El científic Isaac Newton va formular tres lleis, dites del moviment o de la inèrcia, que descrivien les causes i formes de moviment dels cossos i que són la base de la mecànica clàssica. Les va publicar 1687 en un treball de tres volums titulat Philosophiae Naturalis Principia Mathematica. I jo en voldria usar ara dues, per explicar científicament coses que passen quotidianament, no necessàriament amb forces físiques exercides sobre objectes, sinó també de forces administratives o polítiques exercides sobre persones o grups.
Voran, la primera llei és coneguda com el Principi d’inèrcia, i el seu postulat ve a dir que tot cos lliure, sobre el qual no actua cap força, manté el seu estat de moviment, ja siga en repòs, o ja siga en moviment rectilini uniforme. És a dir, que un cop posat en marxa, si cap força modifica la seua velocitat o direcció el cos continuaria tal qual. Cert és que sabem que en algun moment acabaria per aturar-se, el fregament i la pròpia força de la gravetat que també va formular Newton en serien responsables.
La traducció social seria precisament això. Que algunes persones, iniciatives, col·lectius, de la ciutat porten treballant de la mateixa forma des de fa un quart de segle. O 24 anys. Amb les normes, l'aquiescència, el consentiment, o la tàcita complicitat, del govern municipal. Hi ha moltes coses que “són així de tota la vida”, perquè per a molts, i s’entén, 24 anys és tota una vida. I fan perquè fa temps que fan. Sense preguntar-se res més. Sense que ningú s’haja molestat en revisar si allò funciona bé o no. Si suma o resta. Si és car o econòmic. Si 12, 18 o 20 anys després continua tenint sentit. O sí és just que un particular o una empresa, haja privatitzat i patrimonialitzat una iniciativa que es paga amb diners públics. Fins al punt, de considerar el seu privilegi, un dret fonamental, inalienable i permanent.
La tercera llei, és la coneguda com d’acció i reacció, i manté que sempre que un cos exerceix una força sobre un altre, este segon cos exerceix una força igual i de sentit contrari sobre el primer. I això ho estem notant molt. El nou govern municipal ha arribat amb un programa que pretén un bon grapat de canvis. De coses concretes, sí, clar. Però també i sobretot, de metodologies. De com fer les coses. De com fer que les coses siguen més útils, més eficients i eficaces. De com fer que els procediments siguen més justos. Les decisions més argumentades i fonamentades. Els resultats més avaluables. I això, és un evident canvi en la direcció de com funcionava tot fins ara. És, per mantenir l’exemple, una força que provoca un canvi, que vol provocar un canvi. I a eixa força li ha eixit una reacció igualment forta.
Hi ha, per exemple, qui porta 25 anys organitzant un acte determinat. Tot ell pagat amb diners públics, i tot i això li cobra als usuaris. I ha convertit eixe acte, en el seu negoci particular i familiar. I dic negoci perquè hi ha nòmines i seguretat social com gestors de tot allò que paga l’ajuntament. Eixa patrimonialització fa que cap altra empresa, grup, associació que tinga els mateixos fins, puga treballar a la ciutat. Puga optar a demostrar si ho fa millor o pitjor. Si pot ser una alternativa (al final se m’ha escapat el mot!). I això des del punt de vista social no és just. Ni convenient.
I quan des del govern decideixes obrir el mercat, o donar oportunitats a altres organitzadors, aquells que veuen que se’ls hi pot acabar el negoci, munten en còlera. Comunicats. Petició de correus massius al govern per pressionar. I una frase reveladora “me han quitado” el que siga. Perquè pensava, que per la inèrcia d’un govern consentidor durant dècades, la generosa concessió seria eterna i havia esdevingut un dret. I resulta que no.
Haurem de trobar un equilibri just. Però no entre l’administració i qui ha tingut privilegis. Sinó entre l’administració i la societat. I això vol dir, estudiar les millors opcions per fer cada cosa. Eficàcia i eficiència. I una bona dosi de justícia equitativa. Perquè a banda de les de Newton, hi ha altres lleis per a complir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada