L’ajuntament d’este segon semestre és molt més plural del que ho era els primers sis mesos de l’any. La Corporació té ara un total de cinc grups municipals. I també són cinc els sindicats que han obtingut representació d’entre el personal de la casa. Cinc sindicats són més que mai. Cinc partits no es veia des dels 80 del segle passat. I a sobre, la composició interna de sindicats i grups municipals també ha variat molt. Per exemple el 2007 el PP eren 15 i Compromís 1, ara ells són 8 i nosaltres 4. Així que els espais físics que hi havia no servien.
El govern em va encarregar reorganitzar espais, i amb l’ajuda de Rafa Simó, el regidor responsable dels arquitectes, enginyers i brigades, hem dissenyat nous espais perquè tothom puga treballar amb dignitat. El del PP ha superat en molt les expectatives que ells tenien com a grup. El de Ciudadanos que estarà definitivament acabat en 15 dies quedarà molt i molt bé. Els sindicats contents. I quan acabem, rematarem els de PSOE i Compromís. CSenM ocupa un espai que havia quedat lliure. Un bon espai.
Tota esta llarguíssima introducció per donar sentit al que ara diré. Dijous vaig demanar als tècnics que havien dissenyat i dirigit les obres, que em confirmaren si en la remodelació s’havien usat metalls pesants. No sé. Mercuri, o plom o cadmi. És cosa sabuda que estos elements poden resultar tòxics en cas d’inhalació, i això podria explicar l’estat d’al·lucinació col·lectiva en el que viuen PP i C’s. Francament em produïa una certa preocupació pensar que alguna mala decisió meua pogués estar en l’origen del seu sorprenent comportament d’estos mesos. Eixes notes de premsa. Eixos comentaris en xarxa. Eixos desdejunis grauers impregnats de mala bava. Eixes mentides constants. Eixos nervis mal dissimulats... Llig que el mercuri pot matar cèl·lules nervioses i això explicaria poc o molt alguns desequilibris evidents en el caràcter d’uns i altres.
Em preocupa també molt el plom, perquè diu l’enciclopèdia que pot generar saturnisme. I no sé si vaig ben orientat o no, ho he relacionat amb la mitologia, i aquells quadres de Goya o el de Rubens (per a mi més esfereïdor) en el que Saturn es menja al fill. Que és una iconografia que sempre ve al cas per il·lustrar les batalles intestines dins dels partits. En el cas de Ciudadanos no cal fer-ho llarg, les pressions ja van fer fora a la quarta regidora, i han hagut de treure’s de sobre l’assessor de la dipu que tenia més condemnes que títols. I en el cas del PP... Doncs en això estan. Sales no va eixir regidor, i el van haver de repescar gràcies a la baixa d’una candidata que no va arribar a prendre possessió. Això fa que, coses de la llei, ordinalment haja passat per sobre de Pérez Macian a qui, em diuen, s'ho ha pres fatal. I la relació que mai no va ser bona és ara tensa. España també va entrar de rebot, després de la dimissió d’Alfonso I El Breve. Moliner ja en té prou amb el que té a l’altre cantó del carrer Cavallers, recol·locant alcaldes i regidors vençuts, en forma d’assessors. (Els qui no poden governar assessoren... No sé jo si és un gran negoci). Feliu ha passat en any i mig, de rebre’m al seu despatx de la UJI per criticar severament al PP i demanar a Compromís suport perquè el Consell pagués el que devia a l’ITC, a considerar a Compromís el culpable del pecat original, i al PP que tan criticava, la solució als problemes de la humanitat. Tot això sota la cada dia més qüestionada direcció de Begoña Carrasco, a la que alguns neguen autoritat moral, al ser la mà dreta del perdedor Bataller i ser la Secretaria General que va dur el partit de 14 a 8 regidors. El pitjor resultat del PP amb diferència.
Els tècnics em tranquil·litzen. No tenim cap responsabilitat en el comportament d’estos dos grups. Cap. Ara, també es treuen les puces de sobre, amb raó, quan diuen que els vaig encarregar espais perquè pogueren treballar amb dignitat. No espais que els obligaren a treballar amb dignitat. I clar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada