"TAXIDÈRMIA". Mediterráneo. 2.10.08

Tinc la sensació, quasi bé el convenciment, que si Kim Basinger es trobés cara a cara (?) amb Mickey Rourke, li diria que allò de menjar freses al seu baix ventre s’ha acabat. I és que l’home s’ha fet nou liftings i mig, de la mà d’un alumne poc avantatjat del cirurgià que va extraviar el nas de Michel Jackson. Supose que l’actor pretenia recol·locar la pell al seu lloc. Saben com es diu això en grec? Taxidèrmia.
Sí, la taxidèrmia és l’art (diuen) de conservar animals morts amb aparença de vius. Vius? Eixos animals amb ulls de vidre, amb ànima de palla, amb sang de formol? Vius? Són animals de mentida, arnats, antics, lletjos. Fa uns anys, quan la gent no podia viatjar, quan teníem menys sensibilitat proteccionista respecte als animals, potser acumular una sèrie de trofeus de cacera, fóra una bona idea. Però al segle XXI a qui se li pot ocórrer fer un decorat de cartró pedra i penjar ara un babuí de cul pelat, ara un cérvol cornut, ara una cangura gris, ara un ornitorinc (alguns diuen que eixe animal és la prova que déu tenia sentit del humor)? Saben a qui, no? A l’Ajuntament de Castelló. Sí. L’equip de govern es gasta 100.000 euros en dos anys, en comprar una col·lecció de monstres de fira, per exposar-los en un futur museu. Em diuen que la primera remesa ja està a Castelló i dorm en un magatzem llogat. Sobre un llit de naftalina.
Per als gustos estan els colors, clar, però si l’edifici de Calatrava ens ha de situar al segle XXI, el Museu dels horrors ens retorna al XIX. El dia de la inauguració hauran de comprar-li un salacof a l’Alcalde. Estan fatal, trobe que haurien d’anar al metge. Al Dr. Livingston, I presume.

DEMÀ TORNA CAIGA QUIEN CAIGA

NO FA NI MITJA HORA HA SONAT EL MEU MÒBIL. S’HAN IDENTIFICAT COM “CAIGA QUIEN CAIGA”. (qui els hi haurà donat el meu telèfon????)

EM DIUEN QUE DEMÀ DIMARTS, TORNARAN A VINDRE AL PLE DE LA DIPUTACIÓ. M’HAN PREGUNTAT SI M’INTERESSARIA QUE M’ENTREVISTEN.

ELS HE DIT QUE NO.

JO CREC EN LA POLÍTICA COM A FORÇA TRANSFORMADORA DE LA REALITAT. NO CREC EN LA POLÍTICA COM ESPECTACLE. AIXÒ HO DEIXE PER AL PSOE, QUE ÉS QUI CONVIDA ESTE PROGRAMA ALS PLENS DE LA DIPUTACIÓ.

SUPOSE QUE COM COLOMER NO POT GUANYAR EL CONGRÉS DEL SEU PARTIT, INTENTA GUANYAR EL "TP DE ORO", AL MILLOR ACTOR SECUNDARI. I ELS CANDIDATS SÓN:

"LA TEMPESTA PERFECTA" Levante-EMV.29.09.08

Fa ja 8 anys, Wolfgang Petersen va signar una excel·lent pel·lícula, basada en una tempestat que l’any 1991 va convertir en un infern nàutic, els sud est de Nova Escòcia. M’he permés manllevar-li el títol, per batejar este article, perquè m’ha semblat que podia donar-me joc per a la trama narrativa.
A Castelló hem viscut estos dies, una tempesta, perfecta per al PP, perquè ha tingut l’enorme intel·ligència de no permetre que anés més enllà del got que ells mateixos controlen.
Parle del tren. Que un tren de càrrega és un valor afegit a qualsevol port, ningú no ho nega. Que pot obrir PortCastelló al mercat de l’automòbil, una esperança. Que el Serrallo ha de traure 800.000 tones anuals de material perillós, i que si ho poden traslladar en tren trauríem de la carretera 39 camions diaris de 25 tones cada un, una obvietat. I que eixe tren necessari, ha d’arribar pel sud, cap on ha crescut el port, una opinió unànime.
Així ho defensa el BLOC fa anys. I tèbiament el PSOE, que rebutjava la via pel nord en públic, mentre hi votava a favor (junt al PP) en el consell d’administració del Port. El PP, però, ens va intentar convèncer en comissió, de la necessitat de reviscolar la via nord, abandonada des de feia anys.
Que els hi recordarem que la ciutat ha crescut i al voltant d’aquella via s’ha consolidat una zona urbana, els hi era indiferent. Tant, que aplaudien que des de la Generalitat el seu propi partit invertís 5 milions d’euros per cofinançar, junt amb l’Autoritat Portuària, l’obra de reviscolament de la via.
I un colp feta la inversió, el PP, decideix dissenyar una tempesta de laboratori. Controlada. Tutelada. Vigilada.
El PP local, amb l’Alcalde al cap, assumeix la postura que des del BLOC defensàvem i diu ara que de cap manera pot acceptar que el tren travesse una zona urbana.
Però el mateix PP a les Corts, amb l’Alcalde fent de Diputat, dona el vist i plau a la inversió de la Conselleria. Els empresaris, es disgusten amb el PP local, i aplaudeixen el PP de la Conselleria. Els veïns es queixen de la Conselleria del PP i aplaudeixen el PP local. Una tempesta en un got d’aigua. Una tempesta perfecta.
Puc imaginar l’Alcalde dient al Conseller: “nosaltres direm que no a Castelló, però tu continua endavant que si no els empresaris se’ns menjaran per la garreta. I pels veïns no patisques, jo els diré que com a mal menor he aconseguit el compromís de que siga una infraestructura temporal, que els pocs trens que passen ho faran a 20 per hora, i que no transportaran mercaderies perilloses. Tots contents, Conseller. Pescarem als dos costats.”
I el President de l’Autoritat Portuària? Ell té el que vol per al Port. Via provisional pel nord en marxa el 2009 i pressió política per tal d’avançar l’accés pel sud. No pot haver-li eixit millor. Si fa falta farà ell de “lleuero”.
El PP ha creat una falsa polèmica. Una tempesta en un got d’aigua. I l’oposició hem picat com a peixets. Hem acabat brindant amb ells per la unanimitat!

Són llestos estos del PP. Per això ens guanyen.

"GOTA FREDA". Mediterráneo. 25.09.08

Més enllà d'alguna conversa en els ascensors, confesse que la climatologia no forma part de les meus preocupacions més persistents. Així que ja em disculparan si l'explicació és poc ortodoxa, però sembla ser que l'anomenada gota freda, es produeix bàsicament, quan l'època de pluges arriba després d'un estiu calorós, que ha deixat l'aigua del mar amb unes decimetes de temperatura. Eixa insolació perllongada fa que es produïsca una evaporació major que en circumstàncies normals, i quan eixe vapor d'aigua es troba amb el fred de la incipient tardor, es condensa i cauen les potents pluges. Au, explicat!
Sembla que poca cosa es pot fer contra un cel que plora a llàgrima viva. No hi ha forma humana de consolar-lo. El que si que podem fer, és tindre nets els llits dels rius, netes les sèquies, els imbornals desembossats. I això s'ha de fer ací baix, a la terra encara eixuta.
Passa el mateix amb els comptes municipals. Este estiu l'economia s'ha escalfat prous graus, i ara sembla que bufa un ventet que podria deixar-nos a tots gelats. La possibilitat de gota freda econòmica és evident. Clar que la culpa de tot no és d'Alberto Fabra, no crec que ell tinga una hipoteca "subprime" , i evidentment, molt evidentment, el seu equip de govern no són "ninja" (no income, no job, no assets –I say hello to Mr. Font de Mora, because I'm sure that he's reading me-), però els imbornals estan obturats per 50.000 euros en forma d'animals dissecats, els llits dels rius plens de propaganda de Passió per qualsevol cosa... I al PP només se li acudeix eixir en rogativa: "la culpa és de Zapatero". Bé, en este cas de Sonsoles, que és la que canta.

"FALCONS I COLOMS". Levante-EMV.18.09.08

La política israeliana, és tan complexa com ho és el país. I allà va nàixer una classificació zoològica de la seua classe política, que qualificava als més radicals de Falcons i als més moderats com a Coloms. Algunes espècies de falcons, són capaces de desenvolupar velocitats de fins a 443 km/h. Velocitat punta que usen quan es llencen en picat a per una pressa, encara que hagen d'atropellar en el seu viatge, a mig regne animal, inclosos companys d’espècie. Posseïxen fortes ales, unes urpes unglades molt poderoses, i un bec corbat, capaç de matar d'un sol colp. Els falcònids són temuts per la seua capacitat de matar l'adversari, sense escrúpols.
Des de fa alguns anys l'Ajuntament de Castelló té en marxa una campanya per mantenir controlada la població de coloms a la ciutat, i crec, sincerament, que se'ls hi està escapant de les mans. Em fa la sensació que tenen acorralats, desarmats, i no sabria dir si també espantats, als coloms que volaven alegres en la llista popular. Ara, els falcons populars s'han apoderat de l'espai aeri de l'equip de govern, i han segrestat tots els micròfons de la Casa Consistorial.
No és que abans el Partit Popular de Castelló fora un prodigi de transparència, ni d'amabilitat, però quan preguntaves en comissió, no solien desafiar-te amb la mirada, ni moure el cap desaprobatòriament. De vegades, algun colomí, fins i tot es molestava en contestar, però ara... Els falcons populars campen a gust, i tenen acorralats els companys d'equip de govern que tenen un perfil més tolerant, més conciliador, més democràtic, fins i tot. Els coloms entenen que l'oposició forma part de la Corporació, els falcons, creuen que fins i tot part dels seus companys sobren. Per tous.
Entre les diferents espècies falcònides, hi ha el Falcó Plomós (falco deiroleucus), que pega unes pallisses que trenquen el basto, i que repeteixen com una lletanía que la culpa de tot és de Zapatero. El Soliguer Gris (falco ardosiaceus), que deu el seu nom al seu gris prefil polític, que intenta compensar acomiadant tot l'equip del seus antecessors al càrrec, per demostrar que mana molt. També juga un paper destacat a l'equip de govern, el Soliguer Vulgar (falco tinnunculus), dit així perquè els seus crits, s'adoben d'insults i amenaces, fills d'una supervia fonamentada en el no res. En alguns cassos ha arribat a detalls de la vida privada de l’adversari.
I finalment, per dalt de tots, està el Falcó Capitost (falco rusticolus), que és qui ha dissenyat l'estratègia, qui apadrina estos valors emergents, i qui fa d'ells una guàrdia pretoriana, inconscient, que el dia menys pensat, se li menjaran els ulls. Com si en lloc de falcons apadrinats, foren corbs traïdorencs. Al temps.

"PARALOGISMES I FAL·LÀCIES" Mediterràneo.18.09.08

Se li’n diu fal·làcia ad hominem a tot mal argument que, en lloc de refutar les afirmacions d’un adversari, intenta desqualificar-lo personalment. Consisteix, en negar la raó a una persona al·legat qualsevol característica, certa o no, del interlocutor. Per exemple, titllant-lo, d’ignorant, o afirmant que no coneix el funcionament de l’ajuntament. Amb freqüència s’addueix com argument en contra l’adscripció ideològica. “Que ha de dir eixe si és socialista, o nacionalista, o “pepero”?” Això, per no parlar del trist recurs al tu quoque, que és allò de dir: “però si quan vosté governava feia el mateix.”
Estos recursos són, paradoxalment, fills de la falta de recursos. Quan algú no té capacitat argumentativa, obvia l’idea, i es centra en la persona. De vegades, eixa pròpia incapacitat, els aboca a l’ús de la fal·làcia ad verecundiam, que ve a consistir en usar en recolzament propi, l’argumentació pressuposadament infal·lible d’alguna pretesa autoritat en la matèria. “Ahir ja va dir l’Alcalde que això no és veritat.” Amén!
Confesse, que una de les que em semblen més tristes, per simplista, és la fal·làcia ad populum, tan popular entre els populars (i disculpen la cacofonia). És allò que diuen tant de: “Castelló vol això”. Com si el Sr. Castelló els hagués telefonat la nit abans per donar-los-hi l’exclusiva.

Si ho pensen be, és molt trist, perquè tot això no fa més que demostrar la falta d’arguments i l’escàs nivell intel·lectual de la política casolana. Hauríem de llegir més. A Montaigne, per exemple, que va deixar dit: Un home de bons costums pot mantenir opinions falses i pot un malvat predicar la veritat tot i que no hi crega.

SIGNEU EL MANIFEST

*Com sabeu, abans que ningú, el BLOC va manifestar la seua fontal oposició a que el transport de via reservada travesses el Ribalta.
*Com sabeu, hem denunciat l’obscurantisme amb el que el PP ha platejat tot el projecte, així com l’obstruccionisme practicat per tal d’evitar que l’oposició en conega els detalls.
*Com sabeu, esta setmana passada ens vam reunir a València amb la Directora General de Patrimoni Cultural, qui ens confirmà que la decisió és merament política i que la va prendre l’equip de govern de Castelló.
*Com sabeu, no estem sols en esta oposició al “ribalticidi”. El BLOC forma part d’una plataforma que entre d’altres accions plateja recollir signatures en contra del traçat. Des d’ara podeu baixar el document des de la nostra web, signar-lo, i fer-nos-el arribar.
*Com sabeu, som moltes i molts que hi estem en contra. Ara ho han de saber ells.
Gràcies.

QUE GRAN ERES DANI !!!

http://www.radiocastellon.com/index.php?noticia=2312n.com/index.php?noticia=2312

"CIUTAT DE GREMIS" Mediterráneo. 11.09.08

Quan a l'ajuntament vam debatre sobre quin era el model d'ajuda que havíem de prestar al comerç local, el PP va usar com argument que la seua proposta era la que defensaven els comerciants. Si eren tots o només uns quants, no fa al cas. Quan hem qüestionat la política cultural per inconnexa i mancada de criteri, se'ns ha contestat que “quan nosaltres vam arribar al govern, vam preguntar a les associacions que volien, i fem exactament el que volen”. Si se'ns ha acudit dir que la política de tercera edat hauria de ser alguna cosa més del que és ara. L'equip de govern afirma ufà, que la gent gran està contenta i que és això el que ells volen. Quan hem opinat que participació ciutadana no pot ser només subvencions a fons perdut, també se'ns contesta que les associacions estan contentes. Algunes.
Aleshores, una pregunta. Per a què necessitem el govern municipal? En la meua proverbial innocència, jo pensava que els polítics tenien l'obligació de tindre un model de ciutat, un projecte de convivència, una vocació de compatibilitzar els interessos, de vegades contraposats, de diferents gremis o àmbits. Una ciutat necessita harmonia, necessita equilibri, necessita, ja ho he dit, un model. El PP sembla no tenir-lo. “Yo lo que diga la rubia” és el seu lema.
I des d'eixa innocència, em pregunte per què no fan el mateix en la resta de disciplines. Podrien convocar els contribuents i preguntar quan volen pagar de taxa de fem. Res? Doncs res, “es lo que ellos quieren”. O amb l'urbanisme. Podrien deixar les empreses que decidiren el model urbà. Cap on créixer, a quin ritme... Ara que, ben mirat, no és exactament això el que fan?

"FABRA S'EQUIVOCA". Levante-EMV.13.09.08

"Estudien sense apriorisme la modificació oferida pel Ministeri, i exigim plegats, si així ho volen, les mesures correctores que calguen, per evitar retards en una infraestructura tan urgent com necessària, i salvaguardar la Magadalena. Que jo me l’estime tant com vostè Sr. Alcalde. Que la Magdalena, per ser de tots, no pot ser privativa de ningú". Esta frase vaig pronunciar-la en el debat sobre l’estat de la ciutat celebrat el mes de juliol.
Ho vaig fer perquè tinc el convenciment, el democràtic convenciment, que un alcalde ha de vetllar pels interessos col·lectius. I tinc el convenciment, el democràtic convenciment, que un alcalde ha de fer compatibles les necessitats d’un municipi, quan estes necessitats semblen contraposades.
Això és el que passa amb el traçat de la N-340 al seu pas per Castelló. Esta infraestructura és cabdal pel creixement orgànic i econòmic de Castelló. En això, crec, hi està d’acord tota la societat civil. La urgència d’eixa infraestructura ha estat ratificada pels empresaris, pels sindicats, i tots els agents socials que han fet pública la seua opinió. També l’equip de govern municipal i l’oposició. I tristament també, pels accidents de trànsit i les seues víctimes.
El traçat de la carretera, però, no pot afectar de cap manera un paratge d’un valor natural, patrimonial, històric i emocional, com el de la Magdalena.
El BLOC, conscient que ni el PP ni el PSOE tenen la menor intenció d’apostar per la solució més ràpida, més lògica i més sostenible mediambientalment, que és l’alliberament de l’AP-7, vam demanar que, com a mínim, el projecte del traçat incorporés mesures correctores que evitaren l’afecció.
Quina afecció? Eixa és la pregunta. Segons la declaració d’impacte ambiental, l’única afecció és visual. Segons el PP i el BLOC, el risc d’haver d’ampliar el pont, afectaria físicament el camí de pujada a l’Ermita i al Castell Vell (per cert, abandonat pel PP). El que nosaltres vam proposar era soterrar la carretera al pas per les proximitats del paratge. Ho vam explicar a qui va voler escoltar-nos. Al Ple de l’ajuntament, el PSOE ens va fer costat, el PP, enrocat en el no, no ens en va fer. Ho vam explicar al Subdelegat del Govern Central, i no sé si hi vam influir o no, però poques setmanes més tard van anunciar modificacions substancials en el projecte. Bàsicament dues. La primera, fer la carretera en trinxera, és a dir, en un rasant inferior a l’actual autopista. Això permetria fer-la passar per dins de l’actual pont, de manera, que este no creixeria un sol centímetre, i conseqüentment no afectaria més del que ho fa ara. Primer problema salvat gràcies a una solució tècnica.
Pel que fa a l’afecció visual, proposava el Ministeri, una zona verda i una pantalla vegetal que ocultaria tant el traçat, com l’autopista. Segon problema resolt.
És suficient? El BLOC creu que no. Però és un pas importantíssim en la línia correcta. I a més a més, el Ministeri obri la porta a la col·laboració amb l’ajuntament per incorporar més mesures. Allargar l’actual carril bici i zona de passeig, allunyar de l’esplanada l’aparcament no autoritzat (però permès pel PP) a canvi de fer-ne un de nou en condicions un poc més lluny, etc.
El PP, però no ha volgut escoltar. I Alberto Fabra ha perdut l’oportunitat històrica de quedar en la memòria col·lectiva, com l’alcalde que va aconseguir la carretera i protegir la Magdalena. No ha tingut visió política. Només partidista. I s’ha equivocat. Perdrà esta batalla. És el que en tennis se’n diu "error no forçat".
I ara que? Tensió. Molta tensió. El PP ha apostat per la confrontació social, alimentant una plataforma (això que tan critica a l’oposició), intentant mobilitzar el Consell de Participació Ciutadana (que es va manifestar a favor de l’alliberament de l’AP-7, per cert), a l’anomenat "món de la Festa" (que ha mantingut una posició de no bel·ligerància que des del BLOC agraïm per responsable), etc. La credibilitat del PP en la defensa del patrimoni, a més, ja ha quedat força malmesa, entre d’altres qüestions, per la seua acció depredadora al Parc Ribalta. I no s’ha acabat el tema: els correus insultants contra l’oposició tindran la seua continuació en l’enfrontament personal, i els insults, en la propera romeria de la Magdalena. Així ho diuen sense vergonya, molts dels missatges que patrocina el PP, a la seua web amiga. Mantindrem la serenitat.