COM DIC UNA COSA...

Igual que dic una cosa dic un altra. M’acaben de dir que Juanjo Pérez Macián, ha estat entrevistat durant una hora per José Luis Tirado, Josety, a Castàlia TV. Eixe canal que s’ha inventat amb l’ajuda de l’anterior alcalde, José Luis Gimeno.
Tots dos, que són com una mena de Quixot i Sancho Panza, (fins i tot físicament tenen una retirada) que lluiten contra el Molí de la raó i la cultura, que com Quijano confonia amb Gegants, estos confonen amb el malèfic catalanisme. Ai. Que me’n vaig del tema...
El cas és que sense posar-nos massa exquisits, (jo acudisc a Localia i Canal Castelló que tampoc no tenen llicencia) acceptar una entrevista en eixa televisió és una declaració d’intencions.
Estic segur que Juanjo, a qui respecte des de la discrepància profunda en molts temes, no ha acudit sense el vist-i-plau d’Alberto Fabra i Javier Moliner. I em tem que esta posada de llarg política, obri la porta a publicitat institucional. Serem vigilants.

"LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ APROPEN L'ADMINISTRACIÓ ALS ADMINISTRATS." Crònica. 29.11.07

L'any 2002 el BLOC va fer públic un llistat d'una revista especialitzada, en la que la web municipal de Castelló ocupava un dels 6 darrers llocs de tot l'Estat. L'any 2006 estava entre les tres primeres. L'ajuntament ha fet un evident esforç econòmic, els nostres tècnics han estat a l'altura, i els serveis que prestem via telemàtica, com la carpeta ciutadana o els SMC, entre d'altres, han col·locat la nostra ciutat com exemple a seguir per altres administracions locals. Un motiu de doble satisfacció. D'una banda com a ciutadà, d'altra com a polític. Des del BLOC felicitem al Sr. Pérez Macián per entendre la importància de les noves tecnologies a l'hora de democratitzar i simplificar l'administració local. I cal que ens felicitem tots els grups, perquè ha estat de forma consensuada que hem aconseguit passar de la vergonya a l'èxit.

"PROTOCOL" Mediterráneo. 29.11.07

Sec a escriure en vespres d’un viatge oficial a Gijón. Si tot va bé haurem, eixit dimarts i tornat dimecres. Curt. Si coincidim en el vol amb Melendi, tornarem en vint minuts. Curtíssim. Viatja una nodrida representació de funcionaris i tècnics, i un regidor de cada partit. Anem a representar Castelló en una fira tecnològica. Està bé. Una representació plural d’una ciutat que ho és. Malauradament, no sempre és així. Amb certa freqüència el protocol no es respecta. I no voldria que pensaren el que no és, no sóc persona molt amant de les parafernàlies i les reverències. La primera vegada que un agent de la policia local em va saludar marcialment, vaig estar temptat de donar-li la documentació i dir que jo no havia segut, la segona em vaig girar com buscant algú... Ara ja m’hi he fet. No saluden al “guineo” que sóc, sinó a la dignitat que com regidor represente. I és des d’eixa condició, des de la que reclame l’espai protocol·lari que em pertoca.
Ho han d’entendre. La democràcia garanteix a la gent el seu dret a decidir i a triar. Els càrrecs electes, amb independència de si estem governant o no, som la representació de la voluntat popular. I esta gegantina responsabilitat, du associada una dignitat democràtica. Alguns polítics es senten especials, importants, creuen que són ells personalment qui mereixen tractament especial. Són ridículs. Entre eixa prepotència estúpida, i el menyspreu per l’oposició hi ha un terme mig. Les persones físiques entrem i eixim de la política, però els càrrecs perseveren. Personalment no meresc ni més ni menys que ningú. El portaveu del BLOC, però, té un lloc protocol·lari al que no renunciaré.

DECLARACIÓ. 29.11.07

Ja n'hi ha prou! La política és una cosa molt seriosa. La política ha de ser útil als ciutadans a qui serveix. La política ha de ser un instrument per millorar les condicions de vida de la ciutadania. No pot ser un circ, una representació teatral mal escrita per ideòlegs de cinc cèntims, i pitjor executada per actors mediocres.
Hem de reivindicar la política com una activitat constructiva, lícita, necessària, neta. L'ambient polític general tira la gent enrere, els allunya dels centres de poder, dels forums de decisió, i això que tan perjudica socialment, beneficia els dos actors principals d'esta tragicomèdia en la que s'està convertint la política.

El BLOC es troba en massa ocasions com la xiqueta perduda al Parc Juràssic, caminant entre dos velociraptors depredadors. El PP i el PSOE són les dues cares del pensament únic bipolar.
Usen les institucions en benefici propi, en lloc d'intentar el bé comú. Les usen amb deslleialtat, per dirimir, en una lamentable posada en escena, les seues preteses diferències, que al final no són tan greus, quan de repartir-se el tortell es tracta.
Totes les institucions pateixen esta innoble forma d'actuar, i els exemples estan a les hemeroteques, als progames televisius, a les tertúlies radiofòniques.
L'Ajuntament de Castelló, no s'escapa d'esta mala pràctica. I nosaltres, el BLOC Nacionalista Valencià, farts de mentides, trampes i joc brut, hem dit prou.
Algú havia de dir-ho. Només el BLOC podia dir-ho.

PS.

Com el text és massa llarg per un post, el trobareu com a primer comentari en esta entrada.

http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/noticia.asp?pkid=339383

"VIAGE A NINGUNA PARTE" 1986

En la vida, tenim filies difícils d’explicar, i d’altres inexplicables. En tinc una, de filia, que no vull explicar. Qui no la compartisca no se si pot comprendre-la. Fernado Fernan-Gómez. Ara ha mort. A un anarquista com ell li haurà resultat curiós vore el Congrés dels Diputats i les Diputades, aplaudint la seua memòria. Per ell vaig descobrir que els guions cinematogràfics eren un genere literari susceptible de ser llegit. (El anacoreta. 1976) Actor, director, escriptor, acedèmic i per damunt de tot home cult, enceta ara un "viage a ninguna parte". Afortunadament el seu cinema, les seues novel·les, i sobretot el seu teatre està viu.

Molta “merda” mestre!

"CONSTRUIR UNA GUARDERIA PÚBLICA EN CADA DISTRICTE SERÍA LA MILLOR CELEBRACIÓ" Crònica. 21.11.07

L’Ajuntament commemora el Dia Internacional dels Drets dels Xiquets i de les Xiquetes. Una efemeride auspiciada per l’Assemblea General de les Nacions Unides. I ho fa amb vocació lúdica, expliquen el "conter del Tio Nelo" i fan una festeta en alguns col·legis públics. Està bé. Però és poc. El punt 7 de la declaració estableix el dret a rebre una educació gratuïta. Ací l’Ajuntament té una responsabilitat importantíssima, que pot ajudar a pal·liar l’ineficacia de la Conselleria d’Educació. Castelló necessita, si més no, una guarderia pública i gratuïta en cada districte, que garantisca el dret dels infants, i que permetisca la conciliació familiar. Això seria una acció directa a favor dels seus drets. Fer una festa és divertit, però no millora la seua situació dels infants, que és el que prenten la declaració de Nacions Unides.

"EL TEMA". Mediterráneo. 22.11.07

Alexandre Dumas va signar una de les grans novel·les de la història, El Comte de Montecristo. En ella l’abat Faria, que està pres al castell d’If, pretén fugir del captiveri, i un bon dia i per error, apareix a la cel·la d’Edmond Dantès. Què com ho va fer? Foradant la paret amb un estri fabricat per ell mateix! Si home! Com si els castells foren de pladur! Dic tot això, perquè quan sec a escriure tinc les mans més roges i escaldades que les del “palmero” de Farruquito el dia que este va aprovar la teòrica.

I les tinc així per que m’he passat tot el dissabte fent regates, i no precisament amb el Bribón. He estat picant per passar la nova instal·lació de la llum a casa. Vostés diran, on vol anar a parar? Per què no va al tema? Doncs anem al tema.
He explicat el que he fet el cap de setmana, per què només coneixent el treball dels altres un pot valorar-lo. Quan veus un manobre fent una regata, sempre et sembla que va lent i que la factura no reflexa la complicació del treball. Ara se que no. Passa igual amb la política. L’equip de govern sempre considera que l’oposició fa crítiques poc fonamentades, bàsicament, per què no es capaç de posar-se en el lloc del govern, diuen. I ells saben posar-se en el nostre de lloc? Entén el PP la importància que en el sistema democràtic té l’oposició? Comprenen que nosaltres som tan legítims representants de la voluntat popular com ells? Sabrien fer el seu treball sense tants assessor, ni cotxe oficial? Serien bona oposició? Pot ser l’oposició necessita consciència de govern, però el PP necessita consciència democràtica. Entendre el paper imprescindible de l’oposició. Eixe és el tema.

"VALORAR LA INAUGURACIÓ D'UNA FIRA NO TÉ CAP INTERÉS. IMPORTA SABER-NE ELS RESULTATS. Crònica. 15.11.07

La Formació Professional ha estat tradicionalment la germana pobra de l'educació pública. I en un país com el nostre, on el Govern del PP té un pla per destruir l'educació pública en favor de la privada, és un dubtós mèrit. La nostra societat ha avançat i tenim més llicenciats i llicenciades que mai, però el sector terciari està descompensat. L'FP és una oportunitat per que molts joves puguen formar-se com professionals. Una Fira per posar en valor esta oferta formativa, ha de contar forçosament amb el suport del BLOC, però, clar, tot és millorable. No sembla raonable que un sindicat que fa una oferta educativa sense ànim de lucre, haja de pagar el mateix que un centre educatiu privat. Quants visitants han eixit convençuts de ser fuster, o jardinera? L'informe final, ens dirà si ha estat un èxit, o un aparador institucional.

"SEMPRE ENS QUEDARÀ SANTA CLAUS". Levante-EMV.

Diuen que Joan Carles I Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó de les Dues Sicílies, és un home molt senzill. Com el seu nom. Sovint s’ha alabat la seua discreció, però els darrers mesos la discreció ha saltat pels aires feta bocins.
El passat mes d’agost, a la regió russa de Vológda, el rei va caçar a Mitrofan. Mitrofan era un os ensinistrat, que a sobre havia estat embriagat amb abundants quantitats de Vodka amb mel. No és molt gratificant, francament, però és una tradició heretada. Sempre s’ha dit que a l’antic cap d’estat ja li posaven els peixos a l’ham, per poder lluir com un gran pescador. És a dir que el va caçar "francament".
Els dibuixants d’El Jueves, han estat condemnats en primera instància, a pagar 3000€ per cap, per aquella caricatura de Felip i Letizia consumant el matrimoni. El text era duríssim, deia que cobrar els 2500€ per fill, seria el més semblant a un treball remunerat que l’hereter hauria tingut. Però als dibuixants se’ls condemna pel dibuix, no pel text, que el jutge sembla donar per cert. Quina hipocresia!
Uns joves independentistes cremen unes fotos del Rei. La fiscalia els acusa formalment d’injúries al cap d’estat. Com a reacció, desenes de joves comencen a cremar fotografies per autoinculpar-se. Embolica que fa fort!
El locutor estrella de la COPE, encapçala una campanya demanat l’abdicació del Rei. En un sopar, el monarca perd els papers i contesta malament a la Presidenta de la Comunitat de Madrid, que recolzava a Losantos. Aguirre o la colera de Dior!
Davant el descrèdit i la desafecció creixent d’una part de la ciutadania, el govern prepara una viatge a Ceuta i Melilla. La monarquia necessitava un bany de multituds, i l’estratègia funciona perfectament. Encara que hagueren de recuperar aquell costum del seu antecessor, de tancar les escoles que els alumnes vagen a rebre’l. Que el viatge coincidís amb l’aniversari de la Marxa Verda, o és una imperícia o una impertinència.
I ara, això de Chávez. Que el President Chávez té tendències totalitàries, és tan poc discutible, com que és el President democràticament electe. Per tres vegades. Chávez va interrompre Rodriguez Zapatero, i això va fer que el Rei tornés a saltar. Que Chávez siga un mal educat, no justifica la reacció del Rei, que ni és correcta, ni educada, ni diplomàtica. Però ha tingut un resultat fantàstic per la imatge del monarca.
El viatge a les ciutats nordafricanes i la cimera de Santiago de Xile, ha fet pujar la popularitat del Rei. Hem passat de cremar fotos a voler llepar els segells amb la seua cara, pels dos costats!
Però que li passa al Rei? Eixe contundent ¿por qué no te callas?, d’on se l’ha tret? Ho sentia dir a casa? Li ho deia Elena a Marichalar?
"Annus horribilis" va dir la col·lega del Rei, Isabel II. Jo no se vostés, però tal com van les coses, jo enguany carregaré la carta dels reis, no siga cas que un any d’estos estiguen a l’atur.

"EXAGERAR". Mediterráneo. 15.11.07

Certament resultaria una exageració si digués que conec una família que han tingut una filla tan lletja, pobra, que són ells els que han de donar-li 2.500€ a Zapatero. Exageraria també si digués que la meua veïna canta tan malament que en lloc d'un Grammy li donarien un Gremlin. I exageraria, si recordara una parella que vaig tindre, que cuinava tan rematadament malament que quan pelava cebes, eren les cebes les que ploraven.
El món de la política és un món ple d'exageracions. S'usa el recurs de l'exageració per alimentar el to efectista dels discursos. Sembla que si dius que l'equip de govern hauria de millorar no és prou, has de dir que és un desastre. Que l'alcalde és Freddy Krueger disfressat de bon xicot, que Moliner és un dels genets de l'Apocalipsi, i així ad infinitum. I ells fan el mateix. No els hi sembla suficient dir que tal o qual proposta de l'oposició no és bona, han de dir que l'oposició no fot ni brot, o que desconeix la ciutat, o que només volen crear problemes. Tots exagerem. Ho fa l'equip de govern quan diu que l'oposició no col·labora, i ho fa l'oposició quan diu que l'equip de govern és l'origen de tots els mals de la humanitat. La ciutat l'hem de fer tots plegat, i exagerar postures no ajuda. Personalment intente ser ponderat en les critiques. Si el PSOE fa una proposta que al meu grup no li sembla bé, no la recolzem només per compartir l'oposició. I si el PP presenta un projecte positiu, no diem que no, només per que està al govern. No vull exagerar. Això de la xiqueta m'ho he inventat, aquella parella meua no cuinava pitjor que jo, i la veïna...la veïna si. Com diria aquell... ¿por qué no te callas?

"ORGANITZEN UNA CAMPANYA DE DINAMITZACIÓ INSUFICIENT PAGADA PER QUI NO TOCA" Crònica. 09.11.07

El PP va fer una important remodelació urbana per instal·lar a Castelló El Corte Inglés, va apadrinar la creació de La Salera, i sempre ha afavorit la implantació de grans superfícies. Per ajudar al comerç tradicional, que pateix la brutal competència d'estes superfícies, en un procés trufat d'irregularitats, va crear junt amb els comerciants Centre Ciutat Castelló. L'Ajuntament n'és el principal accionista, amb una inversió econòmica importantíssima. Ara, com la manca de previsió de les obres, va damnificar els comerciants del carrer Colom s'organitza una passarel·la de moda i uns saltimbanquis. Està bé, però és clarament insuficient. I sobre tot, genera dubtes. Per què no ho paga Centre Ciutat Castelló? Per què ho ha de pagar l'ajuntament? No hauria de ser la societat destinada a defensar el comerç qui dinamitzara el centre?

EL 10 A LES 10 A LA PLAÇA DE L'OLIVERA

CONVOCATÒRIA

Fa ben pocs mesos, el foc s'endugué per davant conreus, muntanyes, il·lusions, paisatge, i una part de l'ànima d'una de les nostres comarques. Els afectats no són només els qui hi posseïxen terres i han patit pèrdues econòmiques, som també la resta de ciutadanes i ciutadans, que veiem any rere any disminuir la massa forestal, que veiem com el nostre paisatge canvia del verd i l'ocre de la natura, al gris i negre de la cendra. Terra calcinada. Il·lusions malmeses.
L'associació d'afectats fa una concentració dissabte a les deu del matí a la plaça de l'Olivera. Jo hi aniré, vingueu! L'associació reclama solidaritat, i la terra cremada l'exigeix

"FISIOTERÀPIA". Mediterráneo. 08.11.07

Dissabte vaig dinar, i molt bé, a casa dels sogres. Tenia força mal de cap, i la meua sogra, benintencionada, em va recomanar que m’estires suaument els lòbuls de les orelles. Per al seu disgust m’hi vaig negar. No hi crec gaire en els remeis casolans. De fet, ma mare sempre ha dit: “si tens mal de cap, suca't el cul amb oli”. Clar que ho diu de broma, però es que estirar-me les orelles no em sembla molt més seriós.
I no és que jo només crega en la química i tinga una farmaciola ben assortida. No. Per culpa d’un accident de fa anys, patisc de mal d’esquena, que ara ha derivat en ciàtica. El sobrepès i el temps (concretament el temps que fa que vaig nàixer i les hores que em passe davant l’ordinador), tampoc no ajuden. Vaig a fisioteràpia. I em pose en les fantàstiques mans d’Ana. Em treballa la fàscia toracolumbar i la glútia, em clava el polze al romboide menor o al trapezi, m’estira l’espleni i el deltoide. I no estic molt segur, però juraria que això que pressiona amb força és el psoas ilíac. En definitiva, que fa reaccionar parts del meu cos de les que en desconeixia l’existència. I amb notable èxit, que es tradueix en una millora del meu estat físic.
Pot ser els sembla que en realitat tampoc hi ha tanta diferència entre això i estirar-me alegrement les orelles per al mal de cap. La diferència és obvia: la ciència. Ana coneix cada múscul i el seu comportament. Si em diu que m’estire les orelles ho faré.
Passa el mateix amb el TVRCas, quan un tècnic qualificat em diga que és el millor transport i que ha de passar necessariament per Ribalta, m’ho creuré, mentre m’ho diga Moliner...que se les estire ell les orelles!

TERUEL EXISTE. Però la pregunta és...cal?

http://www.youtube.com/watch?v=23eGWqtBOH8

INFORMACIÓ

Un lector em pregunta sovint quan pensa la Generalitat donar les claus dels habitatges de protecció pública en Riu Sec.

Serà el dilluns dia 5 a les 12.

Ara mateix m'ho han notificat des de Presidència de la Generalitat mitjançant el Gabinet d'Alcaldia. Hi assitirà el President.