Quan assumeixes responsabilitats de govern, assumeixes també que seràs criticat. La crítica en política és fonamental, perquè t’allunya del cofoisme, i t’esperona al millor fer. Si alguns de vostés són dels que amablement em llegeixen des de fa anys, possiblement recorden que a l’oposició estant, jo sempre havia dit, i ho mantinc ara, que l’oposició també té responsabilitats, i que si les incompleix, també mereix la crítica.
La meua tesi reiterada és que estar en l’oposició és una oportunitat per a treballar per Castelló, no necessàriament un càstig. Tot i que si has perdut el 40% dels vots i la meitat dels regidors, entenc que el PP ho estiga vivint com si ho fos. Però això no obsta perquè els permeta treballar per la ciutat. Si volgueren. Que no volen.
El PP s’ha quedat instal·lat en el cabreig, en la ràbia, en la perplexitat més absoluta. Ells continuen sense entendre per quina raó van patir eixa gran davallada electoral en les passades municipals. Fins fa tres setmanes el discurs oficial era que els seus candidats locals, i notablement a Castelló, havien pagat unes culpes que no eren pròpies. Dit d’altra manera, acceptaven mal que bé, que el govern central podia meréixer un càstig, però trobaven terrible que el càstig l’hagueren rebut en l'àmbit local, on segons la seua al·lucinògena percepció de la realitat, havien excel·lit en la gestió.
El problema d’eixa teoria és que en les generals el càstig ha estat menor. Han tret més bons resultats que en les locals. Per tant, tota l’excusa se’ls desmunta. Ja ho deia aquell, en la vida el que s’ha de fer és buscar-se només enemics entre els mortals. Després t’asseus al brancalet amb una cadireta, i ja els voràs passar.
Este govern municipal està en minoria. Això és així, perquè així ho decidiren les urnes i les posteriors negociacions. Només hi havia dues alternatives més. Un pacte PP-PSOE que no es va produir malgrat l’oferta feta pública pel PP. O l’actual pacte amb la incorporació de CSenM, qui rebutjà fer-ho en assemblea. Ciudadanos mai no tingué opció, per molt que insistisquen en què el PSOE els hi ho va oferir, PSOE i ells no sumaven.
Recorde això de la minoria, perquè esta situació dóna gran volada a l’oposició. Gran capacitat. I obliga a este govern a una porositat que mai no van tindre els del PP. No descarte dedicar un article (o tres) al treball de CSenM que des del meu punt de vista és bipolar. D’un costat la correcció propositiva i proactiva del seu treball institucional. I de l’altre la comunicació en xarxa que sembla voler preservar un esperit revolucionari-rupturista, d’una gent que en la pràctica és molt més rigorosa i institucional del que sembla. Respecte al treball de Ciudadanos igual un dia escric un telegrama. Em sobrarà paper.
I queda el PP. Sempre queda PP. El pitjor grup municipal popular que he conegut. Sense direcció. Un grup d’amics, amb complex de pagafantas. És com els nerds de l’institut. Un grup tancat que va al seu rotllo sense escoltar el que passa al seu voltant, i intentant construir una narrativa municipal pròpia al marge del tempus polític que vivim. És lícit. I potser seria fins i tot eficaç, si no estigués basat en la manca de treball, la mentida, la difamació, la falsa polèmica i la ràbia mal continguda. Fins ara la seua acció és rotundament inútil. Inútil a la ciutat. No aporten absolutament res. De fet, quan no saben ni que dir, es queixen del que passa a Madrid, a Barcelona o a València, incapaços de parlar de l’acció de govern de la ciutat a la qual representen. Inútil del tot. I ho lamente, perquè l’oposició és la que dóna vida a la democràcia, i amb un govern en minoria, podrien ser molt útils. Han preferit “tirarse al monte”, com el pastoret del Betlem, que ara sí, ja hem desmuntat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada