El primer colp que vaig vore físicament l’associació, ara tan de moda, entre política i sobres, va ser de la mà de l’actual President provincial del PP Javier Moliner. Alerta que no estic acusant a Moliner de res, dic que es va produir eixa associació davant meu, bo, davant meu i davant de tot Castelló, perquè ho va fer a un plenari que es va emetre després per la televisió local.
La cosa anà així. Juan Maria Calles (si home, el recordaran, va ser candidat socialista a l’alcaldia el 2007 i el 2011, però la nit electoral els seus el van convertir en zombi polític) va insinuar poc vetlladament que a l’Ajuntament de Castelló hi havia una trama corrupta que servia per finançar al PP. Trama consistent en afavorir amb contractes a tres empreses determinades (el cert és que les tres estaven sent investigades per finançar al PP, però no al de Castelló) usant com instruments licitacions i contractes públics. Un altre colp allò de “jo aconseguiré que t’adjudiquen el contracte, si tu prèviament em dónes una bona comissió per a la campanya electoral”.
El debat resultà tens, ja s’ho poden imaginar. I va tindre un punt d’inflexió quan Moliner teatralment, es tragué un sobre de la butxaca de l’americana, i el deixà sobre l’escó de Calles, després d’haver dit des de la trona, que dins hi havia el nom de tres empreses que havien ajudat a finançar la campanya socialista. Finançament i sobres.
Aquella història s’acabà amb una comissió d’investigació, en la que el PSOE va ser incapaç de connectar eixes empreses amb cap pràctica il·lícita. De forma que el dictamen digué clar que “en aquell període estudiat, aquelles tres empreses, pel sistema que deia el PSOE, no havien finançat al PP a través de l’Ajuntament”. Altres empreses no ho sé. En altres èpoques no ho sé. Amb un altre sistema tampoc no ho sé.
Pel que fa al pretés finançament il·legal del PSOE, res no se’n sap. Calles va dir que el sobre era buit. I aleshores el PP envià un ordenança amb un document sense sobre, fins al despatx municipal del PSOE. Al paperot hi havia escrit els tres noms de les tres empreses. El PSOE es va negar a rebre el document i no va deixar que el pobre ordenança l’entregués. No sé si el PSOE es va finançar il·legalment en aquella campanya. Sé quines eres les empreses, però tampoc no ho diré.
D’allò, crec que resulta rellevant l’avís que envià Moliner, que tothom va interpretar com un “si caic jo, tu també et faràs pupa”.Han passat uns quants anys, i la cosa ha agafat una dimensió estratosferica.
Hi ha una coincidència clara i directa entre algunes anotacions fetes per Bárcenas, sobre suposades donacions de determinades empreses, i adjudicacions pocs dies després a eixes empreses, per part de governs locals o regionals en mans del PP. Jo no sé si és cert o si tot és una coincidència sorprenent, però el relat és versemblant. També podria ser, clar, que durant anys i anys, Bárcenas hagués muntat un xiringuito il·legal a la seu del PP, en el que rebia grans empresaris d’obra pública, que li donaven diners i ell se’ls emportava a Suïssa. El que sorprén és que ningú del PP se n’adonés. El que sorprén és que cap donant es queixés després de que havia pagat per a que se li adjudiqués una obra, i no se li ha adjudicat. Perquè seria extraordinàriament sorprenent que se’ls adjudiqués les obres promeses per Bárcenas, per pura casualitat, sense intervenció de ningú. Perquè aleshores...que borinots els donants, si igual anaven a guanyar!
Sorprén també que este senyor hagués muntat durant dues dècades, una falsa comptabilitat, només per si de cas. I que ho fes, com han demostrat les proves cal·ligràfiques, durant anys i anys, i no d’una tirada a posteriori. Sorprén també que alguns poc perceptors dels sobres ho hagen reconegut. Curiosament, només aquells que creuen que la societat els perdonaria perquè el préstec venia justificat perquè els terroristes li havien destrossat la casa.
Però clar, hi ha altres entregues que també es confirmen. Per exemple, diu Bárcenas que va cobrar 200.000 € i que els va entregar al govern de Castella-Lleó, d’una empresa que després guanyaria una important contracte a Toledo. L’empresa el va guanyar. I ha aparegut un rebut, que la pròpia Cospedal diu que és cert, però que els diners eren per a la campanya electoral. Home clar! No seria per a confeti! Però d’on venia? Estava condicionat a un concurs amanyat? En tot cas, menteix Cospedal. A la comptabilitat entregada al Tribunal de Comptes, la partida no apareix com donació de la “dirección nacional”.
Sembla inqüestionable que el PP (i altres) s’ha finançat il·legalment, i vorem si ha comés delictes electorals (que si més no moralment els hauria d’obligar a convocar eleccions, ja que haurien guanyat fent trampes). I sembla també més que probable que una part d’eixos diners no anaren a les campanyes electorals, sinó que se’ls repartiren els dirigents populars, com si fos una màfia. De veritat cobraven sobresous al PP? La resposta és sí. Alguns els van arribar a declarar a hisenda. També sabem que els diputats autonòmics valencians també cobren sobreus amb diners públics.
Per això aquell gest de Moliner era revelador. No va dir com diuen altres vegades: “si tens alguna cosa a dir ves al fiscal”, no, el que va dir és: “tu també”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada