremadreta blavera a la ciutat. Però l’altra, definitiva, és la ruptura d’un consens que ha durat des d’abans de la tradició de no fer de la llengua motiu de polèmica a la nostra ciutat. Alberto Fabra s’ha carregat l’esperit de les normes del 32. Que la història el jutge. I les urnes.

Però tornem al pardal en qüestió. No se si ho heu vist, Gonzalo Romero s’ha passat quatre anys insultant-me, personalment a la televisió. Dient que sóc un pessetero, afirmant que hauria de marxar de Castelló, que sóc un traïdor, que visc de la caritat del PP i desenes i desenes d’afirmacions que ara haurà d’explicar. Per que haurà d’explicar com es viu essent un transfuga emocional. Com es canvia de formació política a canvi d’un càrrec i un sou. Es veu que això de ser contractat de la generalitat sense plaça en propietat no dona molt de si. A internet estan les seues notes (2 tristos punts pel valencià) per estar en la borsa de treball. Haurà d'explicar també com es deixa arrere una trajectòria de fracassos polítics per medrar de la ma (i de la mamella) d’un altre partit polític.
Gonzalito Gonzalito, eres un poca vergonya, un caradura i un indecent. Si finalment el lloc d’eixida que t’han oferit, és realment d’eixida, ens divertirem. Amarra't els matxos xaval. Amarra't els matxos. I no et vages fent il·lusions que no és personal, és polític. Personalment m'interesses entre poc i no gens.

"LA CORREGUDA DE LA PREMSA". Levante-EMV.

Alberto Fabra és més xulo que un torero. El seu apoderat ha enviat un comunicat dient que el seu representat no vol torejar la correguda de la Premsa, organitzada per l’Associació de Periodistes de Castelló, junt amb Calles, el niño de la Subdelegación, i Nomdedéu el novillero local que vol prendre l’alternativa davant el seu públic.
Que no i que no. Que Fabra només torejarà a porta tancada, com Jesulín de Ubrique. Seis toros seis, per a ell solet, sempre i quan siguen de la ramaderia popular i vinguen ben afaitats.
Que un candidat es negue a debatre, des del meu punt de vista és greu. Que ho faça Alberto Fabra és doblement greu. No em semblaria bé, però podria entendre que un candidat bragat en mil campanyes, abuse de la seua condició d’alcalde actual per evitar el desgast segur que representa un debat, però és que Alberto Fabra mai no s’ha presentat a unes eleccions com candidat a l’alcaldia. És la seua primera vegada, com ho és per a Calles o per a mi. No hi ha tantes diferències. Ells ho tenen tot calculat, creuen, i malgrat que puga resultar poc elegant negar-se a un debat reglat, moderat, i que no pot representar cap sorpresa, ells consideren que si Fabra no salta a l’arena, és segur que el bou no l’empitonarà.
Diu el comunicat que es sometrà a un debat amb els ciutadans interessats. Mentixen. Jo sóc un ciutadà interessat en debatre amb Alberto Fabra, i ell no vol debatre amb mi. I això que el debat, inisitisc, estava preparat, moderat i controlat per una associació independent, a qui aprofite per agrair la iniciativa.
Alberto Fabra no vol debatre, perquè li resulta més senzill aprendre’s el preu d’un café (35 cèntims d’€ a l’ajuntament, ja li ho dic jo ara) que estudiar-se el seu programa electoral. Fabra no vol debatre perquè no té cap respecte per la pluralitat, ni per la democràcia participativa, ni pels electors. No vol debatre perquè no en sap. Està mal acostumat als plenaris municipals, on els debats els guanya qui té més regidors, no qui té més i millors propostes per la ciutat. I ara és d’això del que es tracta.
Alberto Fabra no és un mal orador, està més que avesat als debats municipals, més que cap altre candidat. Porta tota la seua vida adulta a l’ajuntament, i té recursos estilístics. Aleshores a què té por? Perquè li nega a la societat un debat seré i reglat? Perquè ens insulta als altres candidats com si forem apestats, negant-se a compartir espai, per exemple a la revista del Casino Antic? Són preguntes que ell, o el seu apoderat, Moliner de Benassal, haurien de contestar.

"EN 4 ANYS HAN CRESCUT LES PRESTACIONS, PERÒ HA CRESCUT MÉS L'EXCLUSIÓ SOCIAL" Crònica. 29.03.07

Els serveis socials són un dret i han de ser una inversió, no una despesa. Cal incidir en l'estructura social per evitar l'exclusió, però l'equip de govern té un model més pròxim a la beneficència. S'han fet coses, si. Hi ha una agencia AMICS i un Pla d'Immigració i Convivència. Però AMICS ha nascut menut, i el Pla arriba quan tenim més de 25.000 immigrats. També hi ha un pla contra l'absentisme escolar, però mal coordinat amb educació, que és d'on hauria de dependre. Injustificadament tenim pendent l'ordenança d'accessibilitat, tot i les aportacions de l'oposició des de fa mesos. I ens preocupa especialment el model de serveis de la gent major. Tot són pal·liatius econòmics, però no cap acció preventiva. Certament s'han augmentat les despeses econòmiques, però en general no s'incidix en l'estructura social, perpetuant l'exclusió.

"TV3" Mediterrráneo. 29.03.07

És cíclic. Cada quatre anys, el PP valencià revifa la guerra de la llengua i trau a passejar l'espantall de l'anticatalanisme. És un intent matusser de capturar els vots de l'extrema dreta paleta, que disfressada de regionalisme agressiu, s'alimenta a les nostres comarques de transfugues sense vergonya. Ara li ha tocat el torn a la TV3. Els molesta perquè és la constatació que un televisió pública pot fer-se íntegrament en valencià. Fa uns mesos ja va vam haver de comprar un descodificador digital terrestre. Ara, en el segle XXI, en el moment on l'oferta televisiva és inabastable, plural i multilingüe, el govern valencià no té res millor a fer que posar tots els impediments possibles per la recepció de la TV3.
Fa anys la nostra ciutat va eixir al carrer per evitar la desaparició de la senyal televisiva de la TV3. Aleshores va ser el govern socialista qui va intentar impedir-ne la recepció. Ara, és el govern popular, i ho fa aplicant una llei estatal que l'ex ministre Montilla es va compormetre a resoldre, i que ara el Sr. Clos, tampoc no resol. Els socialistes locals protesten, però el que han de fer és dir al govern del seu partit que modifique la llei i tema resolt. Per a sempre.
És tot una presa de pel. Jocs florals. Ací el que hauria de preocupar-nos, és vore com els valencians hem de barallar-nos per poder vore la tele dels catalans perquè la nostra tot simplement fot fàstic. És pràcticament tota en castellà, i més enllà d'alguna producció pròpia com ara "Autoindefinits", la seua programació és insultantment roina. I els seus noticiaris són com el No-Do, però en color.

LA NOSTRA LLISTA

CANDIDATURA MUNICIPAL DEL BLOC


La candidatura electoral del BLOC ha estat confeccionada amb criteris de paritat de gèneres, amb representació dels diferents segments d’edat, gent que prové de diverses zones de la ciutat, amb interessos, inquietuds i aptituts professionals múltiples. Gent, militants del BLOC i d’altres independents que, com a denominador comú tenen el valencianisme i el progressisme.

Esta és, la gent del BLOC:

Enric Nomdedéu Biosca – Portaveu adjunt del BLOC i Regidor de Sanitat a l’Ajuntament de Castelló.
Dolors Ibáñez Montolio – Directora del CP La Marina i membre de la Federació Escola Valenciana.
Sergi Selma Castell – Arqueòleg i historiador, director d'una empresa de gestió de patrimoni cultural.
Anna Àvila Peñalver – Psicòloga clínica de l’Agència Valenciana de la Salut i professora de la UJI.
Víctor Esteve Máñez– Estudiant de Publicitat i Relacions públiques a la Universitat Jaume I.
Lluïsa Pérez Monferrer – Psicopedagoga del Servei Psicopedagògic Escolar de Castelló i portaveu del AAVV Mestrets-Borriolenc.
Francesc Madrid Belenguer - Advocat
Ali Brancal Mas – Orientadora laboral de CCOO, membre del Consell Escolar del CP Herrero. És del Grau.
Miquel Torres Gascon – Llicenciat en Ciències Físiques i President del Centre Cultural Valencià La Nau.
Inés Escoí Betoret – Mestra al CP Herrero i col·laboradora d’Amnistia Internacional, Intermón i Creu Roja. Membre de l’STE-PV.
Gregori Dolz Mestre – Advocat i President del Centre Excursionista de Castelló.
Sònia Querol Galarza – Empleada de Caixa d'Estalvis, membre de l'associació d'espectadors Platea i de l'associació de la dones nacionalistes Terra.
Joan Baptista Campos Cruañes – Metge del Servei Valencià de Salut i escriptor.
Betlem Porcar Gómez – Ensenyant de secundària i membre de la Junta Directiva de Castelló sense soroll.
Antoni Alegre Ripollés – Funcionari de la Generalitat Valenciana. Membre de la Junta de Personal del SERVEF com a delegat del STAPV-Intersindical Valenciana.
Jordi Aura Estevan – Enginyer Tècnic en Informàtica i membre de diferents associacions vinculades a la música i ball tradicional valencià.
Julia Hernández Otero – Membre de la Junta de l'AMPA del CP Sanchis Yago i del Centre Gallec 'O Aturutxo'.
Josep Maria Ripollés González – Professor de secundària i membre de l'Agrupació Folclòrica El Millars.
Joan Antoni Ginés Camahort – Consultor informàtic i vinculat al món de la festa.
Maria Gual Ferrara – Estudiant de dret en la UOC i enginyera tècnica agrícola per la UJI.
Josep Castell Mercé – Dissenyador.
Valerià Silva Soler – Empleat de correus.
Montse Jordán Moros – Administrativa.
Lledó Cotanda Gisbert – Periodista i Presidenta d’Associació de Festes de Carrer i Barris de Castelló.
Enric Porcar Mallén – Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Vinculat al món del teatre, les danses tradicionals i l'esport.
Tica Negre Medall – Diplomada en Gestió i Administració Pública i funcionària de la Generalitat Valenciana.
Rafael Menezo Rozalén – Farmacèutic, doctorat en bioquímica i cap de llista nacionalista a les eleccions de 1987.
Suplent 1- Tomàs Rubio Clarós –Llicenciat en Humanitats i membre dels Dansants del Corpus.
Suplent 2- Adela Torres Esplà – Psicòloga clínica coach.

"AFAITAR-SE" Mediterráneo. 22.03.07

Coneixen l’anunci de Gillete fusion? Han presentat una maquineta d’afaitar que té 5 fulles per un costat i una de precisió per l’altre. Durant molts i molts anys els homens ens afaitàvem amb una màquina a la que calia posar-li una fulla. Amb l’arribada de la cultura d’usar i tirar van aparèixer les primeres maquinetes amb una fulla incorporada. De prompte, algun geni del marketing s’adonà que no anàvem ben rasurats. Que calia una segona fulla. La primera fulla estirava i la segona rasurava. Després aparegué la de tres fulles, i ara estem ja en la de cinc. Que tampoc no saps massa bé quina utilitat tenen. Si la primera estira i la segona talla, la tercera deu amenaçar als pels per que no tornen a eixir, mentre la quarta es queda de guàrdia i la cinquena... No ho sé. Tot plegat una exageració.
L’anunci em recorda la campanya electoral pel risc que té de les promeses i més promeses. Els polítics en campanya tenim una certa tendència a convertir-nos en agents de propaganda dels productes més ben intencionats, però que de vegades ni són necessaris, ni són útils, ni són possibles. Amb massa freqüència els espais gratuïts de les televisions recorden els teletiendas que ens alimenten les nits als insomnes. Si del que es tracta es d’anar ben rasuradets, deixem-se de punyetes, cinc fulles són massa. De vegades és millor una cosa senzilla i contrastada, que no totes estes coses tan d’última generació, que fan més bonic que falta. Quan vinga la campanya electoral, hi haurà qui els oferirà maquinetes d’afaitar amb cinc o sis fulles. Pensen-s’ho bé abans de comprar-les, no siga cas que volent afaitar-se isquen trasquilats.

"AMB EL PLA DE MODERNITZACIÓ MILLORARAN ELS SERVEIS I FACILITAREM LES GESTIONS" Crònica. 22.03.07

Quan l’any 2003 vaig arribar a l’Ajuntament provinent de l’empresa privada, l’administració pública em va semblar un dinosaure moribund. Una administració lenta, pesada, ineficaç. La meua professió és organitzar empreses, dirigir el personal, i per això crec que puc parlar amb un mínim coneixement. El PP, de la ma de Pérez Macian ha fet una clara aposta per la modernització. I ho ha fet de l’única forma possible, comptant amb l’oposició, i contractant professionals d’una solvència contrastada. Haver participat en el procés de modernització, en les reformes necessàries per millor la qualitat de vida dels funcionaris, i la qualitat dels serveis als ciutadans, és sense cap mena de dubte, una de les experiències més enriquidores del meu treball com regidor. Res del que està previst al pla serà possible sense la complicitat del funcionariat.

ACTE PRESENTACIÓ LLISTA ELECTORAL

EL DIVENDRES 23 A LES 19'30 T'ESPEREM A L'HOTEL INTUR, EN L'ACTE POLÍTIC DE PRESENTACIÓ DE LA LLISTA ELECTORAL DEL BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ PER A LA CIUTAT DE CASTELLÓ.

INTERVINDRAN ENRIC MORERA, SECRETARI GENERAL DEL BLOC, I ENRIC NOMDEDÉU, CANDIDAT A L'ALCALDIA.

És evident que es tracta d'un acte important, un dels més importants d'aqueta precampanya. Ens agradaria comptar amb la teua presència.

"NOVES FORMES". Levante EMV

Les formes no són la política però definixen els polítics. Ho diré sense massa embussos, no m'agraden les formes del Subcandidat Calles. Em molesta que la seua presència als actes l'anuncie sempre amb dues motos de la policia que obrin pas. Em molesta que envie una persona per vore qui hi ha i qui falta, i que s'amague a l'espera que eixa persona diga "ya puedes entrar que ya ha llegado el Alcalde". No m'agrada que intente imposar la gent de la seua llista en els llocs reservats per a la Corporació. No m'agrada a mi, i és una manca de respecte per al Grup Municipal Socialista actual, que per elegants i discrets, no es queixen. En el sopar de Colles va aconseguir amb la seua absurda pretenció que la seua llista electoral acabara per tindre la consideració de colla magdalenera. No m'agrada eixa ambició d'eixir en totes les fotos. No m'agrada que actue com si fora la Reina Mare i duga un seguici més nombrós que les Dones de Companya de Na Violant. No m'agrada l'ús abusiu dels mitjans de la Subdelegació per la seua campanya electoral. No m'agrada la pèrdua que això representa per part del PSOE, de força ètica, a l'hora de criticar amb contundència els evidents abusos que fa el PP en matèria de protocol.
Perquè és cert que el PP obvia sempre que pot l'oposició, que no ens convida als actes oficials, o ho fa tard i malament. Que confon allò que és la institució amb allò que és partidari i partidista. I des del BLOC ho hem denunciat moltes vegades, i també ho ha denunciat el PSOE local, però ara ens trobem que el Subcandidat Calles fa el mateix o pitjor, deixant sense arguments al seu partit. Com van a criticar que s'usen mitjans públics per part del PP si el PSOE fa el mateix? Com van a criticar els abusos del grup popular si intenta imposar en els actes una llista electoral que no ha estat sotmesa encara a les urnes?
Que el PP ho fa, per nosaltres és una trista constatació, que ara ho fassa el nou PSOE que emergeix sobre l'actual, és una enorme decepció.
Però que sàpien uns i altres, que han ensopegat amb un impediment insalvable, si del BLOC depén, i dependrà; l'oposició municipal rebrà el tractament institucional i protocol·lari que li correspon. La dignitat pública que pertoca a qui representa la ciutat. Siguen l'oposició els uns, siguen els altres, o siguen tots dos, que de fet és el que ens agradaria més.

"LA DONACIÓ". Mediterràneo. 15.03.07

Diu Bernat Artola que anar a la Romeria no és tan sols anar de festa. Crec que tampoc no és només un homenatge de fidelitat als orígens. És un viatge interior, íntim, quasi iniciàtic. Deia Kavafis, que cal pregar perquè el camí siga llarg i ple de coneixences. Des de fa tres anys, he descobert la formula, per allargar el camí a la Magdalena, i sobretot, per enriquir-lo emocionalment. Si la nostra particular Ítaca és "el turó de la pàtria" com definí la Magdalena Soler i Godes, el meu viatge als orígens, també ha de nàixer a la vora de la mar.
Puge a la Magdalena des del Grau. Amb la Gaiata 12, i amb l'Associació La Barraca. I trobe a trenc d'alba un camí rural i seré. Sense empentes, sense presses, entre flaires diverses de la marjal mal ferida però orgullosament resistent. A la ciutat, el primer tram del camí és ja del tot urbà, i et situa emocionalment lluny dels records de les romeries d'infant.
La romeria de la cinta blava, té una parada oficial, senyalada en els camins, a Sant Roc de la Donació. L'acollidora ermita marjalera dona un sentit profund al més llarg camí romer. L'associació cultural que s'encarrega de rebrens ho fa des de la generositat en les formes, i des del profund sentit de romeria tradicional. Miquel i Robert, propietaris de la parcel·la seguint els passos del seu venerat Sant Roc, han fet donació dels seus bens, i han cedit a la ciutat la propietat de l'ermita. Sant Roc de la Donació, dona sentit al seu cognom. Que en època d'hedonisme i individualitat, trobes gent que fan de la generositat la seua forma de vida, és íntimament reconfortant. És començar a tocar amb la punteta dels dits, la nostra somniada Ítaca.

MAGDALENA

Xiques i xics, ja tenim ací les festes de la Magdalena. Toca passar-ho bé, i toca també ser respectuós amb la ciutat i qui l’habita. És una setmaneta llarga, que ens mereixem després d’un any tan dur, i és també pràcticament la darrera oportunitat de carregar piles abans de les eleccions. Aprofiteu, aprofitem.
Que ho passeu bé!

"TEMPS DE SILENCI". Levante-EMV

En els darrers mesos la tensió política ha augmentat d'una fora alarmant. Fa la sensació que per alguns, tot val. S'han llançat per un tobogan de desqualificacions, que ningú no sap on pot anar a parar. Uns i altres busquen la formula per seguir colpejant l'adversari en recerca de l'OK del seu electorat que és com el KO de l'electorat dels altres. I jo no crec que siga bo. No ens convé la tensió. Socialment vull dir. Posa en perill la convivència, i castiga al sistema.
La deriva és evident. Hem passat del negre de Peonia als Peones Negros. I francament, no és una bona cosa.
Per això me n'alegre que haja arribat la Magdalena. Espere que servisca per apaivagar els ànims. Hauria de ser temps de festa, de diversió, de conversa amable. Estos dies els diferents mitjans organitzen tertúlies informals als hotels i les places de la ciutat. Els polítics correm d'un lloc a l'altre, a fer-se una foto amb uns, a prendre una copa amb els altres, a provar el pernil de no se qui, o el ja tradicional arròs del Levante-EMV. Espere que Alberto Fabra no es disfresse de Carpanta i es menge tots els canapés. Si ho fera s'engreixaria més que el cens electoral de Cabanes, Argelita i Vall d'Alba junts. Però no crec, en l'últim episodi de Mortadelo, es va vestir d'Arguiñano i va esbudellar un pobre pollastre davant dels objectius. Segur que ara només menja el que cuina ell.
En qualsevol cas, està bé que estos dies ens dediquem a menjar, a vore si tots recordem que amb la boca plena no es parla, i el silenci forçat, servix per que les coses tornen al debat seré. Així ens estalviarem declaracions com les del representant de NNGG, que pel que sembla, deu creure que un home il·lustrat és un tipet ple de tatuatges. Pobre PP, si el seu "dofí" és una "sardina". Algú hauria de dir-li que abans de llegir el Princep de Maquiavel, hauria d’entendre el Petit Princep de Saint Exupery.
En fi, que passen bones festes.

"SETZE ANYS DE GOVERN POPULAR, QUINZE PER CENT DE CIUTADANS SENSE HABITATGE". Crònivca. 08.03.07.

Les eleccions tenen estes coses. Ara el PP ha descobert que per culpa de la seua gestió els darrers 16 anys, el 15% de la població té problemes per accedir a la vivenda. Quan veus el pla municipal d'habitatge presentat per l'actual equip de govern del PP, t'adones que realment no diu res massa original. Parla d'allò que ha de fer l'IVVSA, del que podrien fer entitats privades, d'una oficina municipal, que en la pràctica vindria a solapar-se amb la que la Conselleria té a l'Hort dels Corders, de protecció oficial de lloguer i poca cosa més. En realitat res de nou. Cap compromís per part de l'ajuntament, per traure al mercat els habitatges tancats, cap compromís d'obligar un mínim de VPO en nous barris. I sobretot, hi ha un problema de credibilitat del PP. Fan un pla d'habitatge electoral després de governar 16 anys sense cap pla?

"VENJANÇA". Mediterráneo. 08.03.07

Fa un any llarg que publique a Mediterráneo. I ho faig amb absoluta llibertat, mai ningú no m’ha dit sobre que puc escriure i sobre que no. Vaig ser jo qui voluntàriament vaig decidir escriure només sobre Castelló. Fugir de la política valenciana i de la política espanyola.
La relació entre populars i socialistes a nivell estatal ha anat deteriorant-se en els darrer mesos, i tal com jo ho veig, ens aboca a una fractura social de imprevisibles conseqüències. Un enfrontament que amb les mesures penitenciaries adoptades pel govern amb l’etarra De Juana, porta camí de convertir-se en virulent. I ara que l’enfrontament ha arribat a Castelló, m’he decidit a escriure’n.
Dimarts el PSOE celebrava un acte electoral al Teatre Principal, i un grup de gent, s’hi va concentrar davant amb xiulets, per fer soroll i insultar a Zapatero en la persona de José Blanco, mandatari socialista present a l’acte. Esta bé manifestar-se, no crec que estiga bé insultar greument les persones que pensen diferent, o amenaçar-les.
Vaig haver de passar prop d’allí, i vaig trobar-me a una destacada militant popular, que abandonava el lloc. Vaig preguntar si venia de xiular i increpar als socialistes, i es va explicar: "quan la guerra d’Irak ells ens insultaven, i l’11-M van assetjar la nostra seu. Ara em toca a mi."
Així estan les coses. No es tracta d’indignació, o discrepància, és venjança. I la venjança creix, fins convertir-se en drama. I que volen que els diga?, em fa por. I angunia. Algú hauria de posar una miqueta de senderi en tot això, no troben? Tot no val en política. No es deixen enganyar, la política no és això. Són alguns polítics qui fan de la política una cosa bruta.

TARA MEA.

ENTREVISTA A TARA MEA