El dia que va prendre possessió com Alcalde, Alfonso Bataller va anunciar que visitaria els sis districtes de la ciutat. No vaig caure de cul perquè estava assegut. Si hagués dit que visitaria tots els barris de la ciutat ho entendria. Confesse que jo mateix abans de ser regidor hi havia alguns barris que no havia visitat mai. Però els districtes...
Castelló està dividit en sis districtes. Només sis. No sé si Bataller havia anat mai a la UJI, o a Castàlia a vore el Castelló, o al Ciutat de Castelló, o a l'Est al Mercat de Dilluns. Segur que havia visitat el Grau perquè és patró de iot; i el Centre, jo el vaig vore un dia per la Plaça del Rei. Així que com a poc dos districtes els coneixia... Vull dir que es va estrenar mostrant una gran debilitat, el desconeixement polític de la seua ciutat. I dic polític perquè la seua carrera política, sempre per designació, mai per urna, l'havia fet fins aleshores a València. Això explica la necessitat de fer campanyes de promoció personal. Campanyes sobre les que jo no tindria res a dir si li les pagués el partit, però com les paga l'Ajuntament, i per tant tots vostés, dic que té més morro que Lindsay Lohan després de descobrir el col·lagen.
Bataller que té un gran concepte de si mateix, repeteix sempre que pot que ell és metge. Metge! Quasi res porta el diari. Sí home sí, metge està bé. Però hi ha altres professions també dignes. Jo sé que a ell, per exemple, la d'economista no li ho sembla del tot. I ho sé perquè ho va dir amb eixa imprudent desimboltura que l'adorna a un Consell Social de la UJI. La seua teoria és que com ell va fer un Master en Direcció d'Hospitals, ja sap tant de números com de fer dormir pacients. I per evitar fer dormir a la gent, ara ha inventat això dels cafés pels bars de barri.
Bataller m'ha fet pensar en Valery Giscard d'Estaing, que va ser elegit President de la República el 1974, i explica a les seues memòries que no compren com algú tan llest com ell, i tan ben plantat, i tan de casa bona, no era estimat pel poble. Que val, que sí, que era President, però que la demoscòpia deia que la gent el veia distant, estirat, poc empàtic, i que no entenia gaire bé la realitat. Per això va dir que volia “mirar França als ulls”, i se li va ocórrer una campanya de proximitat.
Els francesos podien escriure al Palau de l'Elisi i convidar-lo a sopar a sa casa. La primera cita, no gaire fortuïta, va tindre lloc el 22 de gener de 1975. Aquella nit, el Cap d'Estat visità a la família Cucchiarini. El que passa es que de seguida es va saber que hi havia una relació entre d'Estaing i el Sr. Cucchiarini que resultà ser l'artesà que portava emmarcant tots els quadres i les fotografies del President des de vint anys abans de ser-ho.
He torbat el menú. Ensalada de canònigs, costelles de vedella i verdures mistes, formatge i maduixes Charlotte i crema pastissera. No diu res de si van prendre café. Igual no. Al ser cara a la nit... Bataller si que pren café. Pels bars, amb càmeres de TV, fotògrafs i regidors que li han de dir a cau d'orella que no es comprometa amb el que vol eixe senyor, perquè precisament fa uns dies van decidir el contrari. I ell rectifica. Coses de la sacarina.
Bataller fa tard. Un café es poc. El President d'Estaing ja ho havia intentat. L'1 de gener del 1975, ja havia innovat anant a esmorzar a un geriàtric d'Ivry, a la Vall-de-Marne, on va compartir un senzill àpat amb tres senyores d'edat provecta. Crec quie l'alcalde ha d'anar més lluny. Es podria fer llogar per l'Etrusco i dur pizzes a les cases, i al traure's el casc dir: “hola, que me envia Rajoy, con pepperoni, ¿no?”
Per cert, que l'any 1981 Valery Giscard d'Estaing va guanyar la primera volta de les presidencials, però no va poder governar, perquè en la segona volta s'imposà nítidament el candidat pactat entre els partits d'esquerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada