Ve a ser una vella tradició en els primers articles de l’any fer una mena de relació de propòsits i desitjos. Jo de bons propòsits me’n faig gairebé cada dia, així que no hi ha una nòmina específica de promeses a complir a primers d’any. Entre altres coses perquè la política m’ensenya cada dia que el que compta no són les promeses sinó els resultats. I els resultats de les promeses de la nit de Cap d’Any, es salden en general, amb estrepitosos fracassos.
Voldria aprimar-me? Sí. Perquè m’ho va manar el metge. I malgrat que de seguida vaig canviar de metge, el següent m’ho tornà a reclamar. Enguany he tingut problemes de tensió, que acompanyats per una edat que ja té vocació de provecta, podrien acabar produint-me algun ensurt. Així que caldrà fer bondat. Però no em pose objectius. Anirem fent dia a dia. Depén, bàsicament, de mi. De la meua lluita contra la desorganització horària en les cites a taula. Això de dinar cada dia de rampa i fuig, i a hores diferents, no ajuda. Però la formula és senzilla. Tancar la boca i moure el cul. Ho intentarem. Això pel que fa als propòsits.
Els desitjos és un altra cosa. No depenen d’un mateix. És allò que esperes del teu entorn, de la gent, de l’ambient. Desitjar desitge moltes coses. Tot el que desitgen les Miss Univers de la pau mundial i Confuci i el confusionisme, i tot això i tot allò. Però com vostés em llegeixen per la meua condició de polític, i no per la de pare, o marit, o cunyat (convé no oblidar quan enviem per Twitter bromes sobre l’estupidesa dels cunyats, que per als nostres cunyats, els cunyats som nosaltres), el que he d’explicar són els meus desitjos com polític.
Doncs òbviament tindre intactes les capacitats d’escoltar i aprendre. Tindre més paciència. Però si hagués de demanar una sola cosa, demanaria tindre l’oposició que tenim.
D’una banda Ciudadanos. Un grup municipal que a hores d'ara és absolutament unipersonal, ja que la seua lideressa s’apropia tota l’acció política, sense entendre que un equip sempre és millor que una individualitat. I en el seu cas, per roí que puga ser l’equip (no ho sé, no els coneixem políticament), segur que millora la seua acció.
Què més pots voler que una oposició que diu que no presenta esmenes als pressupostos perquè no li has consultat el projecte. Que quan intervé per justificar la seua inoperància, ho fa referint-se a un pressupost que no ha llegit, o no ha entés. I confon la relació de llocs de treball, amb la plantilla municipal, i els horaris laborals amb una gamba de Palamós. Algú que diu rebre moltes queixes perquè el servei municipal d’ambulàncies és lent… Cosa prou lògica si tenim present que l’ajuntament no té servei d’ambulàncies. I així ad infinitum, que no és un jugador del Lutecia, sinó una predicció que gose fer de com seguirà actuant fins al 2019.
I després el PP. Dirigit per algú que subratlla constantment que “el PP ha canviat”, i que algunes de les coses a les quals fem referència passaven quan ella prenia la primera comunió (jo crec que era com a poc la comunió que fa 15, jo diria que es lleva anys!); però si el que hauria d’analitzar són les raons per les quals el PP dirigit per ella ha passat del 15 a 8 regidors! La mateixa portaveu que diu que el govern no compleix promeses com la de abaixar els impostos, però no explica que el govern va presentar unes ordenances que rebaixaven la pressió fiscal en més de milió i mig, i el PP va votar en contra fent impossible la rebaixa.
Jo com oposició vull este PP. El PP que diu a les xarxes que el govern es gasta un milió d’euros en organitzar la manifestació en defensa de les Normes de Castelló, quan Castelló per la Llengua, que és qui organitza, va rebre el 2015 una subvenció de 2.500 euros i renuncià a la meitat. I a sobre, la subvenció la va donar Vicent Sales. No nosaltres.
El mateix Sales que instiga la campanya d’integrisme religiós dient que volem fer desaparèixer els betlems, i per il·lustrar-ho es fan un selfie davant del betlem de la porta de l’ajuntament, que és idèntic, al que s’instal·la fa anys. O es fa el gracioset sobre el cap d’aviació del Grau, ignorant maliciosament que el govern del que formava part va ordenar per via judicial fer fora l’Aeroclub. El cinisme falsari de Sales no té nom. Si més no, Pérez Macian és el que sembla. No dissimula. No va ni de progre ni de simpàtic.
Això li demane al 2016. Que l’oposició continue igual de desorientada i incapaç que ara, així podrem dedicar més esforços a governar. I a governar bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada