Sembla difícil de discutir que la corrupció continua sent un dels principals problemes de la ciutadania. No cal més que vore els diaris esta mateixa setmana. Tota l'operació policial i judicial de CDC. I tot el que ha eixit del PP en pocs dies.
Més converses de Sónia Castedo i Ortiz, absolutament indecents. La confessió de Correa (el capo del tots els “amiguitos del alma”) dient que havia fet una UTE amb Barcenas per finançar el PP; i que a ell li corresponia recaptar entre el 2 i el 3% dels imports de concessions d'obra pública.
També hem sabut de fonts judicials, que el PP català, balear i Madrileny, a través de la Gürtel havien pagat part de les despeses del Congrés del PP valencià en el que es va pujar als altars a un Camps absolutament enfollit de vanitat, prepotència, i el més greu...incompetència megalòmana.
I amb un cinisme digne de millor causa, ara, just ara, a setmanes de les eleccions, el PP de Rajoy crea una oficina anticorrupció. El mateix PP del mateix Rajoy que va esborrar els discs durs dels seus ordinadors per entorpir les investigacions judicials.
Deixant estes circenses actuacions polítiques d'última hora, d'un president acabat i un partit francament tocat, el cert és que per donar resposta als nombrosos casos de corrupció, tradicionalment s'han adoptat mecanismes reactius principalment des del Dret Penal. És a dir, arribant tard. A penar i condemnar allò que ja s'ha fet. No ha estat fins molt més tard que s'han començat a posar mecanismes preventius regulars pel Dret Administratiu.
En aquell curs s'estudiaven instruments per a fer una diagnosi de la situació i el seu impacte en les institucions. De forma que et permetés analitzar i valorar el paper del Dret Administratiu com instrument de prevenció i lluita contra la corrupció de les administracions públiques. S'estudiava bastant de dret, ja s'ha dit, penal i mercantil. Però no només això. Hi havia una aproximació sociològica al fenomen de la corrupció.
A banda de les classes i els debats, vaig haver de presentar bastants treballs analítics. I recorde que en l'apartat de prevenció un dels conceptes dels que més ús vaig fer va ser el de transparència.
Ara, presidisc la comissió de Govern Obert i Transparència de la nostra ciutat. I no només la presidisc, sinó que tinc delegades les competències en eixa àrea. És una de les competències de les que estic més content de poder gestionar. D'una banda perquè crec tindre les idees bastant clares en eixe tema. D'un altra, perquè el programa de govern és molt detallat i exigent en eixe àmbit. I finalment, perquè m'he trobat un equip tècnic tan preparat com entusiasta.
Hem posat en marxa diferents instruments 2.0 en estos primers quatre mesos. Des d'un web de consultes ciutadanes, a l'observatori estadístic de la ciutat amb gaire bé 800 ítems informatius. Estem a punt de posar en producció un web d'Open Data, que farà enveja a molts ajuntaments. Retransmetem els plenaris per streaming, el web municipal publicarà en portada les notes de premsa de l'oposició, l'agenda del govern ja és pública al web... Tot això va fer que Castelló fos la ciutat elegida pel Conseller de Transparència per fer la primera reunió de grans ciutats, que tingué lloc dimecres al Grau.
Hem fet moltes coses i en farem moltes més. Però és que a més a més, el dia a dia, demostra que la transparència és la resposta a moltes de les qüestions que es plantegen. Este mes Castelló en Moviment ha demanat auditar els comptes de la Junta de Festes...no caldria si foren públics i publicitats, és a dir, transparents. Ho seran des d'ara. Però ens estalviaríem moltes coses si ho haguéren estat.
Ciudadanos ha demanat que els polítics no estiguen en les meses de contractació. Doncs és un error, perquè hi ha decisions que són de caràcter polític i no tècnic. Però el que mou a Ciudadanos són els dubtes, les sospites... I això no s'arregla “fent desaparèixer els polítics” com proposen ells, sinó amb transparència. Per això ja fa setmanes vaig donar instruccions de contractar un servei d'streaming per a les licitacions, que permeta a tothom que vulga, saber que es diu, es fa i es vota. Si és que es vota. Que els polítics no voten en eixes meses.
El nou web de transparència tindrà tota esta informació en codi obert. I això tindrà un doble efecte. Un primer, el de desincentivar a qui puga tindre ganes de no fer les coses bé, perquè sabrà que les seues accions, decisions o incompliment, seran retransmeses en directe i amb tot detall I per l'altra, la garantia ciutadana de tindre sempre el control no només del que fem, sinó també de com fem les coses els seus representants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada