"NO ENS FAREM MAL, NO?" Levante-EMV. 01.11.09

El dijous passat, aprovàvem al plenari de l’ajuntament la creació d’una comissió. Era una proposta del partit socialista. Nosaltres li vam donar suport, perquè pensem que és important saber si, com afirmen els socialistes, els populars es financen il·legalment, usant l’ajuntament. Bé siga mitjançant factures, bé adjudicant contractes a determinades empreses.
En el primer acte de la teatralització de la vida municipal, els senyors Moliner i Calles es van ensenyar fotos dels seus respectius "bigotes". Moliner de l’alcalde corrupte de Santa Coloma, i Calles del genuí "bigotes" del Gürtel, d’Álvaro Pérez. Un bigot per barba. Empat.
Però en el segon acte, el senyor Moliner va treure un sobre tancat i abans de deixar-lo sobre l’escó del líder socialista va assegurar que dins hi havia el nom de tres particulars i dues empreses que havien col·laborat amb la campanya electoral del PSOE local. El senyor Calles, indignat, li va dir a Moliner que si té alguna prova del finançament il·legal de la seua campanya que vaja al jutjat.
Li done la raó a Calles. Moliner ha dit una i mil vegades que si l’oposició creu que s’ha comés algun delicte en la gestió municipal, que vaja al fiscal. Doncs exactament això és el que ha de fer el PP.
El que va fer Moliner en realitat és enviar un avís a Calles. És com aquell pacient que assegut a la cadira del dentista i davant de la imminència de la punxada, agafa al metge dels collons i prement ben fort li diu: "no ens farem mal, no?".
Moliner no persegueix desemmascarar un presumpte finançament il·legal de Calles i el socialisme local, sinó enviar-li un avís: "Si tires de la manta, ens farem mal els dos".
La resta és una patètica anècdota. El PSOE afirmant que el sobre estava buit. El PP assegurant que les càmeres de vigilància van enregistrar a Mario Edo obrint el sobre i amagant-ne el contingut (com és que tenen accés a les gravacions els del PP?). Moliner enviant una còpia de la carta, mitjançant un ordenança, al despatx socialista. Calles retornant-la indignat dient que el PP gasta mitjans públics (un sobre, un foli i un ordenança) per entregar-la. Un circ amb vocació mediàtica, que presagia el pitjor per la comissió d’investigació aprovada.
Ací sembla que ni al PP ni al PSOE els interessa esbrinar la veritat, sinó desgastar-se els uns als altres. Ara toca posar en marxa la comissió i saber si el PP ha fet trampes. Res més.
Si el PP té motius per pensar, de forma argumentada, que el PSOE va finançar irregularment la campanya electoral, que n’aporte les proves i deixe de jugar a "tengo una carta para ustéd". Jo estaré encantat de saber si el PSOE ha fet trampes o no. Perquè clar, quan u trau un mal resultat electoral ha d’assumir-ne responsabilitats, però si qui et guanya és Ben Johnson (tan em val per Alberto Alcalde, com per Calles Si) aleshores la cosa canvia.

"SEGON PLA E"- Mediterráneo- 29.10.09

Moliner, Calles i jo mateix, vam escenificar el consens, quan conjuntament vam presentar l’acord de en què anàvem a invertir els diners del primer Pla E. En la compareixença pública vaig dir un parell de coses, que potser paga la pena de recordar.
Primer, que això no resolia els mal dels ajuntaments, però venia bé. De forma gràfica vaig dir que un torniquet no es discuteix, perquè encara que aprete, serveix per arribar viu a l’hospital.
En segon lloc vaig afirmar que si en un anys de ciris profunda com el 2009, el Govern Central trobava fons per destinar-los a reviscolar l’obra pública dels ajuntaments, no podria concebre que no hi haguessen diners tots els anys.
Esta setmana passada, el Govern Central ha anunciat un segon Pla E. El primer, estava dotat amb 8.000 milions, este amb 5.000, i així com el primer estava pensat per fer obra pública, ara s’orienta a la major eficiència energètica, la implantació de la Wi-Fi i el desenvolupament de la Llei de Dependència.
Apostar per l’eficiència energètica és una necessitat, que pot estalviar diners i millorar el medi ambient. Dotar de banda ampla els municipis més menuts, o de signatura electrònica les administracions locals tampoc no es discuteix. També compartisc que cal desenvolupar la Llei de Dependència una aposta per la justícia social, que en realitat evidencia que la Llei havia nascut sense finançament, fruit d’un govern socialista més ben intencionat que preparat tècnicament.
Doncs no hi estic d’acord. El meu rebuig no és pels fins que puc compartir, sinó perquè si finalment el Govern si que és capaç de trobar diners per transferir als ajuntaments, fins i tot instal·lats com estem en un cruel i llarga crisi, aleshores el que ha de fer d’un colp per sempre, és millorar el finançament municipal. Deixar-se de mesures extraordinàries i posar-se a treballar seriosament per convertir en realitat la segona descentralització administrativa.
Lluny d’això, el que fa el PSOE amb estos plans és restar autonomia municipal, dir-li als ajuntaments en que s’han de gastar els diners, quines han de ser les seues prioritats. El Pla E, és una mesura profundament intervencionista, en la pitjor línia del socialisme.

"EL BRAÇ INCORRUPTE DE CAMPS". Levante-EMV- 24.10.09

Vam sobreviure al mal de les vaques boges, i això que el consum de carn de vedella no va disminuir tant ni tant. Vam sobreviure amb facilitat a la temuda grip aviar, malgrat el colom de la pau i un munt de pollastres a l’ast. La pesta porcina tampoc no va poder amb nosaltres, ni amb el consum de pernil. Ni tan sols les advertències cada colp més "gore" dels paquets de tabac i una llei específica han aconseguit que la gent deixe de fumar. Sobreviurem a l’agror d’estómac d’Isabel Sansebatián, i al paradigma de la incultura barroera pujada als altars catòdics que és Belén Esteban. I sobreviurem a la grip A i al tall de bajanades que se n’ha dit.
El que no sé és si el PP com l’hem conegut sobreviurà al cas Gürtel. Que alguns polítics no el sobreviuran és una evidència. A Madrid ja ha deixat cadàvers en la cuneta, al nostre país de moment només ha caigut Ricardo Costa i ja vorem si està mort o com en la cançó, "estaba de parranda" que com diu ell, la festa al PP "no se acaba nunca". I Camps, encara no és un mort, però hi oposita. El deterior de la imatge d’este home és una obvietat que passa factura. Que el PP l’estiguen arreglant en reunions sense el seu president, ni el provisional secretari general, els presidents de les diputacions, dóna molt que pensar. Més, quan els hi poses noms. Rus, Ripoll i Fabra. Si jo fóra el sant, em baixava demà mateix de la peana! El Sant Camps, que potser tinga un braç incorrupte. Però l’altre...
La militància popular està desorientada, dividida. D’una banda uns pocs que pensen que tot és un muntatge del socialisme, entre ells Francisco Camps, que se’n fot del mort i de qui el vetlla, amb les seues declaracions dient que no segueix de prop el cas Gürtel (així li va). Són els apòstols de les teories conspiradores, incapaços de fer autocrítica, opacs a les evidències. Continuen pensant que Elvis és viu, i creuen a Camps quan diu "yo me pago mis trajes", però no el creuen quan diu: "amiguito del alma", "te quiero un huevo", "lo nuestro es muy bonito".
D’altra banda, els perplexes, aquells que no entenen res, que no comprenen què és el que ha passat. Com s’ha esmicolat i diluït la imatge de Camps, i fins i tot, la de maquinària perfecta que semblava el PP valencià. Tornen les famílies ( i no ho dic per aquell "llamame Don Vito"). Esta gent és l’única que mereix el meu respecte, els qui voten i militen al PP, perquè creuen que les politiques populars són les millors, i tot això de les corrupcions, i les baralles internes, els hi produeix el mateix fastig que a mi, i un important desencís. Ja saben que han de fer, repensar-se el seu vot.
I finalment el més gruixut de la tropa. Els enrocats, els que no analitzen res, els que més que d’un partit, formen part d’una maquinària de poder, els qui saben que el que es juga en esta batalla són els seu sous, i les seues cotes de poder i projecció social. I eixos són els més perillosos. I els que ara manen en el PP.

"EL DIA A DIA"- Mediterráneo. 22.10.09

Si res no ho impedeix, o dit d’un altra forma, si tot va com previst, demà al Planetari de Castelló Alberto Fabra serà reelegit President Local del PP.
Fabra és l’Alcalde de Castelló amb major formació municipalista de la història de la ciutat. Antonio Tirado (i tots els partits solidàriament) va haver d’inventar-se la política municipal democràtica. Daniel Gozalbo venia de l’Institut, i José Luís Gimeno, va arribar a la política sense més experiència pública que el seu rebuig al valencià.
Alberto Fabra va entrar jove en política, i ha sigut regidor delegat d’un munt d’àrees abans d’assumir l’urbanisme, des d’on va fer el salt a l’Alcaldia, quan Gimeno va decidir dedicar-se a cobrar de Castelló Cultural per fer qui sap què. Després Fabra va guanyar les eleccions, justet, però va guanyar. I ara, passat ja el meridià del seu mandat, i aprofitant la seua reelecció, jo crec que hauria de donar-li un impuls a la part menys lluidora de la política municipal.
Bé està que reclamen un grapat de milions d’€ al Pressupost General de l’Estat, que al Zapatero també ja li val; o que es barallen pel preu de la Residència de Suboficials, que jo també dic que pel solar ni un clau, i per l’edifici ja en parlarem; però... i els problemes quotidians Alcalde?
Seguim sense entendre el fer i desfer dels carrils bici. Tenim la ciutat plena de vehicles en doble fila, o obstruint les rampes d’accés. Les palmeres morint-se de sis en sis. Abocadors incontrolats per tot arreu (i no només a la perifèria, a qualsevol hora i en qualsevol carrer de la ciutat es poden trobar electrodomèstics asclats, matalassos suats i mobles vells). Les cagades de gos segueixen obligant la gent a fer saltirons. Pengen de faroles cartells anunciant actes patrocinats per l’ajuntament, de l’any passat. Hi ha innombrables forats i obstacles en la via pública que posen en perill els vianants. El transit a la ciutat és caòtic. Continuen havent-hi moltes barreres arquitectòniques. Contenidors de selectiu tan plens que la gent deixa les bosses fora. I tot això, Alcalde, mentre paguem impostos i taxes que mereixen una millor gestió. Hauria de tirar de formació municipalista, i posar als seus a treballar de valent.

"PARTITS, EMPRESES I FACTURES". Levante-EMV. 17.10.09

Amb certa freqüència he sentit crítiques per part del PSOE al fet que a Castelló la majoria de les contractes públiques les guanyen sempre un nombre molt reduït d’empreses locals, sempre les mateixes.
Crec que la crítica és criticable, si se’m permet. Hi ho és per diverses raons. En primer lloc, sembla lògic que el subministrament d’aigua de Castelló el guanye l’empresa propietària dels pous, que a més ven al preu més econòmic de tot l’Estat. Com sembla raonable que moltes de les obres públiques les guanye una empresa local, potentíssima en el sector, ja que al tenir la base ací pot oferir millors preus. Ja sé que és més complex tot això, però ja s’entén el que vull dir.
D’altra banda, es dóna la curiosa circumstància que al pobles veïns que governa el PSOE són també eixes empreses, les mateixes, les que guanyen la majoria de les concessions.
Però hi ha encara un tercer factor a subratllar: la majoria d’estes empreses van començar a treballar amb l’ajuntament quan governaven els socialistes.
Tot això dit, crec que hi ha motius més que suficients per criticar la relació d’estes empreses amb l’ajuntament. Però no pel fet de tenir una relació contractual, filla d’un concurs que van guanyar. No. La crítica ha de venir per la forma en que gestiona el PP eixos contractes.
Quan una empresa guanya la concessió del manteniment d’edificis públics es signa un contracte que inclou una sèrie de treballs, edificis i hores. El problema és que això no és inamovible. Els contractes són plurianuals, i la ciutat un organisme viu que creix. Per això se li van encomanant a les empreses més i més treballs, que no estan recollits al contracte. Això no és il·legal, el que passa és que la llei obliga a una aprovació plenària de les factures i, si estes s’aproven, les objeccions de la Intervenció municipal queden superades. La responsabilitat passa a ser dels polítics. Es tracta d’un procediment extraordinari, que el PP el converteix en ordinari.
Des del BLOC hem reclamat repetidament que el que s’ha de fer és revisar i actualitzar els contractes, per ajustar-nos a la legalitat, i perquè així les empreses cobrarien abans. Quan les empreses saben que tardaran 8 mesos o any i mig en cobrar, augmenten els preus, carregant les seues despeses financeres. Ens ix més car a tota la ciutat.
El PP sempre ens dóna la raó, reconeix que això és el que caldria fer. Però mai no ho fa. I tenim dret a preguntar-nos-en les raons.
Eixes factures de treballs extraordinaris, sense el suport legal d’un contracte, i de difícil control, autoritzades directament per un regidor, són, segons opina alguna gent, una de les vies de finançament il·legal dels partits. Jo no ho sé, però per evitar temptacions i maledicències caldria revisar els contractes.

"LA COSTA NOSTRA". Mediterráneo. 15.10.09

Ricardo Costa i Marichalar, són dos fashion victim, l’un te gust pels fulards i els bermudes estrambòtics, i l’altre pels colls emmidonats i els rellotges cars. I això, els perjudica, els converteix en personatges parodiables, en objectiu fàcil de totes les crítiques. Hi ha més similituds. Tots dos han tingut problemes domèstics, i en ambdós cassos, es volen resoldre amb un “cese temporal de convivencia”.
En el cas de Marichalar i l’Infanta, m’és del tot indiferent de qui és la culpa. En el cas de Costa i Camps la cosa canvia. Que Costa està implicat fins a les orelles és una obvietat que confirma el seu cessament, però eixes mateixes evidencies confirmen que no està sol en la trama. La trama és prèvia a la seua designació com Secretari General, i necessita d’algú en el govern que adjudique les obres. Tot això es desprén també de l’informe que el Jutge amic no va voler incloure en el procés contra Camps.
Que ara Cospedal, que aleshores no va badar boca, d’un informe de més de 70.000 folis, només done credibilitat als folis que sembla podrien exculpar Camps, és simplement patètic. El que passa és que el PSOE és tan maldestre, i tan intervencionista, que no fa més que sembrar dubtes sobre la parcialitat dels procediments legals.
En resum la trama Gürtel consisteix bàsicament en el finançament il·legal del PP (ja vorem si només a València i Madrid), i això es fa amb dobles comptabilitats i augmentat els costos de l’obra pública, a canvi de comissions. I, en això té raó Costa, l’obra pública l’adjudica el Govern, no el partit. I la mateixa credibilitat que li dóna Camps al famós informe, per cessar temporalment a Costa, li l’hauria de donar per cessar al seu Vicepresident Rambla. Per tant, Camps és culpable, ja siga de connivència amb la trama, o de no saber de qui es rodeja al partit i al govern. Qualsevol de les dues opcions l’invalida per continuar com President. Però encara n’hi ha un altra, el dòping. Camps va guanyar fent trampes, com Ben Johnson, Marco Pantani, Marion Jons, Martina Hingis i tants altres. Els atletes van haver de tornar les medalles. Camps hauria de tornar allò que va guanyar fent trampes, amb més mitjans que els altres competidors. Camps ha de dimitir.

MANIFEST PEL 9 D'OCTUIBRE

Valencianes, valencians.

Des de la fundació del Regne de València, valencians i valencianes vam compartim al llarg de cinc segles uns vincles comunitaris que configuraren una personalitat pròpia, un periode que quedà entrebancat amb el Decret de Nova Planta del 1707. El valencianisme, porta més d'un segle fent front al centralisme i l'homogeneïtzació cultural, lluitant per la societat del benestar, per la vertebració i contra la manca de cohesió que patix un poble valencià al que nosaltres, valencianistes, volem reforçat i capaç de projectar la seua identitat i la seua personalitat col•lectiva cap a l’interior i cap a l’exterior, capaç de fer front als nous reptes d’una societat i d’un món canviants.

Volem continuar sent valencianes i valencians, mantenir l’orgull de pertinença a un poble que celebra hui la data del seu naixement com societat diferenciada entre els pobles lliures d’Europa. Però també volem un país que vole alt, que dixe d’estar llastrat per la manca d’infraestructures; per una economia especulativa i no productiva, que arrossega el deute públic i la taxa de desocupaciór més altes de tots els pobles veïns. Volem abandonar el furgó de cua de l’economia. Necessitem invertir els recursos en millorar la condició de vida de la societat valenciana, en places escolars, en carreteres. Hem de deixar de ser un país de peatge, sense alta velocitat que ens connecte amb la resta d’Europa. És a Europa que els nostres emprenedors tenen els seu mercat, i és gràcies a eixa economia productiva que tornarem a crear els llocs de treball que esta crisi i les males polítiques de qui ens governa s’ha endut per davant. Els nostres ports, el corredor mediterrani de mercaderies són la porta d’eixida de les nostres exportacions, i la d’entrada d’actius econòmics. Però les rodalies, les carreteres comarcals, la protecció mediambiental, les nostres escoles i universitats, els ambulatoris i hospitals, els jutjats, la llei de dependència...són eines imprescindibles per cohesionar la nostra societat.

Volem un País Valencià sostenible. Econòmicament. Socialment. Mediambientalment.

Hem de superar errors del passat, el valencianisme no ha de ser ni autocomplaent ni excloent. Sempre s’ha alimentat de la flama de la renovació, de la modernitat, de l’ambició de progressar i d’arribar tan lluny com fos possible en cada moment de la nostra història. Ens volem hereus del moviment reivindicatiu sorgit a partir de la Renaixença que reclamava la presència del valencià en l’educació i en els usos públics oficials, la recuperació d’institucions d’autogovern i una política que satisfera les necessitats econòmiques i d’infraestructures dels valencians, del valencianisme polític que assoliria una de les seues principals fites doctrinals en la Declaració Valencianista de 1918, l’influx del qual va anar impregnant al llarg del segle XX la consciència de molts valencians.

En el segle XXI, el valencianisme manté el mateix discurs, afirmem que els valencians constituïm una nació perquè posseïm una personalitat pròpia i tenim una voluntat d’autogovern. Reunim, per tant, tots els requisits per a afirmar-nos com a nació i volem recuperar el pols de la nostra pròpia història, que forts d’un passat gloriós, i malgrat un present confús, creiem i construïm junts el nostre futur com a poble. Manifestem la nostra voluntat constant de servei a la societat valenciana, el nostre compromís patriòtic, i la nostra fidelitat valencianista.

Valencianes, valencians, guanyem el carrer el 9 d’octubre!

Comencem a guanyar el futur!

L'APOSTA VALENCIANISTA

"CONSENTIMENT INFORMAT". Mediterráneo. 08.10.09

Quan vostés llegiran este article, si tot ha anat bé, estaré a casa recuperant-me d’una intervenció quirúrgica. Si les coses han anat malament, jo sabré abans que vostés si tenen raó els creients o els ateus.
El cas és que per deixar-me operar he hagut de signar un consentiment informat, on se m’expliquen les terribles, les nefastes conseqüències que pot tenir per mi, el procediment quirúrgic al que vaig a sotmetre’m. El document parla de conseqüències previsibles, que vindrien a ser les millores que es produirà en la meua lesió, i del risc quirúrgic i les complicacions i fracassos específics. Este apartat és el meu preferit. És un autèntic vademècum de fracassos mèdics i conseqüències poc o molt evitables amb la bona praxi. Tromboflebitis, embòlies pulmonars, hematomes, infeccions, deformitats, cicatrius poc estètiques o doloroses, lesions vasculo-nervioses, algodistròfia simpàtico-reflexa. Diu també que en casos molt excepcionals, estes lesions podrien tenir per conseqüència l’amputació d’un membre. Intuix que parlen del meu braç, que és el que m’operen... En resum, em pot passar de tot, des de seqüeles reversibles, fins a la mort. Mentre que les millores són escasses, millora del dolor i poca cosa més. Si de cas, amb la rehabilitació, diu. Francament, sembla que siga un document per dissuadir-me.
El cas és que pensant se m’ha acudit, que no veig perquè este tipus de contractes és privatiu dels metges. Altres professions també podrien fer-ho. El fuster. "Li encolaré la cadira, però podria passar que sense voler, li avente un colp de martell al genoll i li clave un tornavís al coll". Alguns polítics haurien de fer signar una document semblant als seus votants. Una mena de contracte, de consentiment que permetés actuar a l’electe. Entre les millores per a l’elector hauria de figurar que li asfaltarien algun carrer i li pagarien les festes del barri... I entre els riscos, que l’electe esdevinga trànsfuga i acabe votant contra el seu propi partit. O que accepte suborns, o que participe del finançament il·legal del seu partit, o que use i abuse dels mitjans públics en benefici propi, o que no pense complir les promeses electorals. Evitaríem sorpreses.

NACIONALISTES POLÍTICS Vs POLÍTICS NACIONALSITES

Ser nacionalista al País Valencià és una heroïcitat, quasi una excentricitat. Per tant, el meu respecte i la meua admiració, per tots i cada un dels militant del BLOC Nacionalista Valencià. Però esta obvietat, no canvia el que jo he dit hui al Consell Nacional, i que sembla haver incomodat a alguns.

És senzill, hi ha una diferència entre els qui som nacionalistes polítics, i els que puguen ser polítics nacionalistes.
Jo deixaré de ser polític, i continuaré sent nacionalista. Faré articles, o seré d’un moviment cívic amb voluntat valencianista.
Per això pensava que l’Espai Valencià de Progrés era una marca paraigües per fer créixer els BLOC, l’organització unitària del nacionalisme.

Pels polítics nacionalistes, que podrien seguir sent polítics encara que deixaren de ser nacionalistes, l’Espai Valencià de Progrés, són els nous cognoms del BLOC, que substitueixen els històrics “Nacionalista Valencià”.

I ho he dit, perquè he sentit una part del partit i de la direcció dir repetidament que el nacionalisme no ven. Malgrat que des del 2003 no intentem “vendre’n”. I he posat l’exemple, és com si el President de Coca-Cola digués que els refrescos no venen i que anem a fabricar orxata.

I el que jo dic, és que els qui fan eixa lectura, que és lícita, però que no compartisc, bloqueja el creixement del partit. No es fan campanyes d’afiliació. Es pensa que només es pot créixer pactant amb altres formacions.

Amb EU primer, amb Iniciativa després. I comencen les renuncies.
El cap de llista de les generals per València, per Iniciativa. Un fracàs, malgrat que Navarro era diputada en actiu. A València ciutat ens vam fer invisibles integrant-nos a les llistes del PSOE. I ara, hi ha qui apadrina oferir la capçalera de llista a Ribó, l’ex secretari general del PC. Confien en que és molt conegut! Això no va funcionar amb Isaura, insisitisc, que era Diputada, no funcionarà amb algú que porta allunyat del paper couché fa dos anys. Al marge, clar, de qüestions ideològiques que també discutisc.
Les reunucies continuen amb el fet que Mònica Oltra continues sent síndica. Diuen que ara hi ha un camí encetat per resoldre esta injustícia. Me n’alegraré molt. Moltíssim. Però la síndica, hui, és Mònica Oltra, i no ho és qui ho ha de ser, Enric Morera.
La renuncia a tenir presència orgànica en alguns pobles i comarques, en base a acords amb diferents franquícies verdes, que mai no s’integraran al BLOC. Mai.

Es tracta tot plegat d’una tàctica per intentar salvar els mobles el 2011, però com estratègia, és castrant pel BLOC. A llarg termini, és negativa. I esta heroica batalla del nacionalisme polític al nostre país, no pot llegir-se en clau electoral immediata.

I el que s’albira en el futur a mig termini, és una refundació del projecte, amb el BLOC, alguns grups verds sense implantació ni renda electoral i els grupuscles que han abandonat EU i que no aporten vots, però aporten molts problemes interns.

Esta plataforma, partit, organització o ALTERNATIVA, amb vocació d’instal·lar-se a l’esquerra del PSOE (i barallar-se doncs, per un espai electoral insuficient) pot ser útil per molta gent. No ho és per mi. No pot ser-ho de cap nacionalista polític. Perquè l’essència de la política és la voluntat de governar, i aquells que estem en política per ser nacionalistes, volem governar per tot el país.

Ens deien els informes interns, que el nostre marge de creixement electoral, que la nostra transferència de vots ve del PSOE, aleshores com és que no s’entén que el nostre discurs ha de ser socialdemòcrata, que ocupe el mateix espectre social que el PSOE, però en clau valencianista? No és tan difícil.

L’any 1979 vaig ser cofundador d’EIC i vam aconseguir dos regidors a l’ajuntament de Castelló. Allò era una barreja de nacionalistes i d’esquerra alternativa. Durant un temps, els nacionalistes ens representaven a l’ajuntament, i jo vaig treballar content i decidit. Amb el temps, però, fruit de les compulsions internes, els regidors nacionalistes van ser substituïts per regidors de l’esquerra alternativa. La seua política canvià i jo ja no me’n sentia partícip. L’any 1981 vaig abandonar EIC i el 1982 em vaig afiliar al PNPV. L’any 83 EIC va perdre la representació municipal, i es va diluir. Jo continue, d’alguna manera militant al PNPV, i des d’allà a UPV i al BLOC ara.

27 anys després és exactament igual. Jo sóc nacionalista polític, i si no estic còmode amb la política que fa el meu partit, marxaré com vaig arribar, sense fer soroll. Continuaré sent nacionalista, però ja no seré polític. I si algunes persones, es troben còmodes continuant fent política, encara que esta ja no siga nacionalista, doncs molt bé. Sort.
És el que he dit. I el que ara repetisc.

"PER QUÈ SR. ALCALDE?" Levante-EMV. 04.10.09

Per què Sr. Alcalde? Per què ens ha mentit el seu equip? Per què quan l'oposició preguntàvem pel anunciat i pressupostat Pla Estratègic, els seus regidors ens deien en Comissió informativa que encara no hi havia res? Per què mentien quan sabien que s'estava redactant? Per què no volien que l'oposició pugues participar? Per què Sr. Alcalde? A què tenen vostés por?

Els tres partits hem pactat les infraestructures que calia fer amb els fons del Plan E. Els tres partits hem pactat les infraestructures que esperem es facen amb el Pla Confinaça. Els tres partits vam negociar durant mesos a la Comissió Especial de Modernització el reglament municipal, i tots els que es deriven de l'aplicació de la Llei de Grans Ciutats. Durant mesos i mesos vam treballar plegats els tres grups, i vam aconseguir treure endavant el Pla Marc de Modernització, columna vertebral de la nova administració municipal.

Algú m'ha dit, Sr. Alcalde, que el problema no era el BLOC, sinó la por que té el PP a que el PSOE puguera fer una oposició destructiva i entrebanqués la marxa del Pla. Eixe no és el problema del BLOC ni dels seus electors. Però és que a més a més, no pot ser això, i sap per què? Doncs perquè l'anterior grup municipal socialista va entrebancar el primer Pla d'Igualtat d'Oportunitats Dona-Home. No va fer propostes, no va acudir a les reunions, i en va criticar el resultat. I sap què? Doncs el PIO va eixir endavant amb el suport del PP i el BLOC, i el dia de la presentació, la seua regidora delegada va explicar públicament que les aportacions del BLOC havien estat fonamentals, i que el PSOE s'havia desmarcat. Afortunadament tenim el PIO, i afortunadament l'actual grup socialista li dona suport.

Per què, doncs no ens ha deixat participar en el Pla Estratègic? Recorda el Sr. Alcalde que fa dos anys, en una Junta de Portaveus, li vaig lliurar personalment la proposta estratègica del BLOC? Un extens i multidisciplinar treball sobre el present i futurs econòmic, social, d'infraestructures, de la nostra ciutat? L'ha llegit Sr. Alcalde? L'ha donat a llegir a algú? Es que no s'ha molestat ni en contestar-me.
He llegit el seu Pla, i trobaré un forma per tal que en pugam debatre on toca, no als diaris, però li avance, Sr. Alcalde, que el fet que una de les 15 fonts on s'han nodrit per fer el Pla siga el seu llibre "La ciudad que yo quiero", mostra l'escàs nivell cientí­fic del projecte. I explica la voació partidista que l'acompanya.
Sr. Alcalde, Castelló perd un altra oportunitat. Vosté li la fa perdre. Perquè vosté i el seu equip perverteixen la democràcia, expulsant del planejament de la Ciutat, al 44% dels ciutadans que van votar els partits de l'oposició. Vosté, Sr. Alcalde, actua amb indignitat. Atempta contra la pluralitat social, i castiga la ciutat amb una visió reduccionista, partidista i sectària. Per què Sr. Alcalde?