26 de febrer, 2015

SOBRE ELS BOUS.

EL PP DE CASTELLÓ HAVIA PRESENTAT UNA MOCIÓ QUE DEMANAVA "ADHESIÓN INQUEBRANTABLE" A LES CORREGUDES DE BOUS I ALS BOUS AL CARRER.
UN MINUT ABANS DE COMENÇAR EL PLENARI, HA DECIDIT RETIRAR-LA EVITANT AIXÍ EL DEBAT. 
COM DES DE COMPROMÍS SI QUE TENIEM ALGUNA COSA A DIR, DEIXE ACÍ LA QUE HAVIA DE SER LA MEUA INTERVENCIÓ QUE LA POR DEL PP, NO EVITARÀ QUE LA FEM PÚBLICA.

Diu la fiscalia que vostés formen part d’un partit, que com organització, s’ha beneficiat de la corrupció. 

No només l’han alenat i alimentat, sinó que la corrupció és la forma del Partit Popular de fer política.

Amb diners negres d’origen encara no del tot conegut paguen la seu de Madrid. Amb els diners que algunes persones de bona fe aportaven per a protegir als seus regidors en el País Basc, en el temps de les pistoles, vostés feien operacions immobiliàries.

Diu la fiscalia i l’UDEF, que són vostés el partit dels sobresous, dels sobres plens de diners d'origen molt probablement il·lícit, que alguns membres del seu partit ja han reconegut que rebien.

I diu també l’UDEF que el PP valencià va entregar 3’4 milions d’euros a la caixa B d’Orange Market, que es com es finança el PP.

I VOLEN QUE PARLEM DE BOUS?

Diu la fiscalia que un important nombre de membres del seu partit participava, en nom del partit i a benefici propi i del partit, en operacions de corrupció que igual servien per posar un cotxe de luxe al garatge, que per a pagar una campanya electoral.

Diu la fiscalia que el PP valencià, va guanyar les eleccions del 2007 i 2008 en frau electoral. Que hi havia una arquitectura administrativa en la que participava el partit popular, l’administració i algunes empreses, que servia per recaptar diners a canvi de contractes, incurrent en delicte de finançament il·legal.

Diu també la fiscalia que amb eixos diners es pagaven les campanyes electorals, cometent així delicte electoral.

Són vostés el partit, un d’ells, que va córrer a canviar la constitució de matinada, per a salvar la banca amb diners públics, mentre condemnava a la misèria i a viure al carrer a centenars de famílies.

Famílies estafades per eixe mateixa banca, i per eixes caixes d’estalvis, trufades de polítics del seu partit, que es repartien targetes Black i sous escandalosos.

Són vostés el partit que no vol legislar contra la pobresa energètica provocada per les seues pròpies decisions polítiques. Perquè són vostés, especialment vostés, qui han privatitzat el sector energètic, permeten increment del 78% de les tarifes en menys d’una dècada; fent impossible l’accés de centenars de famílies. Mentre els seus descarts polítics, omplen els Consells d’Administració.

I VOLEN QUE PARLEM DE BOUS?

Són vostés els que han fet una reforma laboral que lluny de crear benestar, ha generat precarització del mercat laboral. Salaris de misèria. Contractes indecents. Pèrdua de drets de les persones.

Són vostés qui ara aproven una llei mordassa per dificultar i penar el dret social a la discrepància, a l’opinió, I ho fan la mateixa setmana que cínicament ixen a la porta de l’ajuntament a dir Je suis Charlie.

Són vostés els que anuncien pel matí que compraran un accelerador lineal, per la vesprada diuen que ja vorem, i el dia següent resulta que ni sí ni no, mentre els malalts assisteixen perplexes al seu estúpid show de vanitats!

Són vostés els que no troben diners per millorar les pensions, però en 48 hores troben 1300 milions per pagar la indemnització del Càstor.

Són vostés els que es gasten més de dos milions per convertir el passeig central del Ribalta, en una plataforma del TRAM, quan la llei prohibeix que el TRAM el travesse. 

Són vostés els que paguen 2’7 milions a un arquitecte de renom, per un projecte innecessari i que mai no es farà. 

Són vostés els que dediquen desenes de milers d’euros públics a un projecte inexistent com la Ciutat de les llengües.

I VOLEN QUE PARLEM DE BOUS?

Són vostés, el partit al que la fiscalia acusa de corrupte en el seu conjunt, els que desvien diners públics per a la promoció particular de l’alcalde en mitjans de comunicació.

Són vostés, els amics del Gürtel, els socis actius de la pitjor xacra d’este país, els que són incapaços de tindre polítiques socials que rescaten a les famílies de la pobresa, convençuts ideològicament com estan, que es millor tindre'ls a la porta demanant caritat.

Són vostés els qui després de tindre vacant durant més de tres anys una plaça d’assessoria absolutament inútil, i que mai va complir el seu objectiu, els qui ara contracten a una persona de l’equip personal de campanya d’Alfonso Bataller per a fer no sabem exactament quina feina, perquè hem demanat l’informe fa més de 4 setmanes i vostés no l’han fet.

Són vostés els que han acumulat sentències dels tribunals dient que este ajuntament practica, i ho dic textualment “un urbanismo en beneficio de unos pocos y contra el interés general”. Són vostés els que han tardat 4 anys en acceptar que calia un nou PGOU, fent-nos perdre temps i diners.

Són vostés . Vostés. 



Són vostés els que no fa tants anys tenien muntada una oficina electoral a la planta baixa, on venien usuaris de serveis socials a que els hi prepararen la documentació per al vot per correu. Aconseguint el fascinant miracle de que alguns col·lectius en els que es concentra el major número d’exclosos del sistema i d’analfabets funcionals, foren els que tenen un índex més alt de vot per correu.

Són vostés els que han perdut contra el meu partit fins a 14 sentències del Tribunal Constitucional per negar-se a facilitar als nostres diputats informació. Informació que ocultaven, i que sovint ha servit després per posar en evidència judicial, les seues il·legalitats i males pràctiques. 

Són vostés els que tenen en un calaix de la Generalitat i des de fa més de dos anys, l’expedient complet per a la declaració de les Normes de Castelló com a BIC i no l’aproven. 

Són vostés, és vosté senyor alcalde, que inaugura fins i tot una senyal de prohibit aparcar, qui quan ha d’inaugurar un sala del museu dedicada a les Normes, no convoquen a la premsa. I no ho fa constar a l’agenda municipal, amagant-se per por a la seua pròpia guerra interna.

Són vostés els que retallen línies escolars de la pública mentre blinden la concertada. Els que enganyen i menteixen a la gent parlant de llibertat. I quan els pares i mares de l’Herrero trien educar als seus fills en valencià, vostés tanquen la línia i els obliguen a fer-ho en castellà.

Són vostés els que han tancat la RTVV després de manipular-la durant anys, saquejar-la, i permetre fins i tot assetjament sexuals contra les treballadores, sense destituir al poca vergonya que amb el carnet del PP a la boca i la bragueta baixada, dirigia l’àrea de personal.

I VOLEN QUE PARLEM DE BOUS?

Són vostés qui en tres anys han augmentat la pressió fiscal a la ciutat com mai abans cap alcalde ho havia fet. Creant noves taxes, nous preus públics, i augmentant la imposició general, per a poder fer front al bonys econòmic al que vostés ens van abocar.

Són vostés el PP que seu ací davant nostre, qui durant anys han falsejat els pressupostos comptabilitzant ingressos impossibles que sabien que no es produirien, per enganyar a la ciutadania, amb promeses d’obres que mai no s’han fet. 

Són vostés, el PP d’ací i el d’allà, qui ens arruïnen avançant diners municipals per pagar obres que havia de pagar la Generalitat, obligant-nos a demanar préstecs i pagar interessos, quan en realitat havíem de cobrar interessos de demora a la Generalitat.



Són vostés, els qui compren línies editorials amb diners públics i en benefici propi. Diners que podrien anar a millorar les condicions de vida de la ciutadania.

Vostés. 

Vostés són els del Brugal, la CAM, Gürtel, Rabassa, Bankia, Cooperació, Emarsa, Guateque, Naseiro, Torres de Calatrava, Vaersa, Aguas de Valencia…


Vostés són els Camps, els Blasco, els Costa, els Ripoll, els Bárcenas, els Matas,  els Olivas, els Rambla, les Milagrosas Martínez, Lolas Johnson, Such, Hernandez Mateo, Alicia de Miguel, Cotino, Manuel Cervera, Fernando Cartagena, Sonia Castedo. Els Díaz Alperi, David Serra, Yolanda Garcia, Cristina Ibáñez, Ángel Sánchis,  Paco Martínez,  Enrique Crespo, Rafa Betoret, Luís Motes, Dora Ibars, Auxiliadora Hernandez, Josep Maria Felip, Marc Llinares, Luís Lobón, José Maria Tabares, Pedro Angel Hernandez, ….vostés són Carlos Fabra. 


I volen que parlem de bous? 

Dons no ens dóna la gana.

"IRRESPONSABILITAT SUPINA" - Mediterráneo - 26.02.15

El dilluns en Junta de Portaveus a l'ajuntament, Alfonso Bataller diu que per primer cop el PP donarà suport a una moció que reclama la compra d'un nou accelerador. No content, envia una nota de premsa que titula: “Bataller consigue un nuevo acelerador lineal”. Des de Diputació salten les alarmes. No era Bataller qui ho havia d'anunciar, sinó Moliner en el ple del dimarts. Fontaneria fina i canvien els titulars. Al cap i a la fi, Bataller mai s'havia preocupat del tema.
Per la vesprada reunió a València. Conselleria, Hospital i empresa. La Diputació queda fora. Conselleria emet un comunicat dient que ja vorem.
Dimarts a mig matí, al Ple de la Diputació, Moliner carrega contra l'oposició i els sindicats, acusant-nos gaire bé d'inventar-nos unes avaries, que personalment tinc confirmades amb la signatura del Conseller. Anuncia la compra de l'accelerador, i afirma que ho ha parlat amb el Conseller. Una setmana abans, Moliner estava en contra de la compra. 
Per la vesprada el Conseller diu que no hi ha res decidit. Nega haver parlat amb Moliner ni amb Bataller sobre el tema. I els hi recorda que cap d'ells dos decideix res, i que és cosa del Consell de Govern del Consorci.
Dimecres pel matí, exigisc  una convocatòria urgent del Consell de Govern per poder decidir la compra. Dijous publique este article mort de vergonya pel comportament irresponsable del PP. És evident que no és culpa de Compromís, tot i això, demane disculpes als pacients, a les famílies i als professionals. 

25 de febrer, 2015

"PROVINCIANS" www.castelloninformacion.es 25.02.15

La Diputació, i a major glòria del provincianisme més noucentista i del seu President, ha creat sí o sí, uns guardons a entregar en una “gran gala provincial”, i en la sala noble, cada any. El procés ha estat el de la modificació del reglament d’honors i distincions i dins de la modificació s’han creat els nous guardons. L’Alta Distinció de la Província i quatre premis sectorials.
El reglament no permet la participació de l’oposició, i no només és opac, és directament obscurantista. I tot i això el PSOE va donar els seus vots al projecte del PP. Compromís no. Jo ja vaig explicar que si no hi havia un pas previ en Junta de Portaveus on s’acordaren els guardonat per unanimitat, no donaria suport al reglament. Només vaig demanar el que ja fem a l’ajuntament de Castelló. No em van fer cas, em vaig abstenir de votar. 
La segona part ha estat la irregularitat en el procediment administratiu. El reglament diu clarament que la competència per convocar els premis anuals li correspon al Ple de la Diputació. I que després ha d’exposar-se la decisió al públic per un període de 10 dies, per tal de poder fer propostes o al·legacions. I després d’eixe període, és un nou plenari qui acorda les distincions. Vaig advertir que no ho estàvem fent bé. El PSOE absent, es veu que tenia res a dir. 
El Secretari General de la corporació no va poder fer altra cosa que donar-me la raó.
Al final, per no suspendre l’acte que Moliner ja havia anunciat amb fanfàrries i tot, el Secretari ha hagut de fer mans i mànigues, i trobar una imaginativa fórmula. Tot en un mateix plenari. Convocatòria i aprovació definitiva…sempre, clar que no hi haja al·legacions. Si n’hi ha alguna, caldrà convocar d’urgència i el mateix dia que es volen atorgar els premis, un Ple Extraordinari de la Diputació.
En definitiva un nyap important. I ara a creuar els dits esperant que ningú no al·legue. Confesse que el cos em demana al·legar només per demostrar com són de maldestres estos del PP, però la responsabilitat pesa més i no ho faré.
Els premiats? Bé. L’Alta Distinció a la Universitat Jaume I, una institució maltractada i humiliada econòmicament pel Consell popular. Però bé està que es reconega el temple de la ciència, justament ara, que el PP ha tornat a encetar la batalla de la incultura i l'estultícia, posant en dubte la ciència filològica. La Distinció té un tant de cínica.
I la resta dels premis, doncs molt bé. A Bautista, el tennista benicarlando, al que supose que més que els premis (excel·lent campanya enguany) li premiem els valors del sacrifici i la superació, que els esport d'elit signifiquen.
Al Pare Ricardo per continuar tapant les vergonyes d’una administració inoperant i incapaç de resoldre els problemes de la desigualtat social, la fam i la misèria.
A les Bandes de Música, autèntic i indiscutible Bé d’Interés Cultural a les nostres comarques, i que han patit mesos i mesos de retards en rebre les ajudes econòmiques del Consell.
I al jove i brillant Pep Gómez, per la seua aportació a la innovació. Ja ho he dit, tant de bo els propers anys, quan premiem a joves innovadors i emprenedors d’èxit, no calga avisar-los per conferència. Vull dir que tant de bo no hagen hagut d’abandonar Castelló per a triomfar, com li ha passat a Pep.
I després el dia. De veres que no hi havia millor dia que el dia que comencen les Festes de Castelló? El dissabte del Pregó? Han convocat l’acte a les 10 i tocarà retardar la recepció municipal a les 11’30 per no xafar agendes. I els premis que neixen amb vocació de perdurar i de publicitar una identitat provincial i provinciana, tindran una repercussió mínima, perquè els diaris difícilment tindran espai per a “un acte més”. Un idea discutible, molt mal executada. 

