Ningú no ha participat en tants debats sobre l'estat de la ciutat de Castelló com jo. Ningú. I encara que fóra només per això, per l'experiència, m'hauran de creure si els dic que fins ara no han servit estrictament de res. De res que no siga ensenyar-nos les dents els uns als altres, i fer monòlegs encadenats, sense possibilitat de rèplica formal.
Una part de la culpa la té el propi format. L'alcalde explica la seua visió de la situació, i acte seguit, els portaveus eixim a explicar la nostra. Perquè és això el que fem, explicar el nostre punt de vista, no debatre sobre la intervenció que fa l'alcalde. En el “debate sobre el estado de la nación”, d'on pomposament ens copiem el nom però defugim el format, intervé el president i després hi ha un recés que permet introduir en les següents intervencions elements d'anàlisi del discurs presidencial. Això dóna un cert joc parlamentari. I sobretot, pot resultar útil a la ciutat.
Ací no. Ací eixim i diem coses. Ben intencionades fins i tot. En les meues intervencions he proposat diferents opcions. He fet discursos molt detallats amb molta xifra i dada concreta (que en general passa desapercebuda i resulta del tot impossible vore-la reflectida als mitjans), he fet discursos més polítics, generals, marcant tendències. I fins i tot l'any passat vaig presentar un DAFO, una anàlisi pormenoritzada tant de la ciutat com del propi Ajuntament. Una anàlisi rigorosa i densa, en la que vam involucrar a moltíssimes persones. No només de dins del partit, sinó sobretot associacions i professionals. Res. No va servir de res. Cap dels conceptes que vaig posar sobre la taula han tingut la més mínima repercussió. Mai ningú, fora del nostre grup que lògicament actuem quotidianament en base a aquella anàlisi, ha fet cap referència a cap d'eixos conceptes, a cap de les idees vessades. Ja no dic a les propostes concretes, dic als conceptes analítics! Res de res.
I això resulta força aclaridor de quina utilitat pot tindre o deixar de tindre un debat com este.
L'altra part del problema és el nivell. I allò que podríem dir-ne, “els vicis de nivell”. El nivell és el que és i no hi podem fer gran cosa. Jo ho faig el millor que puc i sé, i a alguns els hi semblarà ben poca cosa, a altres fantàstic, i segurament la realitat estarà en un terme mig. És a dir, farem aportacions interessants, i altres parts de la intervenció resultaran més prescindibles. I passa el mateix pel que fa als altres grups.
Ara, una cosa distingeix al meu del del PP. Nosaltres no tractem a la gent com si fóren analfabets polítics. Un exemple està en el debat que s'ha plantejat ara amb l'increment de sous de tres membres de l'equip de govern. L'increment suposa poc més de 24.000 € anuals. Això és així. Però quan jo ho explique l'alcalde m'acusa de mentir.
Nosaltres mantenim que es tracta d'una remodelació de govern, i que pot tenir fins i tot certa lògica, però que si qui augmenta les competències augmenta dedicació i sou, qui perd competències hauria de perdre sou. Sembla lògic. Encara que siga per la pèrdua de condició de tinent d'alcalde d'aquells a qui resten competències.
El PP al·lega que no hi ha increment perquè els dos tinents d'alcalde afectats es van jubilar en novembre, i per tant ja cobren menys del previst. Que en realitat el que vol dir és que el PP havia pressupostat gastar-se una quantitat determinada en sous de l'equip de govern i no volen estalviar-ne, se la volen repartir i au. Amb independència que per raó de jubilació s'haja produït un estalvi, ells consideren que els estalvis no són acumulatius. Com fulano i mengana ja no cobren 100, la diferència (o una part d'ella) ens la repartim entre nosaltres. La possibilitat de sumar estalvis ni es contempla.
Una pràctica que casa entre poc i gens amb l'obligació formal de contenció la despesa i, no cal dir, amb l'exemplaritat que en estos moments es reclama dels polítics.
I amb això arribe al que jo anomene “vici de nivell”. Que l'equip de govern vulga prendre esta decisió és una cosa, l'altra és que intente justificar-la amb un artifici comptable, adobat amb algunes mentides. Eixe seria el seu nivell, i el vici és fer del nivell eina de debat, sabent que només se sustenta en la seua majoria absoluta. És a dir, com al final de cada intervenció s'alcen les mans i es compta, saben que guanyaran la votació, encara que el que proposen siga una bestiesa (cosa que fan amb preocupant freqüència), i ja han adquirit el vici de no argumentar, de no esforçar-se en convéncer a ningú. A l'oposició les passaran magres!
Amb estos precedents, comprendran que preparar el debat de la ciutat podria generar certa mandra. Saps que el govern no t'escoltarà, que les teues propostes aniran al poal del fem... Tot i així, no defallirem. Ho farem el millor que sabrem. Tenim un compromís amb la gent que ens vota, i també amb la gent a qui volem convéncer per tal de que ens vote. Necessitem créixer de forma determinant, per encapçalar un govern de progrés, que en pocs anys puga saldar un debat sobre l'estat de la ciutat amb un: progressa adequadament. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada