Set són els pecats capitals del PP de la capital.
La Luxúria. És a dir la irrefrenable vocació del gaudi per part dels dirigents locals, de vegades fins i tot violentant la voluntat de l’administrat. Ja ho va dir la Diputada.
La Gola, el vici del desig desordenat pel plaer connectat amb el menjar. Durant anys no hi ha hagut acte formal o informal, signatura de conveni, presentació de maqueta, conferència, primera pedra o reunió que no haja estat adobada amb una taula parada per al bo de Pantagruel.
Amb evident Avarícia s’ha comportat durant anys l’equip de govern. Amb eixa ànsia per aconseguir més del que és té, oblidant que de vegades no es pot. Acumular i acumular. Sovint sense ni saber-ne quin ús se’n farà. És un pecat associat a un altre, al de l’Enveja. La suma de tots dos dugué a l’equip de govern a presentar un impossible Centre de Convencions, quan durant anys han estat incapaços d’omplir les sales de congressos de l’Auditori. Però el disseny, això sí, havia de ser de l’arquitecte estrella que tantes icones ha construït a l’envejada València. O el que els va dur a imaginar una improbable universitat privada pagada amb diners públics. Es volia un altra icona arquitectònica. Res. Hui eixa universitat és l’acadèmia de repàs més cara d’occident. I malviu a un casal repintat.
La Peresa també s’ha instal·lat al PP. Peresa per repensar les coses, i per assumir que calen canvis estructurals. Durant els darrers anys s’han deixat dur, tot esperant que tot es resolgués per art de màgia. I ara, com passa a tots els mandrosos, arriben amb retard. I arrosseguen la ciutat a una crisi sense precedents en dècades.
Ira. Amb ràbia i enuig ens contesten quan des del BLOC-Compromís fem propostes, presentem mocions, oferim solucions... Fan ús d’eixa emoció bàsica que representa un rebuig a possibles alternatives, incapaços com són de posar per davant les necessitats de Castelló a la seua supervivència com partit de govern.
I tot això adobat amb eixa arrogància que els caracteritza i que els impedeix demanar ajuda o acceptar-la quan li l’oferim. El pecat de la Supèrbia, que els impedeix escoltar als altres.
Set pecats que els enviaran al purgatori de l’oposició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada