30 d’abril, 2015

"DRETS, OPORTUNITATS, DEMOCRÀCIA" - CSN - 29.04.15




La setmana passada com era el primer colp que podia escriure a este setmanari que paguem entre tots, i que ha tingut segrestat el PP (i ara el té en llibertat condicional, tampoc no ens enganyem), vaig remugar molt. Però nosaltres a Compromís critiquem el que calga criticar, però el que més ens agrada és fer propostes. Buscar solucions als reptes que tenim plantejats com a ciutat, i com a societat.
Tenim el ferm convenciment de que entre totes i tots hem d'impulsar la transformació social que la nostra ciutat necessita. Ara tenim l'oportunitat de deixar enrere una època fosca i retornar l'Ajuntament a les mans de les persones. Per això des de Compromís hem treballat i treballarem perquè Castelló comence una nova etapa basada en els drets, les oportunitats i la democràcia. Un temps nou. Una política nova. Sense mirar arrere.
Volem una ciutat amb més drets per tothom i menys privilegis per uns pocs. Els drets s'han de regular per evitar la discrecionalitat actual. La política social és la prioritat, no podem avançar deixant caure als més febles, o fracassarem com a societat. Els motors del canvi són educació, sanitat i serveis socials públics i al servei de les persones. Una ciutat de drets.
Volem una ciutat viva amb serveis per viure i oportunitats per treballar. Fomentant la creació d'ocupació i el treball social. Des de la proximitat, fent la vida fàcil a les persones, amb serveis propers a les necessitats. Amb rigor en la gestió i posant els diners de tots allà on toca. Una ciutat d'oportunitats.
Volem una ciutat amb més transparència i menys opacitat. La ciutadania informada ha de participar i ser la protagonista de les decisions que ens afecten. Amb una societat activa i exigent que vigile els poders públics i els obligue a fer bé la seua faena. I que participe en les preses de decisions. Sense cap opció per la corrupció o les males pràctiques. Una ciutat amb democràcia.
Tenim un programa electoral pensat per a governar. Confiem en el seu suport per liderar el nou consistori. I els necessitarem dia a dia per fer de la nostra, una ciutat on la democràcia garantisca els drets i les oportunitat per tothom.

29 d’abril, 2015

"NO SUMAR I SUMAR MALAMENT" www.castelloninformcion.es 29.04.15

“La tercera urna”, li’n van dir. En un debat a la diputació, proposava Moliner que el dia de les municipals i autonòmiques, s’instal·les una tercera urna per triar els diputats provincials. La idea era millorar la fórmula democràtica de triar els diputats i diputades provincials. Cosa ben lloable conceptualment. El problema és que era una absoluta ocurrència irrealitzable. Calia canviar la llei electoral, i molt probablement la Constitució per a permetre-ho; i tot i així, resultava impossible la tria el mateix dia, perquè per ser diputat provincial és condició sine qua non ser regidor electe. I els regidors que emanen de les eleccions municipals, no ho són formalment fins que no prenen possessió setmanes després. Enguany, per exemple, els triarem el dia 24 de maig, però no ho serem formalement fins al 13 juny que prendrem possessió. És per això que les diputacions no es constitueixen fins setmanes més tard.
En fi, no li peguem més voltes. Era una ocurrència convertida en estratègia comunicativa, que ha quedat en no res. Ho vaig advertir el mateix dia en el debat i així ha estat. Tot seguirà igual. El mes que vé, votarem llistes municipals, i seràn els regidors i regidores, qui triarà la nova corporació provincial, elegint diputats i diputades d’entre ells. Continua el sistema indirecte d’elecció. 
Però la cosa és més greu encara. De vegades fer llistes a un poble menut no és fàcil. A Compromís hi ha tres pobles on hem hagut de completar les llistes amb gent de fora, però al capdavant hi ha sempre gent del poble, i compromesa amb el poble. Altres fan cometen un veritable frau democràtic
Saben vostés que el PP i el PSOE en la seua competició per presentar el major número possible de llistes, presenten persones que no tenen cap mena de vinculació amb el municipi? Per exemple, hi ha destacats militants del PSOE de Castelló encapçalant llistes a pobles en els que no hi viuen, ni hi tenen casa, ni tan sols hi pugen a menjar la mona en Pasqua. Simplement, preseten el nom.
O per exemple, el PP presenta una llista a un municipi amb un ex regidor de Castelló, una assessora de la diputació, el tresorer del PP d’un poble d’un altra comarca, un ex candidat paracaigudista que ha canviat de poble a vore si té més sort que el 2011, un altre assessor de la diputació i una xicona que pels cognoms jo diria que és germana d’un alt càrrec de lliure designació de la diputació. D’este mateix poble, va ser regidora un altra destacada socialista de Castelló a qui l’alcalde feia la punyeta convocant els plenaris a quarts de 8 del matí, i obligant-la a matinar i eixir de casa a les 6.
I tot això per què? Doncs perquè tots els vots compten a l’hora de repartir diputats provincials. Encara que no tragues regidors, compten. I 25 d’ací i 17 d’allà…van sumant. Així es trien els diputats. Entre comportaments de discutible ètica, per inflar els resultats; i la partitocràcia més estricta a l’hora de decidir qui sí i qui no.
Eixa és la representació política provincial. I ací, cal sumar als partits que no han pogut presentar prous llistes i que per tant no poden de cap forma tindre representació (EU, per exemple); i les agrupacions locals (les diferents marques de Podemos) que no sumen, i per tant faciliten la majoria absoluta al PP.

25 d’abril, 2015

"NI LEGAL NI ÈTIC" Levante-EMV 25.04.16

Les imatges del totpoderós Rodrigo Rato pujant a un cotxe policial després d’un llarg escorcoll, i les informacions posteriors sobre un patrimoni que fins ara no ha pogut explicar, associades a la confessió via amnistia fiscal, de ser un defraudador, són una icona del final de cicle. Si a sobre, com sembla, hi ha hagut la mà del inefable Montoro i el vist i plau de Soraya Santamaría, per castigar-lo amb la “pena de telediario”, per intentar treure rèdit polític i rematar a Rajoy, la cosa va encara més lluny.
Quan es pregunta als responsables d’Hisenda per quina raó Montoro va comparéixer per parlar de Pujol (un altre defraudador confés) i no ho fa per parlar de Rato, i veus que la resposta no té cap consistència, abundés en l’opinió que el Ministeri d’Hisenda, més que lluitar contra el frau, el que fa és usar informació privilegiada i secreta, per fer política. De la pitjor.
Després ve això de Trillo i Martínez Pujalte. Que Trillo continue en política després del que va fer amb els cadàvers dels militars de l’accident del Yak-42, parla d’un país en descomposició moral. Que a sobre ara es filtre que cobrava d’una constructora per millorar el seu sou públic és un deshonor... per algú que sembla no haver-ne tingut mai. 
Martínez Pujalte encara ho fa pitjor. Contesta que el seu sobresou és legal però no és ètic. I no en té prou amb això i es defensa dient que no tenen dret a l’atur i que ha pujat el preu de la gamba roja i clar...l’home passa penúries. Bon altre!
Compromís a València ha fet públiques un bon grapat de factures de Rita Barberà i el seu seguici,  dels pitjors anys de la crisi. 67 factures d’hotels de Benicàssim per a l’escorta, en els darrers tres anys, i coincidint amb les vacances de Barberà. O 21.000 euros en cotxes de lloguer a Madrid, o més de 5000 per llogar un cotxe a Londres quan negociava la ruïnosa F1. Milers i milers d’euros en restaurants amb preus que fan fredor. O nits d’hotels a 600 i 700 euros. Un SMI mensual se’l gasta ella en dormir 8 hores!
I quan li pregunten a Barberà si no considera que és una miqueta massa luxós el nivell, donada la situació econòmica general de la gent, contesta “no quería cutrerias!”. Resulta insultant. 
Jo tampoc vull cutreries, senyora, però “yo me pago mi trajes” que deia aquell. És este el nivell de vida que tenia vosté abans de fer política? Si la resposta és no, aleshores és que el que fa no està bé. Clar, que igual no recorda una vida anterior al càrrec públic, no oblidem que és  diputada des de 1983 i alcaldessa des de 1991. 32 anys de càrrec i sou públic. Una era. La glacial.  
Crec que hem arribat a un punt en que a la gent ja quasi ens ofén més les respostes estúpides i la manca de sensibilitat que el propi fet delictiu. Que més que ofendre’ns, volem que siga jutjat. Amb la situació d’emergència social de desenes de famílies, escoltar a alguns polítics queixar-se del sou, justificar sobresous o luxes asiàtics a càrrec del contribuent, resulta fastigós.
És com quan escolte a Bataller dir que en política perd diners. Em ve de gust dir-li que marxe, però en lloc d’això he mirat el que cobraria en la seua plaça en la sanitat pública, i no és cert. Guanya molts més diners com Alcalde. Un altra cosa és que el seu partit el promocionés a càrrecs directius, però això no ho ha guanyat en una oposició. O que esperés treure un sobresous treballant a la privada, després del seu horari laboral a la pública. Això també ho pot fer ara, pot renunciar a la dedicació exclusiva i dormir gent, també, fora de la política.

23 d’abril, 2015

"PER FI!" -CSN- 23.04.15



Què? Sorpresos de vore’m per ací, no? Saben què passa? Que com ara venen les eleccions municipals i el PP ho té fotut i ho sap, intenta semblar el que mai no ha sigut, un partit respectuós amb la pluralitat. Que després d’anys de reclamar-ho, ara, just ara, a un mes mal comptat de les eleccions, i després de les pressions de l’oposició, permet magnànimament als altres grups municipals aparèixer en este setmanari. Perquè això és un setmanari d’informació política, pel que vostés paguen 73.822,10€ anuals (1 milió de pessetes mensuals) del pressupost municipal, i que durant anys només ha servit els interessos electorals del PP.
De fet, segur que alguns de vostés degueren pensar que era un àlbum de fotos d’Alfonso Bataller. Foto inaugurant el semàfor en roig. Foto inaugurant el semàfor en intermitència. Foto inaugurant el semàfor en verd. Foto inaugurant la foto del semàfor… Doncs no. Els entenc. Entenc l’error, però no. Totes eixes fotografies de promoció, tots estos fulls de publicitat electoral perenne, tot este paper “couché” a major glòria del PP i Bataller, tot, ho pagaven vostés. Els que van votar al PP, i tots els que no el vam votar. Coses de les majories absolutes.
Quan nosaltres demanàvem pluralitat en un mitjà pagat amb diners públics i dirigit des dels budells del Grup Municipal Popular, ells ens contestaven que era d'informació, no polític. Els avançaré algunes informacions que el PP els ha ocultat. Compromís amb dos regidors és autora del 35% de totes les mocions presentades. I el 48% de les mocions aprovades per unanimitat les hem redactat en solitari; i hem estat coredactors del 74% de les aprovades per unanimitat. Això és el que el PP no vol que sàpiguen. Que hem treballat molt i bé. Eficàcia i eficiència.
Podríem posar desenes d’exemples, però només en posarem un. Bataller s’ha fet un bon grapat de fotos rodejat de vegetals. No siguen malpensats que no parle del seu grup, faig referència a les fotos inaugurant Horts Urbans. Doncs bé, algú els hauria d’haver informat a vostés en estos mateixos fulls, que va ser Compromís qui presentà la primera moció proposant la creació d’estos espais. Però no només vam tindre la idea, sinó que vam aconseguir també el finançament. Sí. Els horts urbans s’ha sufragat amb els diners que ha hagut d’invertir en Castelló la societat pública Reciplasa, després d’un acord proposat també per Compromís.

"DOBLEMENT UTILS" - Mediterráeo - 23.04.15

Quan el dia 24 de maig vostés voten en l’urna de les municipals, estaran decidint la composició del seu ajuntament. Però també estaran triant indirectament la composició de les Diputacions provincials. 
Sense Compromís, la Diputació no s'hagués posicionat contra el fràcking, ni hagués emés el informe d'experts que posava en evidència a l'empresa que pretenia dur-lo a la pràctica. I sense Compromís que va mostrar en un ple el contracte per allargar la privatització de les ressonàncies magnètiques, no haguérem pogut aturar el procés.
Ha estat Compromís qui ha liderat la batalla per posar en evidència els problemes amb els acceleradors lineals a l’Hospital Provincial. Si Compromís no hagués presentat la denuncia al jutjat, Francisco Martínez encara seria Vicepresident, i Adelino Santamaria diputat. I tots dos alcaldes dels seus pobles. Ara estan als jutjats acusats de set delictes greus. Res d’això no hagués passat sense Compromís. 
Tampoc convindria oblidar que la diputació de Castelló és qui presta (o no) la Tele-asistència als nostres pobles. Vull dir que la Diputació decideix coses fonamentals per la qualitat de vida de les persones. Mentre hi haja diputacions, s’hi ha d’estar. I és important saber que fruit del sistema electoral, si vosté tria lícitament una opció que no suma per a la diputació, està consolidant indirectament, la majoria del PP. Tots els vots són útils. Però alguns ho són doblement, perquè tenen l’opció de restar-li força al PP també a la Diputació. Altres no.

21 d’abril, 2015

"FALTA DE SERIETAT" - www.castelloninformacion.es - 22.04.15

La actitud política d'uns i altres mai no deixarà de sorprendre'm, i de fet, ho celebre, perquè diuen que la capacitat de sorpresa es dona en aquelles persones que busquen la veritat en la quotidianitat.
Hem estat setze mesos treballat de valent, en una comissió extraordinària. En temes de transparència, bon govern, política salarial, participació ciutadana. Les reunions han sigut moltes, i el treball de tots els grups, per bé que asimètric, ha permés que al final tinguem un text de consens. Raó que mereix una felicitació col·lectiva.
Vull subratllar que dues de les propostes més importants aprovades després d'estes negociacions, han sigut aportacions del meu grup. Per una banda el sempre discutible nivell retributiu de la gent que fem política. Fins ara l'alcalde cobrava en funció del sou del funcionari que més cobrés, que a sobre és un habilitat nacional, i està fora de conveni. Nosaltres vam proposar que el seu sou (i en cascada el de la resta de la corporació) estigués vinculat al conveni laboral. I en la línia del que defensa l'anomenada Economia del Bé Comú, que no pogués cobrar més de 3'5 vegades el sou del funcionari que menys cobra. I això és un màxim! Una de les conseqüències directes, és que si es creen llocs de treball de baixa qualitat i amb salaris menors, baixarà directament el salari dels polítics. Crec que és just, i garanteix una política salarial també justa, per al funcionariat.
L'altra proposta molt important que vam fer i que es va aprovar, té a vore amb el comportament dels polítics imputats. Segons la jurisprudència, l'acta pertany al regidor o regidora, per tant, si no vol, el seu partit no pot fer absolutament res. Nosaltres vam aconseguir convèncer a la resta de partits, que foren els Grups Municipals qui assumiren la responsabilitat. Cas que hi haja una imputació, el seu grup li retirarà tot càrrec de representació (portaveu, portaveu en comissió, representant en organismes municipals...) quedant com regidor de base, fins que s'inicia el judici. Si continua imputat, expulsió del grup. Això és un avanç enorme. I l'ajuntament de Castelló esdevé pioner en trobar una fórmula per apartar a un imputat de la gestió, sense que siga irreversible, per si finalment resulta desimputat.
Així que entre això i altres acords parcials, vam tancar un acord global que crec que és important i bo per a la ciutat.
El PP, però, es va voler passar de llest, i l'Alcalde va convocar una roda de premsa per anunciar l'acord. Especialment greu si volia parlar de transparència! Davant les meues queixes formals, l'Alcalde es va defensar dient que la idea era que parlarem tots els portaveus. Òbviament, això era incert, perquè els altres portaveus ens havíem assabentat per la premsa, i ell no és qui per decidir si hem de parlar, o quan ho hem de fer. Finalment l'Alcalde i el PP van recular i van anul·lar la roda de premsa. Van proposar que el dilluns següent (el d'esta setmana), dia que havíem de rubricar tots els grups, compareixeríem el quatre portaveus. Jo vaig dir que sí, i ningú no va dir que no.
El dilluns, després de signar, el portaveu del PP ens anuncià a la portaveu d'EU, la portaveu adjunta del PSOE, i a mi mateix, que procedia a convocar la premsa d'acord amb el que vam dir. Ningú no digué que no. Només a l'eixida Carreras va dir «ya os diré algo», Puerta no va badar la boca. Com sóc gat vell les vaig aturar a les escales, ja en solitari, i totes dues em van dir que no pensaven comparèixer.
Ja no es tracta només de que ho havíem acordat feia una setmana, es tracta també de que feia 5 minuts no havien tingut l'honestedat, la valentia, la correcció, de dir al portaveu popular que no compareixien. En eixes condicions, òbviament tampoc vam comparèixer nosaltres.
Difícil d'entendre la falta de formalitat. I més difícil d'entendre que signen un acord, i després no el vulguen explicar en públic, especialment quan és un acord sobre transparència.

Això que els deia, mai no acabaran de sorprendre'm. Els uns i els altres. Serà perquè jo encara crec en el valor de la paraula, i en l'honestedat de dir les coses a la cara.

19 d’abril, 2015

UN SERMÓ DOMINICAL 19.04.15

ELS QUE EREN GRANS

Més enllà de valoracions ètiques d’allò que són i representen uns i altres, una cosa és evident i té poca discussió: PP i PSOE presenten propostes, en general diferents, per eixir de la crisi.
La “crisi” és el resultat del col·lapse del sistema que han defensat i gestionat, PP i PSOE. És cert que han coincidit en alguns temes de profunda importància que no caldrà ara recordar, i estalviant-nos això, ens podem estalviar també subratllar les diferències, que hi són. Algunes substancials, altres de matís.
En tot cas l’objectiu confessat per uns i altres, és tornar a la situació prèvia a la crisi, i per tant, reiniciar el cicle. I condemnar-nos així a tornar-la a patir en 5, 10 o 15 anys. I això el PP ho sap, i ja li va bé. I el PSOE ho sabia quan encara llegia a Marx. Ell li’n deia “les crisis cícliques del capitalisme”

ELS QUE HO VOLEM SER

EU és una formació que sí que ha entés això de les “crisis cícliques” que plantejava Marx, i ho ha interioritzat tant, que les viuen en carn pròpia. Una darrera de l’altra. El cainisme en eixa formació fa mal al cor.
Hi ha moltes de les seues propostes concretes que no compartisc, però reconec que em produeix una sensació de “rabia-tendresa” vore com des de dins, acaben amb les seues expectatives. A Castelló mateix alguns moviments intestins voregen la indecència, i fan difícil que puguen presentar-se com regeneradors de la democràcia, quan cauen en els pitjor pecats de la “vella política”, el cainisme i el suïcidi ritual.

Compromís. No podré marcar distàncies. Hi estic implicat. Crec que hem estat, sincerament, la millor oposició. Òbviament que hem tingut disputes internes, i evidentment que el procés de primàries, per innovador i generós, ha tingut desajustos. Però no és menys cert que s’ha resolt amb més democràcia i més participació. I eixa és la filosofia amb la qual enfrontem la nostra actuació pública. Així enfrontem la nostra voluntat i vocació d’incidència social. Amb més democràcia. Amb més transparència. Innovant.

ELS NOUS?

UPyD. Gràcies per haver concursat.

PODEMOS. És el fruit de dues forces confluents. Un esgotament ciutadà de la situació socioeconòmica i de rebuig a les fórmules polítiques conegudes fins aleshores; i un laboratori polític d’idees amb gran suport mediàtic. Desenes de persones entusiastes amb voluntat de canviar el món, i un lideratge dràstic per part de la seua pròpia “casta” i ja em perdonaran (en realitat sé que no).
A Podemos li recrimine que consideren les municipals i autonòmiques un problema i no una oportunitat per començar a canviar la situació. Totes les seues solucions (canviants i poc concretes) estan enfocades a la governabilitat de l’estat. Jo hagués volgut que eixes propostes de solució tinguérem concreció local. En moltes ens entendríem. No ha estat així. S’han “ocultat” en fórmules col·laboratives. En el cas de Castelló, la llista que els representa està encapçalada per ex EU (un exemple d’allò que deia del cainisme caníbal), Partido X, i no trobes gent de Podemos fins al número 11 de la llista. Surfegen sobre la marca mare, però malgrat les seus declaracions púbiques d’obtenir 10 regidors i governar, el seu programa en este moment no és més que un compendi de bones intencions (en molts casos no només compartides, sinó defensades per Compromís des de fa anys), però adoleix de respostes als problemes concrets de la ciutat.

Ciudadanos. El director del Banc de Sabadell va dir que Podemos li feia por i va reclamar la creació d’ “una especie de Podemos de derechas”. El banquer presideix FEDEA, el thik tank de les empreses de l’IBEX 35. D’allí ve Luis Garicano, l’economista que dirigeix l’equip econòmic de Ciudadanos.
D’este partit en sabem el freudià anticatalanime que l’adorna, que és encara més sorprenent sent un partit que neix a Catalunya. I en sabem també que té un lideratge unipersonal molt sòlid en Albert Ribera. No en sabem més. No coneixem a ningú més. No hi ha programa ni local ni autonòmic… Bé, està Carolina Punset que també té la seua història i la seua vocació de governar amb el PP. 
La seua irrupció apadrinada per les grans empreses i grups de comunicació ha marcat el canvi de tendència en Podemos, limitant el seu creixement i fins i tot fent que perga empenta. Exactament per això el volien els de l’IBEX 35, perquè el PP començaven ja a no servir-los-hi.

Estos serem els protagonistes després del 24 de maig. En quina proporció i amb quines responsabilitats ho decidirà la gent.

Però…exactament que ens hi juguem el 24 de maig?

Nosaltres som dels que pensem que això no és només una crisi, sinó que és el final d’una època, d’una era, d’una forma de fer i dir la política. El final d’un model basat en el creixement com únic objectiu. Quasi olímpic. Citius, altius, fortius. Així, sense més reflexió. Una carrera embogida cap al fracàs.
Torne al principi, els qui fan propostes per eixir de la crisi, ens condemnen a repetir-la en pocs anys. Ens instal·len en el bucle de les “crisis cícliques”. I en eixe grup està el PP, està el PSOE, i en el seu rescat ha aparegut Ciudadanos que recorda una miqueta a eixos “tetes”, amb poc cervell i molt de múscul inflat artificialment.
A Podemos li ha passat el mateix que al PP però abans d’hora. El PP va canviar el programa quan arribà al govern, Podemos el canvià quan per un moment va creure que hi podia arribar. Com a Dinio “la noche” a ells “la demoscópia les confunde”, i eixe llenguatge tan calculat de “ni dreta ni esquerra”, de regalets amb la “casta monárquica”, de seguidisme papal, els posa en una zona d’ombres respecte a si volen canviar les bases del sistema o millorar el sistema que tenim. La qüestió nacional els instal·la sense dubte en els de Lampedusa. La forma en la que han resolt les primàries (notablement les valencianes) i els conflictes organitzatius, els acosten molt més al clacissime de les velles formacions, que a un nou model polític.

Compromis en el seu conjunt, i específicament Compromis per Castelló fa una aposta programàtica molt sòlida (i amb el grau de detall exigible a qui és alternativa de govern) per canviar el model.
Canviar el model de representació pública, i la relació entre representants i representats. Canviar el model de relació entre l’administració pública i els diferents actors, els stockholders. Amb uns principis bàsics que ho amaren tot i sobre els que es suporta l’arquitectura programàtica del projecte de govern. Transparència; proximitat; open government i open data; la qualitat de vida com a objectiu; els serveis públics de qualitat com mecanisme de redistribució de la riquesa; el retorn social de les despeses i inversions… I la trajectòria pública de les persones que donen-donem la cara per Compromis.

Perquè siguem francs…que partits polítics sense candidats o amb candidats sense testar, ocupen el lloc que ocupen en les enquestes, no és un bon símptoma. Demostra que es vota “contra” algú, no en favor d’un model de societat. I això, d’alguna manera també, reforça el sistema. El que ens ha dut fins ací, condemanant a la misèria a bona part de la ciutadania.

18 d’abril, 2015

"LA FI DEL MITE" - Levante-EMV- 18.04.15

A Aznar comença a passar-li com a González, que al seu voltant i al seu aixopluc, va eixint tal concentració de delinqüència organitzada, de corrupció, que haurà d’acabar assumint responsabilitat per la seua culpa in vigilando. Com a poc.
I no em referisc només a tot l’embolic de sobres a Génova, o del pagament de seus...pense en Rato. El Sr. Rato va ser amb Aznar Vicepresident econòmic (ara sabem que tan econòmic no ens va eixir), i va ser lloat pels seus no només durant el mandat, sinó a posteriori. Diuen que era la primera opció d’Aznar per a substituir-lo a ell mateix, i diuen també, que Ana Botella va influir en que quedés descartat perquè s’havia separat de la seua dona, i com els matrimonis eren amics... Cosas veredes! 
En tot cas, després va marxar al FMI (i s’emportà darrera al castellonenc Juan Costa, que es va presentar contra Rajoy a un congrés) per dirigir la política d’intercanvi comercial dels 188 països membres. El PP seguia parlant d’ell com l’home del gran miracle econòmic. Havia salvat la malmesa economia espanyola que li havia deixat en herència el socialisme. 
Després d’un temps isqué de l’FMI amb més pena que glòria, i ja amb alguns dubtes sobre la seua gestió. I a Madrid estant, el PP, el va tornar a posar com exemple del gran gestor econòmic i el va seure a la presidència de Bankia. Això ja en època de Rajoy (el substitut que trià finalment Aznar per dirigir el partit), qui també té, doncs,  el seu grau de culpa in vigilando. El resultat a Bankia és conegut.
El plenipotenciari Ministre econòmic del PP. L’exemple que li he sentit posar a Barrachina a la diputació o a Pérez Macián a l’ajuntament, evadia capital. Això ja és un fet provat, perquè ell mateix ho confessà acollint-se a la indecent amnistia fiscal aprovada pels seus amics. El campió de la gestió econòmica, enganyava (i empobria) al seu país, traient diners fora. Com la filla de Franco amb les medalletes aquelles amb les que es volia fer un rellotge a Suïssa. Hi ha coses que no canvien.
Hem oblidat massa ràpid la imatge de la policia protegint a Rato, fent funcions d’escorta ministerial; i l’hem substituït per la potentíssima imatge de la policia detenint a Rato i posant-lo dins del cotxe, com al Vaquilla, al Torete... No oblidem que el delinqüent és un importantíssim polític i gestor del PP.
Alguns parlen de final d’època. A mi m’agradaria parlar del final del mite, de la gran mentida. El PP sempre s’ha venut com els grans gestors econòmics. D’uns anys ençà, no fan altre que dir que ells són els que han rescatat a Espanya, no una, dues vegades del desastre econòmic del socialisme. I molt especialment del dels governs de Zapatero. El que no ens han explicat és que la seua gestió portava associada una conducta delictiva generalitzada. L’ex-Ministra del confeti, la pràctica totalitat del Consell de Camps (en pau descansem!), regidores, alcaldes, diputades... Segons el jutge instructor, una autèntica banda. Una organització pensada per delinquir, en benefici propi i del partit. Pagant campanyes en B, locals en B, factures en B, i governats pel Pla B d’Aznar, Rajoy. Governats pel pla B de Rajoy, Fabra. Perquè els dos plans A, Rato i Camps, van camí d’abraçar a Carlos Fabra i a Bárcenas. 
I ara la pregunta és...si hem tardat gairebé 10 anys en saber el preu que ha pagat la democràcia i la societat per aquella “gran gestión económica del PP”, quan tardarem en saber quin és el preu que paguem ara per la gestió actual? 

14 d’abril, 2015

MENTIDERS I TRINXAIRES

Quan fa uns mesos vaig defensar en nom de Compromís, una moció que demanava als tècnics municipals que redactaren un trajecte alternatiu al pas del TRAM pel Ribalta, després de la prohibició judicial, em vaig topar amb la negativa del PP.
El nostre posicionament era clar. Davant les sentències que n’impedeixen el pas, el que toca és buscar una alternativa lògica. De fet, vaig arribar a mostrar que eixa alternativa ja havia estat contemplada pels nostres tècnics, per bé que desestimada després per l’equip de govern. Mantenia jo també que la sentència no obligava a desmuntar el passeig central, en el que el PP s’havia gastat 2’4 milions dels nostres euros. Que si bé era criticable la desídia amb la que durant anys el PP havia ignorat el manteniment del parc, i en especial del passeig central; i si bé era cert que no calia tan gran obra per posar-lo en condicions acceptables, no era menys cert que l’obra feta s’havia de quedar, per evitar un major menyscapte a la societat.
El PP, per boca del seu portaveu va dir que l’execució de la sentència obligaria a desfer l’obra. Ho vaig negar. Ell va insistir.
Ara sabem que en resposta al Síndic de Greuges que havia demanat que compliren la sentència, la Conselleria els diu que “el juez sólo anuló el paso de vehiculos”, però que la sentència no obliga a desmantellar l’obra feta. Exactament el que jo vaig dir fa mesos, i el PP negà reiteradament per justificar la seua negativa.
El resum és: “faig una obra caríssima i il·legal”, i quan la justícia em confirma la il·legalitat dic que revertir la situació seria molt car per a la ciutadania. Terrible! Ja ho van fer amb l’auditori construït de forma il·legal en zona verda!
També va dir aleshores el PP que ho arreglarien canviant la norma. Concretament el Pla Especial de Ribalta. Els vaig recordar que la Conselleria té pendent d’aprovació el Pla Especial de Ribalta des de l’any 2005, i que seria impossible, i inexplicable, que un no s’aprovés en 10 anys, i un de nou s’aprovés en quatre mesos. Així ha estat. Les Corts dissoltes, les eleccions convocades, el Consell en precari... i Bonig torna amb la milonga del nou Pla Especial. Mentida.
Diu la Conselleria en la resposta al Síndic: “Carece de sentido demoler la obra y dejar otra vez esta parte del paseo como arenal para estacionamiento de choches”. Fascinant! Sembla que per al PP no hi ha més alternatives que incomplir la llei o permetre que la llei no es complisca. Perquè caldrà recordar que els vehicles aparcats durant anys al passeig, ho feien al marge de la llei. I caldrà recordar que era així per la connivència de l’equip de Govern municipal, que no només ho permetia, sinó que en feia ús amb els vehicles oficials per anar a la Pèrgola cada colp que hi havia un acte.
La defensa del patrimoni cultural i ecològic de la ciutat, i la defensa de la llei, és una cosa que també ens juguem en estes eleccions. Desgraciadament, en esta democràcia de baixa qualitat que tenim, el reiterat incompliment de la llei no desqualifica les opcions polítiques. Però això no és res que no es puga resoldre a les urnes.
Sona una miqueta arrogant, però ho he de dir. Compromís tenia raó en tot el que vam dir respecte a este tema. En tot. I el PP va mentir en tot. En tot. I vostés tenen l’oportunitat de decidir si volen al govern algú que incompleix la llei i menteix, o algú que diu la veritat i defensa l’imperi de la llei. El bé o el mal. És així.

11 d’abril, 2015

"RANERES PREMORTEM" - Levante-EMV - 22.04.15

No deu fer encara dos mesos, este mateix diari publicava que la Conselleria qüestionava el futur de la L2 del TRAM, perquè la L1 havia mogut en els primers mesos 300.000 persones menys de les previstes.
Possiblement, algun lector trobarà això sorprenent, perquè el govern municipal ens diu cada dia que passa que el TRAM és usat per centenars de milers de persones. Al PP amb el TRAM li passa un poc com a la Junta de Festes amb la Magdalena, que cada cop que compareixen diu que és la “más multitudinaria de la historia”. L’equip de govern fa això. Dóna xifres. “Han usat el TRAM tants milers de persones”. “Tres mil més”...tres mil més que quan no hi havia TRAM? Home clar! En justícia, això no significa absolutament res. No dóna cap informació útil. 
Hem de pensar que la irrupció ha significat la remodelació de les preexistents línies d’autobusos de transports públics. Algunes, directament han desaparegut. En el cas del Grau, el servei ha empitjorat de forma clara. Un bon nombre de ciutadans i ciutadanes que viuen en la zona del Pinar, per exemple, per pujar al centre, han de fer transbord, cosa que abans no calia. I fer transbord no només és una molèstia afegida, és també la garantia de que el trajecte serà més lent. El doble de lent en alguns casos, si la connectivitat no és bona. Ho he comprovat personalment i rellotge en mà.
El que de veritat seria útil saber, el que ens donaria informació sobre si el TRAM està resultant un èxit, seria la informació d’usuaris del conjunt del transport públic. Però això no ho sabem, senzillament, perquè el PP ho oculta. Vaig demanar en una comissió fa tres setmanes un informe del nombre de usuaris del transport públic detallat línia per línia dels mesos de gener, febrer i març, de l’any passat i d’enguany. Només comparant sabrem si el TRAM ha incentivat el transport públic, o pel que he explicat abans del Grau, o la seua lentitud en el trajecte Grau-Centre-UJI, el que ha fet ha estat incentivar l’ús del vehicle particular. No ens ho volen dir. Per alguna raó serà.  
Seguisc tirant d’hemeroteca i faig cap a un diari d’Alacant. Allà es queixaven el 2014 de que el Consell s’havia gastat 100 milions en construir la L2 del seu TRAM i en 30 nous tramvies, feia dos anys, i que encara no funcionava. Afegia el periodista i que el manteniment del traçat sense ús costava 25.000€ anuals. Eixa línia que havia d’unir Alacant amb la Universitat i Sant Vicent del Raspeig no entrava en funcionament per manca de pressupost de la Generalitat. 
I ho contraposava amb el fet de que Alberto Fabra hagués inaugurat a Castelló la via reservada del nostre TRAM fins i tot mesos abans de la posada en màrxa, i sobretot que s’hagués compromés a destinar 15’7 milions fins al 2017 per compensar el dèficit previst pel servei castellonenc.
No entraré en el joc del provincianisme disgregador. El que vull subratllar és que a Alacant la L2 està feta i no funciona per falta de pressupost, i el seu manteniment és un forat negre. Vull subratllar també que la Conselleria va dir fa poques setmanes que la L2 de Castelló, no. I és greu, perquè si alguna cosa dóna sentit a la desmesurada inversió en el nostre TRAM és precisament la connexió comarcal.
Però davant d’això, esta mateixa setmana, la Conselleria diu que ara sí. Ara que falta mes i mig per a que els nominats popular abandonen el Palau de la Generalitat. Ni cas! No és creïble. Són les “raneres premortem”, eixos sorolls que fan els malalts al respirar, quan estan a punt de cascar-la. 

09 d’abril, 2015

"MUNICIPIUM" Mediterráneo 09.04.15

Des de l'època de l'Imperi Romà, el Municipium és la unitat político-administrativa més menuda, amb autonomia per gestionar determinades àrees.
Els programes electorals haurien de parlar d'estes coses. Alguns no són més que enunciat genèrics i ben intencionats. “La paz en el mundo” i tal, però això són unes eleccions municipals, no el concurs de Miss Univers.
El nostre programa no és el fruit d’un laboratori d’experts acadèmics, és el resultat de l’experiència d’anys a l’Ajuntament, i sobretot és el fruit de les aportacions de centenars de persones de la ciutat, que al llarg dels darrers anys han col·laborat quotidianament amb nosaltres per construir una vertadera alternativa a les polítiques i formes del passat, que representa qui ens ha governat fins ara.
El proper dia 18 en una Assemblea Programàtica Oberta a qui vulga participar triarem les idees força. Mentre, poden fer-ho per internet ahttp://castello.compromis.net/programa-electoral/.
Per a presentar-se a unes eleccions, cal programa i equip. A Compromís, més que una llista electoral, tenim un equip. Gent amb un bon grau de preparació acadèmica, amb carreres professionals al marge de la política, i amb vocació de servei públic. Un equip preparat, cohesionat, il·lusionat i alegre. Persones que volem treballar per a les persones. Gestionar les il·lusions, les esperances i les mancances de les persones. El seu dia a dia.
Hem fet el programa amb vostés. Governarem amb vostés.

07 d’abril, 2015

"REINCIDENTS" www.castelloninformación.es - 07.04.15


Seguirem l'ordre invers del que cal seguir en una negociació. Enumeraré primer els punts en els que resulta difícil que algú no estiga d'acord, per acabar amb els de major discrepància.
Primera veritat axiomàtica: els ajuntaments han estat històricament mal finançats. La responsabilitat és a parts iguals del PP i el PSOE, els dos únics partits que fins ara han governat Espanya, i que plegats sumen més de la meitats dels escons del Congrés i el Senat, i de les cadires (i cadiretes amb sou) de la FEMP. No hi ha un finançament correcte i els culpables ja estan dits.
Segona veritat axiomàtica: la crisi econòmica ha representat una enorme crueltat per a la ciutadania, i les administracions locals també l'han patit. En part, perquè el PSOE va negar, com un Sant Pere davant el gall, una crisi corrosiva. També en part, perquè el PSOE no va saber reaccionar més que cometent una terrible imprudència...transferir als ajuntaments unes quantitats en concepte de participació en la imposició general, absolutament unflades. El Govern de Rodríguez Zapatero nega que te nega la crisi, va fer un maquillatge indecent dels possibles ingressos, exagerant les previsions d'una forma absolutament irresponsable. D'acord amb la llei va transferir els percentatges estipulats sobre les previsions falses, i clar, després els ajuntaments vam haver de tornar eixos diners.
Tercera veritat axiomàtica: molts governs municipals gastaven diners com si no hi hagués demà. Notablement en el cas de Castelló, el govern municipal del PP. I no és que Castelló tingués un grau d'endeutament exageradament alt, el problema era que s'endeutava per a qüestions més que discutibles. I això amb la connivència per activa i passiva d'una Generalitat vivint «los años locos» dels megaprojectes. L'ajuntament, per exemple, ha tingut que demanar diners als bancs per a pagar obres que s'havien de fer en càrrec a la Generalitat. I en lloc de cobrar-li a la Conselleria interessos de demora com seria de justícia (i com ens farien a vosté i a mi, si no paguem a temps l'IBI), havíem de pagar interessos als bancs.
Tercera veritat axiomàtica:el PSOE i el PP van arribar a canviar fins i tot un article de la sacríssima constitució del 78 per obligar a les administracions a pagar abans als bancs, que als proveïdors de serveis bàsics (alguns van haver de tancar i enviar a la gent a l'atur). La qual cosa desfonà encara més els ajuntaments que van retallar prestacions, i en el cas de Castelló van estar durant tres anys augmentant vertiginosament impostos, taxes i preus públics.
Hi ha quartes, cinquenes i sisenes veritats axiomàtiques, totes elles amb els mateixos protagonistes. Junts o per separat. Però no m'hi entretindré més. Passe als punts en els que la discrepància serà, sense dubte major.
El PP de Castelló ha comés excessos pressupostaris d'enorme gravetat durant anys. Especialment en l'època de l'alcalde Fabra. Per això no em fa cap pena vore'l ara bregant amb el bony del President Camps. Nosaltres hem de bregar amb el seu. Eixos excessos, alguns han quedat en via de temptativa (Parque de los Niños, VIU, Fábrica Dávalos...) i altres s'han executat (2'4 milions d'euros per al traçat il·legal del TRAM per dins del Ribalta, Mestrets...), són ara repudiats per l'actual equip de govern. Resulta insultant el cinisme amb el que el Regidor d'Hisenda parla afalagadorament de la gestió de Bataller corregint els anteriors excessos, obviant que el Regidor d'Hisenda ja era ell. L'esmena a la totalitat del seu propi passat (com la que fa Fabra a Camps), però, no ve acompanyada de tres colpets al pit i una disculpa. Mai. Simplement mantenen que «antes se podian hacer cosas que ahora ya no se puden». Fals de tota falsedat! No es podien fer, de fet algunes no s'han fet, altres no es faran, i moltes encara les paguem. Però sobretot, no calien.
I així la cosa, i acceptant (més com exercici teòric que com a realitat empírica) que la situació econòmica de l'ajuntament millora, em pregunte si qui ens ha dut fins ací, és qui ha de gestionar el futur.
Perquè si encara hagueren reconegut les errades, un podria creure'ls o no. Però no les reconeixen. I això vol dir, que si demà hi torna a haver diners a la caixa, tornaran a fer exactament el mateix. «Antes se podia» vol dir que «si vuelve a poder, haremos lo mismo».
Si vostés creuen, com creiem a Compromís, que tot allò no calia, que l'orgia de creixement desaforat i irreflexiu era un error estratègic per a Castelló, no haurien de donar-li l'oportunitat als que tornaran a fer el mateix. I francament...tampoc caldria esperar gaire dels coprotagonistes de les veritats axiomàtiques de més amunt.

04 d’abril, 2015

"ANATOMIA D'UN DISBARAT" -Levante-EMV-04.04.15


Parlem una miqueta del que paguen vostés a l'ajuntament? Normalment la gent es refereix a eixes aportacions com “impostos”, i és cert que el nom ve ben trobat, ja que poca cosa està més imposada que això de pagar. I la gent, remuguem. Però només en primera instància.
Vull dir que quan seus a parlar de tot això, amb serenitat i sense paraulotes, la majoria de la gent compren que ha d'aportar diners per al manteniment dels serveis de la ciutat. El que passa és que la imposició ha de ser justa i transparent.
A Compromís pensem que un model impositiu es va creant en funció de les preguntes que l'administrador es planteja. El PP, sempre s'ha preguntat quants diners necessita ingressar per a fer les coses que vol fer. I eixe ha estat el seu model de pressupostos. Dissenyar les despeses, de vegades en una autèntica orgia d'egolatria; i després intentar compensar els ingressos per a fer quadrar el pressupost. Durant any hem vist com falsejaven els comptes pressupostant milions d'euros d'ingressos que mai van arribar (venda de sòl públic, transferències d'altres administracions...), però que eren el que els permetien la ficció d'intentar fer creure que farien coses que després no han fet (Parc dels xiquets, Centre Juvenil a la fàbrica Dávalos...)
Nosaltres fem el plantejament invers. Quins serveis hem de prestar a la ciutadania? I quin és el preu just que la ciutadania ha de pagar per eixos serveis? Casar la resposta a les dues preguntes et dóna mig pressupost. Si el pressupost d'inversions neix, com pretenem, d'un vertader procés de participació ciutadana (no esta broma a la que el PP li diu pressupost participatiu), la ciutadania sabrà quan costen les seues pròpies propostes i en conseqüència, valoraran la necessitats d'ingressos de l'ajuntament.
Posem un exemple de com ha funcionat el PP. L'ajuntament té estipulades unes taxes per als guals. El gual determina una reserva particular d'una porció de sòl públic, impedint a la resta aparcar. Però a l'hora de fer complir les ordenances el PP mira cap un altre costat. Castelló està ple de guals que fa anys que no paguen la llicència, i les plaques continuen penjades. Els conductors no tenen manera de saber qui paga i qui no (la policia tampoc), i no poden assumir riscos, així que quan veuen una placa segueixen, busquen i acaben... aparcant en zona blava i pagant. Per això no persegueix el frau en els gual, que és de milers d'euros anuals. 
El PP ha privatitzat l'espai públic. La zona blava que podia ser acceptable en la seua proposta original de generar rotació en zones comercials, ha esdevingut tot un altra cosa. Hui la zona blava s'estén a zones sense necessitat de rotació, amb l'única justificació de garantir-li a l'empresa concessionària uns ingressos anuals, perquè això representa ingressos a l'ajuntament. El govern municipal popular està més pendent de generar ingressos, tot i que siga afavorint una empresa; que d'aconseguir que la ciutadania pague preus justos pels serveis que rep. I en això també les diferències de criteri entre ells i nosaltres, són insalvables. 
Nosaltres combatrem eixe frau, i això tindrà diferents conseqüències. Primer incrementar els ingressos municipals cobrant a qui correspon les taxes pendents dels diferents exercicis, i la sanció si cal. Segon, per la via de l'anul·lació del guals que no paguen, guanyar espais per a l'aparcament gratuït en superfície. I el tercer serà la conseqüent revisió del contracte de la zona blava per dimensionar-lo a les actuals necessitats. 

Un altre dia, si volen, parlarem de l'IBI. De com la mòrbida mania de créixer sense control del PP, ha convertit en sòl urbanitzable el que eren camps agrícoles (matant un sector i privant-nos d'un cinturó verd), fent que hui siga molt més car i pague IBI urbà, tot i que no es previsible que ho siga en una dècada. Potser caldrà aprofitar la revisió del PGOU per retornar-li la condició de rural, apostant per la recuperació de la seua condició. Ingressarem menys diners, sí, però és que amb un gestió pulcra, amb menys, farem més. Si vostés volen, clar.

01 d’abril, 2015

"MANIPULAR I MONOPOLITZAR" - www.castelloninformación.es - 01.04.15

Falten pocs minuts per a les 9 del matí, hora a la que hem estat convocats els diputats que formem part de la comissió. Com gairebé cada setmana. Els més puntuals, que sempre som els mateixos, esperem l’hora per a començar a comptar els minuts que es retardaran els impuntuals, que són, també, sempre els mateixos. Un diputat del PP llegeix un diari dels de paper, i jo li aconselle llegir la plana on la gent envia la seua opinió, i especialment l’apartat on algú critica durament al PP, el seu partit. Concretament al diputat i candidat a l’alcaldia que ha de presidir la comissió a la que estem convocats.
La comunicació publicada diu que eixa persona era votant del PP i que ara que governen uns altres i han destapat tots els bonys de l’antic govern, s’adona que havia estat un error votar-los i que no ho farà mai més. Ràpidament el meu col·lega em diu: “un d’eixos activistes organitzats”. No li passa pel cap que puga ser veritat. Dóna per segur que és cosa nostra, dels adversaris, que li hem dit a algú que telefone dient això. Ni es planteja que puga ser cert.
El dia abans, al mateix diari, una persona havia telefonat queixant-se que el TRAM no passava pel mig del Ribalta, i acusava a l’oposició d’impedir-ho. “Un autèntic indocumentat” vaig pensar quan ho vaig llegir. I “un delinqüent en potència” vaig reflexionar. Perquè el TRAM no passa pel mig del Ribalta perquè el seu pas és il·legal. Ho era abans de fer l’obra que ens ha costat 2’4 milions d’euros i ho continua sent ara. Un altra cosa és que el PP al que li agrada viure perillosament al marge de la llei, tingués la declarada pretensió de fer-ho igualment. Tot i les sentències que li recorden que és il·legal. I ho dic, perquè l’alcalde ha dit públicament, si més no en dues ocasions, que no ho han forçat perquè jo els vaig amenaçar de dur-los als tribunals. “Amenaçar” va dir ell. Amenaçar en fer-los complir la llei.
Però clar… ara que escolte al meu col·lega, igual a banda de ser un “autèntic indocumentat” (que és il·legal està publicat i republicat i ho hauria de saber ja que opina) i de ser “un delinqüent en potència” (si per ell fóra incompliria la llei i desobeiria les sentències judicials), també podria ser “un d’eixos activistes organitzats”. Algú del PP que telefona com si fos un senyor que passava per allí. Versemblant? Clar que sí.
No sé si ho recordaran però fa uns anys es fa muntar una bona polèmica amb el traçat del desdoblament (que mai es va fer) de la N-340 al seu pas per la zona pròxima a la Magdalena. El meu partit va posar en marxa un web on explicàvem la nostra posició, penjàvem noticies referents al tema, i el més important, hi havia un espai per al debat. Vam tindre moltes, moltíssimes visites. Algunes estaven d’acord amb el que dèiem i altres no, clar. 
Però hi va haver el que evidentment era una campanya organitzada de correus que venien a dir el mateix, que no acceptaven rèpliques ni explicacions, i que òbviament tenien una voluntat desestabilitzadora, defensant les posicions del PP. Era tan obvi, i eren tan maldestres, que vam decidir destapar la maniobra.
No ens costà gaire descobrir que efectivament les desenes de correus venien d’una mateixa IP. Estirant més el fil (informàtic) vam descobrir també que era d’un organisme oficial. Organisme oficial i en hores de feina! La cosa pintava bé. Vam furgar un poc més i vam localitzar l’origen. Era una organització formada ad hoc per a donar suport al PP, de la que en formaven part el funcionari dels correus electrònics, el marit d’una assessora del PP i poca gent més, tots ells vinculats al regidor d’urbanisme de l’època. Quan vam destapar la trama, l’autor material no va poder fer un altra cosa que confessar i amb una certa arrogància dir que “no esperava que fóreu tan llestos i que poguéreu arribar a trobar l’ordinador d’origen” perquè es veu que havia fet una cosa d’eixes d'informàtics, per a dissimular. Aquell mateix dia acabaren els correus.
Així que ja comprenc per quina raó el diputat popular va dir de seguida “un d’eixos activistes organitzats”. Perquè en el seu entorn, el del seu partit, és normal. Està bé que la gent sàpiga que alguns partits, només alguns, tenen un exercit regular de gent que telefona a les ràdios, escriu als diaris, als fòrums…per intentar crear un estat d’opinió. Que no els deixen ni a vostés els espais mediàtics de la “pataleta”. Ho monopolitzen i manipulen tot.