31 de gener, 2010

"SENSE COMPLEXOS" - COPE-Castelló - 01.02.10

Quan un es presenta a unes eleccions, ho fa, normalment amb la sana intenció de guanyar-les. També és de veres que si un té un mínim sentit de la realitat, i en funció del lloc de partida, pot intuir si va a guanyar o no. Ho dic, perquè sent veritat que a la gent del BLOC també ens agradaria guanyar les eleccions, no és menys cert, que quan el 2007 vaig ser candidat a l’Alcaldia de Castelló, intuïa que no anàvem a guanyar per majoria absoluta. Però també és veritat, que no esperava el mal resultat que vam tenir.
El PP va guanyar les eleccions perdent vots, el PSOE va guanyar vots i va perdre les eleccions. Tots van fer lectures positives. El BLOC va perdre vots i les eleccions. Aquella nit vaig reconèixer el fracàs i vaig anunciar, que assumíem la digníssima responsabilitat que ens havien atorgat les urnes, fer oposició.
I en això estem. Intentant treure el nas en una ambient cada colp més asfixiantment bipartidista. I no passa res. Fer oposició és tan important com estar al govern. De fet, la conjunció de totes dues posicions, govern-oposició, dóna sentit a la democràcia.
No tothom governa igual. Hi ha gent que governa amb vocació democràtica i participativa, n’hi ha d’altres que confonen els drets de l’oposició, amb concessions magnànimes dels qui governen.
I d’idèntica manera, no tothom fa igual l’oposició. Hi ha qui considera que val tot, i d’altres qui considerem, que si eres un irresponsable en l’oposició, no hi ha cap garantia de que en el govern sigues més sensat.
Posaré l’exemple de Benicàssim, perquè té molt de significatiu. El líder provincial del PSOE, n’és alcalde i és també portaveu a la Diputació. A la Plaça de les Aules fa una oposició barroera, personalitzada en el President de la Diputació, sense propostes polítiques, buscant la confrontació, sabedor que Carlos Fabra pica sempre i deixant-se dur pel seu caràcter (poc democràtic, per cert), acaba entrant en cos a cos. Però després, a Benicàssim, fent d’alcalde es queixa de que el PP fa una oposició contra la seua persona, i gens constructiva. S’hi si fixen, exactament el mateix del que es queixa Fabra respecte a Colomer. Té més gràcia la cosa, perquè la portaveu popular a Benicàssim, és govern a la Diputació, mentre que el portaveu de l’oposició a la Diputació es govern a Benicàssim. I els uns s’acusen als altres del mateix, en llocs diferents.
I què fa el BLOC? Doncs per seguir l’exemple de Benicàssim, hem estat a l’oposició, hem governat amb el PP i ARB, i ara ho fem amb el PSOE i EU. Això què vol dir? Doncs que el BLOC està en política per treballar, i treballem des del lloc on ens posa l’electorat, sense complexos. On puguem ser més útils, amb qui pugem ser ser més útils.

28 de gener, 2010

"ASSESSORS" - Levante EMV- 30.01.10

No sé si recorden a Manuel Pizarro, l’ex president d’Endesa, que va ser fitxat per Mariano Rajoy per al Partit Popular, i que ahir va deixar la seua acta de diputat d’eixe grup.
El Sr. Pizarro té un currículum brillantíssim. És jurista i economista. Advocat de l’Estat, agent de canvi i borsa. Acadèmic de Número de la
Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras i de l’ Academia Aragonesa de Jurisprudencia y Legislación.
L’altre dia, el vaig escoltar en una entrevista televisiva. Parlava de la seva activitat política en contraposició a la professional, tant en l’empresa privada, com en la seua vessant d’alt funcionari de l’Estat. Va dir moltes coses, amb algunes no hi estic d’acord, però no perquè no les argumentes molt sòlidament, que si que ho va fer, sinó simplement perquè defensem models socials molt diferents. En una de les revoltes de la conversa van anar a parlar dels assessors. Eixa figura tan polèmica i opaca dels assessors. Manté Pizarró que com advocat de l’Estat, ell i els seus col·legues haurien de ser els assessors en matèria jurídica del Govern. L’Estat té un cos d’advocats, d’economistes, de tècnics de comerç exterior, d’inspectors de finances... Accedir a eixos llocs de treball, és complicat i costós, s’hi arriba superant duríssimes oposicions, i el cos d’alts funcionaris està qualificadíssim, i al servei de l’Estat, i per tant, han d’assessorar el govern de torn. Sembla tan obvi!
I és traslladable a altres administracions. La Generalitat, o la Diputació, o els Ajuntaments.
El nostre ajuntament té enginyers, advocats, economistes...tenim tècnics i tenim juristes. Per quina raó doncs, hem de pagar amb diners públics l’exèrcit d’assessors en general menys qualificats que els funcionaris? És que algú creu que els seus consells jurídics, culturals, econòmics, tècnics, etc, estan més fonamentats que els dels caps de departament de contractació, cultura, urbanisme..? És evident que no. Té un cert sentit què els grups polítics tinguen un mínim suport; però precisament els governs, que tenen, al seu servei, logicament, tot el funcionariat, són els qui incorporen familiars, amics, ex-polítics i gent sense qualificació específica, per cobrir places que mai abans havien existit. I de les que ningú no en justifica la necessitat, ni en que millora la vida dels ciutadans, i amb sous de 36.000 o 55.000€ anuals. Un despropòsit, especialment en temps de crisi. Per això el BLOC va presentar als pressupostos municipals, esmenes que amortitzen tres llocs de treball adscrits a l’equip de govern, innecessaris i econòmicament sobrevalorats respecte al mercat. I també una reducció del 15% dels sous de tots els polítics i assessors del govern i de l’oposició que superen els 40.000€ anuals, i del 10% per als qui superen els 30.000. Sense comptar la seguretat social, un estalvi xifrat en més de 214.000€ anuals. Proposàvem a més a més que els diners anaren a les partides pressupostaries creades per crear ocupació. El PP va votar en contra, cap sorpresa.

26 de gener, 2010

"BOUS EMBOLATS"- Mediterráneo - 28.01.10



Un espera dels governs que proposen solucions, no que generen problemes; i tristament, el govern municipal es dedica darrerament més a generar problemes que a treballar per resoldre els que la ciutat i la societat té plantejats.
Dilluns passat, en nom del BLOC, i fent ús de la capacitat que ens vam atorgar els partits en junta de portaveus, vaig vetar que l’ajuntament pergués els seu temps parlant de bous embolats. Amb l’embolat que tenim amb l’atur, amb l’economia, amb el PGOU suspés, el trànsit impossible a la ciutat, la manca d’inversions... l’equip de govern vol que ens dediquem a parlar de bous embolats. Em pregunte què pensaran de nosaltres, els polítics, la gent amb problemes per pagar les hipoteques o per trobar treball quan veuen que ocupem el nostre temps en estupideses com esta.
El PP argumenta que ho fa en defensa de les tradicions. Per definició, una cosa només pot defensar-se si ha estat prèviament atacada. I no és el cas. He confirmat personalment que no hi ha cap iniciativa popular o parlamentària enregistrada a les Corts Valencianes que reclame la suspensió dels bous de carrer, o els bous embolats. Ningú no ho ha proposat. És més, el PP gaudeix a les Corts d’una comfortabilíssima majoria absoluta, amb una clara tendència a l’absolutisme, que impediria que prosperés un hipotètica declaració contraria als bous. Aleshores quin és l’origen d’esta absurda acció del PP?
Segons ells un informe emés pel Consell Valencià de Cultura que desaprova les festes tradicionals amb bous. Poc importa que el informe ja fos contestat pel Conseller assegurant que no hi haurà modificacions legislatives, i que seguiran autoritzant les festes amb bous. És igual, el PP el que vol és encetar una irresponsable campanya de desprestigi contra el CVC, només perquè eixe mateix organisme consultiu de la Generalitat, va dictaminar que el TRAM no havia de travessar Ribalta. És això, i res més que això.
El PP no respecta ni les institucions, està massa acostumat a massacrar al qui té en front, a comprar voluntats, i quan algú, encara que siga un organisme oficial, li porta la contraria, abans que reflexionar o rectificar si cal, es planteja desprestigiar i destruir-lo.

24 de gener, 2010

"VALENCIANISME EN POSITIU" - COPE Castelló - 25.01.10


El valencianisme en el que jo crec és profundament progressista. I progressista vol dir que ha de defensar tot allò que fa progressar el país. Parle d’una educació i d’una sanitat públiques, perquè és des del control públic que podem garantir que siga universal, que arribe a tothom, que compense les diferències de bressol.
Parle d’infraestructures. Dels ports, dels aeroports, de l’AVE, del Corredor Mediterrani de Mercaderies, dels trens de rodalies.
El nacionalisme, el valencianisme en el que jo crec, aposta per la sostenibilitat. La sostenibilitat econòmica, social, mediambiental. Si una obra que persegueix el progrés destrueix el patrimoni cultural o natural, el progrés no és tal. Es tracta de compatibilitzar, i quan s’ha de triar, triar amb intel·ligència.
Hi ha una determinada esquerra amb pretensions ecologistes que s’oposa a l’AVE, per exemple. I ho fa per manca d’informació, i per eixa inèrcia de l’esquerra dogmàtica a dir sempre que no al que puga proposar la dreta o la socialdemocràcia. Quan contraposen l’AVE a les rodalies, demostren no saber, que estos dos mitjans de transport no són competència, sinó complement. I quan diuen que una via fa malbé el paisatge i contamina, semblen desconèixer que l’alternativa a l’AVE o al corredor mediterrani de mercaderies, són avions i carreteres plenes a petar de camions creuant Europa en totes direccions. Amb embussos de transit, amb contaminació, amb accidents. No hi ha mitjà més ecològic, més econòmic socialment, més segur i més eficient, que el tren. I els ecologistes haurien de ser el primers en defensar-lo. Un altra cosa, és el traçat, que òbviament, i tenint present les servituds tècniques que reclama, ha de ser respectuós amb el medi, i no crear una tanca que travesse el nostre país, que després puga generar inundacions que ens destrueix camps i hisendes.
El nacionalisme que jo defense, no pot oposar-se a sectors productius com la ceràmica, de la que viuen milers de famílies. El valencianisme en el que jo crec, és el que reclama ajudes per salvar llocs de treball, i exigeix a les empreses reinvertir en tecnologia que modernitze el sector i reduisca l’emissió de CO2. En lloc de criminitzar-los.
El valencianisme en el que jo treballe, no és estúpidament elitista, ni està en contra de les tradicions populars. Crec en un nacionalisme implicat amb la societat civil, i que treballe plegat amb ella en defensa de no poques causes justes. Però el valencianisme en el que crec, ha de canviar urgentment el llenguatge. No pot ser que tot allò que defensem siga “anti, preservem, salvem, no...” que és lingüística més aviat conservadora i no progressista. Un no pot presentar-se davant la societat amb un discurs negatiu, i a la contra, quan el que vol és guanyar espais i liderar, quan el que vol és ser peça indispensable de la reconstrucció nacional, de la renovació política.
El valencianisme en el que crec, no es fa contra res ni ningú, sinó a favor d’una societat més justa i equilibrada, es fa a favor de la gent. La política, són les persones, el valencianisme, qualitat de vida.

22 de gener, 2010

"CENSATS I INSENSATS" - Levante EMV - 23.01.10

Escriure sobre el fenomen de la immigració té sempre un risc. Més ara, que l’ambient està caldejat amb el problema que s’ha plantejat als ajuntaments de Vic i Torrejón. D’entrada val a dir que com era d’esperar, l’estupidesa d’alguns comentaristes també és geogràficament asimètrica. S’ha criticat infinitament més a Vic que a Torrejón. Vic és una ciutat que ha estat i és model d’integració, i ara ha ocupat portades per tot el contrari. De Torrejón, no en sé gran cosa, només que com els qui el governen no parlen català, no ha patit la pressió mediàtica de Vic, tot i que sembla que també posaven alguns filtres per l’empadronament.
Personalment fa molt de temps que mantinc, que som els partits democràtics, els qui hem de bastir un discurs racional, seriós, intel•ligent i no demagògic sobre immigració, o pel contrari, el discurs que triomfarà és el d’algun fals profeta de la puresa com Le Pen a França, o el propi Berlusconi que va arribar al poder dient que expulsaria un milió de persones sense papers d’Itàlia. No ha fet fora ningú, però el discurs xenòfob li va servir per guanyar. I Rajoy ho sap.
Ací el problema que s’ha produït amb els censos, és fill de la incoherència d’una Llei, la d’immigració, més voluntariosa que intel•ligent, més “bonista” que útil. La llei d’Estrangeria obliga a expulsar els immigrants sense papers. I el govern de Zapatero (papeles para todos) no ho fa. Soc dels que pensa que en ares de que la convivència siga possible, la llei s’ha d’aplicar t’agrade o no. També pel que fa als censos. Si així ho estableix la llei, cal que els ajuntaments censen totes les persones que ho sol•liciten, sempre que aporten la documentació requerida. Però alerta, que un funcionari públic també té l’obligació de no deixar-se enganyar. I quan en un pis de 70 metres quadrats hi ha empadronades 23 persones, alguna cosa no quadra.
La gent que ve de fora, ve buscant seguretat. Bàsicament seguretat. Seguretat física en el cas dels refugiats, i seguretat econòmica i social, la majoria. Busquen un present més digne i un millor futur per ells i els seus fills. I per tindre accés a la sanitat i l’educació han d’estar empadronats. Per què ens trien a nosaltres? Perquè creuen que el nostre sistema els hi garanteix eixa seguretat. Quants en caben? Tants com el sistema puga assumir sense fer fallida. Ni un més, perquè cas contrari, el sistema que tan ens ha costat de construir, ni els protegirà a ells ni ens protegirà a nosaltres. Hi ha abusos per part d’alguns immigrats? Sí. Però també hi ha molta gent que abusa dels nouvinguts amb sous baixos, i sense contracte, o amb contractes arbitraris.
Però de censos en estes comarques en sabem molt. Ací s’han inflat censos electorals per pervertir el sistema democràtic. A la Tinença de Benifassà, el 30 de setembre del 2006 hi havia censades 195 persones, el 30 d’abril del 2007 (prop de les eleccions) 256. Increment que permet controlar els resultats electorals, per poder especular després amb el urbanisme local. No és l’únic poble on es van produir fraus censals, i en tots, el beneficiari ha estat el PP. Casualment el partit que ara ha agafat irresponsablement i demagògica la bandera de la immigració, no per fer política que seria lícit, sinó per alimentar la confrontació política, amb el risc immens de crear una fractura social.
A Castelló hi ha milers de romanesos, i el PP va fer braços i mànegues per comboiar-los. Subvencions, locals, fotos de l’alcalde, viatges oficials, festes, pèrgoles...fins que van arribar les eleccions municipals i van vore que no en votava ni un 1%. Ja no interessen tant. Ara dediquen tots els esforços als sud-americans, pendents de que convenis bilaterals els hi permeten votar a les municipals. I jo em pregunte com casa eixa vocació clientelista i paternalista del PP local, amb el nou discurs que el PP envia des de Madrid? Entre la utilització electoralista dels censos (amb nouvinguts o no) per part de la dreta més rància, i el irresponsable discurs “bonista” del “papeles para todos” ha d’haver-hi un equilibri possible, ètic, solidari, just. I tenim l’obligació de trobar-lo.

19 de gener, 2010

"CASTELLÓ OULET" - Mediterráneo - 22.01.10

Potser per compensar que en el seu bestseller “La ciudad que yo quiero”, va oblidar dedicar un capítol al comerç local (només el cita en dues ocasions en contextos difusos) l’Alcalde està entregat ara al món del comerç. Sembla talment un representat d’aquells antics, ben vestits i ben planxats i amb un maletí-mostrari. Va amb freqüència a la Central que té la seua emPPresa a València i torna amb l’oferta de la setmana, del mes, del dia.
“Quatre cents milions d’€”, “Pla Confiança”, “promeses d’inversions que ja havien promés i no havien complert, però cavallers, ara va de bo” i un llarg etcètera.
L’Alcalde va i ve de la capital (alguns diuen que un dia s’hi quedarà, que a la Central busquen Director General), amb un posat tristament provincià, i compareix en roda de premsa intentant convèncer-nos (i convencer als seus cada colp més desanimats) de que les ofertes del trimestre són bones, de que esta vegada hi haurà estoc suficient i no tornarem a quedar-nos sense res, com la temporada anterior i l’anterior de l’anterior. I bé està que l’home s’esforce al cap i a la fi, ell va a comissió (Calma! És una metàfora!), contra més venga, més possibilitats té que li renoven el contracte de representant a Castelló.
El que passa és que el mostrari és molt tronat, és el mostrari d’un outlet polític. Ja saben, articles de diferents marques a preus reduïts per tenir defectes de fabricació o per ser de temporades passades.
Vegen sinó: En l’aparador pressupostari fa tants anys que té el “Parque de los Niños”, que els xiquets ja s’han fet adolescents sense vore’l. Adolescents haurien de poder anar a l’altra gran promesa, el projecte de la Fàbrica Dàvalos, però tampoc no està; o podrien anar al tan publicitat Parc de l’Esport a posar-se en forma, però és que tampoc no està. Les ofertes de l’Alcalde són totes de temporades anteriors. Incompliments. I el que diu portar de València igual. El Centre de Convencions de Calatrava (que potser ajude a portar turisme), o la seu de la VIU (que no genera a la ciutat més que despeses estúpides), o la Ciutat de la Llengua (niu de voltors sense ofici i amb benefici), o coses amb tares. Com el TRAM, que a Alacant és un tramvia i ací una estafa.

17 de gener, 2010

"L'OPOSITOR"- COPE Castelló - 18.01.10


Jo a l’ajuntament sóc opositor. I què és un opositor al just? Doncs si atenem a l’arquetip es tracta d’algú tancat a la seua habitació, entre muntanyes d’apunts i llibres, sense alçar els colzes de la taula durant mesos, organitzant el temari, i buscant la resposta més adequada a totes les preguntes que se li puguen plantejar. Supose que l’arquetip de l’opositor sensat, el que aprova amb nota, també diu que no ix els divendres ni dissabtes, té un poc abandonada la parella i porta ulleres de pasta. Però tot això últim és optatiu.
Si ho traslladem a la política, l’opositor que aprova els exàmens, el que aconsegueix la plaça, és el que dedica moltes hores a estudiar els problemes que té la ciutat i a intentar resoldre’ls. Al cap i a la fi, l’electorat (que actua sota el influx de moltes variables) el que bàsicament vol és que li resolguen els problemes. Escoles al barri, ambulatoris, bons accessos a la ciutat i un sistema viari eficient, bon transport públic, zones verdes i d’esbarjo, llocs per aparcar a una distància raonable... En definitiva, que la vida siga un poc més senzilla més, còmoda i si és possible no tan cara.
Però no tots els opositors fan igual. A un li costa imaginar que un opositor a notaria, per exemple, es passe el dia criticant al notari que va guanyar la plaça fa tres anys, dient que fa mala lletra, que se li acumula la feina, que escriptura malament, o que en lloc de donar fe, dona pena. Tot això esperant que la gent deixe d’anar a eixa notaria i acabe donant suport a l’opositor “l’aprovarem, a vore si este xic ho fa millor”. Però a la política si que passa. Hi ha qui aposta per castigar durament al govern dient, de vegades, qualsevol cosa. O fins i tot contradient-se amb el que han dit tres mesos abans o dos setmanes. Per exemple, el PSOE diu durant mesos que no vol la Ciutat de les Llengües, i després un dia diu proposa que la seu siga a l’edifici que Gehry ha de dissenyar per a la VIU. La VIU tampoc no la volia, i menys encara l’edifici que va criticar tant, però ara... Copiar a un examen no és una bona idea, sempre treu més bona nota del que copien que qui copia. I home, bé està criticar la mala praxi de qui no face les cosses com toquen, però el tribunal que ens jutja el que vol és saber si coneixem les respostes a les preguntes, no si l’altre encara en sap menys. O si més no, així hauria de ser.
Clar que tot això de les oposicions forma part del món real, i la política de vegades sembla que no. Té les seues característiques pròpies, i si mentre oposites, et prepares per saber resoldre els problemes de la ciutat, no vas subratllant amb fermesa el que els governants (els qui van aprovar el darrer examen) fan malament, és difícil ja no dic aprovar, sinó ni tan sols arribar a l’examen final. Perquè qui governa té una tendència irrefrenable a l’abús. “Som més, fem el que volem” semblen dir-se tots els posseïdors d’una majoria suficient. Jorge Luis Borges va dir: “la democracia es el abuso de la estadística”. No gosaria jo rectificar Borges.

15 de gener, 2010

"ENTRE L'ESTULTÍCIA I LA DEMAGÒGIA"- Levante EMV- 15.01.10


La vocació frontista del PP té el darrer episodi en el trist picabaralles pel Corredor Mediterrani. El govern central anuncia que trau a licitació l’estudi informatiu del pas del Corredor pel País Valencià. I el govern valencià es tofla com una mona perquè diu que el Ministeri no accepta el seu estudi.
El Consell no ha fet cap estudi informatiu, ha fet una proposta de traçat, que no té valor ni jurídic ni administratiu, per diverses raons. Primera, perquè envaeix competències ministerials. I segona perquè no incorpora tota la documentació, ni respecta els processos ni terminis que el procediment administratiu exigeix per un estudi informatiu. Les administracions tenen l’obligació de col·laborar entre ells en busca del bé comú dels administrats. Però el PP i el PSOE, usen les administracions per escenificar les seues confrontacions partidistes, oblidant que els polítics estan per resoldre problemes, no per crear-los.
Dit això, i com valencià, trobaria del tot inacceptable, que el Ministeri imposes un traçat, sense escoltar l’opinió de les administracions implicades que són tant la Generalitat, com els diferents ajuntaments que voran obres als seus termes municipals. I sí el Ministeri no ho fa, jo donaré suport a la Generalitat en la seua queixa. Però així, a posteriori. Perquè si la Generalitat realment hagués tingut la voluntat de col·laborar amb l’administració central, el que hagués d’haver fet és posar-s’hi en contacte i oferir els seus tècnics (tan bons com els d’allà) i els seus diners (cas que tinguen un clau a la caixa) per pagar total o parcialment tot l’estudi informatiu. I tot amb la lloable intenció d’avançar en el temps i escurçar terminis. No ho ha fet, el que ha fet ha segut el mateix que amb la N-340, llençar els diners, i el temps dels tècnics a la paperera, perquè intenta arrogar-se competències que no són pròpies. Si més no, per ara.
Però d’altra banda, quan sent els alliçonats portaveus socialistes, repetir com una paparra que el Corredor arribarà de la mà d’un govern socialista, el que s’emprenya com una mona sóc jo.
Si el Corredor arriba amb una administració socialista (cosa que està per vore, ja que tardarà uns quants anys en vores el primer pam de via i ves a saber qui governarà aleshores) serà gràcies a la societat civil, als empresaris, al FERMED, a alguns partits com el BLOC (o els nostres socis europeus de CiU) que sempre i des de sempre hem reclamat la infraestructura com bàsica per al nostre progrés econòmic. Perquè no ens enganyem, esta infraestructura demana d’una inversió molt elevada, i la seua viabilitat depén pràcticament dels fons de la Unió Europea. I en el seu moment, el govern del PP, i la comissaria europea del PP Loyola del Palacio li van dir a la Comissió Europea que no era una infraestructura urgent. Així que no cal que el PP es pose tan exquisit ara, que no està en marxa i no té finançament per culpa d’ells. I el PSOE? Doncs l’únic que ha dit formalment en el Parlament Europeu és que prefereix el corredor del Pirineu Oriental que pujant des d’Andalusia arribaria a València, per buscar una via interior travessant l’Aragó i deixant fora les comarques de Castelló (i Catalunya). Què més ha dit el PSOE? Doncs per boca del Ministre Blanco ha dit que ells plantejaran a Europa tres traçats de connexió. L’esmentat dels Pirineus Centrals, el Corredor Mediterrani i la I Grega Basca. Així, que encara està per vore, que és el que finalment farà el Govern Espanyol a l’hora de la veritat. Què una cosa és fer un estudi informatiu per vore si la UE vol pagar-ne l’obra, i l’altra és fer l’obra. I si creuen que sóc malpensat tenen raó, però ho sóc amb motius. El Ministre ja ha deixat clar que el Corredor dels Pirineus Centrals es farà amb o sense inversió europea, perquè el pagarà l’Estat Espanyol. De fet, fa alguns mesos ja hi va posar 50 milions d’€.
Així que al final, podríem trobar-nos amb un Estudi complet pagat pel Ministeri, i una proposta de traçat pagada per la Conselleria, i sense Corredor Mediterrani.

10 de gener, 2010

"PAROLE, PAROLE, PAROLE" - Mediterráneo - 14-01-10

El Partit Popular és molt més eficient com agència de publicitat que com equip de govern. Ho demostra, per exemple, el fet d’haver triat dissabte per “vendre” als mitjans de comunicació un pressupost que l’oposició encara no coneix. Presentació en dissabte i sense oposició, és la millor forma d’aconseguir un impacte mediatic net. Ho han fet més vegades, per exemple amb el insuls Pla Estratègic, tot i que llavors, el PP va condicionar posar publicitat (que paguem tots) a que els mitjans no publicaren crítiques de l’oposició. Fa tres mesos que cada setmana pregunte al regidor d’Hisenda pel cost d’aquelles insercions publicitàries, i el regidor, que també ho és de Personal, diu sense vergonya que els funcionaris no li fan cas i no li donen la informació. Doncs bé, este senyor incapaç de gestionar la seua àrea de govern, i l’Alcalde-Diputat que va votar en contra de les seues pròpies esmenes als pressupostos de la Generalitat, presenten ara els pressuposts del 2010.
Diuen estos publicistes disfressats de polítics que malgrat tenir menys ingressos, seran els pressupostos més inversors de la història. Tot simplement menteixen. Un pressupost no és inversor si finalment no s’executa, i les inversions anunciades, són substancialment les mateixes que van anunciar el 2009 (el “més inversor de la història” fins aleshores) i no van executar. Afirmen que la davallada en els ingressos es deu a la crisi, i a la perfídia del govern central. Anem a pams. Les poques inversions que s’han fet a la ciutat, s’han pagat a càrrec del Pla E, bàsicament per dues raons. La primera perquè el Pla Confiança mai no ha existit. És el pretensiós nom que se li va donar a les inversions previstes (i quasi cap executada) des de primers d’any. En segon lloc, perquè la majoria de les inversions que havia de fer el propi ajuntament, anaven a càrrec dels diners que suposadament havíem d’aconseguir per la venda del Patrimoni Municipal del Sol. Cosa que no ha ocorregut. Tal com vam denunciar repetidament i en solitari.
Quan el PP ens permeta accedir als pressuposts, en farem una anàlisi rigorosa, i intentarem millorar-los amb esmenes, però...pinten bastos. No es creguen tot el que diu la publicitat.

08 de gener, 2010

"L'ALCALDE QUE VA VOTAR NO" - Levante-EMV - 09-01-10

Fa unes poques setmanes, va comparèixer del PP en roda de premsa anunciat tot ufanosos que havien presentat una bateria de esmenes necessàries per millorar les inversions de la Generalitat a Castelló. Mantenia el primer edil (i huité diputat), que la Generalitat havia de ser més justa amb la nostra ciutat, i que eixa justícia s’havia de concretar en les huit esmenes que el PP local presentava. No van dir en cap moment, ni l’Alcalde Alberto Fabra, ni el Diputat Alberto Fabra (dos personas distintas y un solo coordinador general verdadero) que, com ja tenia acords verbals extrapressupostaris, no calia modificar els comptes de la Generalitat.
El fracàs del PP local, encapçalat per l’Alcalde i Diputat Alberto Fabra, en la seua voluntat d’esmenar els pressupostos de la Generalitat, és absolut. Sense pal·liatius. No s’ha acceptat ni una sola de les esmenes, entre d’altres coses perquè el propi Alberto Fabra Diputat, va votar en contra de les esmenes que va presentar Alberto Fabra Alcalde, en un dels exercicis d’esquizofrènia política més obvis que mai s’han vist per estes contornades.
Però encara han anat més enllà. Dilluns passat, Alberto Fabra en la seua encarnació municipal va emetre un inusualment llarga nota de premsa, de sis fulls on deia: "dentro de lo que son los pagos de la administración existen otras fórmulas diferentes para llevar adelante estos proyectos. Somos conscientes de la situación que atraviesan las diferentes administraciones (no eren conscients quan van presentar les esmenes?) y que la principal prioridad debe ser garantizar el bienestar de nuestros ciudadanos y ciudadanas". No sabria dir jo ara si es refereix als pagament opacs en paradisos fiscals, com van fer amb Julio Iglesias primer, i fan ara amb la Fòrmula 1. Ho sabrem el dia que arribe una factura d’un dinar d’algun regidor en un restaurant de l’illa britànica de Jersey, que bé haurà de menjar l’home quan vaja a obrir el compte corrent municipal on la Conselleria pague les obres, al marge del pressupost.
Després va afegir que comptava amb el compromís dels Consellers. Veges tu! Quina tranquil·litat! Si és com aquell que va vindre a presentar el TRAM i preguntat pels terminis d’execució va contestar que feia temps que no parlava amb el Director General, estem salvats!
La resta de la nota la dedicava a tirar-li la culpa a Rodríguez Zapatero d’invertir poc en la ciutat, que tot i ser opinable, el que és segur és que no era el tema de la nota de premsa. Però aprofitant que el TRAM passa pel Ribalta, nyas! Calbot!
Resulta profundament decebedor vore que l’Alcalde, Diputat i Coordinador General del PP, no té aparent influència en el govern que sustenta el seu partit. I no perquè això el convertisca en el cavaller de la trista figura, sinó perquè Castelló necessita eixes inversions, i un Alcalde amb capacitat de negociar, però també amb valor polític de pegar un colp de puny damunt la taula en defensa de Castelló. Quan es tracta del Govern Central socialista el Sr. Alcalde és un pollastre arrogant, quan es tracta del Consell popular, un gallina.

06 de gener, 2010

"EL SOCIALISME ÉS PROGRESSISTA?" - COPE-Castelló- 10-01-10

Durant la darrera campanya electoral els socialistes castellonencs van presentar un nou estadi de futbol, com a proposta estrella. Francament sorprenent. Eixe tipus de propostes, un les espera de la dreta populista i demagògica, però d’aquells que es consideren quasi bé la reserva ètica d’occident, un espera un certa sensibilitat social. No va ser així, els preocupava més l’electoralisme que la vocació de servei.
I dic que la dreta és populista i demagògica, perquè este mateix cas ho va demostrar de forma ben evident. Quan Calles i els socialistes van rebentar hàbilment la campanya electoral amb aquella proposta, el PP es va quedar descol·locat durant 24 hores (una eternitat en campanya electoral), primer sense saber que dir, després van articular el discurs de que el PSOE volia fer un "pelotazo", i finalment es vam deixar dur per la seua pròpia tendència al populisme i en va prometre un de més gran! Clar que un colp passades les eleccions, i tot i que el PSOE punxava, ells fent bona la teoria del socialista Tierno Galvan, van considerar que les mentides de campanya, no s’han de complir, ja que els electors saben que són mentida.
En aquell moment, Castàlia no s’omplia. I ara que les coses van malament, encara menys. Sorprén, però que un representat socialista es queixe que en el pressupost del Patronat d’Esports, hi haja una important partida econòmica que s’incrementa anualment per al C.D. Castelló. Si es queixen perquè és una entitat privada, quin sentit tenia construir-li un estadi? No sé si ho saben els socialistes, però des de fa anys, l’Ajuntament paga de forma irregular i fora de conveni, llum i l’aigua de l’estadi. Si no volen ajudes, haurien de denunciar públicament este fet. No els hi ho he sentit dir mai.
Per qüestió de prioritats, al nostre programa parlàvem d’ambulatoris, d’escoles, de centres d’esplai per a joves de 14 anys (massa grans per anar a la ludoteca, massa menuts per anar de bars), de transport públic de qualitat, de biblioteques, d’acabar el mapa escolar... Pensàvem, i continuem pensant, que això és el que Castelló necessita. Sense renunciar al Palau de la Festa, sense renunciar a icones arquitectòniques, sense renunciar fins i tot a seguir ajudant el club de la ciutat, per molt privat que siga... Però des d’un partit progressista, semblava raonable tenir altres urgències, abans que gastar-se un dineral en un nou estadi, que ara, malauradament, encara estaria més buit.
Es per estes coses que jo, sent una persona que es considera socialment progressista, i preocupat pels greus desequilibris socials que esta crisi augmenta, no estic segur que el PSOE siga progressista. Té tanta pressa per governar, que tant fent oposició, com en campanya diuen qualsevol cosa encara que no encaixe, ni de broma, amb la ideologia que diuen defensar.

03 de gener, 2010

CRISI I ESCEPTICISME- Mediterráneo- 07-01-10


Hecateu de Milet, va visitar un temple egipci, i mentre els sacerdots feien de cicerons, tot explicant històries sobre els seus déus, ell es va anar posant gelós, fins que va esclatar i va reivindicar que ell també tenia origen diví. Els sacerdots, un tant sorpresos, li pregaren que s’expliqués. Hecateu va exposar cofoi, les setze generacions d’avantpassats que el separaven del seu parent diví.
Els sacerdots van somriure maliciosos i li van dir que això no tenia gaire sentit, i després de mostrar-li les 345 estàtues que representaven una membre de cada una de les generacions que els separaven dels seu avantpassat celestial, li van dir: “és obvi que amb només setze generacions no podeu arribar a déu, doncs és sabut, que déu creà l’home molt abans, com ho testimonien les 345 generacions que us hem ensenyat”. (Més o menys, que jo no hi era).
Anys més tard, Hecateu, al seu Genealogiai, escrigué: “les històries dels grecs em semblen ridícules”. Hui en dia Hecateu és considerat un dels exponents més decisius de l’escepticisme.
Jo sóc un escèptic. Però un escèptic de veritat. No és que mire amb escepticisme les formules (poques) que presenten el PP i el PSOE per resoldre la crisi, sinó que mire amb escepticisme fins i tot les que el BLOC proposa. I voldria que se m’entengués bé, sóc un escèptic, no un cínic. Jo no defense coses en les que no crec, tot simplement dubte que les solucions les tinga només un partit, ni el meu. S’ha de ser molt pretensiós per creure’s amb la raó absoluta, bàsicament perquè la raó absoluta no existeix.
I francament, tal com estan les coses, amb famílies sense recursos, amb empreses tancant, amb autònoms obligats a pagar un IVA que encara no han cobrat, etc, no crec que siga el moment de penjar-se medalles, sinó el d’arremangar-se.
Si només mires cap a dins, et pot semblar que les teues idees són fantàstiques, però és una miqueta el que li va passar a Hecateu, quan veus la dimensió de la tragèdia, quan veus tot el treball que hi ha per davant, les propostes dels uns i dels altres, per separat, em semblen ridícules. Nosaltres, com en anys anteriors estem disposats a contribuir amb idees i esforç. Ara bé, a diferència d’anys passats, el PP hauria de ser receptiu.

01 de gener, 2010

"BALANÇ 2009" - Levante-EMV- 02-01-10

La ciutat de Castelló, està en mans d’un govern clarament superat per les circumstancies i per la seua falta de recursos. Que el PP governa malament ho demostra que fa un any que tenim el PGOU suspés, que continuem sense tindre en vigor els plans parcials, que té amb Mestrets un greu problema judicial i de credibilitat. Patim un govern que ha perdut un inusual nombre de plets judicials contra veïns i propietaris, que s’han sentit lesionats per les decisions de l’equip urbanístic local. Sentències, que en alguns casos ens han costat molts diners en indemnitzacions, i en altres més que previsiblement ens acabaran costant fortunes. Tot, per un PP incapaç de canviar el rumb, ni quan ensopega amb la justícia. Clar, no paguen ells, paguem tots. Per això des del BLOC veiem amb simpatia la sentència del Suprem que avala l'ús del Dret Penal per als delictes urbanístics. Ja que no és per coneixement, o per vergonya, a vore si per por comencen a fer les coses bé. Que amb les seues polítiques, han empitjorat de forma local, la crisi general.
Un ajuntament que ha de tornar a acudir al crédit per quadrar els comptes. Un govern acostumat a estirar més el braç que la màniga, i que incompleix (ho diuen els tècnics responsables) els diferents plans d’austeritat econòmica. Un equip de govern que pren les decisions sense estudis previs, a colp d’ocurrència. Ho demostra el Vicealcalde, quan per excusar-se i justificar el magatzem de monstres dissecats explica que n’hi ha un de similar a Onda i que el govern socialista l’ha de subvencionar anualment amb un dineral; la qual cosa demostra la no viabilitat. I el Vicealcalde te la barra d’explicar que tot això va néixer quan a Moscou, en un partit del Pamesa, va conèixer el qui després muntaria una empresa per explotar la col·lecció d’animals dissecats propietat d’una fundació madrilenya. Es a dir, que este govern pren decisions d’inversions caríssimes, al saló VIP d’un pavelló esportiu, sense cap estudi previ. Sense explorar si hi ha un turisme interessat en este tipus d’instal·lacions. No m’estranya que hagen ocultat el Pla Estratègic de la ciutat. No sorprén que incomplint la llei es neguen a posar en marxa el Consell Social de Castelló. De la mateixa manera que no tenim aprovat un Pla de Mobilitat que havia d’estar el 2007, que ha costat un dineral, i que no està acabat ni en vigor, perquè l’empresa no fa altre que corregir les seues anàlisi i les seues propostes, al dictat de l’equip de govern, que pretén fer encaixar en un treball científic, totes les decisions que ells han pres sense cap anàlisi prèvia.
I a sobre, tenim un govern municipal incapaç de reclamar el compliment dels acords a la Generalitat. El TRAM (l’ajuntament ha d’avançar els diners de la inversió de la Conselleria) no avança i el Diputat A. Fabra vota en contra de que s’accelere; com vota en contra de totes les esmenes del BLOC que demanen inversions a la ciutat (incloent una que com parany vam copiar al PP). I parlant de paranys, ha intentat sense èxit usar esta modalitat de cacera per confrontar la societat i erigir-se en únics defensors de segons quines tradicions. Han fracassat i ara ho intenten amb els bous. Posats a salvar les tradicions valencianes, podrien pagar el que deuen a les Bandes de Música, convertir-les en BIC està bé, que cobren és millor. El que sí que cobrarà, diuen, i coste el que coste, és Calatrava, l’arquitecte dissenyador del Centre de Convencions ajornat sine die. Com la VIU, i com la major part de les inversions de l’inexistent Pla Confiança. Que ja ho diu aquell: "fiat, fiat i tindrem un cotxe". Concretament un Ferrari.