El govern municipal, va dur al passat ple municipal un paquet de mesures fiscals que significaven una minoració d’ingressos d’un milió i mig d’euros aproximadament. Dit d’un altra forma, que els castellonencs i castellonenques pagarien 1’5 milions d’euros menys al seu ajuntament.
És evident que això condiciona la capacitat d’acció municipal, i eixe va ser un debat molt viu al si del govern. Calia decidir entre tindre diners suficients per fer algunes de les moltes coses que creiem la ciutat necessita; o pel contrari, baixar la pressió fiscal a la ciutadania malgrat que el govern tinga menys marge de maniobra. Vam apostar per eixa segona opció, per ser coherents amb la voluntat de governar per a les persones.
Esta no era la reforma fiscal que el govern ha anunciat. Eren unes primeres mesures d’urgència, per al primer pressupost del nou govern. I com explicava Toni Lorenzo, responsable d’hisenda, s’obrirà un calendari el proper gener per amb temps suficient plantejar una vertadera reforma fiscal de llarg abast.
El plenari de l’ajuntament però, no va aprovar la reforma en els seus aspectes més importants, notablement, l’ordenança de l’IBI. Ciudadanos es va abstenir de votar. I PP i Castelló en Moviment van votar en contra, per be que per raons molt diferents. El PP bàsicament va dir que com no teníem majoria ens quedàvem sense reforma. CSenM, en canvi, va argumentar la seua negativa en qüestions de forma i fons.
Sobre la forma, tenen una part de raó. Ni ells ni nosaltres, junts, no hem estat capaços de crear un sistema de treball que done resposta a una situació nova, i és que hi ha un govern en minoria i un soci extern que, amb condicions, li dóna suport. El sistema de reunions s’ha mostrat clarament insuficient i ja estem treballant (divendres mateix ens vam reunir) en dibuixar un nou mètode de treball. D’altra banda, els terminis són els que són, i els procediments administratius donen molt poc marge al calendari per a plens extraordinaris i altres comissions. Perquè de fet, el que CSenM demanava era un ple, que només es podria celebrar el dia 5 de novembre, per tractar els temes de fons.
I les dues grans reformes que CSenM planteja i el govern vol estudiar amb ells, són de tal profunditat que fan impossible la seua aplicació en el proper exercici. CSenM vol “zonificar” Castelló, com passa en moltes ciutats, partint de la base que tots els barris o carrers no són iguals. Uns estan millor dotats i són “més cars” i altres tot el contrari. I consideren que una política fiscal progressiva ha de contemplar eixes diferències. I és molt probable que així siga, però a diferència d’altres ciutats, Castelló mai ha estat sotmesa a zonificació, i eixe és un treball tècnic d’enorme complexitat, que no es fa en 7 dies ni en dos mesos. Per tant, de cap manera podria entrar en vigor el 2016.
D’altra banda, consideren que caldria augmentar la pressió fiscal a les empreses ubicades al Port. La majoria són concessions hostaleres o d’oci, que actualment ja paguen més que un bar idèntic en la vorera d’en front. I com no és això el que busquen, sinó determinat model d’empreses, també demana un enorme treball d’anàlisi i zonificació, o diferenciació per activitat.
Perquè la resta que proposen, que les grans empreses paguen un IBI alt, ja passa. Ja paguen el màxim legal establert, i de fet, caldrà vore si això no llasta la seua competitivitat.
En tot cas, l’escenari que ara es planteja, és que el 2016 es gestionarà amb les ordenances del PP, més cares del que nosaltres voliem, però no hem trobat suport per canviar-les. I malgrat que a alguns els pese, la relació entre govern i CSenM continua, i ho fa amb la pretensió d’arribar a un acord per a fer la vertadera reforma fiscal que la ciutat necessita. Però serà l’any que ve.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada