UNA OPINIÓ PRECONGRESSUAL (que em podia haver estalviat)

No invertiré gaire temps a explicar el que jo sóc políticament. Sóc abans que res un nacionalista. Un valencianista que creu que cal un instrument polític per a recuperar el país que ja quasi ni és. I el meu instrument és el BLOC, com abans ho va ser UPV i abans el PNPV, i abans EIC.

Em va costar d’entendre Compromís. I això em provocà enfrontaments polítics amb alguns fans de Compromís, que ara reclamen totes les essències nacionals, i que van resultar molt més masells en altres èpoques, alimentant l’actual situació interna a Compromís. Tant se li val. Són els meus companys de viatge. I en general, crec que volem el mateix.

El que em va fer creure en Compromís no va ser Iniciativa ni van ser Els Verds. I sobretot, no va ser la pràctica interna i la seua forma de prendre decisions. El que em va fer creure que Compromís era un instrument útil per fer la política en la qual crec, és la irrupció de Gent de Compromís.

Persones que no volien militar al BLOC, ni a Iniciativa, ni a Els Verds, però volien militar amb nosaltres si anàvem junts. Missatge clar. Missatge captat.

Compromís, per a mi, és un instrument polític. Ara mateix poc importa si la vessant valencianista pesa 12 o 83, el que està clar és que sense este instrument el valencianisme polític estava estancat i no érem capaços de créixer. Ara tenim valencianistes polítics a ajuntaments, diputacions, Corts, Congreso i Parlament Europeu. Abans no. I jugar a pensar què hagués passat si… És un joc tan inútil com d’incerta predicció.

Com a nacionalista comprenc que Compromís estarà sotmés a tensions internes quan el fet nacional avance i calguen posicions clares. Ho hem vist ara a Catalunya. Però el nostre escenari no és aquell, i estem en un altre punt. Compromís pot durar uns quants anys sense vore’s sotmés a eixes contradiccions. I mentre, estem treballant i bé, per les persones, que és la millor manera de treballar per al país.

Ara ve un Congrés per al BLOC que és especialment important, perquè hi ha discrepàncies. Algunes pujades de to. Tampoc no m’hi entretindré. El més sorprenent de tot, és que escolte a qui escolte, tothom vol més BLOC i més Compromís. I això les coses es fa difícil d’entendre que no estem més units que mai.

Tret clar, que...

Tret que no vulguem el mateix. Tret que no ho vulguem per al mateix.

És possible, poc edificant, però possible, que alguna gent més que esperonar les polítiques del partit vulga el control de l'aparell. No deixa de ser sorprenent que algunes de les veus més crítiques ho siguen, d'ençà que han deixat de controlar de forma directa i opaca les decisions del partit. És allò que se’n diu, “o em deixeu fer gol o m’enduc la pilota que és meua”. Però la pilota no és seua. I evidentment no és meua. Però és nostra. Seua, meua, vostra. Però jo ací vull parlar de política, no de les misèries humanes. Cadascú tenim les pròpies.

És possible que no vulguem el mateix quan demanem més Compromís. És possible que alguna gent estiga empenyent a un atzucac de forma premeditada, perquè com diu el d’Alcoi, “tot explota, bé pel cap bé per la pota”. I ho dic per eixa obstinació en reclamar un congrés fundacional de Compromís quan això no passarà. I encabotar-se en un fracàs col·lectiu només té sentit si el que es busca és un fracàs col·lectiu per justificar alguna decisió poc justificada. Però com dic sempre, igual estic en un error. Igual. 

De fet, no crec que siga bo un Congrés per diluir els partit. Primer perquè ja he dit que més tard que d’hora, si fem les coses nacionalment bé, caldrà rescatar el BLOC. I per a fer això cal que estiga més viu i operatiu que mai.

Segon perquè una de les marques diferenciadores de Compromís respecte a la resta d’actors polítics (també de Podemos) és la seua pluralitat interna, que lluny de diluir-la, hem de potenciar.

Per tant, o molt m’enganye, cosa possible, o en realitat no volem tothom el mateix, cosa probable.

Que hi ha un greu problema de democràcia interna al si de Compromís crec que ho comparteix la majoria de la militància del BLOC, i gran part de la de Compromís. 

Que després dels fets i consultes prèvies al si del BLOC respecte a les aliances, hem de revisar també la nostra de democràcia interna, també sembla majoritàriament compartit. La qüestió, però, és com s’afronta el problema, quines solucions es proposen.

I ací hi ha dos grups. El qui pretenen solucions: “al por mayor” i aquells que creiem que s’ha d’anar “al detall”.

AL POR MAYOR

Bàsicament diuen una cosa. Nou lideratge al BLOC i Congrés constituent de Compromís. Però jo crec que tothom sap que amb les actuals bases legals de la coalició, eixe congrés és impossible. Impossible perquè si un del socis (tres, encara només tres) s’hi nega, això no passarà. I ja sabem que dos dels tres socis s’hi neguen. Són els que prefereixen mantenir l’actual estructura que permet vets, quotes… 

I em tem que conscients d’això, els que busquen una “solució global, ràpida, unívoca”, una solució “al por mayor” presenten batalla congressual al BLOC, per ser ells qui en nom del BLOC puguen vetar, controlar quotes… 

AL DETALL

Crec que la solució només ho serà si és possible. No dic senzilla, dic possible.

Cal un BLOC fort, amb lideratges plurals capaços d’alimentar els plurals lideratges al si de Compromís.

Cal un BLOC fort, molt fort, perquè no es continue diluint el missatge valencianista dins de Compromís.

Cal un BLOC fort perquè si el BLOC es desinfla, es desinfla Compromís. Ideològicament, però també en força interna i en resultats electorals.

I cal un Compromís fort i unit. Perquè, ja ho he explicat dalt, és el millor instrument polític que tenim per a canviar la part del món que ens pertoca.

I els problemes de Compromís, són bàsicament de falta de democràcia interna, basada en el que ja he explicat, el poder dels tres partits fundadors per vetar.

La meua proposta és un Congrés obert del BLOC per consolidar nous lideratges i empoderar de nou un partit que ara està trist.

La meua proposta és un Congrés obert de Compromís.

Un Congrés que organitzativament hauria de prendre unes poques decisions. Decisions de detall.

a) Gent de Compromís ha de tenir els mateixos drets, obligacions i prerrogatives que BLOC, Iniciativa i Verds. I això ha de fer-se constar en un document que millore les actuals “bases i normes”.

b) Ja ens coneixem tothom. Ja portem treballant junts prou de temps. No poden continuar havent-hi quotes. I menys encara quotes restrictives on cada partit tria “els seus llocs”.

c) Les primàries han vingut per a quedar-se. I ha de ser la fórmula per triar tota candidatura. El temps ens acabarà per ensenyar que “afiliar cunyats” és una pràctica poc edificant des del punt de vista democràtic. Al final els cunyats no van als Congresos i és quan alguns es posen neguitosos. (De vegades se m’entén tot)

d) L’executiva de Compromís l’ha de triar el Congrés, Convenció, o Consell General… Però en cap cas, l’Executiva Nacional de Compromís la poden triar les Executives dels diferents socis.

e) Les polítiques d’aliances, o de no aliances, són competència exclusiva del Consell General de Compromís, i si algun soci no accepta el resultat, és el soci el que queda fora; no podent vetar les decisions grupals de Compromís.

Senzill? Ja he dit que no. Possible tinc el convenciment que sí. Un Consell General votant de forma molt majoritàriament estos cinc punts canvia Compromís. I aquella organització que no accepte la democràcia interna, tindrà greus dificultats per explicar-se. Qui no permet la democràcia interna, no pot ser garant de la democràcia sense cognoms.