Mariano Rajoy, tot i ser de poc parlar, entre frase absurda i absurda frase, ha reconegut algun cop que altre (i probablement després se n’ha desdit, i s’ha rectificat, i s’ha contradit…) que potser sí que la Constitució del 1978 ha de passar per la tintoreria.
Rosa Díez d’UPyD ja ho deia. Ella volia una relectura centralitzadora, acabar amb les diputacions i algunes altres cosetes. Si fa no fa, el mateix que diu Rivera. (Disculpen si em desvie del tema però si no ho dic rebente: si Rosa Díez hagués acceptat les pressions mediatiques i l’oferta de Rivera, per a coalitzar-se amb Ciudadanos, ara en lloc de ser una has been amargada, estaria en totes les travesses per al nou govern que és el que ella sempre ha volgut. Massa ego per a tan pocs vots). Torne al tema. Rivera també vol recentralitzar Espanya, acabar amb les diputacions, amb el senat, blocar competències en favor del govern central…
El PSOE també s’apunta a la festa. Diu que és republicà però defensa la monarquia, així que això no ho tocaria. Però li agradaria donar un toc federal a la cosa. Bé, possiblement no a tot el PSOE, als catalans per vore si salven els mobles, els valencians per intentar recuperar ADN del PSPV històric, i no sé si als bascos. Extremenys i tal, ja és un altra cosa.
IU sempre ha parlat de canviar-la, i ara, supose que segueix pensant el mateix, però els deixen parlar menys. Els mitjans oficials ha decretat la seua afonia obligatòria. Ara toca donar veu a Podemos i a la coalició esquerranopodemita de Catalunya, que proclamen la necessitat i urgència de canviar la dita Carta Magna. Estos sí, afegint matisos socials de drets de les persones, i també una dosi de “federalismo bien entendido”.
Els partits bascos, com diria Rajoy, “ya tal”. ERC i DiLL ja estan en un altra cosa. Intentant marxar. Si són capaços de posar-se d’acord. Compromís sempre s’ha manifestat favorable a canvis en profunditat i amb esta associació electoral que hem fet ara, la voluntat de canvi es reforça. I no només es reforça, sinó que amb un grup parlamentari propi, podrem ser efectius en eixe camí.
En resum, que sembla que la llei de lleis, la Bíblia de la democràcia Espanyola, té data de caducitat. A ningú no li acaba de fer el pes. I com PSOE i PP ja la van retocar corre-cuites una nit estrellada, per garantir que els diners del rescat social anirien als bancs i no a xorrades com apaivagar la gana; ja qualsevol cosa és possible.
Com ha canviat la pel·lícula! Aquells que la criticàvem fa 9, 15 o 23 anys, ens les havíem de sentir de tots els colors. Recorde un debat fa 10 anys al ple de l’ajuntament, on vaig dir que com nacionalista no m’agradava la Constitució, i a alguns els hi va agafar un cobriment! Semblava una mena de pecat mortal. Una traïció de lesa pàtria! Tot molt de vodevil de preus populars. Amb exagerades gesticulacions. “Las sales, las sales”.
Hi havia un argument que es repetia en boca dels portaveus de molts dels partits que ara proposen canvis: “si eres regidor és gràcies a la Constitució”. Una falsedat de dimensions “nachovidalesques”. Si sóc regidor és gràcies al vot de la ciutadania. I el que ells en realitat volien dir, és que sense la Constitució no hi hauria eleccions i tal i qual… Un altra mentida per elevació. Europa i bona part del món està plena de càrrecs públics emanats d’eleccions democràtiques en estat que no tenen esta Constitució (de fet, alguns de llarga tradició democràtica ni tan sols en tenen cap d’escrita). Si no tinguérem esta constitució, podríem tindre’n un altra, o encara un altra. Republicana. Federal. Confederal. Centralista. Amb doble càmera o càmera única. I totes em permetrien ser regidor. I no ser-ho.
Esta Constitució no és la garantia de la democràcia, és la democràcia la que garanteix que hi haja esta Constitució o un altra. Mai he celebrat el dia 6 de desembre. No ho feia abans de ser regidor. No ho feia estant a l’oposició. No ho faré formant part del Govern. La Constitució de 1978 no m’agrada. Ni m’agradava fa 20 anys quan els que ara es plantegen canviar-la, em criticaven per dir que no m'agrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada