"AIR FORCE ZP". Levante-EMV. 30.05.09

El President Rodríguez Zapatero va usar un avió militar per anar a un míting del seu partit. Fa anys Alfonso Guerra ja va fer una cosa similar. El PP ha eixit en tromba. González Pons (diuen que amortitzat Camps podria ser el proper candidat popular a la Generalitat; bàsicament perquè resulta més econòmic, vesteix esport) diu que: "ZP és un gorrón". No sé si ell estava convidat a la boda de la filla d’Aznar, que va arribar a la catedral en cotxe oficial, i l’Ajuntament de Madrid, com es va denunciar, es va gastar un bon feix de bitllets en organitzar-ho tot.
Fa unes setmanes, el PSOE local posava el crit en cel, perquè segons ells l’alcalde havia anat a una reunió de partit en cotxe oficial. No es van molestar en comprovar si era el de l’alcalde o no. I no ho era, com va quedar demostrar en la següent seqüència de notes de premsa: La primera socialista, amb fotografia del cotxe. En pocs minuts, van enviar una nova foto, ocultant la matricula, i demanant que no publicaren l’anterior per qüestions de seguretat. Ni una hora més tard va arribar als mitjans la dels populars, queixant-se que la nota socialista (la primera, obviaven la segona) posava en perill la seguretat de l’alcalde en mostrar la matrícula. Després afegien que, a més a més, els socialistes eren uns incompetents, perquè no era veritat que eixe cotxe fos d’alcaldia. I afegien: "el de l’Alcalde és la matrícula... i donaven la matrícula! En canvi el fotografiat pel PSOE és matrícula... i també la donaven! Evidentment els socialistes la van espifiar, però això dels popular donant la matrícula dels dos cotxes ja era de nota. Per cert, el famós cotxe era el del President de la Diputació, matrícula també desvetllada per obra i gràcia del propi PP.
El cas és que el PP es va queixar i va dir que en qualsevol cas l’Alcalde és Alcalde tot el dia, i necessita protecció tot el dia. Exactament el mateix que ha dit el PSOE per justificar això de l’avió de ZP: "El President ho és tot el dia".
En fi, a mi tot això, que volen que els diga, em fa entre gràcia i ràbia. Jo sóc candidat al Parlament Europeu, sóc el representat del BLOC a la llista BLOC-Coalició per Europa (si volen poden votar-me, els quedaré molt agraït) i estic travessant el país de nord a sud, de sud a nord, ara la costa, ara l’interior, i ho faig amb el meu cotxe i conduint jo mateix. És més cansat, sí. Però molt més honest.

EL DEBAT (?) EUROPEU A CANAL 9

http://www.rtvv.es/alacarta/princiv_eleccions.asp?idioma=0&id_video=979

"CAMPANYA". Mediterráneo. 28.05.09

No és cert que al PSOE i el PP la campanya europea no els hi interesse gens. El que no els interessa és Europa, el nostre encaix a Europa. La campanya sí, però per raons que res tenen a vore amb el procés europeu. Als populars els interessa fer creure que això és una mena de plebiscit sobre l’honorabilitat del President Camps. La condició de Molt Honorable es guanya a les urnes, però es pot perdre a la rebotiga d’una sastreria.
Per la meitat dels socialistes és l’ocasió d’intentar fer conéixer al seu Secretari General, un tal Alarte, que no és candidat però que xupa més càmera que Mocito Feliz. I per l’altra meitat de socialistes, és l’ocasió de vore com fracassa el Secretari General que no els agradava, i no els agrada.
Estan massa ocupats, els populars perquè no troben les factures, els socialistes perquè les que han trobat estan a la comptabilitat de l’Ajuntament d’Elx.
Nosaltres en canvi dediquem molt de temps a explicar allò que defensarem a Brussel·les. El corredor mediterrani que el PP no va voler i el PSOE no ha fet. Un millor tractament per la nostra agricultura, que rep la competència deslleial de països de fora de l’UE, que no tenen garanties fitosanitàries (no es molesten ni a falsificar encunys). Una economia productiva, que reviscole la industria, el comerç, i que no estiga només basada en un urbanisme depredador i exagerat. La setmana passada ho vaig explicar (sóc candidat, poden votar-me si volen) als comunitaris residents a les Marines. Ells ens entenen, confien en nosaltres. Ser valencians i parlar en valencià, és la nostra forma de ser europeus. No hem de canviar les tradicions, hem d’encaixar-les i prou.

"PRESUMPCIÓ D'INTEL·LIGÈNCIA". Levante-EMV.23.05.09

El Partit Popular amb el Cas Gürtel (i altres) i el PSOE en el Cas Elx, reclamen constantment la presumpció d’innocència. Per a ells, clar. Acte seguit li la neguen a l’adversari.
Jo, en nom del BLOC, la reclame per tots dos. La reclame per tots els ciutadans immersos en escàndols, investigacions judicials, querelles, demandes, etc, siguen o no càrrecs públics. I ho faig des de la posició de serenitat que dóna militar a un partit amb més de 400 càrrecs públics, on no hi ha un sol imputat. Ni als llocs on governem, ni als llocs on decidim governs, ni als llocs on estem a l’oposició.
Presumpció d’innocència sí, sempre. Però a canvi exigisc presumpció d’intel·ligència també. Que amb les seues explicacions, amb les seues preses de posició, deixen d’insultar-nos com fan ara, amb una freqüència superior al que és suportable.
Quan sents els socialistes justificar l’allau de factures del partit pagades per l’ajuntament d’Elx, amb l’excusa de l’error material, se’t regira la consciència. Una factura pot ser un error, la dimensió de la que parlem, deixa clar que ho són uns corruptes o uns incompetents, dos motius per plegar. Per passar vergonya i plegar, en lloc de fer-nos-la passar als altres.
I el PP. L’altre dia vaig sentir a una ràdio, una destacada responsable popular justificar la manca de factures, del fons d’armari de Camps, dient que tampoc ella no les guarda les factures. És possible que ella també es gaste 12.000€ en roba, no ho sé, però el que es quasi segur és que paga amb targeta i, per tant, té tota la comptabilitat a l’abast gràcies als extractes bancaris. O És que paga compres de 400, 850, 1.300 € en efectiu? El President Camps diu que ell sí. Sorprenent. La gent normal no ho fem. Pagar eixes quantitats de despesa corrent en efectiu només ho fan els que volen amagar alguna cosa a Hisenda. Així que tot sembla indicar que o no paguen, o si no poden justificar els pagaments serà perquè tenen alguna cosa que ocultar. En qualsevol cas el comerç tindrà còpia de la factura, li’n faran un duplicat. Tenen obligació de fer, si més no, un tiquet de caixa, amb l’IVA desglossat.
I amb tot, i sent moralment reprobable, tot això dels regals és pecata minuta. La història està en saber perquè detrminades empreses els hi fan regals. Deixem treballar la justícia, i si és sense filtracions millor.
Presumpció d’innocència sí, d’intel·ligència també, que tots els valencians no som tan “gilipollas” com diu Rus.

"Oh Europa!". Mediterráneo. 20.05.09

Vicent Usó és més que un excel·lent novel·lista, és també el més brillant columnista d’este diari. Sovint compartisc les reflexions que fa en clau social o política. Hi estic d’acord fins i tot quan discrepe, perquè les seves opinions m’obliguen a reflexionar per millor argumentar les meues.
El diumenge va publicar un article titulat “Europa, l’únic camí” on reflexionava sobre la importància de les eleccions del 7 de juny, i les estratègies electorals dels partits. Diu Usó que PP i PSOE han fet una llei electoral de districte únic, que ens obliga als partits nacionalistes a signar aliances electorals que ens forcen a haver de donar explicacions, cosa que no necessiten fer ells. No li falta rao.
Home, potser si que haurien de donar explicacions precisament de l’aliança per fer una llei electoral que consagra el 5%, o la del injust districte únic, o hauria d’explicar el PSOE si està còmode president el govern basc amb els vots del PP i UDyP. Estic segur que a Usó, li agradaria tant com a mi conèixer la resposta.
L’article recorda que el BLOC comparteix coalició amb CiU i PNB, i en subratlla la diferent sensibilitat social. Té raó. A El músic del bulevard Rossini, Usó, ens explica la història de Tadeusz, que tot i el futur prometedor que li havien augurat s’ha de guanyar la vida com músic ambulant. Les circumstàncies.
Trobe que ens passa el mateix. Sense les perverses lleis electorals del PP-PSOE, el BLOC es presentaria en solitari. Ara com ara, però, per a nosaltres Coalició per Europa, és com el Corredor Mediterrani per al País Valencià, l’única forma que tenim de connectar amb la resta d’Europa sense passar per Madrid.

"DISCULPES I CULPES". Levante-EMV. 16.04.09

Les relacions personals dins el món de la política mai no deixaran de sorprendre’m, de corprendre’m fins i tot. Esta setmana he passat algun mal moment emocional, (afortunadament, estes coses continuen afectant-me), per culpa d’una discussió amb companys de corporació, que no paga la pena reproduir ací. Diguem que se’m recriminava el to usat per mi en una intervenció, i es feia, bàsicament perquè no és habitual en mi.
No vull entrar en el fons de la qüestió, que espere haja quedat suficientment clara per a tots els protagonistes. Però em vull entretenir unes línies en el que té de sorprenent la història.
Al plenari de l’ajuntament, en comissions, en rodes de premsa... he sentit en boca de pràcticament tothom, i evidentment per part tant del PP com del PSOE, desqualificacions, burles, ironies mal trobades, imputacions de faltes i delictes, ofenses a la família i insults de tota mena.
I quan en nom del BLOC faig una crítica contundent, que algú lícitament considera que pot ofendre, es munta un 2 de maig (els nacionalistes valencians hauríem de dir "es munta un 25 d’abril"?). Per què? Perquè a nosaltres se’ns pot mentir, negar informació, escamotejar informes, donar documentació fragmentada. Perquè a nosaltres se’ns pot dir que no sabem res de com funciona la ciutat, o la Diputació, o les Corts. Se’ns pot dir que som malfeiners, que no aportem res. Que mentim, que manipulem, que enganyem, que ens queixem per vici. A nosaltres se’ns pot dir de tot. Però alerta si dius res! Si una vegada de cada 50 intervencions, de cada 100 intervencions, dius una frase gruixuda, agra (o així ho entén el receptor) aleshores tu has de disculpar-te o donar explicacions. Jo ho faig. Quan crec que m’enganye, i de vegades m’engaye, demane disculpes sincerament. Jo, a diferència d’altres, no tinc vocació d’ofendre, i a diferència d’altres també, sóc capaç de reconèixer un error. I sobretot, m’esforce en que no torne a passar. De vegades amb èxit.
Ací les responsabilitat són asimètriques. Un pot cridar, però no li pots contestar en veu alta. A tu et poden faltar al respecte dia sí, dia també, però com un dia en faces tu un gra massa...
I saben què? Me n’alegre d’este doble raser amb el que es mesura la política a casa nostra, i me n’alegre que amb el BLOC es siga més exigent, se’ns perdonen menys coses. Això només vol dir, que de nosaltres s’espera molt, perquè deixem el llistó prou més alt que la resta.
Agraïts doncs. Continuarem millorant. Ser més seriosos i més educats que la resta, tampoc no és tan difícil. Vostés jutgen.

"GO HOME", Mediterráneo. 14.05.09

In a gesture without precedents, in a frontal and foolish attack against the public education, and against the common sense, the Counsellor Font de Mora, in the name of the Valencian Government has decided to expel the Valencian and the Spanish, to convert the English into vehicular language, of the school.
For the time being, at Sanchis Yago School, where the students will receive 80% of the classes in English and the other 20% will be taught in the official languages of the town.
This measure is partially clarifying; those who complained about the so-called discrimination of Spanish, keep silent now. An accomplice silence that shows that what really mattered was the fact that Valencian could be taught at school.
25 years ago, hispanophile and secessionist Culture Counsellor, Amparo Cabanes, said that it would be more useful that the schools taught English rather than Valencian. 25 years after, Counsellor Font de Mora, anglophile and secessionist, has made it happen.
PP has started an ignoble campaign against public education, a campaign of discredit, a terrible campaign against our children education, against the associations of parents, against the unions of education. In Castelló, local councellor Gascó defends them, thankful for having sponsored her career, and local councellor Sales unworthly insults his colleagues exchange for a plate of political lentils…
Si vosté no ha entès este article, li passarà el mateix que als alumnes del Sanchis Yago als qui, incomplint la llei, els escolaritzaran en anglès. Els pares difícilment podran ajudar-los amb els deures i els alumnes eixiran sense saber suficient valencià i castellà.

entrevista d'Ana López per al diari Que Castelló!

"DONACIONS" Levante-EMV.09.05.09

No recorde exactament la data, però sóc donant d’òrgans des de fa més de 20 anys. Còrnies, fetge, ronyons, pàncrees, cor, pulmons i no sé si alguna cosa més. I encara fa més anys que sóc donant de sang, i done regularment 3 colps a l’any.
No ho dic per reclamar cap reconeixement. Res ni ningú no podria fer-me sentir millor del que em sent cada colp que em fan una extracció, o cada colp que sent a la televisió que un donant ha salvat 5 vides. Sé que si un dia les circumstàncies em posen en eixa disposició, el meu cos en podrà salvar alguna més. I la meua família ja sap que ha de fer. De fet, ni tan sols estic segur, que puga parlar-se de generositat, al cap i a la fi, done allò que jo no necessite. Sang, que regenere el meu organisme en poques hores, o òrgans, si mai el meu cos ja no els necessita. Tampoc no té tan de mèrit ben mirat.
Només dic això per enquadrar la història. Lizbeth i jo anem a ser pares d’una xiqueta, i volíem fer donació del cordó. No ens deixen.
Lizbeth és funcionaria, i jo a efectes de seguretat social, un assimilat. Vol dir, que pel mig de la companyia d’assegurances a la que pertanyem ens toca parir a una clínica privada. Per cert, que els funcionaris puguen –puguem- triar entre seguretat social i asseguradora privada també té delicte. Diners públics per alimentar asseguradores privades, mentre que els treballadors per compte aliè han d’anar, vulgues que no, a la seguretat social. Però d’això en parlem un altre dia.
El cas és que a l’hospital ens diuen que si volem guardar el cordó per a nosaltres, per si mai ens cal un transplantament al si de la família, cap problema, pagues i ja està. En canvi, si el que volem és fer donació desinteressada, aleshores no podem.
I no podem perquè la llei prohibeix lògicament i justa, comerciar amb òrgans. I per tant, la clínica privada no pot cobrar-nos per l’extracció del cordó. I com és privada, si no cobra no treballa.
I dic jo, donat que un percentatge altíssim de la clientela d’este (i altres hospitals) és pública, són funcionaris, no s’hauria de considerar un “hospital concertat”? Una miqueta com en les escoles privades, que en rebre importatíssimes aportacions econòmiques públiques, se’ls pot exigir un determinat nombre de serveis. Entenc que sí, que seria just. Per això el BLOC presentarà una iniciativa parlamentària en eixe sentit.

Mentre, si vostés han de ser pares a la pública, no s’ho pensen, siguen generosos, l’Hospital General de Castelló, és un centre de referència i fa un excel·lent treball.

"ESTRAPERLO". Mediterráneo. 7.05.09

El mot estraperlo té el seu origen etimològic en un escàndol polític de la Segona República, produït com a conseqüència de la introducció d'un joc de ruleta elèctrica de marca "Stra-Perlo", nom derivat de Strauss i Perlowitz. Estos dos senyors van subornar l’any 1934 al Ministre de Governació Rafael Salazar Alonso, i a Aurelio Lerroux, fill del líder del Partit Radical, Alejandro Lerroux.

Oh si! A la República també hi havia corrupció! La memòria històrica ha de ser sincera.

El cas és que des d’aleshores, es començà a usar el mot d’estraperlo, per definir qualsevol martingala, trampa, o negoci fraudulent. I per extensió, durant la postguerra espanyola es va denominar també estraperlo el comerç en el mercat negre d'articles intervinguts per l'Estat o subjectes al racionament decretat pel règim de Franco des de 1936 fins a 1952.

“Època de fam”, havia sentit explicar a casa, “època de fam, fill”. Esta setmana he vist a la televisió, que hi ha una xarxa de lladregots, sovint drogodependents, que furten blisters de pernil, o de mortadel·la, o porcions de formatge, o el que puguen, als supermercats. I no ho fan per consum propi, ho fam per vendre per davall del preu de mercat, a una clientela fixa, que els espera dos cantons més enllà.

I els clients no són lumpen, ni exclosos socials, ni... Són honorabilíssimes mestresses de casa, són jubilats, són famílies d’aturats que no arriben a final de més. Gent que es veu obligada a acudir al mercat negre, a passar la vergonya de participar del delicte, per fer bullir l’olla.
“Època de fam. Època de fam, fill” havia sentit explicar a casa. Li ho hauré d’explicar jo també a la meua filla?