"LA DÈCADA QUE VAM VIURE PERILLOSAMENT"

A mi l’ambició de Mónica Oltra em sembla lícita. Necessària fins i tot per algú que vol governar. Però com en tot hi ha d’haver un límit. I el límit hauria de ser de caràcter ideològic. Un no es pot agermanar o col·ligar amb qui siga per tal que els números electorals et donen el poder.

I és ací on hi ha la diferència. Per a Oltra, i crec que per la gran majoria de la militància d’Iniciativa, Podemos no és “un altra cosa”. Crec que un acord amb allò que Podemos representa no és cap esforç ideològic, i segur que no és cap traïció a les seues essències. Per tant, el que sembla pretenen, és del tot coherent, amb la seua lògica política.

Per a mi sí que ho és. Vaig votar dues vegades no a l'acord amb Podemos, però un cop aprovat vaig participar, tot i que molt discretament, en la campanya que li domà a Compromís 4 escons. Quatre escons que tal com han anat les coses arreu, sembla impossible que s’hagueren aconseguit d’un altra forma.

L’ensima crisi de Compromís, ben alimentada per alguns de nosaltres a xarxes i convenientment amplificada per la premsa, ha estat la del grup parlamentari.

Jo ací també vull dir la meua. La història, amb aval de diferents sentències contradictòries, diu que la Mesa del Congrés té un enorme marge de discrecionalitat. La voluntat dels partits majoritaris que componguen la mesa, era, doncs determinant. Si a la mesa no hi hagués majoria de la dreta centralista (per obra i gràcia d’unes negociacions que han fet al socialista López president) és possible que haguérem tingut grup. Sorprén la cessió de senadors socialistes a DL i ERC, i les facilitats a estos dos grups per tenir grup al Congreso, malgrat no complir amb el que el reglament reclama. O no sorprén... Tot simplement intenten comprar favors polítics en forma d’abstenció. En el nostre cas, però, no s’han fet eixos esforços. No hi havia voluntat de resoldre-ho. Devien pensar que no ens necessitaven. O algú va preferir tindre’ns davall el seu plurinacional control.

Així les coses els escons valencians de Podemos (més la independent), van marxar a Podemos. I els de Compromís, malgrat les pressions, que em consta que van ser dures i constants, venint de dins i de fora, van mantenir-se fidels al país, més que a res, i decidiren anar al mixt. Per a mi, la més gran prova de dignitat possible. I un exemple que molta gent posa a Catalunya i Galícia. “Mireu els valencians com s’han plantat”, és una frase que m’omple d’orgull.

Tornem a la crisi. Sembla evident que Iniciativa volia que els quatre escons (junt amb els altres 5 valencians) se sumaren al grup Podemos, amb alguna mena de subgrup valencià. Ací però, el BLOC va dir no. I Joan Baldoví i Marta Sorlí, van haver d’aguantar pressions duríssimes, i jo els vull agrair públicament la seua força en mantenir posicions.

I tot això per quina raó? Doncs sembla que perquè, i ací torne al principi, a Iniciativa algú fa números de cara al 2019. I troben que una hipotètica candidatura de Podemos (ampliada amb alguna sigla possiblement, o per la via confluent) i encapçalada per Mónica Oltra, podria donar la Presidència. I és ací, on torne a parlar de la legitimitat de l’ambició d’uns i altres. Tot i que francament crec que algú està posant els bous darrere del carro, o com es diga això! Vull dir que algú està jugant a llargues en un escenari d’enorme volubilitat i no sé jo si eixos números tindran sentit d’ací a tres anys o a sis mesos.

El cas, però, és que esta ha estat la primera crisi que ha “guanyat” el BLOC. Dit d’altra forma. Per primer cop el BLOC s’ha plantat, i per primer cop la resta han hagut d’afluixar.

N’he parlat amb alguna gent, i evidentment si ens havíem de separar, este era el millor moment. Amb una espectacular representació municipal, amb un grup important a les Corts, amb dos escons a Madrid i un a Brussel·les. Més militància que mai, i major representació que mai. Problemes interns? Sí. També. Però els podem resoldre.

Alguna gent em deia: “tenies raó quan plantejaves des del principi, que Iniciativa ens podia gastar com un portaavions, com una plataforma de llançament per als seus interessos”. És possible que tingués raó quan vaig dir que ens plantarem a l’hora d’exigir que Morera fos portaveu. És possible que tingués raó quan vaig dir que ens plantarem quan havia de rotar l’escó d’Alacant. És possible que tingués raó quan vaig dir que ens plantarem en el tema de les quotes. És possible que tingués raó quan vaig denunciar la indecència del fet que el meu partit acceptés unes normes específiques per a les primàries de Castelló. Però també és possible que si ens haguérem plantat aleshores, no tinguérem ara la representació que tenim. I és segur que no haguérem sumat a Gent de Compromís.

Així que jo me’n guardaré prou de dir “ja ho havia dit”. Però a canvi, demane a tota aquella gent del BLOC, de la direcció del BLOC (o que han abandonat recentment la direcció del BLOC) que es demanen honestament, si a esta situació d’extrem empoderament d’Oltra i Iniciativa dins de Compromís (les quotes els han sobrerepresentat de forma clara. Dos diputats a Madrid, dos escons al Senat, Conselleries, alts càrrecs, Portaveus a Diputació, etc) no és el resultat de les seues posicions polítiques i organitzatives durant anys. Que es pregunten si la seua generositat envers els socis, no ha resultat a la llarga, una rèmora per al BLOC.

I ara què?

Doncs això evidentment no ha acabat. A curt termini tenim la probabilitat d’una repetició d’eleccions, que francament, preferiria que no es produís tal com estan les coses.

I a mitjà i llarg termini, la crisi interna continua. No parlaré ara de com hauria de ser Compromís, perquè ja n’he parlat, i perquè és probable que encara tinguem oportunitat de parlar-ne si la criatura es salva. Però si l’horitzó d’alguns és una confluència amb Podemos, aleshores la crisi sí que està servida. I crec que Iniciativa es mourà amb números, i apostarà pels números que li oferisquen més possibilitats de fer allò que vol, a Oltra Presidenta. I en eixe context, no dubte que si han de triar entre Podemos i BLOC, triaran Podemos. I ho faran amb convenciment ideològic (ja he dit abans que ho comprenc, es senten part del mateix cos ideològic).

És per això, també per això, que cal un reforçament del BLOC al proper congrés. Un congrés que espere que guanyem tots.  Els centenars de militants d’este partit que treballen cada dia i que volen un partit valencianista fort, un instrument propi, per decidir ací el que ací hem de fer.