Ara fa poc, el President Puig va parlar de bicapitalitat del País Valencià, i ho feu a Alacant. Les comarques del sud, algunes comarques del sud, senten un fort rebuig a la condició de valencianitat. És el resultat de l’alicantonisme tardofranquista que es concretà en acció política absorbida en un moment determinat per UV. Crec que el President el que volia dir és que cal donar-li a Alacant la importància que té dins del país. Hi estem d’acord. A Alacant, a Alcoi, a Elx…i a Paterna, Sagunt…i no cal dir-ho, a Castelló!
L’any 1922, en la seua Glossa, Carles Salvador va escriure: "Quan es representa la pàtria per tres germanes bessones, a València la fan major quan en veritat és la mitjana. La major és Castelló. La major perquè fou la primera que conquerí el Rei En Jaume; i la major per la seua valencianitat del renaixement actual” i seguia: “Primer Castelló, després València, després Alacant. La forta, la banal, la dormida.” No entraré en el joc provincialista de dir que si Alacant no sé què, aleshores Castelló no sé quants. I no ho faré perquè tinc el profund convenciment que és precisament la divisió provincial la que ens ha debilitat com a poble a l’hora de reclamar allò que és nostre. Mentre ens barallem entre nosaltres, ens buiden la caixa, i usen la competència interna per aturar inversions. “Cuándo os pongáis de acuerdo de dónde lo queréis…”
Castelló té al davant un futur esplèndid, però l’hem de construir nosaltres. És obvi, que cal exigir de la Generalitat (i del Gobierno) les inversions que ens pertoquen. Per població, per orografia, pel dèficit històric d’inversions en moltes matèries, molt notablement ferroviàries… Però no perquè a Alacant li’n toquen tres o a València quatre, sinó perquè les inversions públiques han de servir per a redistribuir la riquesa i pal·liar la pobresa. La voluntat de Castelló de ser capital, només serà una realitat, si els pobles veïns ens reconeixen com a tal. I per això hem d’acceptar que volem ser primus inter pares, no líders per una decisió administrativa que ens convertí en cap de província. El futur està en la cooperació entre els municipis veïns. L’especialització fins i tot. Tots no podem tindre de tot, però junts, podríem tindre-ho tot. Però per això cal un gran pacte polític, i molta intel·ligència emocional.
Crec que cometríem un error immens si fiarem el nostre futur a la competició amb Alacant o València o amb qui siga. El nostre futur passa per la cooperació, la mancomunitat de serveis en la nostra àrea d’influència. Un centre comercial nou als afores de Castelló no afecta negativament només al nostre comerç local, també fa mal al d’Almassora, Vila-real, Borriana… PortCastelló és el port de L’Alcora, d’Onda, de Cabanes, no el port de Castelló. L’estació intermodal ha d’estar on les mercaderies han de canviar de mode de viatjar. No és una qüestió de poders i contrapoders locals, sinó d’oportunitats. I no es pot fer una lectura curtplacista pensant en l’IBI local. Ja hem perdut massa oportunitats.
Sóc un convençut de la cooperació com generadora d’oportunitats. Ho vaig defensar sent diputat provincial, i ho continue fent com Vicealcalde de la meua ciutat. I si ho fem bé, serem tots els pobles i ciutats, molt més potents, i podrem oferir major qualitat de vida. La política no hauria de tindre cap objectiu més important que este. Millorar les condicions de vida, de tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada