Fa 12 anys, Achero Mañas va dirigir una sorprenent pel·lícula, de nom Noviembre, com es diu en castellà este més que avui estrenem. És la història d’un grup de teatre, liderant per Alfredo (Óscar Jaenada un actor de qui em fascina la seua versatilitat) que pretén no només trencar la quarta pared, sinó fer bocins tota l’arquitectura del teatre clàssic que diferencia entre actors i espectadors.
Els seus crítics diuen que fruit del seu idealisme (com si això fos forçosament negatiu), Alfredo vol crear una forma d’art “més lliure, fet amb el cor, capaç de fer que la gent visca amb ells l’espectacle”. La seua concepció teatral comença més enllà de l’escenari, es trasllada als carrers, cara a cara amb el públic, viu amb ells. Una plaça qualsevol, un parc o el carrer més transitat i comercial de la ciutat és l’escenari del grup Noviembre. El lloc per començar la funció que donarà vida a nombrosos personatges. No hi ha límits, ni censures, només idees que han de servir per a què l’espectador deixe de ser subjecte passiu, i comence a jugar un paper en l’obra. Que puga sentir-se tan partícip com els actors i actrius de la companyia. La vida com el teatre. El teatre com la vida. No hi ha diferència, només passió.
A mi la proposta em sembla intel·lectualment excitant, i socialment engrescadora. I crec que és transportable des del teatre, a altres activitats. A la política per exemple. I de fet, novembre, és el més on este trasllat comença formalment.
El pròxim dia 19, la ciutat de Castelló serà la primera a acollir les jornades de Participació Ciutadana i Transparència que ha organitzat la Conselleria del ram, i que vol obrir un nou temps per a les polítiques de participació ciutadana i ho vol fer comptant amb el teixit associatiu. I també, clar amb els responsables municipals de les polítiques de participació. Les universitats públiques valencianes, analitzaran també la salut del moviment associatiu valencià, del que en sabem menys del que creiem, i molt menys del que necessitem saber per multiplicar la seua utilitat pública.
També és en novembre que posem en marxa el calendari del nou model de pressupostos participatius (amb la dotació més gran de la història) que permetran que les propostes siguen avaluades tècnicament i econòmica. És el mes en el qual analitzarem els resultats del primer web municipal de consultes, que vam posar en marxa fa algunes setmanes. El mes en què comencen els treballs per millorar el reglament orgànic del ple, per facilitar i regular, la participació del veïnat en els plens i comissions.
Novembre, és un mes tan bo com qualsevol altre, per trencar la quarta paret de la política. Per fer que els càrrecs públics deixem de viure només en l’escenari institucional, i per fer que la ciutadania deixe d’estar només al pati de butaques. Els espectadors han d’assumir un rol actiu. I nosaltres hem d’aprendre que per molt que tinguem un rol de representació, no podem mai deixar de ser espectadors. En el sentit d’escoltar activament a la ciutadania. Es tracta d’interactuar.
Però alerta, que això que dic, no forma part d’eixa poc intel·ligent campanya que, sorprenentment, fan fins i tot alguns partits polítics, de desprestigiar la política de representació. Els càrrecs públics (encàrrecs públics) tenim una importantíssima funció social. El que dic, és que hem d’aprendre a fer-ho millor. Amb la gent. Amb tota la gent. I Noviembre és un exemple de com fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada