28 de gener, 2008

"LA MEUA AMIGA". Mediterráneo. 31.01.08

Tinc una amiga malalta. Algú amb qui he aprés que les disparitats més severes, i fins i tot les disputes més virulentes es poden tancar amb un somriure. Algú que em fa riure. Tinc una amiga que és intel·ligent i divertida. És ambiciosa i és incapaç de rendir-se. Creu que té raó fins i tot quan de veritat té raó, que és més vegades de les que jo voldria i menys de les que ella pensa. La meua amiga lluita per les coses en les que creu, i es defensa com una gata panxa en l’aire i esgarrapa a urpes plenes si considera que és el que toca. Tinc una amiga que és dura com el quars, i sensible i tova com una carícia. La meua amiga em va arrossegar de l’orella al gimnàs i m’obligà a cuidar-me una mica. Com ara ella s’ha de cuidar.
La meua amiga s’inventa paraules, té una estranya passió pels nord-coreans, recorda sovint que va créixer de la mà dels Nabucodonosorcitos, i és de la bipersonal secta del “Borlians” un absurd invent que només ella podia imaginar, i només jo podia secundar. La meua amiga parla i parla i no calla ni sota l’aigua. I quan ja ha explicat tot el que vol, dona per finiquitada la conversa amb un “pim-pam-pum bocadillo de atún”. Amb ella he discutit de política perquè no pensem igual, i amb ella hem parlat, sense discutir, de la vida. Que a tots dos ens apassiona viure-la. Potser la meua amiga pensa que ho he oblidat, però em deu un dinar des de fa temps i vull que me’l pague. Hem construït la nostra amistat dient-nos les coses clares. Hem mirat en la mateixa direcció, i en direcció contraria. Hem compartit moltes rialles, i se’ns ha escapat alguna llagrimeta. Tinc una amiga i ella ha de saber que té un amic que l’espera.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

força i ànims!

Anònim ha dit...

Molts ànims per la teua amiga.Una de les millors medecines són els amics en els moments durs.
He vist al periòdic el tema de les bicicletes però crec que falten més punts de recollida de les bicicletes com podrien ser entre altres la plaça del carrer Sant Roc o plaça de l'església de Sant Francesc.

maria ha dit...

Segur que ho sap, Enric, segur que ho sap.
Un suggeriment: canvia les fotos de l'apunt, posa floretes i capvespres en lloc de "goteros" i cel·lules.
Una abraçada,
maria

Nomdedéu ha dit...

Bicis, si. Ho vam dir, és l'única zona de la ciutat sense un dispensador. No s'enten.

Ja ho he pensat, Maria, però la meua amiga no voldria. Hui, quan l'he visitat i ens hem quedat sols a l'habitació m'ha dit "esta puta leucemia no sap amb qui se la juga". Ella és així, el divendres li ho va descobrir, i ella en parla amb naturalitat des del llit. Si li pose un capvespre em renyarà.
Gràcies a tots pels ànims. Son per a ella.

maria ha dit...

Clar que són per a ella.
Segurament no és ni el lloc ni el moment, però m'agradaria que llegires açò:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/79380

Un altra abraçada, au!

maria

Anònim ha dit...

Tanta crueltat fa mal.Sembla impossible que siga cert i costa de creure. I més quan és una persona jove, amb les ganes de viure i el "poderio" d'ella, que es menja el món (o l'arregla) i acaba amb les existències de les botigues de roba. La descrius molt bé, és una dona que mai et deixa indiferent. Parla, parla i parla, et fa riure, et fa pensar i et torna a fer riure, molt (si ets capaç d'entendre el seu llenguatge tan particular i seguir la seua conversa frenètica).
Ja estic esperant el dia que ens tornarem a prendre una cervesa a la placeta de l'ajuntament i tot haurà estat un malson, un pim pam i el flan.

Anònim ha dit...

Tinc molts coneguts que ho estàn passant malament per la mateixa persona. Es increïble. Déu no pot permetre açó. Ningú mereix aquest malson. Si tota la tristor i ràbia que detecte, es converteix en força i ganes de vencer al mal, molt pronte, estarà donant rialles al seus.
Un abraç amb molta transmissió de desitjos per a que on no puga arribar la medicina, aparega les ganes de tots per que promte es recupere.
R.Puchol.

Albert Miret Ballester ha dit...

molts ánims enric i a la teua amiga. almenys no es rendix i això ja ès un bon principi.

Anònim ha dit...

Enric.
Ets molt humà.
No tinc paraules.
També tinc familiars que ho han passat fatal.
Molts ànims.
Tu no saps qui sóc, perquè em fa por desvetllar la meua identitat a la xarxa.
Tinc moltes pors: a que em puguen fitxar, a que em busquen, a que em perseguisquen pels meus idearis polítics...
Però...
La por més grossa.
La que em treu l'ànima.
La que em treu l'alè.
La que em treu la respiració.
És al patiment, no sols meu, sinó de totes les persones.

Molts ànims Enric, etc una gran persona i un gran polític.
Tant se fa quants et voten o et deixen de votar;
ho ets i prou.

Com es va preguntar ja algú...

Déu meu i Senyor meu, on eres quan...?

Nomdedéu ha dit...

vos agraisc les paraules d'ànim. segur que li arriben a ella a cau d'orella

Unknown ha dit...

gracias por este comentario tan bonito, se nota que lo has escrito con el corazon.
Creo de verdad que con su fuerza y nuestra energia lo conseguira y no tardara mucho en pagarte esa comida que te debe

Nomdedéu ha dit...

Segur que si. Ella és de les que paguen els deutes. I eixe dia brindarem!

Anònim ha dit...

Muy sincera tu exposición Enric. Se que todo eso lo has escrito de corazón y desde la cercanía.

Ten por seguro que ella ya sabe de tu post y puedo decirte que está muy agradecida. Esta amiga solo quiere una cosa en esta miserable vida y no es otra que poder salir muy pronto con su hija llena de vida y juventud. Salir junto a su otra hija y su marido de esta prisión sanitaria. Salir y volver a vivir.

Nos perdimos por el largo pasillo, Enric pero al final llegamos al destino.

Nos vemos muy pronto. Un saludo.

Nomdedéu ha dit...

Saludos Julio. I que eso del pasillo sea una metafora para ella, que ahora parece algo perdida, pero saldrá seguro