21 de febrer, 2015

"HONORS I DISTINCIONS" - Levante-EMV- 21.02.15

El PP de Molin...No espere, anava a escriure “el PP de Moliner” i això donaria entendre que és un PP diferent del de Carlos Fabra, i no és així. Tornaré a començar. El PP que ara controla Moliner, va proposar una modificació del reglament d'Honors i Distincions de la Diputació en el que s'acordava el procediment pel qual es podien retirar honors concedits amb anterioritat, en cas de demèrit. Que eixa possibilitat no estés contemplada ja dóna una idea del reglament.
D'altra banda, proposava l'escenificació d'un “dia anual de la província” en el que es fes entrega d'Altes Distincions al mèrit esportiu, de les arts, solidari i innovador. I de passada, si eixe any és el cas, d'alguna Medalla de la província (en qualsevol de les tres categories olímpiques, or, plata o bronzo) o de Fill Predilecte o Adoptiu.
Resumint, la novetat és eixa festa anual que mimetitza els premis que donen altres institucions com ara la Generalitat el 9 d'octubre. Confesse que no ens agrada especialment la idea. Eixe voler reforçar la “identitat provincial” no va amb nosaltres. I a més a més, pretén reforçar la condició política d'una institució com ara la Diputació, que nosaltres també discutim, i que en el millor dels casos, hauria de tindre un baix perfil polític, donada la baixa legitimitat democràtica en la forma en que som triats els diputat.
A sobre, el procediment és de tal opacitat, que no permet saber qui proposa a qui, per quina via, ni com es formalitzen les candidatures. En el Ple on s'aprovà, en nom de Compromís vaig manifestar el que havia ja advertit en la Junta de Portaveus prèvia. Calia afinar més el text, i que les candidatures, si havien d'arribar (no podem impedir que el PP amb majoria absoluta aprove la modificació) ho siguen per consens. Així és a l'Ajuntament de Castelló pel que fa als Honors i Distincions. No els vaig convèncer i van deixar el text amb totes les seues confusions. Així les coses, s'aprovà amb els vots de PP i PSOE i la nostra abstenció justificada. 
Ara ens trobem que Moliner anuncia que el dia 7 es farà l'acte i es formalitzaran les distincions. Hui divendres (ahir per al lector) encara no tenim la més mínima informació de a qui han pensat tributar homenatge.
Però la cosa és més greu, el reglament que ells van aprovar diu textualment:
El procediment per atorgar estes distincions s'iniciarà amb la convocatòria de les mateixes per part del Ple de la Corporació”, com això no s'ha produït, haurà de fer-se obligatòriament al proper plenari que tindrà lloc el dia 24.
I el reglament afegeix després: “La concessió de les distincions serà per acord adoptat per l'Excma. Diputació en Ple, prèvia instrucció del corresponent expedient en el que s'acrediten els mèrits, a proposta de la Presidència, sotmetent-se esta a exposició pública el el Butlletí Oficial de la Província i en el web de la Diputació de Castelló, per termini de 10 dies naturals, a l'efecte de presentar al·legacions o suggeriments, per quantes persones físiques o jurídiques, en sentit ampli, puguen tenir interés, incorporant-se les mateixes a l'expedient de la referència, permetent documentar l'acord plenari”.
És a dir, que de la lectura del reglament es després de forma inequívoca que hi ha dos moments processals diferents, i que han d'estar separats, si més no, per 10 dies.
En primer lloc la convocatòria de les distincions que s'ha de fer en un plenari de la diputació, i que podrà ser el dia 24 de febrer. I acte seguit, s'ha de publicar al BOP i el web corporatiu, per una període de 10 dies naturals per tal de poder fer al·legacions o suggeriments, els quals s'hauran d'incorporar a l'expedient, permetent documentar l'acord.  Acord de concessió que segons el reglament haurà de ser adoptat per la diputació en ple, un colp instruït l'expedient. 
S'inicia l'expedient el 24, es publica corrent molt el 25, i deu dies naturals després, s'instrueix l'expedient i es porta a un nou plenari per la seua aprovació. Això ens porta al dia set de març. 
Si Moliner pretén convocar un Ple extraordinari el 7 de març, jo no podré assistir, estaré a la Mascletà d'inici de festes. Si Moliner pretén no complir el reglament estudiarem la impugnació de l'acord. 

17 de febrer, 2015

"AIGUA, PARANY, BOUS" -www.castelloninformación.net - 18.02.15

“Agua para todos” va ser una campanya que es va inventar el PP, per reclamar, dèien, aigua per a les comarques de Castelló. El Palau de la Diputació va lluir una pancarta amb eixe lema, 
durant anys. Un dia, un gracioset, va pintar a la pared “Whisky para Fabra”, i poques hores després ja estava esborrat. La pancarta, en canvi, durà anys i anys, fins que es va posar mostoseta.
L’aigua no era per al reg. Era bàsicament per a alimentar un urbanisme depredador i boig, que ens ha dut a la misèria. I més fotuts que estariem encara, si tot allò hagués anat avant. L’aigua mai no arribà.
Era això, però era sobretot una eina electoral per al PP, que sempre ha construït el seu discurs sobre la confrontació. Jugant perillosament a fraccionar i enfrontar la població, confiant que la seua fracció siga més gran.
El parany, eixe sistema tradicional de cacera que sobreviu al segles en regions mediterrànies, va ser el següent intent. La UE va prohibir eixe tipus de cacera. En algunes regions d’Europa, es va aconseguir deixar-la al marge de les directives europees, perquè els estats afectats (França i Itàlia) van negociar-ho així. La incorporació d’Espanya a l’UE es va fer obviant tots els interessos valencians. Molt notablement l’agricultura, desprotegida absolutament. Molt notablement la indústria, vam haver de desmentellar tota l’industria pesant del Camp de Morverdre. I també ho pagà el parany, que és un mal menor.
El PP va treure pit, i prop de les eleccions, exactament igual que havia fet uns anys abans amb l’aigua, comença a presentar mocions als pobles en defensa del parany, sense ocultar la voluntat de generar confrontació social. Els pro front als contra. I més, intentant buscar distensions internes en els altres partits. De vegades amb èxit. El PP va muntar manifestacions. Visites a les Corts. Publicità reunions a Diputació. Va incitar una campanya mediàtica. El mateix de sempre, ells els bons valencians, la resta els roïns. Ni tan sols acceptaven que hi haguera opinions diferents. Blanc o negre. Bons i roïns. Una actitud irresponsable. 
El PP es va comprometre a protegir el parany com mètode tradicional de cacera. Va legislar en fals, i els tribunals van tombar la seua ocurrència dels paranys científics. Europa no va cedir. El parany continua sent il·legal. El PP no va complir.
Ara tornen a vindre eleccions. Van fracassar amb l’aigua. Van fracassar amb el parany. Ara els hi ha pegat pels bous. Tornen a la maniobra de confrontació. Uns contra altres. Tornen a buscar el redit electoral. Tornen a intentar generar friccions internes en els altres partits. També ací de vegades amb èxit.
Quin problema hi ha amb els bous? A Catalunya van fer una llei…a Catalunya. Ací no. Ací l’únic que ha passat amb els bous els darrers 10 anys, és que han augmentat les subvencions en un 50%. En els anys on han desaparegut els diners per a la cooperació (bé, desaparegut conceptualment, i robats per Blasco en realitat), de les beques, de la sanitat, de l'educació… Mentre s’han retallat totes i cadascuna de les parties socials, han augmentat les subvencions a les festes amb bous. 
Aleshores per què tot això? Perquè hi ha eleccions i el PP perd. Veu que perd. Farien bé els aficionats taurins en recordar com el PP traí als paranyers, com els va enganyar a ells fa anys amb allò del BIC, com deixà als especuladors de la construcció sense aigua… Farien bé els taurins, de recordar tot això i de no deixar-se enganyar. Els estan torejant.

14 de febrer, 2015

"UMA THURMAN" Levante-EMV- 14.02.15

Uma Karuna Thurman. La xica es diu així. Karuna, i és en este moment i amb tot el rebombori que s'ha organitzat amb la no-cirurgia estètica de la seua cara, quan el nom de Karuna, agafa importància. 
Uma Karuma en sànscrit significa “misericòrdia d'Uma”, i Uma és la deessa hindú de la llum i la bellesa. Supose que estes coses passen quan ton pare és budista. En tot cas, a l'actriu (i ex model professional) se li haurà de reconéixer una bellesa singular. I segurament per això es va muntar la que es va muntar, quan va aparéixer una fotografia seua en la que gairebé era irreconeixible. Sóc un dels molts que vaig opinar, decebut, sobre el seu nou aspecte. I dels que es va mostrar sorprés, perquè Thurman sempre havia dit que no era partidària de la cirurgia plàstica.
M'haurien de creure si els dic que sóc molt respectuós amb el dret de la gent a desgraciar-se la cara. Però quan es tracta d'un personatge públic que viu de la seua imatge, i es passeja per les portades de les revistes ensenyant el seu nas artificial, o la seua “exo-expressió facial”, o els seus llavis tres talles grans, opine. I no perquè siga una dona. També opine quan s'ho fa Silvester Stallone a risc d'endur-me un colp de puny, o quan s'ho fa Micky Rourke, a risc de que m'abente amb una botella de bourbon al cap. En tot cas, celebre i molt haver-me equivocat. Celebre, i de quina manera, que Uma, no s'haja retocat la “karuna”, i que s'accepte com és, que en el seu cas, ja és molt ser.
La cirurgia reparadora, serveix per reconstruir les deformitats i corregir les deficiències funcionals, i  està al servei de la millora de la qualitat de vida de les persones que ho necessiten. La cirurgia estètica, és més...com ho diria? Estètica. És més estètica, sí. Més banal si volen. Lícita, això sí. 
I això que està fent el PP amb l'OpenPPCS i els “cafés con Alfonso” què és? És cirurgia reparadora, o és cirurgia estètica? Perquè una cosa és segura, el PP ha acceptat que no li agrada el que veu quan es mira a un espill. Ha acceptat que ha de canviar si vol presentar-se davant la societat amb certes garanties. Recorde a Alfonso Bataller criticant les primàries per si “distraen a la oposición de sus obligaciones”. Ara, un cop confirmada la seua candidatura per un sistema opac com un tros de fusta, i fosc com una brusa de Magadalena, s'ha muntat a la burra de Juan Valdés i sense distreure's ni res, es passeja per la ciutat taral·larejant “Ojalá que llueva café en Mayo”. 
Com quedem? No era el PP local el que havia inventat la participació ciutadana? No eren els districtes i les seues juntes el lloc adient per fer propostes de millores de la ciutat? No teníem uns pressupostos participatius que eren el Far d'Occident de l'eficiència? Ara, però, resulta que tot este complexe entramat d'organismes i reglaments millora amb café. És a dir, que tot el treball sistemàtic de les associacions veïnals i d'altra índole podrien quedar en res, si uns veïns voluntariosos van una vesprada al bar de torn i li fan una proposta a Bataller. O com va la cosa? 
Estem davant d'una profunda intervenció de cirurgia reparadora, per reconstruir les deformitats i corregir les deficiències funcionals del sistema de participació ciutadana que ha creat el PP i tant a defensat? Estem davant d'una intervenció de cirurgia estètica per a què el PP aparente una cosa diferent a la que en realitat és. Se lleven unes arruguetes de la papada, intenten esborrar les potes de gall produïdes de tant de dir: “que té pague què?” 
Vostés que creuen? Estem davant d'una profunda (forçada i improvisada) transformació del PP, o com el cas de la gran Uma, no passa de ser un mal maquillatge? Els seré franc, a mi m'és del tot igual, només em preocupa que la broma no ens isca a tots massa...”karuna”. 


12 de febrer, 2015

"LA BASSETA DELS PATOS" Mediterráneo -12.02.15

Les sentències prohibeixen que el TRAM passe pel Ribalta. El PP volia fer-ho igual. Si no s'ha fet, segons Bataller i Pérez Macián, és perquè: “Nomdedéu nos amenaza con los tribunales”. Així és.
Obligats a acceptar que és il·legal, han decidit canviar la legalitat. Per això, malgrat que hi ha un Pla Especial del Ribalta aprovat per l'ajuntament, que fa una dècada que dorm a la Conselleria; ara en volen fer un de diferent que permeta el pas del TRAM.
El nou document diu: “El paso del TRAM pel Ribalta no ha estado exento de polémica y se ha interpretado de forma sesgada y errónea desde algunos sectores”. Suposem que es refereix a la societat civil, a l'Academia de San Carlos, a la UJI, al Consell Valencià de Cultura i notablement el Tribunal Superior de Justícia. Tots ho vam interpretar de forma “sesgada y errónea”, excepte el PP que està tocat per la mà de déu.
Per justificar la seua voluntat, posen dos exemples divertits. Un tramvia passant pel costat de la Catedral de Sevilla, que és patrimoni de la Humanitat. Cert... i de fet, passa per un carrer, evitant així que passen cotxes! És el cas contrari al nostre TRAM, que el volen fer passar per dins d'un parc, on fa més d'un segle que no en passen.
I també posen l'exemple del tramvia que passa pel Parc del Cascine (segle XVI) a Florència, i ho comparen amb el nostre TRAM. El parc italià té 130 hectàrees i un riu. El ribalta 7'7 hectàrees i la “basseta dels patos”. No saben com justificar els 2'7 milions gastats. Terrible.

11 de febrer, 2015

"TERRA CREMADA" www.castelloninformación.net - 11.02.16

Igual és que sóc un romantic, però malgrat tot i malgrat tants, continue pensant que a la gent se l'ha de tractar com el que és. Persones adultes, amb capacitat de discernir.
A mi m'agradaria, ho confesse, que tinguerem una ment més crítica, més exigent, i menys acomodatícia. Però malgrat un cert memfotísme de la societat en conjunt, continue pensant que individualment la gent és molt més intel·ligent del que alguns pensen. I és més adulta. 
Dic això perquè estem en plena campanya electoral. Això és així. No està formalment declarada, però tots els partits hem posat en marxa els nostres mecanismes, intentant multiplicar la nostra activitat i la nostra presència pública. El que passa és que alguns intentem ampliar el que feiem. Altres, intenten fer ara el que mai no ha fet. I és ací on crec que s'enganyen al pensar que això passarà desapercebut.
La societat en el seu conjunt, i en la seua expressió política ha canviat els darrers anys, com a resposta no tant a la crisi econòmica induida per les males pràctiques d'un sistema ferotge i malvat; sinó  per la resposta del pròpi sistema que ha consistit en fer pagar cruelment als que no eren culpables, les maleses dels culpables reals, que continuen en consells d'administració o en consells de ministres. De vegades de forma alternativa. I la gent ja no ho compra tot. 
L'ajuntament de Castelló té un percentatge excessiu del seu personal que no té plaça en propietat. Treballar en una institució pública en estes condicions està molt més sotmés a la discrecionalitat del govern de torn, que convocar les oposicions i que treballe qui ha demostrat millors aptituds i actituds (que és el que hauria de valorar-se). Nosaltres hem reiterat regularment la necessitat de convocar eixes places. El PP no ha vulgut. 
En un debat municipal, un regidor del PP va contestar així a la nostra proposta: “Una oposición no nos garantiza que gane la plaza la persona que la ocupa en este momento, y seria un drama que perdiera la plaza con el paro que hay”, li vaig contestar que evidentment, però que si després de 4 o 11 anys ocupant la plaça específica, no guanya l'oposició a algú que no hi treballa, possiblement, no siga la persona adequada. I que en tot cas, també és un drama la gent que vol opositar i no té feina perquè no convoquem les places. El regidor em replicà que “una oposición no siempre nos garantiza que gane el mejor”, la qual cosa hauria d'explicar, perquè el que és evident és que una bossa de treball és molt més manipulable que una oposició. I segurament això explica algunes coses.
Bo el cas, és que ara, just ara, a punt de les eleccions, i després de 20 anys de fer el contrari, el PP anuncia que vol traure les places a oposició. Al·leluia! Jo crec que la gent no és idiota i entendrà el que està passant. I ho explicaré relatant una conversa que vaig tindre amb l'alcalde d'una capital catalana, que va guanyar les eleccions el 2011, després que al seu municipi guanyés el socialisme ininterrompudament des de 1979. Em va dir: “Enric, de més de 900 funcionaris que té l'ajuntament spas quant eventuals m'han deixat”, i jo, innocent de mí, romàntic de la política, li vaig preguntar: “un 30%?”. “Quatre” em contestà, “quatre persones. A la resta els han fet fixes abans de marxar. I jo m'he trobat amb un exercit de gent que havien deixat col·locats els socialistes, i que m'esperen amb les ungles esmolades”.
Saben vostés que fins a tres responsables de departaments municipals, compatibilitzen la seua funció pública amb el càrrec de responsables de la mateixa àrea en l'executiva local del PP? És evident que no tota la funció pública és així, evident. Però això també passa. I vostés ho han de saber.

07 de febrer, 2015

"BATALLER GISCARD D'ESTAING" - Levante-EMV- 07.01.15

El dia que va prendre possessió com Alcalde, Alfonso Bataller va anunciar que visitaria els sis districtes de la ciutat. No vaig caure de cul perquè estava assegut. Si hagués dit que visitaria tots els barris de la ciutat ho entendria. Confesse que jo mateix abans de ser regidor hi havia alguns barris que no havia visitat mai. Però els districtes...
Castelló està dividit en sis districtes. Només sis. No sé si Bataller havia anat mai a la UJI, o a Castàlia a vore el Castelló, o al Ciutat de Castelló, o a l'Est al Mercat de Dilluns. Segur que havia visitat el Grau perquè és patró de iot; i el Centre, jo el vaig vore un dia per la Plaça del Rei. Així que com a poc dos districtes els coneixia... Vull dir que es va estrenar mostrant una gran debilitat, el desconeixement polític de la seua ciutat. I dic polític perquè la seua carrera política, sempre per designació, mai per urna, l'havia fet fins aleshores a València. Això explica la necessitat de fer campanyes de promoció personal. Campanyes sobre les que jo no tindria res a dir si li les pagués el partit, però com les paga l'Ajuntament, i per tant tots vostés, dic que té més morro que Lindsay Lohan després de descobrir el col·lagen.
Bataller que té un gran concepte de si mateix, repeteix sempre que pot que ell és metge. Metge! Quasi res porta el diari. Sí home sí, metge està bé. Però hi ha altres professions també dignes. Jo sé que a ell, per exemple, la d'economista no li ho sembla del tot. I ho sé perquè ho va dir amb eixa imprudent desimboltura que l'adorna a un Consell Social de la UJI. La seua teoria és que com ell va fer un Master en Direcció d'Hospitals, ja sap tant de números com de fer dormir pacients. I per evitar fer dormir a la gent, ara ha inventat això dels cafés pels bars de barri.
Bataller m'ha fet pensar en Valery Giscard d'Estaing, que va ser elegit President de la República el 1974, i explica a les seues memòries que no compren com algú tan llest com ell, i tan ben plantat, i tan de casa bona, no era estimat pel poble. Que val, que sí, que era President, però que la demoscòpia deia que la gent el veia distant, estirat, poc empàtic, i que no entenia gaire bé la realitat. Per això va dir que volia “mirar França als ulls”, i se li va ocórrer una campanya de proximitat.
Els francesos podien escriure al Palau de l'Elisi i convidar-lo a sopar a sa casa. La primera cita, no gaire fortuïta, va tindre lloc el 22 de gener de 1975. Aquella nit, el Cap d'Estat visità a la família Cucchiarini. El que passa es que de seguida es va saber que hi havia una relació entre d'Estaing i el Sr. Cucchiarini que resultà ser l'artesà que portava emmarcant tots els quadres i les fotografies del President des de vint anys abans de ser-ho.
He torbat el menú. Ensalada de canònigs, costelles de vedella i verdures mistes, formatge i maduixes Charlotte i crema pastissera. No diu res de si van prendre café. Igual no. Al ser cara a la nit... Bataller si que pren café. Pels bars, amb càmeres de TV, fotògrafs i regidors que li han de dir a cau d'orella que no es comprometa amb el que vol eixe senyor, perquè precisament fa uns dies van decidir el contrari. I ell rectifica. Coses de la sacarina.
Bataller fa tard. Un café es poc. El President d'Estaing ja ho havia intentat. L'1 de gener del 1975, ja havia innovat anant a esmorzar a un geriàtric d'Ivry, a la Vall-de-Marne, on va compartir un senzill àpat amb tres senyores d'edat provecta. Crec quie l'alcalde ha d'anar més lluny. Es podria fer llogar per l'Etrusco i dur pizzes a les cases, i al traure's el casc dir: “hola, que me envia Rajoy, con pepperoni, ¿no?”
Per cert, que l'any 1981 Valery Giscard d'Estaing va guanyar la primera volta de les presidencials, però no va poder governar, perquè en la segona volta s'imposà nítidament el candidat pactat entre els partits d'esquerra.

03 de febrer, 2015

"LA DAMA DE FERRO...ROVELLAT" www.castelloninformación.es - 03.01.15

No trobe el qualifiatiu adient, i això és una mala manera de començar un article. Voran, he llegit l'anàlisi que la Sra. Bonig fa de les primàries de Compromís i volent qualificar-lo, no trobe el mot. “Sorpresa” no és, perquè a mi esta gent ja no em sorprenen. “Indignació” tampoc, perquè al costat del que fan amb l'educació pública, amb la nostra cultura, amb la nostra economia, el que puguen dir d'un procés electoral al si de Compromís no mereix eixa categoria. No ho sé.
Les nostres primàries han tingut alguns problemes des del principi. Cert és. És el que passa quan innoves en política. I nosaltres hem innovat proposant unes primàries obertes a la societat, en la que es triés, no només els caps de llista, sinó l'ordre en que havien d'estar els candidats i candidates en les llistes electorals. Això en resposta a l'evident demanda social de més participació.
Nou i difícil, dic, i a sobre en el nostre cas, amb l'agreujant que som una coalició entre quatre forces polítiques, la qual cosa ha obligat, amb el disgust d'alguns, a fer “reserves de pluralitat” que en alguns casos prou notables, han acabat trastocant la decisió de la gent.
La redacció del reglament ja va crear tensions. La campanya també. Com era d'esperar i era lògic, la gent s'ha organitzat. En alguns casos per afinitats polítiques, en altres per necessitats matemàtiques. Les aliances ideològiques han sobreviscut, les matemàtiques han sigut menys estables. El “tu me das cremita, yo te doy cremita” no ha funcionat a tot arreu. Hi havia un organisme plural encarregat de supervisar les pràctiques i accions electorals, i no em consta que haja hagut de fer cap advertiment d'il·legalitat o irregularitat. Ací al nort, cap. El que no vol dir que tothom estiga content.
La gent tenia dret a demanar el vot per a qui volgues, i també, clar, a recomanar que no es votés a este o aquell. Per raons polítiques, o perquè sent contrincant directe del candidat que més li agrada a un, li restaria possibilitats. És lícit. De fet, altres patrocinaven llistes tancades, que en la pràctica excloia a la resta. Fins i tot, alguns proposaven donar unes decimetes a algú que no els importava gens, només per a relegar a l'últim lloc a algú a qui temien.
Després ha passat el que havia de passar, que la gent ha votat i que ja tenim resultats. Hi ha gent més contenta, i gent menys contenta. Hi ha qui encaixa bé, i qui creu que tot són conspiracions i manies persecutòries. Potsér caldria que es preguntés serenament per quina raó no ha rebut suports. També hi ha dues classes de damnificats que em dolen molt. Aquells que han hagut de cedir la seua plaça a un altra persona a causa de les quotes, com Ignasi Garcia a Castelló o Marta Sorlí en la candidatura a Corts. I els altres, els que havent-se esforçat molt no els hi ha resultat rendible perquè majoritàriament hem concentrat vots en alguns pocs, que pensavem que havien d'anar en llocs privilegiats.
Els que estan en política per canviar el món, seguiran. Els que estan en política per canviar el seu món personal, ja ho vorem. Així que sí, que no tot han estat flors i violes, i que hi ha hagut un cert desgast, com en tot procés de tria entre persones. Però indubtablement es comepensa amb dues realitats empíriques. La massiva participació de la societat, i el fet que els aparells dels partits no estiguen contents. Els candidats i candidates guanyadors, no sempre éren els que els seus partits volien...són els que volien la societat. I per això el procés ha pagat la pena. Ha funcionat.
I ja està, ja he fet la crítica i l'anàlisi, i ja puc tornar a Bonig. Que la Secretaria General del PP triada a dit i ratificada en un akelarre manu militari, diga que les primàreis de Compromís “han sido simplemente una lucha de egos”, és el que em deixa sense qualificatius.
La democràcia té sempre un poc de lluita d'egos. Clar. Però reduir un exercici de democràcia i participació ciutadana, a una lluita d'egos, és profundament miserable, venint d'on ve. I ve dels que correcuites han inventat l'OpenPPCS, que era un simulacre de participació per triar candidats populars. Sense reglament, sense cens, sense urnes, sense campanya, sense interventors, sense cap mena de transparència. Ve dels que estan esperant que “la autoridad competente, madrileña por supuesto” diga qui ha de ser el candidat a la Presidencia de la Generalitat.
No sé si a Compromís hi ha massa egos, però és evident que al PP valencià i local hi ha una manca absoluta de amor propi i de personalitat, per part d'aquells que accepten ser candidats per designació del Rajoy dels sobres i els sobresous, o com a fruit d'un procés més opac que les Visa de Rato.

01 de febrer, 2015

"GOVERNAR EN CALENT" -Levante-EMV- 31.01.15

Sóc dels que creu que no s'ha de legislar en calent. Ho mantinc des de fa temps. Quan és assassinat un menor, entenc emocionalment que alguns pares puguen demanar penes que no figuren al codi penal. Entenc pitjor que algun partit convertisca a eixe pare en assessor en la matèria, i es pose a legislar corre-cuites. 
També entenc que es felicite i premie públicament a un senyor que davant un episodi de violència de gènere, ix en defensa de la violentada. Si a sobre això l'envia a l'hospital, més gran ha de ser el reconeixement. Però no entenc que se'l fitxe com a assessor en la matèria, quan no és un entés. Era simplement un ciutadà que va actuar amb civisme. Després resultà que no era tan cívic i el van haver d'acomiadar i si pogueren ens passarien l'esborrador de memòria de Men in Blak. En tot cas, la influència que el personatge haja pogut tindre en legislacions d'urgència sobre la matèria, em preocupa. 
Entenc el dolor de les víctimes de qualsevol violència, i del dany emocional que causa en les seues famílies. I trobe del tot necessari escoltar-les i incorporar la seua experiència en el discurs global contra les violències, organitzades o no. Ara, hem de tindre molt present que precisament per ser víctimes, tenen “dret social” a no ser del tot racionals. I les lleis, han d'entendre d'emocions, però no poden fer-se des de les emocions.
Reclame un espai per a les emocions en la política. Des de sempre. No crec que puga, i sobre tot no crec que haja de ser, una cosa freda, tècnica, només racional. Però també crec que s'ha de governar i legislar, amb una bona dosi de serenitat, i una certa distància dels fets concrets. Sense ignorar-los, però sense deixar que ells ens governen.
Castelló i el tot el País Valencià està actualment en un període de convulsió política. Tenim a tocar de mà unes eleccions que podrien trastocar el mapa de poders polítics que hem conegut els darrers 20 anys. O els darrers 35, de fet, perquè la pulsió electoral i social, sembla apuntar no només a una pèrdua de la majoria absoluta dels populars, sinó també a un nova composició de les diferents càmeres de representació. 
Segurament, encara que només fos per això, el PP local hauria de ser una miqueta més prudent amb les preses que ara té amb el PGOU. Sobretot perquè la seua obstinada cabuderia ens va fer perdre més de dos anys, i ara, amb un futur electoral incert, sembla de difícil justificació les presses que els hi han agafat. Em sembla bé que avancem, clar, de fet, el problema és que havíem d'haver començat molt abans. Però eixa velocitat en voler cremar etapes a 120 dies de conéixer qui governarà la ciutat, podria ser contraproduent per a l'interés col·lectiu. Vull dir, que si  no hi ha un acord global dels grups polítics, i per tant, una garantia de continuïtat en l'arquitectura del PGOU governe qui governe, igual el més intel·ligent seria anar un poc més poc a poc. Bàsicament perquè si un govern nou, es veu obligat a paralitzar el que s'haja fet, i tornar a començar, perdrem temps i diners. Perdrem tots.
I el mateix per al Consell, amb l'agreujant de legislar en calent. Compromís va explicar sobre la concertada, el que sempre ha dit. El PSOE va crear les escoles concertades perquè en un moment determinat, davant la pressió demogràfica,  era més ràpid i més econòmic concertar que construir de cap nou. Ara que passa el contrari, sembla lògic desfer els concerts que no calguen, abans que tancar escoles públiques. Això sí, garantint i protegint els drets laborals. 
El PP, també a 120 dies de mirar el Palau de Benicarló des de fora, allarga tots, tots els concerts amb escoles, per a sis anys més. Decisió presa en 15 dies, sense estudis, sense informes, sense reflexió... Ens mereixem alguna cosa millor, no troben?