Uma Karuna Thurman. La xica es diu així. Karuna, i és en este moment i amb tot el rebombori que s'ha organitzat amb la no-cirurgia estètica de la seua cara, quan el nom de Karuna, agafa importància. Uma Karuma en sànscrit significa “misericòrdia d'Uma”, i Uma és la deessa hindú de la llum i la bellesa. Supose que estes coses passen quan ton pare és budista. En tot cas, a l'actriu (i ex model professional) se li haurà de reconéixer una bellesa singular. I segurament per això es va muntar la que es va muntar, quan va aparéixer una fotografia seua en la que gairebé era irreconeixible. Sóc un dels molts que vaig opinar, decebut, sobre el seu nou aspecte. I dels que es va mostrar sorprés, perquè Thurman sempre havia dit que no era partidària de la cirurgia plàstica.
M'haurien de creure si els dic que sóc molt respectuós amb el dret de la gent a desgraciar-se la cara. Però quan es tracta d'un personatge públic que viu de la seua imatge, i es passeja per les portades de les revistes ensenyant el seu nas artificial, o la seua “exo-expressió facial”, o els seus llavis tres talles grans, opine. I no perquè siga una dona. També opine quan s'ho fa Silvester Stallone a risc d'endur-me un colp de puny, o quan s'ho fa Micky Rourke, a risc de que m'abente amb una botella de bourbon al cap. En tot cas, celebre i molt haver-me equivocat. Celebre, i de quina manera, que Uma, no s'haja retocat la “karuna”, i que s'accepte com és, que en el seu cas, ja és molt ser.
La cirurgia reparadora, serveix per reconstruir les deformitats i corregir les deficiències funcionals, i està al servei de la millora de la qualitat de vida de les persones que ho necessiten. La cirurgia estètica, és més...com ho diria? Estètica. És més estètica, sí. Més banal si volen. Lícita, això sí.
I això que està fent el PP amb l'OpenPPCS i els “cafés con Alfonso” què és? És cirurgia reparadora, o és cirurgia estètica? Perquè una cosa és segura, el PP ha acceptat que no li agrada el que veu quan es mira a un espill. Ha acceptat que ha de canviar si vol presentar-se davant la societat amb certes garanties. Recorde a Alfonso Bataller criticant les primàries per si “distraen a la oposición de sus obligaciones”. Ara, un cop confirmada la seua candidatura per un sistema opac com un tros de fusta, i fosc com una brusa de Magadalena, s'ha muntat a la burra de Juan Valdés i sense distreure's ni res, es passeja per la ciutat taral·larejant “Ojalá que llueva café en Mayo”.
Com quedem? No era el PP local el que havia inventat la participació ciutadana? No eren els districtes i les seues juntes el lloc adient per fer propostes de millores de la ciutat? No teníem uns pressupostos participatius que eren el Far d'Occident de l'eficiència? Ara, però, resulta que tot este complexe entramat d'organismes i reglaments millora amb café. És a dir, que tot el treball sistemàtic de les associacions veïnals i d'altra índole podrien quedar en res, si uns veïns voluntariosos van una vesprada al bar de torn i li fan una proposta a Bataller. O com va la cosa?
Estem davant d'una profunda intervenció de cirurgia reparadora, per reconstruir les deformitats i corregir les deficiències funcionals del sistema de participació ciutadana que ha creat el PP i tant a defensat? Estem davant d'una intervenció de cirurgia estètica per a què el PP aparente una cosa diferent a la que en realitat és. Se lleven unes arruguetes de la papada, intenten esborrar les potes de gall produïdes de tant de dir: “que té pague què?”
Vostés que creuen? Estem davant d'una profunda (forçada i improvisada) transformació del PP, o com el cas de la gran Uma, no passa de ser un mal maquillatge? Els seré franc, a mi m'és del tot igual, només em preocupa que la broma no ens isca a tots massa...”karuna”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada