Les imatges del totpoderós Rodrigo Rato pujant a un cotxe policial després d’un llarg escorcoll, i les informacions posteriors sobre un patrimoni que fins ara no ha pogut explicar, associades a la confessió via amnistia fiscal, de ser un defraudador, són una icona del final de cicle. Si a sobre, com sembla, hi ha hagut la mà del inefable Montoro i el vist i plau de Soraya Santamaría, per castigar-lo amb la “pena de telediario”, per intentar treure rèdit polític i rematar a Rajoy, la cosa va encara més lluny.
Quan es pregunta als responsables d’Hisenda per quina raó Montoro va comparéixer per parlar de Pujol (un altre defraudador confés) i no ho fa per parlar de Rato, i veus que la resposta no té cap consistència, abundés en l’opinió que el Ministeri d’Hisenda, més que lluitar contra el frau, el que fa és usar informació privilegiada i secreta, per fer política. De la pitjor.
Després ve això de Trillo i Martínez Pujalte. Que Trillo continue en política després del que va fer amb els cadàvers dels militars de l’accident del Yak-42, parla d’un país en descomposició moral. Que a sobre ara es filtre que cobrava d’una constructora per millorar el seu sou públic és un deshonor... per algú que sembla no haver-ne tingut mai.
Martínez Pujalte encara ho fa pitjor. Contesta que el seu sobresou és legal però no és ètic. I no en té prou amb això i es defensa dient que no tenen dret a l’atur i que ha pujat el preu de la gamba roja i clar...l’home passa penúries. Bon altre!
Compromís a València ha fet públiques un bon grapat de factures de Rita Barberà i el seu seguici, dels pitjors anys de la crisi. 67 factures d’hotels de Benicàssim per a l’escorta, en els darrers tres anys, i coincidint amb les vacances de Barberà. O 21.000 euros en cotxes de lloguer a Madrid, o més de 5000 per llogar un cotxe a Londres quan negociava la ruïnosa F1. Milers i milers d’euros en restaurants amb preus que fan fredor. O nits d’hotels a 600 i 700 euros. Un SMI mensual se’l gasta ella en dormir 8 hores!
I quan li pregunten a Barberà si no considera que és una miqueta massa luxós el nivell, donada la situació econòmica general de la gent, contesta “no quería cutrerias!”. Resulta insultant.
Jo tampoc vull cutreries, senyora, però “yo me pago mi trajes” que deia aquell. És este el nivell de vida que tenia vosté abans de fer política? Si la resposta és no, aleshores és que el que fa no està bé. Clar, que igual no recorda una vida anterior al càrrec públic, no oblidem que és diputada des de 1983 i alcaldessa des de 1991. 32 anys de càrrec i sou públic. Una era. La glacial.
Crec que hem arribat a un punt en que a la gent ja quasi ens ofén més les respostes estúpides i la manca de sensibilitat que el propi fet delictiu. Que més que ofendre’ns, volem que siga jutjat. Amb la situació d’emergència social de desenes de famílies, escoltar a alguns polítics queixar-se del sou, justificar sobresous o luxes asiàtics a càrrec del contribuent, resulta fastigós.
És com quan escolte a Bataller dir que en política perd diners. Em ve de gust dir-li que marxe, però en lloc d’això he mirat el que cobraria en la seua plaça en la sanitat pública, i no és cert. Guanya molts més diners com Alcalde. Un altra cosa és que el seu partit el promocionés a càrrecs directius, però això no ho ha guanyat en una oposició. O que esperés treure un sobresous treballant a la privada, després del seu horari laboral a la pública. Això també ho pot fer ara, pot renunciar a la dedicació exclusiva i dormir gent, també, fora de la política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada