"UN GELAT DE KIWI". Mediterráneo. 03.08.06

Des del retrn de la demcràcia, scialistes i ppulars han apstat pel bipartidisme i han intentat evitar la cnslidaci del nacinalisme valencià. El pacte per establir la tanca del 5%, ja siga a l'Estatut, ja siga a la llei elctral valenciana, n'és el millr exemple. Al PP nmés li agrada el nacinalisme espanyl que ells representen. Scialistes n'hi ha de dues classes, els que ens cnsideren una mlèstia necessària, a qui criticar, malgrat que després ens reclamen els vts en nm de la unitat de l'esquerra. I aquells per qui, la pervivència d'un partit nacinalista és l'evidència de l'errada de càlcul a l'integrar-se en el scialisme espanyl, convençuts del fracàs del prjecte nacinalista.
Ppulars i scialistes, sn ben cnscients que des del punt de vista demcràtic és inacceptable que més de 114.000 vtants queden sense representaci a les Crts Valencianes. En canvi pesa més la vluntat partidista de perpetuar-se en el pder i anar alternant-se, que garantir la justa representativitat. La seua apsta és el bipartidisme. Un bipartidisme imperfecte que tradicinalment ha estat trencat per EU. Ara que ben mirat, en realitat EU juga el paper de cartada demcràtica. La seua lícita vluntat de pactar sempre i nmés amb els scialistes, els redueix a ser un apèndix crític, d'un scialisme amb marcada tendència a descafeïnar-se quan gverna. I que hi ha de nsaltres? Sm imprescindibles? Hauran bservat, lectrs, que a este article li falta una vcal, i encara així l'han pgut llegir. Ara bé, csta d'entendre. La manca d'un element imprtant amb persnalitat prpia, li fa perdre més d'un matís. També cstaria d'entendre el País Valencià sense els nacinalistes del BLC.

NOTA DE L'AUTOR.

Vaig acudir a la presentació del darrer llibre publicat de Vicent Marçà, "Quaranta-sis contes i un gelat", a cura de la seua filla Anna. Vicent, el fill, me'l dedicà generosament. No l'havia llegit encara. Dijous passat remenant a la prestatgeria el vaig trobar, vaig començar a llegir-lo, i no vaig poder deixar-lo fins que me'l vaig acabar. Encisador.Un exercici de literatura i de domini de la llengua fascinant.

Quan vaig tancar el llibre, vaig seure i vaig escriure este article. Evidentment no te gaire valor literari, menys al costat del llibre del mestre Marçà. No és més que un "divertimento", però fou el seu llibre qui me l'inspirà. Valga com homenatge de gratitud a qui conreà la llengua com alguns voldríem conrear-la. L'explicació del títol està al llibre.