Imaginen per un moment que vostés decideixen fer una obra a la vila... Bé, tornem a començar, imaginen vostés que tenen un vila i volen fer-hi una obra. Un envelat, posem per cas, per passar romànticament els capvespres d’estiu, a la fresca, quan el sol acaba la jornada de treball i la lluna comença a desemperesir-se a poc a poc.
Imaginen també que li ho encomanen a el cunyat de la seua cosina Chenoa Lidón, que és arquitecte. I posats a imaginar, imaginen finalment que aprofiten la nit de Sant Joan, que sempre fan revetlla a la vila imaginada, per anunciar a tort i dret que l’estiu següent, en eixa parcel•leta que hi ha al costat de la nostra, alçarà el cap orgullós el nou envelat. Tothom brinda.
Els he de confessar, que alguns dels convidats, tot i brindar amablement, no ho veuen clar. Uns, perquè creuen que no cal, que tenen aquella terrasseta tan mona que gasten poc i que podria fer un bon paper; d’altres perquè creuen que el propietari actual de la parcel•la no la voldrà vendre per eixe preu que vostés alegrement han fixat...
Imaginen, ja sé que l’article és meu i els hi estic demanant molt, però és estiu, fa calor... Va, imaginen que un any més tard, quan Sant Joan torna amb el sortilegi del foc, es torna a reunir tota la família a la seua vila. I quan algú els pregunta com és que les obres ni tan sols han començat, vostés contesten que el veí es nega a vendre el terreny per eixe preu, que l’arquitecte ha canviat de plànol tres vegades, que a sobre vostés han perdut el treball i el sou, i que el preu que havia donat el contractista s’ha multiplicat per 3. Així que ni se sap on anirà l’envelat, ni com serà, ni quan costarà, ni quan el faran.
Com se’ls pot acudir anunciar una obra sense tenir els terrenys, ni un pressupost tancat, ni plànols, ni diners per pagar? El més probable és que els seus amics consideren que vostés són una miqueta fantasmes, i un molt irresponsables.
I ara canvien l’envelat per Centre de Convencions, al cunyat de Chenoa Lidón per Calatrava i a vostés mateixos pel Conseller Gerardo Camps. I si no tenen por a la querella, van i li diuen fantasmes i irresponsables a ell, a Alberto Fabra i a Francisco Camps.