Este és el meu darrer article de juliol, per tant, el meu darrer article del que podríem anomenar curs polític, i no hi ha curs sense avaluació i notes. I jo voldria acomiadar-me del curs provincial, com a Diputat, ensenyant el butlletí als pares, que són vostés. Al cap i a la fi, són els que em paguen la carrera.
Fa un parell de setmanes mal comptades vam fer un balanç de mitja legislatura, i Levante se'n va fer ressò: “Compromís ha aconseguit consolidar-se en la primera meitat de la legislatura com el grup més eficaç i propositiu de l’oposició en la corporació provincial de Castelló”, així que els done a vostés per ben informats.....
Però faltava la nota del darrer examen, l'assignatura es titula “Avantatges i desavantatges de la Fractura Hidràulica als Maestrats i Els Ports”. I l'examen era davant d'un tribunal. Poca broma. Doncs bé, hem tret un excel·lent, poden estar vostés contents, que hem aprofitat ben bé el curs. La nostra estratègia d'estudi ha funcionat, i al final el tribunal ens ha posat un 9 (el deu sempre és per al professor). I la resta de companys de curs?
Doncs el PSOE no s'ha presentat. Es va passar tot el curs dient “jo ja m'ho sé, jo ja m'ho sé, no necessite estudiar més”, i no s'han presentat a l'examen. Amb la qual cosa és possible que tingueren raó i ja s'ho sapigueren, però al no presentar-se a l'examen, no tenen nota i no poden passar de curs. Perquè això dels estudis reglats ja va ben bé així, dir que t'ho saps no és suficient, has d'aconseguir que els professors s'ho creguen.
El PP va començar fatal. En els primers exàmens parcials mantenia que de cap de les maneres podia deixar-se escapar la possibilitat de saber que hi havia davall els peus, fins i tot va arribar a presentar un treball escrit en forma de moció, en el que proposava autoritzar els treballs d'investigació. És més, per moment va abraçar la fe de Montero, convidant-lo a donar-nos classes de repàs a tot el món, en la pròpia Diputació. Al final, però, ha aprovat pels pels. Un cinc pelat. Ha acabat desdient-se del creacionisme i acceptant la teoria de l'evolució de les espècies, per així dir-ho. Bé. Progressen adequadament, enhorabona. Però amb deures per a setembre. Perquè se'ls veu dubitatius.
I ara deixem-se de metàfores per si les coses no queden clares. El PSOE ha estat ferm des del minut zero en defensa de la prohibició de la tècnica del fracking. Això no és discutible. Però sí mereix dos comentaris. El primer és que el PSOE ens té desesperadament acostumats a fer en l'oposició el contrari del que fa al govern, i a fer al govern el contrari del que va prometre en l'oposició (no és l'únic que ho fa, però ho fa). Això però, és una prevenció sobre un futurible que no fa al cas. El segon és més important. Ací del que es tractava era d'aconseguir que el PP canviés d'opinió. I en esta tasca difícil, complexa, laboriosa i arriscada, han deixat sol a Compromís. No només sol, sinó que han criticat i menyspreat obertament la nostra posició estratègica. Per tant, ja que el treball ha estat en solitari de Compromís, el mèrit és de Compromís en solitari.
Estar en contra, també ho estàvem nosaltres, i altres. I la feina de somoure consciencies l'ha fet i fa de forma brillant, la Plataforma Antifracking de les Comarques de Castelló. Als partits polítics se'ns ha d'exigir alguna cosa més. Decisions executives, no meres declaracions programàtiques.
I el PP ja ho té bé. Acceptar i fer propi el dictamen de la Mesa d'Experts és una bona cosa. Que la Consellera haja dit el mateix és una segona bona cosa. Però ara falta vore la denegació formal dels permisos, pel principi de cautela al que fa referència l'informe. Alguns populars ho celebraran més que altres. Andrés Martínez, per exemple, a qui a l'hora de posicionar-se contra el fràcking li va pesar més la seua condició d'Alcalde de Peníscola, que la de Vicepresident de la Diputació. Pablo Roig, en canvi va defensar amb vehemència que s'havia d'investigar. Li pesà més ser diputat, que ser del Maestrat.
I per últim, un afegit. Estos mesos de treball soterrani, han servit per contestar un altra pregunta d'examen. Per a què serveixen els assessors de la Diputació? Doncs miren, el nostre, David Guardiola, ha servit per a que tanquem el curs amb un excel·lent, perquè va ser ell qui va dissenyar l'estratègia, i ha esmerçat més hores que ningú per aconseguir un No al fracking, que és un Sí al progrés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada