Diuen que Abraham Lincoln va dir que hi ha moments en la vida de tot polític en que el millor que pot fer és no separar els llavis. Exemples n’hi ha molts i de molts colors. Fins i tot els podríem classificar.
Per exemple, en la categoria: “estic mentint i se’m nota molt”, podríem donar-li el primer premi a Maria Dolores de Cospedal, que va tindre la barra de comparéixer a mentir, sense haver assajat davant del mirall del vàter, i clar es va fotre un embolic de ca’l déu amb allò de “la indemnización que se pactó fue una indemnización en diferido” i tot allò de “en forma de simulación...simulación, de lo que hubiera sido...oooo, mmmm, partes de lo que era, o de lo que había sido una retribución, tenía que tener la retención...” Calla dona calla! Que els periodistes han tirat el llapis fa tres minuts! Que no saps què dius! Que si et foten davant del polígraf li petes els ploms!
En la categoria de “no sé quan tinc que callar”, està molt ben classificat el nostre alcalde. L’home, diguem-ho clar, no és precisament un Castelar o un Azaña. Vaja, que l’home no és un prodigi de l’oratòria, però com li toca parlar, fa el que pot. Fa uns dies, sense anar més lluny, una emissora radiofònica atorgava els seus premis anuals. Entre els guardonats estava el servei d’oncologia de l’Hospital Provincial. Un servei capdavanter en la investigació, que el fa mereixedor d’una infreqüent unanimitat a l’hora de manifestar l’orgull de tindre’l a Castelló. Així es va reconéixer al laudatori previ al premi. L’acte el va tancar l’alcalde (no sé si per compensar que per primer colp, la gala no tenia humorista) fent un discurset d’anar per casa d’aquells de “orgullo, satisfacción, gratitud” i quatre banalitats més. Una de les coses més difícils d’un discurs, és acabar, i això és el que pitjor porta l’alcalde. No sap quan ha d’acabar (igual li ho diu el TSJ, ves a saber!), i torna a pegar voltes sobre el que ja ha dit, i es perd, i es busca sense èxit, i així, embolica que fa fort, va tornar a citar el servei oncològic de l’hospital. I va dir que “bueno, vale, sí, es gratificante tenerlo en Castellón, però tampoco es nada del otro mundo hay otro en Elx y otro en València”. Que va ser com una mena de dutxa freda al pati de butaques. Tio! Que sí! Que tens raó, però tampoc cal dir-ho, que eres alcalde de Cas-te-lló! Entens? No ens talles el rotllo! Calla!
I acabem amb la categoria de “igual ni se’n recorden”, que és aquella en la que l’orador diu qualsevol bestiesa, encara que siga d’allò més senzill demostrar que menteix. Esta setmana n’hem tingut una en boca de Mulet. El portaveu del PP ha signat una d’eixes notes de premsa mal educades i faltadores a les que ens té acostumat el servei de premsa de l’ajuntament, que pagant tots, serveix només al PP. Ens acusava de no haver anat a una reunió i parlava textualment de“las pocas ganas de trabajar de los representantes de la oposición hicieron que nadie acudiera a esta reunión”. La reunió, segons ell mateix diu, l’havia convocat de viva veu en el passat plenari. Però clar...resulta que el vídeo del plenari es pot vore i escoltar al web de l’ajuntament, i a partir del codi de temps 3h 09’ 26”, se’l pot escoltar dir textualment que “está hecho el documento técnico, falta el jurídico, pero vamos a dar un paso más adelante, yo les emplazo a los grupos políticos a que nombren a un técnico cada uno de ustedes y el día 12 a les 9 de la mañana en la sala de vicealcaldía, por no hacer esto largo, por hacerlo corto, tendrán una reunión con los técnicos, ni siquiera con los políticos, con los técnicos del Ayuntamiento, para revisar la nueva ordenanza”. Queda clar, doncs, que la reunió era de tècnics i els tècnics municipals no són els tècnics del PP, són els tècnics de tota la ciutat. Per tant, estàvem absolutament representats. Però és que més encara, a sant de què un partit polític ha de nomenar tècnics per confrontar-los amb els municipals. Mulet calla home, calla. Que està tot gravat i et poses en evidència.
I tu Sales, de què rius?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada