I jo, sempre que escolte parlar de Saturn, recorde aquell esfereïdor quadre de Goya, on es veu a Saturn (Chronos, yo me llamo Chronos aqui y en Atenas) devorant el seu propi fill. Una imatge poderosa, que en mans del provocador Oliviero Toscani, acabaria com icona publicitària de McDonald's. Que s’hi juguen?
M’abraone sobre el llibre, convençut que tractarà dels cassos de saturnisme caníbal més cridaners de Castelló. Pensava en Jordi Sevilla i Juan Costa.
No em cal passar del segon full per adonar-me’n que el Dr. Calderón és més seriós que tot això i parla de neurotransmissors adrenèrgics, colinèrgics, accions mutagenètiques i del metabolisme de l’hemo. En definitiva, del perill de l’exposició al plom en la indústria ceràmica. Així que excepte la paraula “plom”, no hi ha cap altra coincidència amb el món de la política.
El saturnisme en el que jo pensava és aquell d’un altre metge. El Dr. Freud, que diu que això de cruspir-se un fill té a vore amb la impotència sexual. Una impotència que Castelló sublima menjant-se els seus propis primogenits polítics.
El primer il·lustre cadàver va ser Jordi Sevilla. Cap de llista socialista per estes contornades, i antic i voluntariós aspirant a líder del socialisme valencià. Però de tant d’aspirar va acabar per expirar. Políticament vull dir. Estos dies eixia en premsa que l’han fet president de ves a saber quina comissió parlamentària. A mi Jordi Sevilla em cau bé. En les distàncies curtes guanya. (També és de veres que és l’únic que guanya l’home.) El cap de llista per Castelló ha estat devorat per Castelló. O millor dit, el cap de llista socialista per Castelló, ha estat devorat pel socialisme de Castelló.
I ara, assistim a l’espectacle públic al que es sotmet animosament Juan Costa. Candidat popular per Castelló, diputat guadiana, que ha dimitit tantes vegades com ha estat triat, i que en al seu currículum d’indecisions, afegeix eixe ser o no ser com a candidat in pectore, a rivalitzar amb el Sr. Rajoy per la presidència del PP. Rajoy era el candidat al govern, per al qual, el Sr. Costa va coordinar un programa electoral no fa ni mig any. I ara, del que ell volia que fora president del govern, diu que no val ni per president del partit.
El drama de Juan Costa, és que com no s’ha decidit a temps, els avals de Castelló ja estan compromesos. Els populars de Castelló no donaran suport al que va ser el seu cap de llista fa ben poc. Ho deia l’altre dia el seu germà. Els populars valencians estan amb Rajoy, així que Juan Costa és candidat a menú de McDonald’s.
Comence a estar preocupat, el BLOC m’ha triat President de la Federació de les Comarques del Nord (Provincia, yo me llamo provincia aqui y en la Constitución del 78), és el principi de la meua fi. Ai!