Seguirem l'ordre invers del que cal seguir en una negociació. Enumeraré primer els punts en els que resulta difícil que algú no estiga d'acord, per acabar amb els de major discrepància.
Primera veritat axiomàtica: els ajuntaments han estat històricament mal finançats. La responsabilitat és a parts iguals del PP i el PSOE, els dos únics partits que fins ara han governat Espanya, i que plegats sumen més de la meitats dels escons del Congrés i el Senat, i de les cadires (i cadiretes amb sou) de la FEMP. No hi ha un finançament correcte i els culpables ja estan dits.
Segona veritat axiomàtica: la crisi econòmica ha representat una enorme crueltat per a la ciutadania, i les administracions locals també l'han patit. En part, perquè el PSOE va negar, com un Sant Pere davant el gall, una crisi corrosiva. També en part, perquè el PSOE no va saber reaccionar més que cometent una terrible imprudència...transferir als ajuntaments unes quantitats en concepte de participació en la imposició general, absolutament unflades. El Govern de Rodríguez Zapatero nega que te nega la crisi, va fer un maquillatge indecent dels possibles ingressos, exagerant les previsions d'una forma absolutament irresponsable. D'acord amb la llei va transferir els percentatges estipulats sobre les previsions falses, i clar, després els ajuntaments vam haver de tornar eixos diners.
Tercera veritat axiomàtica: molts governs municipals gastaven diners com si no hi hagués demà. Notablement en el cas de Castelló, el govern municipal del PP. I no és que Castelló tingués un grau d'endeutament exageradament alt, el problema era que s'endeutava per a qüestions més que discutibles. I això amb la connivència per activa i passiva d'una Generalitat vivint «los años locos» dels megaprojectes. L'ajuntament, per exemple, ha tingut que demanar diners als bancs per a pagar obres que s'havien de fer en càrrec a la Generalitat. I en lloc de cobrar-li a la Conselleria interessos de demora com seria de justícia (i com ens farien a vosté i a mi, si no paguem a temps l'IBI), havíem de pagar interessos als bancs.
Tercera veritat axiomàtica:el PSOE i el PP van arribar a canviar fins i tot un article de la sacríssima constitució del 78 per obligar a les administracions a pagar abans als bancs, que als proveïdors de serveis bàsics (alguns van haver de tancar i enviar a la gent a l'atur). La qual cosa desfonà encara més els ajuntaments que van retallar prestacions, i en el cas de Castelló van estar durant tres anys augmentant vertiginosament impostos, taxes i preus públics.
Hi ha quartes, cinquenes i sisenes veritats axiomàtiques, totes elles amb els mateixos protagonistes. Junts o per separat. Però no m'hi entretindré més. Passe als punts en els que la discrepància serà, sense dubte major.
El PP de Castelló ha comés excessos pressupostaris d'enorme gravetat durant anys. Especialment en l'època de l'alcalde Fabra. Per això no em fa cap pena vore'l ara bregant amb el bony del President Camps. Nosaltres hem de bregar amb el seu. Eixos excessos, alguns han quedat en via de temptativa (Parque de los Niños, VIU, Fábrica Dávalos...) i altres s'han executat (2'4 milions d'euros per al traçat il·legal del TRAM per dins del Ribalta, Mestrets...), són ara repudiats per l'actual equip de govern. Resulta insultant el cinisme amb el que el Regidor d'Hisenda parla afalagadorament de la gestió de Bataller corregint els anteriors excessos, obviant que el Regidor d'Hisenda ja era ell. L'esmena a la totalitat del seu propi passat (com la que fa Fabra a Camps), però, no ve acompanyada de tres colpets al pit i una disculpa. Mai. Simplement mantenen que «antes se podian hacer cosas que ahora ya no se puden». Fals de tota falsedat! No es podien fer, de fet algunes no s'han fet, altres no es faran, i moltes encara les paguem. Però sobretot, no calien.
I així la cosa, i acceptant (més com exercici teòric que com a realitat empírica) que la situació econòmica de l'ajuntament millora, em pregunte si qui ens ha dut fins ací, és qui ha de gestionar el futur.
Perquè si encara hagueren reconegut les errades, un podria creure'ls o no. Però no les reconeixen. I això vol dir, que si demà hi torna a haver diners a la caixa, tornaran a fer exactament el mateix. «Antes se podia» vol dir que «si vuelve a poder, haremos lo mismo».
Si vostés creuen, com creiem a Compromís, que tot allò no calia, que l'orgia de creixement desaforat i irreflexiu era un error estratègic per a Castelló, no haurien de donar-li l'oportunitat als que tornaran a fer el mateix. I francament...tampoc caldria esperar gaire dels coprotagonistes de les veritats axiomàtiques de més amunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada