Igual és que sóc un romantic, però malgrat tot i malgrat tants, continue pensant que a la gent se l'ha de tractar com el que és. Persones adultes, amb capacitat de discernir.
A mi m'agradaria, ho confesse, que tinguerem una ment més crítica, més exigent, i menys acomodatícia. Però malgrat un cert memfotísme de la societat en conjunt, continue pensant que individualment la gent és molt més intel·ligent del que alguns pensen. I és més adulta.
Dic això perquè estem en plena campanya electoral. Això és així. No està formalment declarada, però tots els partits hem posat en marxa els nostres mecanismes, intentant multiplicar la nostra activitat i la nostra presència pública. El que passa és que alguns intentem ampliar el que feiem. Altres, intenten fer ara el que mai no ha fet. I és ací on crec que s'enganyen al pensar que això passarà desapercebut.
La societat en el seu conjunt, i en la seua expressió política ha canviat els darrers anys, com a resposta no tant a la crisi econòmica induida per les males pràctiques d'un sistema ferotge i malvat; sinó per la resposta del pròpi sistema que ha consistit en fer pagar cruelment als que no eren culpables, les maleses dels culpables reals, que continuen en consells d'administració o en consells de ministres. De vegades de forma alternativa. I la gent ja no ho compra tot.
L'ajuntament de Castelló té un percentatge excessiu del seu personal que no té plaça en propietat. Treballar en una institució pública en estes condicions està molt més sotmés a la discrecionalitat del govern de torn, que convocar les oposicions i que treballe qui ha demostrat millors aptituds i actituds (que és el que hauria de valorar-se). Nosaltres hem reiterat regularment la necessitat de convocar eixes places. El PP no ha vulgut.
En un debat municipal, un regidor del PP va contestar així a la nostra proposta: “Una oposición no nos garantiza que gane la plaza la persona que la ocupa en este momento, y seria un drama que perdiera la plaza con el paro que hay”, li vaig contestar que evidentment, però que si després de 4 o 11 anys ocupant la plaça específica, no guanya l'oposició a algú que no hi treballa, possiblement, no siga la persona adequada. I que en tot cas, també és un drama la gent que vol opositar i no té feina perquè no convoquem les places. El regidor em replicà que “una oposición no siempre nos garantiza que gane el mejor”, la qual cosa hauria d'explicar, perquè el que és evident és que una bossa de treball és molt més manipulable que una oposició. I segurament això explica algunes coses.
Bo el cas, és que ara, just ara, a punt de les eleccions, i després de 20 anys de fer el contrari, el PP anuncia que vol traure les places a oposició. Al·leluia! Jo crec que la gent no és idiota i entendrà el que està passant. I ho explicaré relatant una conversa que vaig tindre amb l'alcalde d'una capital catalana, que va guanyar les eleccions el 2011, després que al seu municipi guanyés el socialisme ininterrompudament des de 1979. Em va dir: “Enric, de més de 900 funcionaris que té l'ajuntament spas quant eventuals m'han deixat”, i jo, innocent de mí, romàntic de la política, li vaig preguntar: “un 30%?”. “Quatre” em contestà, “quatre persones. A la resta els han fet fixes abans de marxar. I jo m'he trobat amb un exercit de gent que havien deixat col·locats els socialistes, i que m'esperen amb les ungles esmolades”.
Saben vostés que fins a tres responsables de departaments municipals, compatibilitzen la seua funció pública amb el càrrec de responsables de la mateixa àrea en l'executiva local del PP? És evident que no tota la funció pública és així, evident. Però això també passa. I vostés ho han de saber.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada