28 de juny, 2013

"JA FEM "SUSTO" " - Levante-EMV- 29.06.13

Al passat plenari Miguel Ángel Mulet, portaveu dels populars, em va dir que em veia poc de futur polític. Ho va dir amablement i reconeixent que podia equivocar-se. No m'importa especialment, ni crec que ell siga gaire més perspicaç que la vident de Laparra. El que em va fer més gràcia és l'argument. 
Em va dir: “si com a BLOC ho tenia difícil, com a Compromís molt més”. És un argument reiteratiu per part dels populars. I és un argument entranyable. La gent que no vol que et vaja bé electoralment et dóna amables consells per a tot el contrari. Credibilitat zero en eixe discurs.
Ja hem explicat moltes vegades que Compromís és una coalició estable on es sumen diverses sensibilitats en l'àmbit de la sostenibilitat. La social, la mediambiental, i la nacional. Polítiques actives en defensa del país polític (valencianisme), del país humà (progressisme) i del país físic (mediambientalisme). El PP ho considera un poti-poti. 
Analitzem-ho. Com jo ja comence a tindre una edat provecta, que diu Toni Porcar, recorde sense gaire esforç que allò que hui és el PP de les majories absolutes, primer era l'AP de “los site magníficos”. I ha arribat on ha arribat, sent primer una coalició. AP-PDP-UL-UV.  Amb estes sigles arribaren a presentar-se a les eleccions municipals i autonòmiques del 83. De fet, el propi Mulet era el màxim representant d'un l'irrellevant partit dels liberals. M.Ribes ve de l'originària AP, Sales de les joventuts d'UCD (qui ho diria del ferotge seguidor de la doctrina d'Intereconomia!), Gonzálo Romero va renunciar a seguir encapçalant els fracassos d'UV a canvi d'una regidoria. Altres són del PP de tota la vida (i quan dic tota la vida vull dir, que no han fet res en tota la vida, fora de militar al PP). 
I com Mulet és un home llest, segur que no oblida que ells van aconseguir ser alternativa de govern, i govern després, precisament per la via de bastir una coalició ampla. I ara veu que és exactament el que estem fent, i els hi fa por.
Tant és així, que hem passat de no aconseguir que ens contestaren mai, a ser el principal objectiu de les seues crítiques. En setembre tindran acabada l'enquesta que han encomanat, però les primeres dades ja els confirmen el nostre determinant creixement electoral. Sabem que si ho fem bé, esdevindrem el pal de paller d'una alternativa de govern.
Per això en dos plenaris i en un parell de notes de premsa, s'han referit a mi com el “líder del tripartit”. No importa tant que m'assenyalen a mi, com el fet que reconeixen que per primer colp en anys, hi ha una alternativa que està quallant, i que l'encapçala Compromís.
També és per això, que quan en el passat plenari vaig voler tranquil·litzar la ciutadania, garantint que quan tinguem que assumir responsabilitats de govern, serem eficients, eficaços i transparents, el portaveu adjunt del PP, Pérez Macián, va dir que jo només era un “becari”. Li vaig donar de seguida les gràcies, clar, que un del PP et diga becari és el reconeixent de que valora el meu treball amb un mínim de 6'5, i sent com són els adversaris, això és molt. Gràcies.
Mulet, el portaveu, ho va acabar d'arrodonir, tot dient que jo era un “passejant impenitent” que travessava un llarg desert, i que ell pensava que mai arribaria al govern. Que això per mi no era més que un miratge. 
“Impenitent” vol dir segons el diccionari, que m'obstine en una actitud. És a dir, que tinc la ferma determinació de creuar eixe desert que ha de conduir al meu grup al govern municipal. Doncs mira tu que sí! Que en això té raó el bo de Mulet. Tinc, tenim com a grup, eixa ferma determinació. Per això treballem molt i el millor que sabem. A les comissions, als plenaris, en el dia a dia, al carrer, amb les associacions de tota mena. 
El nerviosisme del PP és cada dia més obvi, i ni tan sols els mesos d'estiu li donarà treva. I el millor de tot, és que s'ocupen molt de mi, i mentre intenten desgastar-me, le treball rigorós de Compromís, va avançant, com una pluja fina. 

27 de juny, 2013

"SORPRENENT MUTACIÓ" - Mediterráneo - 27.06.13

Els membres de l'equip de govern pateixen una sorprenent mutació. Alguns probablement perquè porten massa (no dic molts, dic massa) anys a la casa i això els hi ha fet perdre la perspectiva, i pensen que l'Ajuntament són ells. I nosaltres som una lamentable pedra en la sabata. 
En altres que porten menys temps, la mutació és més difícil d'explicar. No sabria dir si la pateixen per contagi, o a força de sentir-se part “dels que manen”, s'ha incorporat al seu ADN polític, i ha esdevingut una tara endèmica.
La regidora de serveis socials nega problemes de mala nutrició en alguns escolars, perquè si fos així, diu, “me lo hubiera dicho alguien”. Quan al regidor d'hisenda li trasllades una queixa d'un contribuent contesta que “no sé porqué te lo dicen a ti, en lugar de decírmelo a mi”, li faltava afegir “que yo mando, no como tú, mindundi”. El regidor d'urbanisme ens diu que per parlar d'una ordenança concreta aportem tècnics propis, que ells aniran amb els de l'Ajuntament, com si els tècnics de l'Ajuntament no fóren també els nostres tècnics. El regidor de via pública permet maliciosament que hi haja empreses denunciades per ocupació irregular de via pública, que continuen ocupant-la, amb l'argument que “jo no ho he vist”. La regidora de joventut, davant de la meua queixa per la seua falta de resposta a les preguntes del ple, em contesta “pizpireta” com és, “es que no les encuentro sustancia”. 
Tots ells dirigits per un Magneto, paralitzat davant un món, el municipal, que no entén. 

26 de juny, 2013

"VIDES PARAL·LELES" - Castelloninformación - 26.06.13

Com la gent s'explica d'aquelles maneres, de vegades un entén el que pot. Ahir mateix, vaig entendre que em deien que a l'Alcalde se li havia aparegut la Infanta Cristina! I vaig pensar que serien els efectes secundaris de l'Imputinol. I vaig preguntar: “però que ha sigut, en somnis, com Resines?”. “No, no -em van contestar- físicament, i d'un blanc immaculat”.
Uis! Quina cosa més rara, una altra cosa no sabria dir, però vols dir que la Infanta...immaculada? Però si ella i Urdangarin han celebrats tants “eventos maritales”, que un poc més i han de reservar xifres de tres dígits per als DNI dels Borbons!
“Que no home que no, que ha aparegut una Santa Cristina i l'Alcalde s'hi ha fet una foto”. Una Santa Cristina de pedra de Borriol, magnífica, datada al segle XIV. Probablement formava part de l'antiga Catedral, la que va ser enderrocada als anys 30, i probablement una família pia, o preocupada pel patrimoni cultural, va decidir rescatar-la i amagar-la a una casa de la vila.
Com jo sóc poc expert en hagiografies, tire mà de la enciclopèdia virtual i em trobe amb quatre Cristines que fóren santes. Això sí, cap d'elles duia de cognom Borbó.  Santa Cristina de Pèrsia, Santa Cristina de Bolsena o de Tir, Santa Cristina d'Osma, i Santa Cristina l'Admirable. Com sóc molt roí com fisonomista i l'erudit i amic Toni Gascó diu que la peça és admirable, donaré per bo que l'apareguda és Cristina l'Admirable.
Que de nom de fadrina, per així dir, es deia Christina Mirabilis, nascuda a Brustem, el 1150 (Després dels Ibers). Era de parla flamenca, una llengua tan antiga que quan va nàixer els seus pares ja la parlaven; com diria l'Alcalde! Però la van parlar poc, perquè als 15 anys quedà òrfena. Als 22 va tenir un atac de catalèpsia i tothom la donà per morta. 
Però vet ací, que dos dies després, en ple funeral, es va alçar deixant als assistents garratibats. De fet, segons testimonis dels presents a la cerimònia, Christina levità fins a tocar el sostre. Una mica com l'alcalde, que conscient que havia tocat el sostre va estar uns mesos levitant i amb la mirada perduda, preguntant-se quins mèrits l'adornaven per ocupar el despatx de l'alcaldia. 
A partir d'aquell moment la xiqüela  va fer tantes coses rares i fora de sentit, que els seus conciutadans van començar a pensar que no hi tocava. Personalment sóc del pensar que és el resultat d'un fort colp al cap contra el sostre, perquè el dia que va levitar no el va saber evitar.. És allò que ara coneixem com Principi de Peter, podríem dir. Ací m'estalviaré fer similituds.
Tal deriva agafà la cosa que finalment els conciutadans van voler tancar-la, com si la portaren al TSJ però més dràsticament. Ella proclamava la seua innocència cantant salms, com qui organitza juntes de portaveus. 
L'any 1223 va morir per segon colp, però com una monja tenia una greu necessitat espiritual, Cristina tornà de nou d'entre els morts per confortar-la. Finalment va morir per tercer colp el 1224, i de moment no sembla que haja de tornar a ressuscitar.  Tret, clar, que considerem resurrecció parcial l'aparició que ha fet en pedra de Borriol, conscient que l'Alcalde també precisa d'un suport emocional extra en estos moments.
Emocional i publicitari, perquè tan orfe de popularitat com està, s'hagués presentat voluntari a fer-se una foto si hagueren trobat un exemplar perdut de les Homilies d'Organyà, a condició que es reconegués el seu origen iber. 
Amb tot, una excel·lent noticia per al patrimoni cultural de la ciutat, l'aparició de la Santa Cristina, impol·luta i sense imputar. 

21 de juny, 2013

"AMORRATS AL PILÓ" - Levante-EMV - 22.06.13

Segons The Guardian, l'actor Michael Douglas ha afirmat que el càncer de gola que li van diagnosticar fa tres anys va ser provocat pel sexe oral. "Aquest càncer en particular és causat pel virus del papil·loma humà (VPH), que es transmet pel cunnilingus", hauria dit.
Ara no m’entretindré a explicar-los-hi a vostés per quina raó, però el cert és que m’ha interessat molt i he anat a vore si això tenia alguna base científica, o tot simplement era com l’homeopatia (salude a Andreu Escrivà que m’estarà llegint). I sembla que sí, que a diferència de l’homeopatia, en té de base científica. Fa més de 20 anys que s’investiga, i hi ha un estudi publicat per The New England Journal of Medicine, que demostra que este virus de transmissió sexual és responsable de l’aparició de tumors a la gola. 
El PP valencià, però, ha anat més lluny que Michael Douglas a l’hora de fer afirmacions, i estos sí, han ensopegat frontalment no només amb la romanística internacional, amb les universitats, amb l’AVL, amb la RAE, sinó també amb qualsevol persona amb un mínim de cultura. 
Pretén el PP aprovar una proposició no de llei “de tramitació especial d’urgència” per dir-li a la RAE que canvie la definició científica del valencià, per una que s’han tret del forat del cul. I disculpen si em pose escatològic, però després del cunnilingus no els hauria de saber mal que parle d’un bes negre. Perquè d’un lloc així de fosc i profund, tenen que haver-se empescat esta colla de borinots i inútils tota eixa estrafolària teoria de que el valencià ve de l’iber. 
En una proposta farcida de faltes d’ortografia, afirma que “la parla dels valencians, que parteix sense dubte de la més profunda prehistòria, s’escriu des del segle VI abans de Crist amb el llenguatge ibèric i, després de les aportacions successives fenícies, gregues i llatines, ha arribat als nostres dies en la forma en què la coneixem”. S’ha de ser cabestro!
Sabíem del PP valencià, que tenia un percentatge desproporcionadament sorprenent de persones amb comptes pendents amb la justícia, per tramposos, lladres, escurabutxaques, estafadors, defraudadors... Ara sabem també que entre tots ells no hi ha una sola persona capaç d’aprovar la selectivitat. Ni una sola. 
Després del que va fer el PP aragonés de denominar LAPAO al català que es parla a la Franja, amb la convicció de que matant el nom es mata la cosa, el PP valencià pretén aplicar la Clàusula Camps i així com qui no vol la cosa manté que el valencià és iber. Estúpids analfabets!
Que un parlament li diga a una entitat científica, com la Real Academia Española de la Lengua, quines definicions ha de posar als seus diccionaris, és una de les coses més patètiques i ridícules que pot fer un parlament. Com a valencià que sóc, em fot una vergonya insuportable estar representat i governat per un partit de delinqüents i analfabets. I estos volen muntar una Ciutat de les Llengües al meu poble? Per favor!
Ja puc suposar que el meu partit no deu haver pensat en mi per a ser Senador Territorial després de les properes eleccions, però ja els hi dic ara que no ho facen. Que per una qüestió de dignitat intel·lectual, mai no em deixaria examinar de valencianitat (ni de res) per esta tribu prehistòrica, amb dèficit d’atenció i excés de vacuïtat.

19 de juny, 2013

"LA SELECTIVITAT DEL PP" -Mediterráneo- 20.06.13

El passat dia 6 i després de la compareixença, no només no van desimputar a l'alcalde, sinó que a conseqüència de la seua declaració i de la del seu antecessor, van ampliar la imputació a una funcionaria depenent d'ell en aquella època. Un crack!
L'únic immigrant que forma part del Fòrum Municipal de la Immigració, està imputat per les seues qüestionables pràctiques a l'hora de repartir ajudes a l'alimentació entre els més necessitats. Ja va estar qüestionat el seu dia per omplir autobusos d'immigrants per als mítings del PP a canvi de falses promeses de treball.
El TSJ ratifica el processament de Rambla, Martínez i Such, i els deixa a pas i mig de seure a la banqueta. Gènova exigeix a Fabra que els expulse del grup, junt a Blasco; Fabra té febres primaverals i no s'està per la feina.
L'Ajuntament de Castelló continua sense PGOU, i el pressupost està farcit de mentides en afirmar que hi haurà inversions de la Generalitat, que no figuren en els pressupostos de la Generalitat. I el PP ho sabia abans d'aprovar-los. Nosaltres els hi ho vam advertir.
I mentre, el PP vol votar a les Corts que el valencià és íber i que es parla i escriu a casa nostra des de el segle VI abans de la nostra era. Estan com una cafetera!

En este mateix moment, si el PP hagués de passar la selectivitat no aprovaria les matemàtiques, ni la història, ni la llengua, ni la geografia... i no cal dir, suspendria ètica. De fet, no aprovaria ni educació física, que Niurka Montalvo també està imputada. 

17 de juny, 2013

"L'ENTREPÀ MÀGIC" - www.Castelloninformación.es - 19.06.13


Graham Keeley, corresponsal de The Times a Madrid, explica a la seua crònica que desconeixia les dades de pobresa i fam entre xiquets espanyols que s’han estat divulgant, però que li pareixen “al·lucinants”. Assegura haver vist en persona els problemes d’algunes famílies, una cosa que fa “dos o tres anys no hagués imaginat”. Afegeix “Espanya sembla ara un país del submon amb este nivell d’atur. Segurament és una cosa que no durarà per sempre, però ara està passant, és una realitat”.
Segons les dades que referencia, un 27’2% dels xiquets espanyols viuen per davall de la línia que defineix la pobresa, i segons assegura i basant-se en les dades oferides per Unicef “també és un gran problema la fam dels xiquets. Aquells que només mengen quan van a l’escola”. 
Explica una anècdota, que personalment m’esborrona. És la història de l’entrepà màgic. Això diu que era un xiquet que portava un entrepà màgic, sense res dins, entre les llesques, i que preguntat per un company a l’hora del pati, contestava que sa mare el feia així perquè no tenia res que posar-hi dins. I que era màgic, perquè podia tindre el gust que ell imaginés.  
No crec que Keeley exagere. Sóc pare d’una alumna de preescolar, i parle amb famílies a l’hora de recollir la xiqueta. Sé de gent que tenen greus problemes per dur el xiquet o la xiqueta a la festa de final de curs, perquè s’han de posar 10 o 15 euros. Estic casat amb un mestra de preescolar, m’explica històries com estes dia sí dia també. 
L’Ajuntament de Vila-real, serà el primer de les nostres comarques en posar en marxa un sistema de socors pal·liatiu per esta situació, per la via de fer que durant el període d’estiu, els menjadors escolars siguen operatius. No és casual que Compromís forme part d’eixe govern. Nosaltres treballem així. On governem prenem decisions, on encara no governem, fem propostes. Les mateixes. 
Per això he registrat en nom del meu grup, una moció a la Diputació. Una moció en la mateixa direcció, però amb una redacció el suficientment oberta com per a permetre al govern popular puga aprovar-la, modificant-la si cal. Quan estas en minoria pots fer dues coses, perdre les mocions o ser intel·ligentment inclusiu per aconseguir sumar a la majoria, tot permetent que venguen la idea com a propia. El que importa és convertir-la en realitat. 
Abans que arribés a la comissió on s’havia de dictaminar, en vaig parlar amb el Vicepresident econòmic, al cap i a la fi, la moció necessita d’una partida econòmica que ara mateix no es contempla als pressupostos.
El Vicepresident, que ha estat Diputat allà a Madrid, a la casa aquella dels lleons, em va fer una reflexió interessant. Segons ell, allà estant, va tindre ocasió d’estudiar molts informes d’estos d'índex de pobresa que es publiquen. Segons diu analitzen la diferència entre els qui més cobren i els que menys en cada país, i dibuixen una mitja. Qui està per davall la mitja “és pobre”. Això fa que en molts països subdesenvolupats hi haja estadísticament menys pobresa que als EUA o països europeus, ja que no hi ha tantes diferències entre uns i altres. Tots són pobres per dir-ho així. És possible que tinga raó. Els números són tan soferts...
Fa dos mesos i mig, jo tornava a casa d’una reunió de l’Executiva Local del BLOC. Eren més de les 10 de la nit. Vaig vore una imatge que per quotidiana, no deixa de ferir-me, una bicicleta i un home d’uns 40 anys furgant amb un pal a un contenidor. Però hi havia alguna cosa que el feia diferent, i no només que anés ben afaitat, net, i amb una vestimenta no tan diferent de la meua. No. El que de veritat el feia singular, dolorosament singular, insuportablement sigular és que en la feina de regirar contenidors l’acompanyava el seu fill d’uns 10 anys. El que passà aquella nit entre el pare, el fill i jo mateix, queda en la discreció obligada, però vaig aturar el cotxe i vam parlar. Dos anys abans era una família tan normalitzada com ho és la meua. 

Jo sí que he vist a un menor “normalitzat” i escolaritzat, furgar als contenidors de Castelló buscant alguna cosa per a menjar. Espere ser capaç de fer-li entendre al Vicepresident i a tot el PP, que això, envia a l’oblit totes les estadístiques i els mètodes d’analitzar-la. La fam, viu també a Castelló, té 10 anys, i es diu Iván. 

15 de juny, 2013

"XAPA LA BOCA" - LEVANTE-EMV - 15.06.13

Diuen que Abraham Lincoln va dir que hi ha moments en la vida de tot polític en que el millor que pot fer és no separar els llavis. Exemples n’hi ha molts i de molts colors. Fins i tot els podríem classificar.
Per exemple, en la categoria: “estic mentint i se’m nota molt”, podríem donar-li el primer premi a Maria Dolores de Cospedal, que va tindre la barra de comparéixer a mentir, sense haver assajat davant del mirall del vàter, i clar es va fotre un embolic de ca’l déu amb allò de “la indemnización que se pactó fue una indemnización en diferido” i tot allò de “en forma de simulación...simulación, de lo que hubiera sido...oooo, mmmm, partes de lo que era, o de lo que había sido una retribución, tenía que tener la retención...” Calla dona calla! Que els periodistes han tirat el llapis fa tres minuts! Que no saps què dius! Que si et foten davant del polígraf li petes els ploms!
En la categoria de “no sé quan tinc que callar”, està molt ben classificat el nostre alcalde. L’home, diguem-ho clar, no és precisament un Castelar o un Azaña. Vaja, que l’home no és un prodigi de l’oratòria, però com li toca parlar, fa el que pot. Fa uns dies, sense anar més lluny, una emissora radiofònica atorgava els seus premis anuals. Entre els guardonats estava el servei d’oncologia de l’Hospital Provincial. Un servei capdavanter en la investigació, que el fa mereixedor d’una infreqüent unanimitat a l’hora de manifestar l’orgull de tindre’l a Castelló. Així es va reconéixer al laudatori previ al premi. L’acte el va tancar l’alcalde (no sé si per compensar que per primer colp, la gala no tenia humorista) fent un discurset d’anar per casa d’aquells de “orgullo, satisfacción, gratitud” i quatre banalitats més. Una de les coses més difícils d’un discurs, és acabar, i això és el que pitjor porta l’alcalde. No sap quan ha d’acabar (igual li ho diu el TSJ, ves a saber!), i torna a pegar voltes sobre el que ja ha dit, i es perd, i es busca sense èxit, i així, embolica que fa fort, va tornar a citar el servei oncològic de l’hospital. I va dir que “bueno, vale, sí, es gratificante tenerlo en Castellón, però tampoco es nada del otro mundo hay otro en Elx y otro en València”. Que va ser com una mena de dutxa freda al pati de butaques. Tio! Que sí! Que tens raó, però tampoc cal dir-ho, que eres alcalde de Cas-te-lló! Entens? No ens talles el rotllo! Calla!

I acabem amb la categoria de “igual ni se’n recorden”, que és aquella en la que l’orador diu qualsevol bestiesa, encara que siga d’allò més senzill demostrar que menteix. Esta setmana n’hem tingut una en boca de Mulet. El portaveu del PP ha signat una d’eixes notes de premsa mal educades i faltadores a les que ens té acostumat el servei de premsa de l’ajuntament, que pagant tots, serveix només al PP. Ens acusava de no haver anat a una reunió i parlava textualment de“las pocas ganas de trabajar de los representantes de la oposición hicieron que nadie acudiera a esta reunión”. La reunió, segons ell mateix diu, l’havia convocat de viva veu en el passat plenari. Però clar...resulta que el vídeo del plenari es pot vore i escoltar al web de l’ajuntament, i a partir del codi de temps 3h 09’ 26”, se’l pot escoltar dir textualment que “está hecho el documento técnico, falta el jurídico, pero vamos a dar un paso más adelante, yo les emplazo a los grupos políticos a que nombren a un técnico cada uno de ustedes y el día 12 a les 9 de la mañana en la sala de vicealcaldía, por no hacer esto largo, por hacerlo corto, tendrán una reunión con los técnicos, ni siquiera con los políticos, con los técnicos del Ayuntamiento, para revisar la nueva ordenanza”. Queda clar, doncs, que la reunió era de tècnics i els tècnics municipals no són els tècnics del PP, són els tècnics de tota la ciutat. Per tant, estàvem absolutament representats. Però és que més encara, a sant de què un partit polític ha de nomenar tècnics per confrontar-los amb els municipals. Mulet calla home, calla. Que està tot gravat i et poses en evidència. 
I tu Sales, de què rius?

12 de juny, 2013

"DOS ANYS" - Mediterráneo - 13.06.13

Dimarts es van complir dos anys de la presa de possessió de la corporació municipal 2011-2015. Dos anys que Alícia Brancal i jo mateix, vam constituir el grup municipal de BLOC-Compromís, i només 34 vots van evitar que ens hi acompanyés com regidor, Vicent Marzá.
En el discurs d'investidura d'Alberto Fabra vaig dir: “aquest moment solemne anuncie amb l’aval de la nostra història, que farem una oposició constructiva i lleial. Una oposició seriosa, severa en el fons i correcta en les formes. Una oposició proactiva, compromesa, capaç d’assumir responsabilitats”.
Vaig afegir que teníem la total determinació de treballar, de treballar molt, i de fer-ho des del rigor, des de la reflexió; i amb la vocació de ser útils.
Hem travessat l'equador de la legislatura, i demà presentarem el nostre balanç en roda de premsa. Creiem estar complint amb la paraula donada. Hem treballat des de l'honestedat, en defensa d'allò que creiem just i bo per als nostres conciutadans. Hagen votat el que hagen votat. I tenim el convenciment que hem consolidat la nostra posició com el grup més influent de la corporació. Seriem el que en termes de màrqueting es coneix com prescriptors. Marquem l'agenda política de la ciutat.
Per desgràcia, no s'ha complert del tot un altre desig que vaig manifestar aquell dia: “confiem trobar davant un govern receptiu. Una oposició responsable i lleial, mereix un govern lleial i responsable”. 
Ens queden dos anys més de molta feina, fins a tornar-nos a examinar. Estem desitjant-ho.

10 de juny, 2013

"AVANÇAR ELECCIONS" - Castellóninformación - 13-06-13

Diuen que l’any 82, quan Calvo Sotelo va convocar eleccions generals avançades, un alt dignatari de no recorde quin país li va preguntar “aneu a guanyar?” i Calvo Sotelo el mirà amb certa condescendència i va dir “qué va, qué va”.  I efectivament, qué va, qué va, va passar de 168 a només 11 escons. I després va desaparéixer. Bàsicament com a conseqüència de les fractures internes.
Des d’aleshores, jo diria que fins i tot des d’abans, hi ha un principi clar en política, només s’avancen eleccions si és per a guanyar-les de forma contundent. Mas ja ho sap, malgrat que l’anàlisi de Catalunya és forçosament més complexe.
I a casa nostra? Ja he explicat algun colp que quan portava un any com a President, Alberto Fabra havia d’haver convocat eleccions avançades. Explicar que la circumstància de la dimissió del President Camps era suficient canvi com per fer-ho, aprofitar per deixar fora de les llistes els imputats, fer-se un equip a la seua mesura, i hagués enxampat l’oposició amb el peu canviat, i hagués pogut revalidar una majoria absoluta amb un equip fidel. No ho va fer. No en va saber, no va poder o no li ho van deixar fer. Ara, clar és massa tard. 
Massa tard per fer-ho, quan totes les enquestes pronostiquen una patacada electoral històrica, i Fabra ho fia tot a un hipotètica recuperació econòmica, però... i si no té més remei?
Vull dir. La situació de Blasco és absolutament insostenible. Fabra ho sap. I s’ha publicat que l’única raó per la que no l’ha expulsat encara és que Castellano l’ha convençut de que aguante (cosa que castiga la imatge de Fabra), i si ho ha fet només potser perquè això significaria un terratrèmol intern. Castellano coneix bé el partit i el grup parlamentari.
Deien que Blasco va fer una arenga als imputats, com si fos el Rei Leonides: “no lluiteu només per mi, esteu lluitant per la vostra supervivència”. No em sorprendria, i “se non è vero, è ben trovato”. Perquè parlem de Blasco, però Milagrosa Martínez o Sonia Castedo tenen una situació processal encara més compromesa que ell, i la nòmina d’imputats no para de créixer. Si Blasco és expulsat algú més l’acompanyarà. Hi ha gent que sap que no ha de repetir, que és cadàver i davant la desesperació, qualsevol reacció és possible.
Així que no es pot descartar un pas al grup mixt d’un nombre important de diputades i diputats. I aleshores, la situació seria del tot insostenible. Políticament la fotografia constant d’un grup trànsfuga per la via de la delinqüència organitzada, nascut del nucli dur del PP, seria demolidora. Terrible. Representaria un desgast inassumible. Milagrosa Martínez portant samarretes amb la cara de Fabra i el lema “¿tú de quién eres?” seria tan hilarant  com letal.
No cal dir el que podria significar que eixe grup li fes perdre la majoria absoluta al PP! És obvi que resultaria més senzill pactar uns pressupostos amb un PSOE que busca desesperadament el seu espai, encara que siga per la via “pactos de responsabilidad”, que amb el grup d’imputats, que li farien suar sang al President.
Clar que Fabra no vol convocar eleccions anticipades, perquè sap que les perdrà. Però igual és Blasco qui les convoca. De facto. Amb la seua actitud. Perquè este escenari és tan probable, que no seria d’estranyar que Fabra l’hagués plantejat ja als que de veritat manen que estan a Génova. La teoria seria que de perduts al riu. I que en un escenari normal perdrien, i en canvi, si presenten llistes netes i avancen les eleccions, semblaria una reacció (molt tardana, però reacció) contra la corrupció, que els podria donar cert avantatge, sobretot, perquè l’oposició no està llesta.

I sempre és millor perdre davant els adversaris (amb el seu convenciment que un tripartit aguantaria quatre anys justet i ells recuperarien el govern) que davant els companys de partit. N’estan parlant.

08 de juny, 2013

"UNA ESTRATÈGIA ABSURDA" - Levante-EMV -

Val, he intentat resistir-me, però no he pogut evitar-ho. Hauré de parlar de la situació processal de l’alcalde Bataller. Dijous va comparéixer davant el TSJ en la seua condició d’imputat, per explicar la seua versió dels fets pels quals està sent investigat.
Després, tal i com es va comprometre a fer, ens va citar al seu despatx, de forma informal, als portaveus dels grups. Per una qüestió d'elegància no explicaré els detalls de la reunió, tot i que n’hi ha per donar i per vendre.
En definitiva, el que ens va vindre a dir Bataller, és que es trobava molt satisfet de la compareixença, que com havia fet des del primer moment havia explicat la bondat de la seua actuació, i mantenia des del convenciment la seua més absoluta innocència. L’estat de satisfacció personal es basava en dos fets, un d'ells que la seua compareixença havia durat només una hora, mentre que qui havia declarat abans (que era precisament el seu antecessor en el càrrec de Secretari Autonòmic) havia declarat durant dues hores i mitja.  Digueu-me tiquis miquis, però com argument em sembla molt poc elaborat. 
També considerava una gran cosa que el seu propi advocat no li hagués fet cap pregunta. A mi francament no em sorprén, coneixent al personatge i la seua habilitat innata per posar-se en jardins cada colp més grans a mida que parla, si jo el representés preferiria que s’estigués callat. Sempre. Però especialment davant el jutge.
Total, que tot eren impressions i sensacions seues. Res més. Bàsicament perquè no ens va donar absolutament cap informació real. No ens va explicar ni què li havien preguntat, ni menys encara el que havia contestat. Diu que està subjudice, i que el seu advocat li ha aconsellat que no ens ho explique. Així que l’home ens havia convocat per explicar-nos el seu estat d’ànim.
I això, només això, ja dóna una pista de la personalitat del personatge. I de com enfronta esta difícil situació. Ell donava la reunió per acabada, però no ens havia dit quina era la seua qualificació judicial en eixe moment, així que li ho vaig preguntar jo directament: “Continues imputat, Alcalde?” “De moment sí”, em va contestar i jo li vaig dir que ja que no havia canviat res, com era lògic i “de moment” jo continuava reclamant la seua dimissió. Ho va entendre, li vaig donar les gràcies per haver-nos explicat no res, i vaig marxar.
Baixant per les fantàstiques escales de la Casa Consistorial pensava... però qui li prepara l’estratègia a este home? A vore. De qui va ser la idea de cedir temporalment les competències de president local del PP? Si no ha fet res, no hi ha cap motiu per fer-ho. I si ho ha fet, també ha de renunciar a l’alcaldia. En tot cas, espere que dilluns recupere les competències, ja que està tan content de la seua performance en el tribunal. 
I sobretot, a qui se li va ocórrer posar com a fita important en tot este trajecte cap al no-res el dia de la compareixença? De veres pensava que tenia alguna opció d’entrar imputat i eixir immaculat? Com si fos una infanta? De veres? Però si no han desimputat a ningú d’eixe sumari! Però si el dia abans, Niurka Montalvo va entrar com testimoni i va eixir imputada? Què pensava, que ell eixiria com campió d’Espanya de salt de llargària? Imputat. I ben imputat. Les explicacions de moment no han servit.
I mentre jo eixia, el seu equip feia una nota de premsa en la que reclamava de l’oposició que deixés de fer demagògia i es dediqués a treballar per la ciutat. Ae xato! Que jo el dijous me’l vaig passar treballant al despatx, fent mocions, estudiant expedients, atenent visites, mentre tu estaves a València intentant convéncer al jutge, sense èxit, que t’hauria de desimputar. De fet ni tan sols existeix el verb desimputar!
Home, Alcalde, no em dones lliçons, de veres que no. No tenim PGOU, GUMSA continua sense estar liquidada, els proveïdors tarden més del doble del que diu la llei en cobrar, els funcionaris estan rebotats per la singular forma en que es negocia el conveni, els impostos, les taxes i els preus públics es disparen. Seguim? Segur que no prefereixes que parlem dels teus problemes judicials, que de la teua gestió municipal? És que no sé si no et convindria més.
En fi, Alcalde, no et voldria donar el dia hui que estaràs al solet de la magnífica Peníscola, ja que Rajoy no ha volgut vindre finalment a Castelló, per no fer-se una foto amb un alcalde imputat. Es veu que ell tenia tan clar com jo que això de desimputar-se no és tan senzill. Què hi farem. Mira-ho així, val més al sol en Peníscola que a l’ombra en Albocàsser.

06 de juny, 2013

"RISTO MEJIDE" - Mediterráneo - 06-06.13

Bona se n’ha muntat amb això que hagen fet a Risto Mejide jurat dels premis Jaume I. Com diu un amic meu una miqueta cabronet, entre els 90 jurats hi ha 21 premis  Nobel. I després estan Risto Mejide i Alfonso Bataller. 
Mejide és un personatge més polièdric del que sembla. És llicenciat i MBA en administració i direcció d’empreses per ESADE. I ha estat professor universitari. I músic, i productor musical i, sobretot, ha treballat com a creatiu en algunes de les més importants empreses del país, i ara en dirigeix la seua pròpia. És especialista en màrqueting. Escriu bé, és un bon columnista. I ha publicat algun llibre. Però li pesa el personatge televisiu. I per això la gent ha trobat estrafolari que l’hagen fet jurat, com si els Jaume I foren el “Tú sí que vales” de la investigació, de l’urbanisme, de l’economia, del mediambient... 
Si no m’enganye Mejide es jurat de la categoria emprenedors. Té lògica. Ell en sap. I com diu amb la mateixa mala llet que caracteritza el Mejide televisiu: “és de veres, no estic a alçada de Rodrigo Rato”. I és que Rato va ser jurat dels premis d’economia. Rato! Que amb una mica de sort anirà a la presó! Ens fixem en allò accessori, obviem allò important. 

Però posats a jugar, em ve de gust imaginar que Mejide es creue amb Fabra per algun corredor i li diga: “Mira Alberto, no malgastes diners (i menys públics) en cursos de lideratge. Si fins i tot Blasco et vacil·la! No eres un bon producte. Yo no te compro”.

05 de juny, 2013

"IMPUTAR I EIXES COSES" -Castelloninformación - 05.06.13

Per una evident confusió, la setmana passada es va publicar que l’ajuntament havia aprovat ingressar en el meu compte corrent 29.000€ que suposadament i per culpa d’uns deutes de l’Ajuntament, me’ls haurien carregat al meu compte. Doncs miren, no. Ni em van carregar 29.000€ (entre d’altres raons perquè no els tinc), ni l’Ajuntament va aprovar tornar-me’ls (entre d’altres raons perquè no me’ls deu).
La cosa és molt més senzilla: per la meua condició de secretari del consell d’administració de l’empresa municipal GUMSA, vaig ser nomenat (junt amb dos tècnics) part de la trinca de liquidadors. I en eixa condició, figure com a persona autoritzada als deficitaris comptes de la societat. Mai no he signat un xec, ni he ordenat cap operació en eixe compte, però estic autoritzat a fer-ho. Per això, quan vaig anar a pagar la renda, la gestora de comptes em va anunciar un descobert de molts milers d’euros. No era jo el deutor, era GUMSA, i per tant, era l’Ajuntament. Ho vaig explicar al plenari (que és quan es generà el malentés) per significar una forma de fer oposició, que és la que subscric personalment i en nom del meu grup.
Nosaltres assumim responsabilitats. Fins i tot algunes com esta més enllà del que l’electorat ens ha encomanat. I com vaig explicar en el plenari, podria donar-se la circumstància que jo acabés imputat per la mala gestió del PP. Tindria carretades de dallonses la cosa. Però podria passar.
I això ha generat un bon grapat de converses estos dies. Des de gent que considera imprudent que assumim responsabilitats, fins a aquelles que ara m’interessa destacar. Les que fan referència a “la ciència de les imputacions”. 
Que veges tu com estarà el món de la política, que un vulgar (i orgullós) regidor com jo, diu més vegades “imputació” al cap de la setmana, que “asfaltar”, per exemple.  I ja és trist!
No és cert que estar imputat signifique ser culpable. Però tampoc no és cert que no signifique res. Vol dir que un jutge, (normalment a instàncies del fiscal) ha vist indicis més que suficients com per fer declarar a una persona per la seua vinculació amb un delicte. I és veritat que estar imputat et permet tindre accés a la documentació del procés judicial; però tampoc no és cert que siga un regal per a l’individu. No és exactament una garantia processal com volen vendre-ho alguns. És bastant més que una sospita, i just per això l’imputat ha de conéixer que és el que l’ha convertit en investigat.
I a partir d’ací, els vans intents exculpatoris. Aquells que diuen que és molt fàcil imputar algú. Imputes amb falsedats, li destrosses la vida política, i després ja perdràs, però a aquell ja l’has fet un desgraciat. I dic jo que no és tan fàcil imputar, que el jutge no t’imputa només per una denúncia. Ja he dit que cal alguna cosa més que indicis.
També hi ha qui diu que el fet que 2 de cada 10 diputats del PP valencià estiguen imputats o processats, és el resultat de molts anys de govern. Això implica dues coses, la primera que la teoria de les falses imputacions malicioses es desmunta. La segona, que s’assumeix que amb el pas dels temps, els governs es corrompen, o com a poc, perden atenció i gestionen amb menys rigor. 
I no sé què em preocupa més. O sí. Em preocupa i molt que es done per segur, que amb el temps, si gestiones, t’imputen. Perquè no és cert. Hi ha centenars d’alcaldes, de regidors que porten 15 o 20 gestionant i no han estat mai imputats. Simplement, perquè no hi ha ni sospites de mala praxi, ni de delictes. S'imputa, en general, no a qui gestiona, sinó a qui gestiona malament.